Caterina Sirer Melis

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

L'ESCOLA DELS MEUS PADRINS

L’ESCOLA AMB LES MONGES DE LA CARITAT

Les primeres lletres, llegir i escriure ho varen aprendre a l’escola de les germanes de la Caritat. Aquí hi havia sols un professor. Les nines estaven separades dels nins. Una vegada feta la 1ª comunió varen passar a l’escola de Sant Alfons.


L’ESCOLA A SANT ALFONS

L’estada a aquesta va ser de tres anys. El tercer any el dedicaren a preparar més intensament els que havien de passar l’examen d’ingrés a l’institut. Aquesta escola estava impartida per dos pares teatins. Aquest col·legi només era per nins. Els que no passaven a l’institut seguien uns quants anys més. Les hores d'ensenyament estaven xapades per mitja hora d’ensenyament. Per jugar tenien pilotes de futbol i qualque altre joc. Però sobre tot es realitzava una cova per colcar en les famoses cordes que cadascú tenia uns minuts per utilitzar. Les classes eren de dilluns a divendres. Els llibres s'havien de comprar i cadascú tenia el seu.


L’ESCOLA A L’INSTITUT

L’examen d’ingrés es va efectuar a Palma en el col·legi dels pares teatins del c/General Barceló. Aquest col·legi es deia “colegio municipal de enseñanza media” on es van realitzar els set cursos. Els dies d'escola eren de dilluns a dissabte. Amb un augment molt sensible de matèries impartides per sis o set professors, amb un llibre per cada matèria. Durant aquests set cursos es va estudiar set anys de llatí, dos de grec, tres d'italià, un d’anglès i un de francès. Hi havia un pati molt gran, el pati durava mitja hora. El pati tenia un camp de bàsquet. Els nins de les nines estaven separats i, les nines tenien un pati més petit. L‘institut estava situat davant l’auditori quan l’estació de tren ocupava aquest lloc. Parlar el català dins l’aula estava prohibit baix pena de càstig, es parlava el castellà i altres llengües, però no el català.


ANÈCTODES CURIOSES

ELS SIS PAMS

El curs de l’institut recorden una anècdota que es diu la dels els sis pams. Consistia que un al.lumne en veu baixa digués un pam, dos pams, tres pams, quatre pams i ben fort deia cinc pams! Aquest invent va costar molts de càstigs.


UNA VOLTA AMB EL TREN

Una altra anècdota era que a l'hora del pati s’escapaven per anar al tren que acabava d'arribar i es divertien mentre carregaven o bé descarregaven capses i també donar la volta al tren per poder tornar a partir.


ELS JOCS DE LLEURE DELS MEUS PADRINS

Aquest treball tracte sobre els jocs que feien els nostres padrins al seu temps. Ara el meu padrí, ens contarà com eren, quins eren i com es feien el jocs de fa uns quants d’anys.

Els jocs pels infants, adolescents i joves han anat canviant en la mesura que passa el temps. Amb una diferència important, quan pens amb les joguines de la meva infància...

Les joguines que record, foren portades el 5 de Gener pels Reis d’Orient. La primera va ser uns patins, l’any següent una bicicleta de tres rodes, una pilota i un joc de dòmino. En la mesura que vaig anar creixent i va quedant un tant oblidada l'economia de la postguerra, es varen afegir el parxís i l’interès pel joc va anar augmentant quan vaig posseir el tauler i les figuretes dels escacs que durant molt de temps va perdurar realitzant partides amb un grup reduït d’amics.

  • Uns dels jocs que es poden anomenar típics del carrer o la plaça foren les baldufes, les bolles i els conillons d'amagat.
  • Durant el batxiller prengueren importància el futbol i el bàsquet, que també es practicaven als centres religiosos de Felanitx. S'afegiren el fronton i les cordes.
  • Les baldufes:el joc consistia amb fer un rolo d'un diàmetre aproximat d’un metre, amb una corda embolicada per la baldufa. Es tirava amb un poc de practica dins el rolo i la que rodava mes temps era la guanyadora. Un altre manera, era tirar-la damunt una que rodes i la que li pegava damunt la treia del rotlo pegant-li el típic “poi”.
  • Les bolles:consistia dunes quantes modalitats: una la del “ticipac”, que consistia en que cada jugador era propietari d’una bolla mes grossa de les normals anomenada “bollot”, que en ferí un altre bolla el ferit pegava una bolla a l’altre. Una altre modalitat era dintre d’un rolo d’una 30 cm, cada participant aportava una bolla que dipositaven dins aquest rolo i per ordre de participació des de la distancia d’un metre cada jugador tirava amb el “bollot” i les bolles que treia del rolo les guanyava i així es jugava fins que s’acabaven les bolles.
  • Els conions amagar:consistia amb un que pillava i, els altres s’amagaven. El que pillava avia de contar fins a 50 a una paret, la qual els que s’amagaven la vien de tocar antes de que els pillessin. El darrer que pillaven avia de pilla el pròxim pic.
  • El fronton:consistia amb una pilota de tennis es llançava a la paret que prèviament es via mercat una retxa de pintura a uns 90 cm. Amb un torn de pegar amb la ma a la pilota, sempre mes amunt de la retxa fins que uns dels contrincant perdia per no agafar-la a temps.
  • Les cordes:una cordes metàl•liques subjectes a la part mes alta a un pal que midava uns 4 m d’altura, aquí on penjades quatre cordes amb un ferro em forma de J, es seien quatre participants donant voltes i preguen altura amb la mesura que es rodant.

Altres pogueren esser mes jocs, o variants del ja nombrats, però la memòria flaqueja per recordar-los. --Csirer95 21:30, 1 abr 2007 (CEST)

Eines de l'usuari