Autòmats. Ana Leticia

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un autòmat del llatí automăta i aquest del grec automatos (αὐτόματος) és un aparell bastant complex que és capaç mitjançant unes entrades i unes ordres que té emmagatzenades a la seva memòria (que són les donades pels programadors mitjançant els llenguatges de programació) d'executar o fer executar a una sortida una ordre que ell mateix ha procesat sense cap ajuda humana.


Contingut

Introducció

Aquest treball consta de diverses parts, en cada una d’aquestes parts s’explicarà un poc que és un autòmat, quin funcionament i quina estructura té, el seu efecte durant el transcurs dels anys, la seva evolució dins ells, veurem com han anat evolucionant, des dels primers, que eren unes simples joguines fins als darrers que ja són estructures molt complexes dirigides per un llenguatge de programació. També veurem que són els llenguatge de programació, la seva evolució i la seva història, i finalment veurem en quins són els tipus de llenguatge de programació específics per a autòmats, ja que n’hi ha milions de llenguatges de programació, dins els llenguatge de programació hi trobaren el visual i l’escrit, veurem les seves diferències i les seves característiques i finalment veurem quins cinc llenguatges originen.

Què és un autòmat

En l'electrònica un autòmat és un sistema seqüencial malgrat sovint la paraula es emprada per referir-se a un robot, en realitat per definició és un equip electrònic programable en llenguatge no informàtic i dissenyat de controlar en temps real ien un ambient industrial, processos seqüencials, malgrat la ràpida evolució dels autòmats fa que la definició no estigui tancada, ja que cada dia pot variar segons els avanços.
Un exemple d'autòmat seria:


Autòmats a l'Història

Antigament es creaven artefactes capaços de realitzar feines diàries i comunes per als homes o bé per facilitar-los les labors quotidianes, també se donaven conta de que hi havia deures repetits que es podien igualar amb un complex sistema i es així com es comencen a crear maquines capaces de repetir les mateixes tasques que l'home realitzava.
Però no tots els artefactes tenien una utilitat, algunes maquines només servien per entretenir als seus amos i no feien res més que realitzar moviments repetits o emetre sons convé dir que els àrabs foren uns mestres en la construcció d'autòmats i la seva precisió als seus càlculs i com a un exemple d'això es pot dir que inventaren el rellotge mecànic, a més d'això també contribuint amb les seves aportacions a l'astrologia. Els àrabs no foren els únics en ajudar en el desenvolupament dels autòmats sinó que els ingeniers grecs aportaren molts de coneixements als autòmats malgrat els seu interès fou basicament per saber més del ser humà que per les seves aplicacions pràctiques.
Els primers autòmats que apareixen a l'historia son ingenis mecànics més o menys complexos que desenvolupaven un programa fixe i que no empleaven necessàriament la noció de realimentació.
Els primers exemples d'autòmats se registren en la antiga Etiòpia. A l'any 1500 a. C. Amenhotep germà de Hapu construeix una estàtua de Memon, el rei d'Etiòpia que emet sons quan li peguen Antigament es creaven artefactes capaços de realitzar feines diàries i comunes per als homes o bé per facilitar-los les labors quotidianes, també se donaven conta de que hi havia deures repetits que es podien igualar amb un complex sistema i es així com es comencen a crear maquines capaces de repetir les mateixes tasques que l'home realitzava.
Però no tots els artefactes tenien una utilitat, algunes maquines només servien per entretenir als seus amos i no feien res més que realitzar moviments repetits o emetre sons convé dir que els àrabs foren uns mestres en la construcció d'autòmats i la seva precisió als seus càlculs i com a un exemple d'això es pot dir que inventaren el rellotge mecànic, a més d'això també contribuint amb les seves aportacions a l'astrologia. Els àrabs no foren els únics en ajudar en el desenvolupament dels autòmats sinó que els ingeniers grecs aportaren molts de coneixements als autòmats malgrat els seu interès fou basicament per saber més del ser humà que per les seves aplicacions pràctiques.
Els primers autòmats que apareixen a l'historia son ingenis mecànics més o menys complexos que desenvolupaven un programa fixe i que no empleaven necessàriament la noció de realimentació.
Els primers exemples d'autòmats se registren en la antiga Etiòpia. A l'any 1500 a. C. Amenhotep germà de Hapu construeix una estàtua de Memon, el rei d'Etiòpia que emet sons quan li peguen els rajos del sol de l'alba
King-su Tse en Xina a l'any a. C. inventà un corb volador de fusta i bambú i un cavall de fusta que botava. Entre el 1 400 i 397 a. C. Archytar de Tarènt construeix un colomí de fusta suspès d'un pivot, el qual rotava amb un sortidor d'aigua o vapor simulant el vol. Archytar és l'inventor del cargol i la politja. L'any 206a.C. va ser trobat el tresor de Chin Shin Hueng Tu consisteix en una orquestra mecànica de ninots, trobada pel primer emperador Hang.
L'any 62 Heron d'Alexandria descriu múltiples aparells en el seu llibre "Autòmat".Entre ells aus que volen, refilen i beuen. Tots ells van ser dissenyats com a joguines, sense més interès per trobar una aplicació. Tanmateix, descriu alguns com un molí de vent per accionar un òrgan o un precursor de la turbina de vapor.

També es dissenyen enginyosos mecanismes com la màquina de foc que obria portes dels temples o altars màgics com el de la figura 3, on les figuren apagaven el foc de la flama.
A Roma hi havia el costum de fer funcionar joguines automàtiques per deleitar als seus hostes. Trimalco va oferir en el seu famós banquet, pastissos i fruites que llançaven un raig de perfum quan es feia una lleugera pressió sobre un “priapo de pasta”, en els quals estaven col locats pastissos i fruites.
La cultura àrab, va heretar i difondre els coneixements grecs, utilitzant-los no només per realitzar mecanismes destinats a la diversió, sinó que els van donar una aplicació pràctica, introdueix en la vida quotidiana de la reialesa. Exemples d'aquests són diversos sistemes dispensadors automàtics d'aigua per beure o rentar-se.
També d'aquest període són altres autòmats, dels quals fins als nostres dies només han arribat referències no suficientment documentades, com l'home de ferro de Albert el Gran (1204-1282) o el cap parlant de Roger Bacon (1214-1294).L'any 1235, Villard d'Honnecourt escriu un llibre amb esbossos que inclouen seccions de dispositius mecànics, com un àngel autòmat, i indicacions per a la construcció de figures humanes i animals.
Un altre exemple rellevant de l'època va ser el Gall d'Estrasburg que va funcionar des del 1352 fins 1789.Aquest és el autòmat més antic que es conserva en l'actualitat, formava part del rellotge de la catedral d'Estrasburg i al donar les hores movia el bec i les ales.
Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.
Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.
Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.
Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.
També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.
Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.
Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.
Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.
Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.
També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.
Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.
Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.
Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.
Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.
També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.
Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.
Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.
Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.
Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.
També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.

Estructura d'un autòmat

Un autòmat programable es pot considerar com un sistema basat en un microprocessador, sent les seves parts fonamentals la Unitat Central de procés(CPU), la memòria i el Sistemes d’entrades i sortides.
La CPU realitza el control intern i extern de l'autòmat i la interpretació de les instruccions del programa. A partir de les instruccions emmagatzemades en la memòria i de les dades que rep de les entrades, genera les senyals de les sortides. La memòria es divideix en dos blocs, la memòria de només lectura o ROM (Read Only Memory) i la memòria de lectura i escriptura o RAM (Random Access Memory).
En la memòria ROM s'emmagatzemen programes per al correcte funcionament del sistema, amb el programa de comprovació de la posada en marxa i el programa d'exploració de la memòria RAM.
La memòria RAM al seu torn pot dividir en dues àrees:

  • Memòria d'usuari, en la qual s'emmagatzema el programa amb què treballarà l'autòmat.
  • Memòria de dades en la qual s’emmagatzema la informació dels estats de les entrades i sortides i de variables internes.

El sistema d'Entrades i Sortides recull la informació del procés controlat (Entrades) i envia les accions de control del mateix (sortides).Els dispositius d’entrada poden ser polsadors, interruptors, finals de carrera, termòstats, prebostats, detectors de nivell...etc.

Per la seva banda, els dispositius de sortida són també molt variats: Pilots indicadors, relés, contactors, arrencadors de motors, vàlvules, etc. En el següent punt es tracta amb més detall aquest sistema.


Tipus d'autòmats

Tant antigament com actualment els autòmats han tengut una utilitat molt variada i diferent, malgrat tot les aplicacions més emprats són:

  1. Automòbil, s’empleen bàsicament en el sector automobilístic amb les cadenes de numtatges, en les soldadures, en les cabines de pintures i en les màquines d’eines.
  2. Plantes químiques i petroquímiques. S’empleen fundamentalment en el control de processos amb la dosificació, la mescla, el passatge etc., en els banys electrolítics, oleoductors, refinadors...etc.
  3. Metal·lúrgica s’empleen bàsicament en el control de forn, en la fundició, en les soldadures, en les grues, en la forja...etc.
  4. Alimentació. S’empleen fundamentalment en els envasats, en els empaquetats, en l’almacenament, en l’emplenat de botelles...etc.
  5. Papereres i de fustes, s’empleen bàsicament en el control de processos, en les serradores, en la producció de conglomeres..etc.
  6. Producció d’energia. S’empleen fundamentalment el les centrals elèctriques, en les turbines, en el transport de combustible, en l’energia solar, etc.
  7. Tràfic s’empleen bàsicament per controlar i realitzar correctament el funcionament del ferrocarril i la regulació i el control de tràfic.
  8. Domótica. S’empleen fundamentalment per controlar l’iluminació, ls temperatura ambiental, sistemes anti robo, etc de la casa
  9. Fabricació de neumàtics s’empleen bàsicament pel control de calderes, sistemes de refrigeració, pel control de màquines pel muntatge de les cobertes, pel control de màquines per mesclar la goma...etc

Història dels llenguatges de programació

Els inicis de la història dels llenguatge de programació es remunta a l'any 1800. Va ser en aquest any aproximadament quan Babbage va crear una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials, però els seus treballs són coneguts gràcies a A da A Byron.
A da Byron és considerada la primera persona que es va iniciar en la programació, ja que va dissenyar les primeres instruccions que havia de realitzar la màquina analítica. Molt més tard i en el seu honor, es va posar el nom d'ADA a un llenguatge de programació.
Però no és en realitat fins a l'any 1945 , quan en Konrad Zuse va desenvolupar el Plankalkul (Pla de Càlcul) que es definiria com el primer llenguatge de programació algorítmic per formulació de problemes de naturalesa general.
Els primers autòmats considerats com a tal es es van desenvolupar per lEDSAC al 1949, que es van crear llibretes de programes curts anomenats subrutines. Al 1957 es va crear MATH-MATIC,un compilador comercial per l'UNIVAC i el FLOW-MATIC que és el primer llenguatge pel processament de la informació. El mateix any neix un dels llenguatges més coneguts el FORTRAN (Formula Translation) que realitzava operacions repetitives a través d'interaccions (loops).
Al 1960 neix el COBOL (Common Bussines Oriented Language) que encara s'utilitza actualment. I es crea també el LISP (List Processor) per al desenvolupament de la Intel·ligència Artificial.
A partir d'aquí neixen els antecedents dels llenguatge més coneguts: BASIC, al 1964, SIMULA, al 1965 i el LOGO al 1967
Alguns dels llenguatges de programació d'avui són molt utilitzats en el món informàtic des de fa molts anys, és el cas de C++ que, nascut l'any 1985, es va convertir en l'estàndard de la programació orientada a objectes, i barreja les capacitats de C amb les possibilitats de manipulació d'objectes de SIMULA. Es un llenguatge robust però complex. El seu fort és l'ús de classes que són variacions de la informació definides per l'usuari i actualment una de les eines de la programació més importants.
I finalment de JAVA. És fill de C++, va néixer com OAK, al 1992, però es va donar a conèixer amb el seu nom actual al 1993.Es va convertir en bandera de la WWW al integrar la funcionalitat de C++eliminant els seus problemes, adaptar-se a qualsevol plataforma i sent menys complex.
Actualment podem parlar de molts tipus de llenguatges de programació, i hi han també diferents formes de classificació.
Tenint en compte aquesta estructura jerarquitzada es poden classificar segons el seu nivell jeràrquic en la primera generació: el llenguatge de màquina o codi de màquina és un sistema d'instruccions i dades codificades en codi binari que poden entendre els microprocessadors, processador miniaturitzat fins al fi de tenir un únic circuit integral amb totes o la major de les seves funcions. També podem distingir el llenguatge de segona generació:el llenguatge Assemblador, és un llenguatge de programació de baix nivell que és una representació del codi binari i altres constants necessàries per programar en una arquitectura de processador concreta , el propòsit de crear aquest tipus de llenguatge consisteix en facilitar l'escriptura de programes, ja que escriure directament en codi binari, que és l'únic codi que l'ordinador entén és pràcticament impossible. A la tercera generació, sorgeix el llenguatge d’alt nivell i finalment a la quarta els llenguatges més moderns i desenvolupats.

Llenguatges de programació per autòmats

Els llenguatges de programació per el PLC(Programmable Logic Controller o Controlador lògic programable) Són de dos tipus, visuals i escrits. Els visuals admiteixen el programa per mitjà de símbols gràfics, similars als que s'han vingut utilitzant per descriure els sistemes d'automatització, plànols esquemàtics i diagrames de blocs. Els escrits són llistats de sentències que descriuen les funcions a executar.
Els programadors de PLC posseeixen formació en múltiples disciplines i això determina que hi hagi diversitat de llenguatges. Els programadors d'aplicacions familiaritzats amb l'àrea industrial prefereixen llenguatges visuals, per la seva banda qui tenen formació en electrònica i informàtica opten, inicialment pels llenguatges escrits.
Els llenguatge visual utilitza els símbols de plànols esquemàtics i diagrames de blocs. Té un nivell alt i es caracteritza pels símbols que proporcionen el llenguatge el solen emprar els professionals en àrees d’automatització, industrial, mecànica i afins.
Els llenguatge escrit utilitza sentències similars a les de programació d’ordinador,Té un nivell relativament baixi es caracteritza bàsicament pel totals recursos de programació.
Dins aquesta classificació també hi podem distingir llenguatge d’alt nivell i llenguatge de baix nivell.

1-Llenguatge de baix nivell
Llenguatge de Màquina: Codi binari encarregat de l'execució del programa directament al microprocessador.
Llenguatge Ensamblador: Llenguatge sintètic de sentències que representen cadascuna de les instruccions que pot executar el microprocessador. Un cop dissenyat un programa en assemblador és necessari, per a carregar en el sistema, convertir o compilar a llenguatge de màquina. Els programadors de llenguatges de baix nivell han d'estar especialitzats en microprocessadors i altres circuits que conformen el sistema.
2-Llenguatge d’Alt nivell
Es basen en la construcció de sentències orientades a l'estructura lògica del desitjat; una sentència de llenguatge d'alt nivell representa diverses de baix; hi ha la possibilitat que les sentències d'un llenguatge d'alt nivell no cobreixin totes les instruccions del llenguatge de baix nivell , la qual cosa limita el control sobre la màquina. Perquè un llenguatge d'alt nivell sigui llegible pel sistema, s'ha de traduir a llenguatge ensamblador i posteriorment a llenguatge de màquina.

LLENGUATGES DE PROGRAMACIÓ PER PLC
Els fabricants de PLC han desenvolupat una quantitat de llenguatges de programació en majoria dels casos seguint normes internacionals, per tal de suplir les necessitats i expectatives dels programadors.
A la taula següent es presenten llenguatges d'ús comú.



Eines de l'usuari