Càmeres fotogràfiques. Rafel Sagrera

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Que son?

Una càmera fotogràfica és un dispositiu emprat per prendre fotografies , bé sigui individualment o en seqüència. El seu nom prové del llatí camera obscura, que significa "cambra fosca" i es refereix a un mecanisme antic per projectar imatges en el que una habitació (o càmera) funcionava de forma similar a com ho fan actualment les càmeres. Les càmeres poden trebalar amb l'espectre visual o qualsevol rang de l'espectre electromagnètic
Tota càmera és una mena de cambra tancada amb una obertura en un dels extrems perquè la llum hi entri i un gravador o superfície de visualitzador per capturar la llum a l'altre extrem. El diàmetre d'aquesta obertura és controlat habitualment per un mecanisme d'iris tot i que hi ha càmeres amb mida fixa.

Com Funcionen?


Mentre que l'obertura i la lluminositat de l'escena controlen la quantitat de llum que entra a la càmera durant la fotografia, el disparador controla la llargada del temps que la llum incideix a la superfície enregistradora. Per exemple, en situacions de baixa lluminositat, la velocitat d'obturació hauria de ser menor (més temps obert) per permetre a la pel·lícula capturara la poca llum present.

Hi ha diverses maneres d'enfocar acuradament una càmera. Les càmeres més simples tenen lents fixes (focus free lenses) i utilitzen una petita obertura i unes lents de gran angular per assegurar que tot allò que està a una distància de les lents (normalment des dels tres metres fins a l'infinit) està enfocat raonablement. Aquest tipus és el que es troba en les càmeres d'un sol ús i d'altres càmeres barates. La càmera també té forca limitat e indicat en el cos de la càmera. L'usuari haurà d'endevinar o calcular la distància a la que es troba el subjecte i ajustar el focus en conseqüència. En algunes càmeres això és indicat mitjançant símbols (tors; dues persones dempeus; un arbre; muntanyes). Les càmeres amb telèmetre enfoquen gràcies a una unitat acoblada de paral·lelament en la part superior de la càmera. Les càmeres reflex amb lents simples permeten al fotògraf determinar l'enfoc i la composició visual ment utilitzant les lents de l'objectiu i movent un mirall per projectar la imatge en un microorganisme de plàstic o vidre inferior. Les càmeres reflex amb lents bessones empren les lents de l'objectiu i una unitat de lents d'enfoc (habitualment idèntiques a les lents de l'objectiu) en un cos paral·lel per a la composició i enfoc. Les càmeres de visió empren una pantalla inferior de vidre que es retira i reemplace per una placa fotogràfica abans de l'exposició. Les càmeres tradicionals capturen la llum en una pel·lícula fotogràfica o places fotogràfica. Les càmeres de vídeo o digitals usen components electrònics habitualment aquests són charve couplet device (CCD) o fins i tot sensors basats en CMOS per capturar imatges que poden ser transmeses en una cinta o memòria de l'ordinador random access memorya l'interior de l'aparell i que permet la reproducció o processament a posteriori. Les càmeres que prenen varies imatges en seqüència són conegudes com a càmeres de moviment o cine càmeres a Europa ; aquelles que són dissenyades per prendre imatges separades són conegudes com càmeres estàtiques (still cameras). Tot i això, aquestes categories es superposen ja que les càmeres estàtiques són utilitzades habitualment per capturar moviments amb efectes especials i les modernes càmeres digitals fàcilment poden treballar com a càmeres estàtiques o de moviment. Una vídeo càmera és una categoria de càmeres de moviment que emmagatzema les imatges en una cinta magnètica (utilitzant tecnologia analògica o digital ).
Les càmeres que prenen fotografies en tres dimensions són conegudes com estèreo càmeres . Per realitzar aquest tipus de fotografies, les càmeres disposen de dues lents una al costat de l'altre. Per fer fotografies lenticulars disposen de 3, 4, 5, o fins i tot més número de lents.
Algunes càmeres tenen la capacitat d'imprimir la data en el negatiu.


Tipus de Càmeres?


Càmeres reflex:

Una càmera reflex és una càmera fotogràfica en què la imatge recollida per l'objectiu és reflexa da en un mirall per portar-la a un visor o, antigament, a un vidre d'enfocament Això fa que la imatge observada pel fotògraf sigui pràcticament idèntica a la que recollirà la pel·lícula o sensor.
Les càmeres de tipus reflex són les més versàtils per als aficionats. Per la seva construcció permeten un canvi fàcil d'objectiu i de tota una sèrie d'accessoris. A més a més tant el seu pes i volum com el preu són relativament moderats.

Càmeres Digitals:

és un dispositiu electrònic usat per capturar i emmagatzemar fotografies electrònicament en un format digital, en comptes d'utilitzar pel·lícules fotogràfiques com les càmeres convencionals, o imatges gravades en un format anàleg a la cinta magnètica com moltes càmeres de video.

Les càmeres digitals compactes modernes generalment són multifuncionals i contenen alguns dispositius capaços de gravar sons i/o videos a més de les fotografies. Actualment es venen més càmeres fotogràfiques digitals que pel·lícules de 35 mm.

Càmeres D'un sol us:

Les càmeres d'un sol ús són càmeres d'usar i tirar fetes de plàstic i cartró i molt econòmiques en comparació a les que es conserven. La seva qualitat no és dolenta tot i les seves limitacions de foscor.
Cada cop es fan mes càmeres compactes d'un sol ús. N'hi ha amb models amb flaix.
Els models subaquàtics permeten iniciar-se a la fotografia submarina. Tot i que s'anunciïn per a 2m de profunditat, normalment van be fins als 10m.


Fabricaments de Càmares:

Leica: es una càmera alemany fabricada d'un instrument d'alta definició. El nom de la contracció es de la paraula Leitz i càmera. Està dividida en tres companyies: Leica Camera AG, Leica Geosystems AG i Leica Microsistems AG, es dediquen principalment a produir càmeres fotogràfiques (Fotografia), equipament topogràfic (Topografia) i Microscopis respectivament.
Leica Microsystems AG és la propietària de la marca Leica i proporciona llicències a Leica Camera AG i a Leica Geosystems.

Zeiss ikon Minolta
Hasselblad Sony
Sinar
Konica
Rolley
Olympus

Components de la Càmera:

Un objectiu és un conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l'òptic d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica, rèplica lluminosa de l'objecte. Aquesta imatge es llançarà contra el suport sensible: sensor d'imatge en el cas d'una càmeres digital i pel·lícula sensible en la fotografie química.

Un obturador és un mecanisme d'una càmera de fotos que regula el temps durant el qual la llum impressiona el negatiu (càmera analògica) o és recollida pel sensor (càmera digital).
En una càmera analògica, l'obturador pot ser de làmines (i en aquest cas està entre les lents de l'objectiu) o de Cortines (obturador que està just davant el pla de la pel·lícula).
Quan s'acciona un obturador de làmines, les làmines es mouen per deixar passar la llum, i, després del temps establert tornen al seu lloc per impedir que la llum continuï impressionant la pel·lícula. Típicament, la velocitat més ràpida d'un obturador de làmines sol ser 1/500 de segon.
En un obturador de Cortines, una Cortines de tela (en càmeres més antigues) o de làmines metàl·liques finíssimes (en càmeres més modernes) es desplaça en ser accionat, i una segona Cortines tanca el pas de la llum un moment després. En els moderns obturadors electrònics, són normals velocitats d'1/8000 de segon, o fins i tot més ràpides.
Les diferents combinacions de diafragma (orifici més petit o més gran) i obturador (més temps d'exposició o menys) donen lloc a l'exposició correcta, a la sobreexpocició o a la subexposició del negatiu.

Introduccio:

Jo he fet un treball sobre les càmeres de fotos i tracte de així com es el seu funcionament tipus de càmeres que ni ha de tres tipus desprès els tipus de fabrica ments , components de la càmera amb l'obturador i l'objectiu i per finalitza imatges de càmeres.
Introduccio:



Eines de l'usuari