 Eren les nou i mitja passades. No plovia, però feia la fresca tan habitual a la Serra de Tramuntana. No haguérem de pregar gaire perquè tots agafaren el berenar i sense badar no en deixaren més que quatre miques per a les formigues |  N'Elisenda va esser la monitora de A. Era el seu primer dia de feina després d'un any d'excedència i passava una mica de pena perquè deia que tal vegada havia oblidat més d'una cosa...Sembla, però, que ningú no se'n va témer massa... |  Sabem que aquesta imatge és de Lluc, però fora de context, qualsevol ho diria. Cap altre paisatge no el supera! Cal dir que les marques que hi ha sobre les roques de la imatge s'anomenen ditades de gegant. |  N'Elisenda ens enfonsà dins el bosc, com si fóssim nanets. La idea era anar a veure les sitges, però cap de nosaltres pensava que fóssin tan amunt. Na Irene insistí tot el camí en dur les mans dins les butxaques, tot i l'amenaça de caure de morros. En Jesús gairebé no toca de peus en terra |
 N'Elisenda, just en aquest moment, estava explicant què eren les sitges, quina funció feien i com era la vida dura dels carboners que restaven sis mesos fora de la llar, endinsats dintre dels alzinars, i esperant que el carbó restàs enllestit |  L'explicació continuava...l'entusiasme era palès... |  En aquest moment Elisenda ens plantejà un dilema: què faríem nosaltrees per conservar les sitges com a patrimoni i alhora treure'n un rendiment. La idea més generalitzada fou la de convertir-les en una mena de museus per als visitants |  Aquest grupet no va perdre detall de res del que la monitora deia |
 Tres, dos, un...per caure als braços de Morfeu només li faltava l'alè fresquet de la Tramuntana |  Tenim un Adonis nou a l'escola. La floreta que mastega, tot i que és un detall molt bucòlic, va en contra de tot el que significa conservar el patrimoni natural...no? |  Les pedres on s'asseien estaven molt fresques. Però no hi havia altra opció. N'Elisenda encara ens estava explicant histories de carboners al servei dels grans senyors de les terres de Mallorca. |  Na Victòria era a la quarta dimensió; directament |
 A la fi apareixien els de B. La instantània reflecteix l'entrada triomfal. És curiós que en Sisa es tapi la cara si el podem identificar de manera clara |  Anaren passant tots, un per un. Era el seu torn per rebre la "lliçó" sobre les sitges |  El darrer del grup era en Maties. Que quedi constància que en la foto actuà lliurement i sense rebre cap mena d'indicació. Tot el que veis és seu i ho mostra perquè li dóna la gana |  Moment de relax, aprofitant que uns metres enrere les dues monitores parlaven de les seves coses, obviament. |
 Què voleu esser de grans? Tots sortiren de l'embolic més o menys bé. Elisenda,que és psicòloga, tenia tàctiques de grup inesperades i feia preguntes d'aquestes.Tot d'una passà a parlar del modelatge càrstic i la importància d'aquest procés geològic en l'entorn, següent tema després de les sitges. |  La roca del fons és el Camell. S'obrí una discussió: camell o dinosaure? La seva forma podria evocar qualsevol dels dos animals. El que sí quedà clar, sembla, és que aquesta mena de roques són producte de l'acció de l'aigua i les temperatures durant milers d'anys |  ...i davant la pedra mil·lenària, immortalitarem el grup. |  Cridà l'atenció que aquesta branca tan particular no és més que un tumor benigne. De tota manera, no tenia tan mal aspecte. S'havia acabat la lliçó sobre les calcàries i el paisatge retornava al seu aspecte més mediterrani |
 Una altra fotografia de grup. Després d'un parell d'observacions sobre els màrgers i la seva funcionalitat, n'Elisenda va fugir un moment del grup per anar a...bé, va fugir. Mentres, aprofitàrem per fer un parell de carusses. La gorra vermella de l'arbre no era de ningú del grup, sinó d'algun bandarra que es pensà fer una gràcia. |  Tocava entrar dintre de Sa cometa dels morts. Es tracta d'una cova prehistòrica descoberta no fa massa temps. Dintre, hi trobaren restes funeràries, sobretot, que es poden veure al museu de LLuc. Tot i la imatge, no és massa difícil accedir-hi. Això sí, calia una pila i sabates que no relliscassin. |  Tenim aquí a les alumnes de 4tB fent un posat. S'ha de dir, però, que en realitat estaven una mica cansades i s'està millor d'asseguts... |  ...bé, en Bernat Xavier se va tombar directament. S'amagava per no sortir a la foto i tanmateix... |
 Aquí sí que hi ha un posat! Tot era per aprofitar l'únic raig de sol que guaitava dintre de l'alzinar. |  Guaita la cara d'oi dels bergants que hi ha al fons de la fotografia. Val més esser naturals...en Maties ho va entendre a temps. |  Segons abans, haguéssiu vist en Pedro estirat damunt la pedra. Va reviscolar quan va veure arribar la reportera. La cara de pensatiu que té és una improvització bestial. |  Surten de la cova els de quart A. En Joan Vicens se tapa el cap. La claror li deu molestar... |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L'excursió a S'amitger, a Lluc, jo com a mínim m'ho vag passar molt bé i hi havia unes vistes molt guapes. Quan ens varen fer pujar al mirador, que desde allà veiem el lloc desde on haviem partit, les vistes een al.lucinants. Jo quan vag arribar allà dalt hem vag quedar amb la boca oberta. Peró no només va ser a n'aquesta montanya sino a una altre que varem anar que per el seu costat hi havia com un laberit i ens ho varem passat bomba, jugavem com a al.lots petits.
També ens vare fer entrar a una cova que es diu Sa cometa dels morts. Havíem d'entrar amb llenternes perqué sino no hi veiem, un pic dins la cova, mes o menys a la mitat ens haviem d'acotar perqué sino pegavem amb el cap al sostre. La guia ens va dir que si voliem pujar una costa que hi havia al dintre de la cova hi poriem pujar peró que hi niguessim amb esment perqué patinava. Jo hem vag estimar mes no pujar per queia, peró els nins de la meva classe i unes quantes nines hi varen pujar. Despres varem fer un minut de silenci per veure el silenci que hi havia a la cova. Apart d'aixó varem veure una pesra que te forma de camell i es diu com la seva forma ho indica:Camell. Era una roca preciosa, i es veia com l'erosió la va anar modificant.--Jstruck91 12:02, 15 febr 2007 (CET)
El passat dia 7 de Febrer els alumnes de 4t d'ESO vam anar a una excursió a Lluc, a una posessió anomenada Ca s'Amitger. Va ser una excursió bastant entretenguda, amb el paisatge que es podia aprecia a aquelles altures. El que a la majoria ens va agradar més va esser quan varem poder correr lliurement al "laberint" format per les pedres, i també el poden entrar dins la cova, apart que patinava bastant i havies d'anar bastant alerta va estar bastant bé. Almenys varem sortir un poc de l'ambient de cada dia. --Pvidal91 12:04, 15 febr 2007 (CET)
