Categories de software

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Introducció

Sabieu que el Messenger és un programa Freeware? O que el microsoft word es un Software Propietari? Ido aquí xerrarem sobre tots els tipus de programes que existeixen, per classificar-los, tenim les 4 llibertats, depen de quines llibertats compleixin és d'un tipus o d'un altre.

Software Propietari

Introducció

El software propietari es divideix en tres parts completament diferents

El concepte

El software propietari esta pràcticament prohibit copiar-lo i utilitzar-lo sense un permís especial del seu autor o propietari.

Com es pot fer per ser lliure

Aquest apartat estara informat per una altra parella ja que consta de les llibertats del software

Tipus de software

En aquest apartat nomès ho anomenarem, altres parelles s'encargaran de explicar-ho:

Alguns exemples de software propietari

Software Privat

Aquests programa són el que usen les empreses per a un us propi. Per tant, no cumpleixen cap llibertat. Els empleats de les empreses usen el Software privat per a elaborar programes relacionats amb les funcions internes d'aquesta, ja que ningu que no sigui empleat de l'empresa no hi pot entrar. Aquest programa sol esser molt efectiu sobre tot per aquells programes que a la gent de la empresa no vol que gent externa ho miri i aquests programes solen fer-se per especialistes en crear programes. Es un programa no lliure. El seu ús, copia o modificació no està permes, o requerreix un permis especial.

L'extanció del software privat es emprada per sa relació entre els conceptes de propietari i ser privat. La seva utiltzació es poc difusa, aprop de l'1% dels llocs d'internet fent servir aquest termini. Aquest termini privat seria inedecuat degut a que, en una de les seves acepcions, sa paraula "privat" s'enten com un antonim de "public", o sigui, que no es propiedat publica o estatal, sino que parteneix a particulars, provocant que aquesta categoria se interpretera com no referent a l'estat, lo que produiria la exclusió del software (no lliure) generat per s'aparato estatal. Adames, es igual que es termini "software privat", el contrari "literal" de "software privat", es a dir el "software public" se asocia generalment amb software de domini public. El seu ús a anat augmentant constantament i actualment se pot constatar que aprop d'un 20% dels llocs d'internet l'utilitzen.

Freeware

El freeware són uns tipus de programes que no son lliures ademés son gratuïts.En colca cas es demana com un únic pac que li envïs una tarjeta postal de la teva localitat (postalcardware), o altres imginatives contrapartides,sol incluir una licensia de us que fa la seva distribucio en colca restruccuions, com no modificar l'aplicació en sí,ni vendrer-la i donar conta del seu actor

Per exemple: el messenger (MSN). Freeware es un software de computadora que es distribueix sense càrrec. A vegades s'inclueix el codi font, però no és usual. El freeware sol incluir una llicència d'ús, que permet la seva redistribució però en algunes restriccions, com no modificam l'aplicacio en si, ni vendrer-la, i donar compte del seu autor. A al términ li van donar el nom al 1989 per Andrew Fluegelman, que volia distribuir un programa que havia escrit, anomenat PC-Talk.

Shareware

Es una classe de programa o programesper poder evaluar de forma gratuita però per un temps d'ús.Per adquirir una llicencia de software que permet l'ús del software de forma completa se requereix un pag econòmic.

Els shareware son uns programes realitzats generalment per programadors independents aficionats o empreses petites que volen donar a coneixer el seu treball permetent que el seu programa sigui utilitzat gratuitament perper tot aquell que desitji provar-lo. Pot, per tant, instalar-lo i usar aquest programa i inclus distribuir-lo lliurament(sense modificar-lo) sense pagar res.

No eu de confundir un shareware amb un frewuare que es totalment gratuit en si encara que general-ment el seu codi no esta disponible.

Exemples:Trade Doubles, els sistemes operatius del linux i BCN.


HISTORIA

El shareware neix amb el llançament del joc de computadora Wolfestein 3D, l'any 1992. Al final d'aquest escenari del joc, havia un comentari per cridar i comprar la resta del joc. Avui en dia el shareware, no es restringeix a els jocs sino per tots els tipus de software, distribuits en pagines webs, FTP i correu electronic. Els programes software originalment eren aplicasons per MS-DOS, pero actualment solen ser utilitzades per a Microsoft Windows.

Un poc mes d'historia

El shareware és programari que du el permís de redistribució, però que adverteix a tothom que l'ús continuat de la còpia rebuda implica el pagament d'una llicència d'ús.

El shareware no es considera programari lliure, per les següents raons:

  • A la majoria de shareware, el codi font no és a la disposició dels usuaris, cosa que vol dir que no es pot modificar el programa.
  • Normalment, els programes considerats shareware contenen alguna protecció, que o bé desactiva el programa després d'un periode de prova, o bé limita les funcions disponibles del programa.

viquipedia(shareware) shareware[http://www.uned.es/csi/sai/software/freeinfo.htm http://www.uned.es/csi/sai/software/freeinfo.htm shareware ]

shareware(castella)

Software Lliure

Introducció

Què és el Software Lliure?


Software Lliure, Free Software, Open Source Software. Free, que pot traduir-se com a lliure però no implica necessariament gratuitat o cost zero, software gratis. El terme free no te res a veure amb el preu dels programas. Te mes a veure amb la llibertat d’us Jrequisits o llibertats:


  • Llibertat 0
  • Llibertat 1
  • Llibertat 2
  • Llibertat 3

Com es pot protegir? Per protegir el programari lliure de la privatització al tenir accessible el codi font, s’empra el copyleft. Amb el copyleft una versió modificada d’un programa haurá també de ser lliure. Els programas del software lliure normalment es publican sota la proteccions de la GPL (General Public License), que no té perque esser de forma gratuita.


Quins avantatges te el software lliure? Una de las mes apreciadas es la llibertat per modificar-lo, adaptar.lo a las necessitats de cadascú, també que no se esta pendent de noves versions que solucionin errors de programacio (bugs), en quant es detecta un error l esta solucionat rapidament, en pocs dies, hores inclus. En el software propietari se esta en las mans dels especialistas de marketing, contabilitat, etc. que aconsellan o desestimant noves prestacions i solucions/reparacions de errors per tal de inclou-les en una nova versió per la qual cobraran novament, dient que el producte es millor que abans, sempre amagant que ens en varen vendre un de defectuos. Una altres avantatges del software lliure, es el respecte als estandards amb el maneig de fitxers i protocols de comunicacions entre maquinas diferentes i diferents sistemas operatius. Les dades generades o recullides amb programari lliure (bases de dades, documents d’oficina, fulles de càlcul...) podran ser accesibles, sense dependre d’una empresa (que si fa fallida o decideix eliminar-ne el producte), no traura més versions i no es podrà accedir a aquells documents o dades creades amb els seus programes. Com passa amb documents creats amb MS-Office de versions antigas o documents creats amb versions molt modernas que no poden llegir-se amb programas de fa un parell d’anys. A el document La Trampa s’explican una serie de problemas provocats per aquest secretisme.


On s’ha vist mai comprar un producte i no saber fins que no el tens instal-lat i per descomptat pagat, quinas son les condicions de garantia i l’us que en pots fer?. Aço no passa en el software lliure, la gran documentacio existent i que acompanya sempre a qualsevol programa lliure es de molta ajuda per saber las prestacions i lo que es pot esperar d’un programa. En l’instalació d’un programa de software propietari es quant te demana si acceptes les seves condicions, que com es pot suposar estan fetes a la seva mida. Deslligant-se de qualsevol reclamació en cas de fallida del programa donant les culpes al venedor del ordinador, al fabricant o sigui a tothom menys a ells.


Es pot sobreviure emprant només software lliure? Si vos serveix el meu exemple vos diré que si. No tant sols sobreviure sino que inclús millorar prestacions i menys necessitat de tenir un ordinador al darrer crit en quant a hardware o equipament fisic. Aquest article l’estic escrivint desde un PIII a 450 MHZ no gaire modern com podeu veure, com a sistema operatiu tenc instalat Debian-GNU/Linux. Mentres escolt musica d’un CD, tinguent oberts també l’explorador d’internet Konqueror o Mozilla, lector de correu electronic i news sylpheed-claws amb support per firma i xifrat digital, quanta (editor de codi html) entre d’altres. A més es pot gaudir també de la suite ofimática Openoffice totalment lliure i amb prestacions a l’alçada de MS-Office, que fins i tot pot llegir arxius creats amb MS-Office.


Història

El software lliure neix de la col·laboració entre els investigadors de les universitats. En aquell temps el software es compartia com es comparteixen els apunts a escola, de sa mateixa manera que es comparteixen receptes de cuina, agafas una recepta la millores, l’adaptes a las teves preferències o necessitats. Des de l’inici de informática els programas es proporcionavan sempre amb el codi font (source code) es a partir dels anys 80 quant Microsoft entra en el negoci, i comença a no donar access al codi font dels seus programas. Es pot comparar a tenir un cotxe i que ningú excepte el productor el pugui reparar o adaptar.

És la principal patrocinadora en la organització de el projecte GNU, la FSF rep pocs fons d' empreses o fundacions donants confiem en el recolzament de la gent com vosaltres que contribuïu en la missió de FSF de preservar, protegir i promocionar la llibertat d' ùs, d'estudi, de còpia e modificaciò i de restribució. del programari informàtic. http://www.debian.org/index.es.html

Les 4 llibertats del S.Ll.

Les 4 llibertats del software lliure son aquelles que serveixen per identificar que un programa sigui lliure o be propietari. I són les següents:

  • Llibertat 0: (llibertat d'ús). És la llibertat per executar el programa per a quolsevol propòsit.perquè sigui lliure ha de tenir aquesta llibertat
  • Llibertat 1: (llibertat d'accés al codi). És la llibertat per estudiar com treballa el programa i veure el seu codi (codi font).Perquè sigui lliure ha de tenir aquesta llibertat
  • Llibertat 2: (còpia). És la llibertat per a copiar i redistribuir el programa lliurament, per ajudar en els nostres veinats,amics...Perquè sigui lliure ha de tenir aquesta llibertat
  • Llibertat 3: (llibertat de modificació). És la llibertat per a modificar el programa, per això em de tenir accés al codi font.Perquè sigui lliure ha de tenir aquesta llibertat

per a que un software sigui lliure a de tenir aquestes llibertats. ni no te qualque llibertat d'aquestes 4 llibertats [si voleu sebre més de les 4 llibertatsvisitau a puigpe]

Software de Domini Públic

El software de domini públic és programari, que no té copyright. És un cas especial del programa lliure, sense copyleft, cosa que pot implicar que algunes còpies o versions modificades poden deixar de ser lliures.

Alguns vegades s'utilitza el terme domini públic en un sentit ambigu per a voler dir que és lliure o gratis. Malgrat això, domini públic és un terme legal term que vol dir precisament "sense copyright". Per raons de claretat, es recomana utilitzar domini públic per aquest significat només i utilitzar altres termes per anomenar als altres.

Si tu vols que un programa que has escrit sigui de domini públic has de seguir una sèria de procediments legals per evitar que de manera automàtica si afageisquin els drets d'autor.

Llicències Copyleft

Què són les llicències copyleft

Aquestes llicències serveixen per protegir un programa i perquè el programa no pugui ser modificat ni qualsevol cosa parescuda. La proliferació de diferents llicències de programari lliure fa més difícil per als usuaris la comprensió de les llicències. Poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.

Historia

El seu orígen el trobem als anys 70 amb el desenvolupament de software per a la indústria informàtica, encara que avui en dia s’aplica a una amplia varietat de camps com la producció literaria i la cinematogràfica. En sera Richard Stallman, pare i abanderat del programari lliure amb el projecte GNU, qui el donarà a conèixer i el fomenti fins a l’actualitat.

Va ser llavors, al 1981, quan Stallman va decidir posar-se a treballar per erradicar aquest tipus de comportament, al qual va possar el nom d’acaparament del software ( software hoarding).

Per primera vegada es recull el dret que el titular dels drets d’autor pugui transferir de forma permanent i a obres derivades sorgides. És a dir, impedir jurídicament al material ofert en aquests termes que en un futur es pogui apropiar part d’ell a drets d’autor o propietat intel·lectual. Encara que sigui la primera llicències cocpyleftllicència copyleft, serà posteriorment, amb noves llicències inspirades en aquesta i amb la popularització del programari lliure quan es començarà a fer freqüent aquesta paraula.


La pràctica habitual per aconseguir aquest objectiu d’explotació sense trabes, còpia i distribució d’una creació o d’un treball (i els seus derivats) és la d’oferir-lo juntament amb una llicència o contracte. Aquesta hauria d’estipular que cada propietari d’una còpia del treball pogués:

  1. Utilitzar-la sense cap limitació.
  2. (Re)distribuïr quantes copies desitjes, i
  3. modificar-la de la manera que cregui convenient.

G.P.L.

La GNU GPL (General Public Licence o llicència pública general) és una llicència creda per la Free Software Foundation a mitat dels 80, i està orientada principalment a protegir la lliure distribució,modificació i ús del software cobert per aquesta llicència de software lliure i protegir-lo d'intents d'apropiació que restingueixin aquelles llibertats als usuaris.


Existeixen varies llicències germanes de la GPL, com la llicència de documentació lliure GNU (GFDL) que cobreix els artícles de la Wikipèdia,la Open Audio Licence,per feines músicals etc. i unes altres menys restrictives , com la MGPL, o la LGPL (Leser General Públic Licence) que permet l'enllaç dinàmic d'aplicacions lliures a aplicacions no lliures.


Les llicències que cubreixen la major part del Software estan disenyades per llevar-li vostè la llibertat. De compertir-lo i modificar-lo, per al contrari , la llicència pùblica general de GNU preten garantizar-li la llibertat que comparteix modificar Software lliure , per assegurar que el Software es lliure per a tots els vostres usuaris.


Aquesta llicència es pùblica general se aplica la major part Software Foudationigual que i cualque altre programa si els vosaltres autorses comprometen utilizar-la (Existeixenun altre Software de Free Software Foundation).

Què esta cobert per la Llicencia Pùblica General de GNU,per a biblioteques ,si vol,també la poden aplicar els seus propis programes.

Aquests programes com que no es paga no tenen garantia, i a més el programa el donen tal qual si funciona bé i si no també.

Creative Commons

És un conjunt de llicències que serveixen per a protegir creacions però que seguesquin sent lliures. Cada llicència, s’adapta a cada creació (música, narracions literàries, programes informàtics…)

Aqui vos donam informació de les distints llicències que podem trobar:

  • Reconeixement (Attribution):El material creat per cualqú pot ser reproduït, distribuït o comunicat públicament sempre que se'n reconegui l'autoria.
  • No Comercial (Non commercial): El material original i els treballs derivats poden ser reproduïts, distribuïts o comunicats públicament mentre el seu ús no sigui comercial.
  • Sense Obres Derivades (No Derivate Works): El material creat per cualqú pot ser reproduït, distribuït o comunicat públicament però no es pot utilitzar per fer una altra obra parescuda.
  • Compartir Igual [Share alike]: El material creat per cualqu pot ser utilitzat per generar una altra obra parescuda sempre que aquesta quedi subjecta a la mateixa llicència que el material original.

Enllaços

Eines de l'usuari