Anorèxia, Bulímia i El debat social

Proposo aquest tema ja que ho trob molt interesant, i us deixaré una informació, sobre el tema, esper resposta!

Introducció:

Esteim immersos en una societat en que el fet d’estar prim s’ha convertit en un dels valors predominants. Sovint, moltes persones es senten esclavitzades per arribar a aconseguir un "ideal de físic" al qual no poden arribar. La pressió que exerceix la indústria de l’aprimament no va dirigida a la gent que pateix obesitat sinó a la gent amb un pes normal que "s’acceptaria millor amb uns quilets de menys". L’anorèxia i la bulímia nerviosa poden ser causades per molts motius, d'entre els quals, un dels més importants es aquesta imposició social de certs models estètics i d’un ideal de bellesa que alhora també s’associa amb la idea de felicitat i exit.

Anorèxia:

L’anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari que es caracteritza perqué les persones que ho pateixen perden pes i es neguen a mantenir-lo dins els límits de la normalitat. Aquesta malaltia acostuma a iniciar-se quan la persona anorèxica comença una dieta. La major part dels pacients tenen un pes saludable quan comencen a fer dieta; després de que la persona baixa els primers quilos, continua volent aprimar-se i la por a incrementar el pes es continua per la qual cosa, la persona pot arribar a pensar que si no s’aprima arribarà a ser obes. Els principals símptomes de l'anorèxia són :

• Per a incrementar el pes.
• Disminució de la quantitat de menjar ingerit.
• Pèrdua excessiva de pes.
• Excessiu exercici físic.

Bulímia:

La bulímia es caracteritza per episodis repetits d'ingesta excessiva d’aliments i per una posterior preocupació exagerada pel control del pes corpora fet que porta al malalt a adoptar mesures extremes per mitigar el increment de pes produit per la ingesta de menjar.

Per a pujar de pes. "Atracons" de menjar.

• Pes normal.
• Menstruacions irregulars.
• Vòmits autoprovocats.
• Abús de laxants.

El malalt es preocupa constantment pel menjar amb desitjos irresistibles per menjar. La seva reacció consisteix en sucumbir a aquests forts desitjos i a menjar molt en poc temps. Després es quan s'utilitzen els vòmits, laxants o el deixar de menjar durant un periode relatiu de temps per tal de poder contrarestar els efectes dels "atracons" inicials.

Us deixo unes pàgines, que trob que són bastant interesants, ja que el que es proposen es donar consell per fer aquests actes, i conviden a que s'uneixi més gent, una gran desgràcia, per totes aquelles persones que hi cauen: http://proanagirl.blogspot.com/ http://foros.hispavista.com/paginas_proana_y_promia/3103/ http://princesaencamino.blogdiario.com/1169271180/

Sincerament, esper que no caigueu mai en això, es una enfermetat greu no vos ho tomeu com una broma. Fins aquí la informació, esper que ho llegigueu, i poseu les vostres opinions. --Tbellido92 09:44, 5 Nov 2007 (CET)

- Trob que és un gran tema de debat i que la informació que ens dones és molt bona.Enhorabona!--Jsierra92 20:39, 11 Nov 2007 (CET)

- Aquest es un tema bastant preocupant, i molt important. Are hem deman si algun dia ens trobam amb un amic, que pateix una d'aquestes dues malelties, i li demanam que menja, que pesa... li demanam els sintomes que apereixen. Pero es nega a asumi que comença a tenir cualque símptome que hauriem de fer? --Me Grimalt 19:56, 14 nov 2007 (CET)

-Jo t'intentaré contestar: crec que si et trobes en aquest cas el millor que pots fer per ell o ella és dir-li a qualcú de la seva família, no seria una traíció si ho fas per la seva salut, per això no et pots sentir culpable, ja que si no ho fesis, qui sap el que li pasaria al teu amic? Així si que et sentiries culpable! Hi ha molts de centres on podrien curar-lo si demanes ajuda. Esper que quedis contestada per la meva resposta =). -- Jenifer 21:49, 4 des 2007 (CET)