El canvi climàtic

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Què és el clima? Canvia?

Mapa climàtic

El clima és el conjunt dels valors mitjans de les condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió. Aquests valors mitjans s'obtenen amb la recopilació de la informació meteorològica durant un període de temps suficientment llarg. Segons es refereixi al món, a una zona o regió, o a una localitat concreta es parla de clima global, zonal, regional o local (microclima), respectivament. El clima és un sistema complex pel que el seu comportament és molt difícil de predir. D'una banda hi ha tendències a llarg termini degudes, normalment, a variacions sistemàtiques com l'augment de la radiació solar o les variacions orbitals però, per una altra, existeixen fluctuacions caòtiques degudes a la interacció entre forçaments, retroalimentacions i moderadors. Ni tan sols els millors models climàtics tenen en compte totes les variables existents pel que, avui dia, solament es pot aventurar una previsió del que serà el temps atmosfèric del futur més pròxim.

Si que canvia. Al llarg de la història el clima de la Terra ha anat variant; encara que aquests canvis s'han dut a terme al llarg de molts milions d'anys. Hi ha hagut períodes més calents, i períodes mes freds. En aquests moments es creu que està canviant el clima, però no es sabrà cert fins d'aquí un cert període de temps.

Què és el canvi climàtic?

Procés del canvi climàtic

Es diu canvi climàtic a la variació global del clima de la Terra. Tals canvis es produïxen a molt diverses escales de temps i sobre tots els paràmetres climàtics: temperatura, precipitacions, nuvolositat, etcètera. Són deguts a causes naturals i, en els últims segles, també a l'acció de l'home. El terme sol usar-se, de forma poc apropiada, per a fer referència tan sol als canvis climàtics que succeïxen en el present, utilitzant-lo com sinònim d'escalfament global.

Què és l'atmosfera? Gasos que conté?

L'atmosfera és la capa gasosa que envolta la superfície de la terra. La composició d'aquesta capa haurem d'indicar que, a més del gasos, formen part d'ella partícules sòlides i líquides en suspensió, tant d'origen natural com produïdes per l'activitat humana.Dels gasos que te l'atmosfera, els que tenen mes quantitat son el nitrogen i l'oxigen; i després hi ha altres gasos però amb quantitats mes reduïdes.L'atmosfera és vital per la vida ja que sense el gasos esmentats no hi hauria vida a la terra, tal i com la coneixem. La unió de l'atmosfera a la resta del planeta es deu a la força de la gravetat i a les característiques físiques dels gasos. Així la màxima densitat atmosfèrica la trobem al nivell del mar i a mesura que ascendim observem densitats més petites, fins que en arribar al cim de l'atmosfera la densitat serà 0.El 50% de la massa atmosfèrica es localitza baix els 5 km primers, el 66% baix els 10 km primers i damunt els 60 km es troba només una mil·lésima part. El gruix de l'atmosfera es considera d'uns 10000 km, encara que alguns autors l'eleven fins els 40000 km.

Gràfic de gasos que conte l'atmosfera

L'efecte hivernacle? És bo o dolent?

El terme efecte hivernacle fa referència al fenòmen natural pel qual la Terra es manté calenta gràcies a la presència a l'atmòsfera d'uns gasos (vapor d'aigua i CO2, principalment ) que absorbeixen i retenen la radiació solar, i també a l'escalfament general del planeta com a conseqüència de la contaminació de l'atmosfera. Per la qual cosa l'efecte hivernacle es bo, però excessivament es dolent ja que hi ha hagut un augment de CO2 a l'atmosfera, el que fa que el clima canvii. Imatge trobada en google.



Efecte hivernacle

Fonts emissores dels gasos que afecten l'efecte hivernacle.

Fonts naturals

Entre les fonts naturals de contaminació més importants es poden citar:

  • L'erosió del terra, que produeix partícules de pols;
  • Les erupcions volcàniques (compostos de sofre, nitrogen, carboni i també partícules);
  • Els aerosols formats per les aigües dels oceans, rius i llacs;
  • Els incendis forestals naturals. Que desprenen gran quantitat de diòxid da carboni i cendres;
  • Certs processos de fermentació anaeròbica que produeixen sulfurs;
  • Les tempestes de sorra
  • també cal destacar com a contaminant de font natural les plantes que, especialment a la primavera, omplen l'aire de grans de pol·len i espores, que causen processos al·lèrgics.

L'activitat humana accelera l'alliberament a l'atmosfera de contaminants que normalment ja s'hi troben presents. En la desforestació de zones boscoses, l'activitat humana contribueix a augmentar aquesta erosió. Les extraccions de minerals a cel obert i les pedreres poden considerar-se també exemples d'erosió accelerada.

Un gran nombre d'incendis forestals, que també es produeixen de forma natural, són provocats per l'home, bé accidentalment, bé de forma intencionada.

Fontsnaturals.jpg

Fonts antropogèniques

Les fonts artificials o antropogèniques de contaminació atmosfèrica més remarcable són el transit automobilístic, els processos industrials i de generació d'energia i certes activitats relacionades amb usos domèstics com les calefaccions.

Fontsantropogeniques.jpg

Els mitjans de transport

Entre els productes emesos pels automòbils, hi destaquen el monòxid de carboni, els òxids de nitrogen, els hidrocarburs, els òxids de sofre, les partícules i alguns detalls, especialment el plom que s'afegeix a les gasolines com antidetonant en forma de tetraetilplom. Actualment, l'ús dels catalitzadors en els automòbils és cada vegada més freqüent perquè redueixen notablement l'emissió dels contaminants.

Mitjansdetransport.jpg

Els processos industrials

  • Central tèrmiques

Les instal·lacions de combustió que utilitzen combustibles fòssils per generar energia són un focus important de contaminació atmosfèrica. Els contaminants emesos són, entre altres, el CO, l'HC, l'SO2 , els NOx , el CO2 i les partícules totals. Les centrals tèrmiques de generació d'electricitat utilitzen de vegades carbons de baixa qualitat que contenen notables quantitats de sofre.

Centralstermiques.jpg

  • Incineradores de residus

Emesos per aquestes instal·lacions són: partícules totals, clorur d'hidrogen, compostos orgànics, monòxid i diòxid de carboni, òxids de nitrogen, diòxid de sofre, fluorur d'hidrogen i els metalls presents.

En aquestes instal·lacions, les condicions de combustió es regulen d'una manera precisa que asseguri al mínim de l'emissió de certs contaminants policlorats com les policlordibenzodioxines i els policlordibenzofurans.

Residus.gif

  • Fabricació de paper i pastes de paper

La contaminació atmosfèrica es produïda principalment pels fums produïts a les caldees, tant les de recuperació com el forn esmentat. En cremar els licor negres, s'origina sulfat sòdic. Es una pols molt fina que es arrossegada cap a la xemeneia. Les emissions d'aquestes xemeneies generen SO2, CO, NOx, H2S i derivats del sofre i del carboni. Una altra modalitat de contaminació atmosfèrica és la pudor, ja que en la secció d'evaporació esmentada s'emeten una sèrie de gasos, a causa de la seva elevada volatibilitat, que són força olorosos. Refineries de petroli El petroli es constituït bàsicament per una barreja d'hidrocarburs i quantitats petites d'altres substàncies com sofre, nitrogen, oxigen, alguns metalls pesants, etc.

Paper6.jpg

xemeneies que generen molts residus
  • Siderúrgia i metalúrgia

En aquest apartat s'inclouen totes aquelles activitats que parteixen de la primera matèria mineral per produir els diversos metalls i aliatges i el tractament i la transformació posterior. Les principals emissions són de partícules, d'òxids de sofre i de nitrogen, d'òxids de carboni, de sulfur d'hidrogen i de fluorur d'hidrogen

  • Extracció i tractament d'àrids i producció de materials per a la construcció. Cimenteres

Les emissions més importants d'aquest sector són les partícules, encara que en alguns casos també poden ser importants les emissions causades per processos de combustió i assecatge. Un cas destacable dins d'aquest apartat el constitueixen les fàbriques de ciment per la seva potencialitat contaminant a l'atmosfera. Les fàbriques de ciment comporten activitats que de manera inevitable produeixen pols. A més, també en destaquen les emissions de productes gasosos propis del combustible utilitzat al forns.

Les fonts domestiques

El problema de les calefaccions es també un problema típicament urbà. La contaminació produïda per aquestes instal·lacions depèn del tipus i la qualitat del combustible emprat, que pot ser carbó, derivats del petroli o gas natural. Els primers, Carbons i líquids, són més contaminants que el gas. Generen òxids de sofre i nitrogen i abundants partícules solides o liquides (hidrocarburs no cremats). El gas ocasiona molts menys problemes de contaminació encara que allibera certa quantitat d'òxids de nitrogen.

Tipus de fonts d'energia.

Energies Renovables

El terme, energia renovable, inclou una sèrie de fonts d'energia que en teoria no s'esgotarien amb el pas del temps. Estes fonts serien una alternativa a les altres anomenades convencionals (no renovables) i produirien un impacte ambiental mínim. Tipus:

  • Energia Geotèrmica:
E. Termica

És la manifestació de l'energia tèrmica acumulada en roques o aigües que es troben a elevada temperatura en l'interior de la terra.

L'energia acumulada en zones volcàniques o d'anomalia tèrmica s'aprofita fent circular al seu través aigua o vapor que transporta fins a la superfície la calor emmagatzemada en les zones calentes.

  • Energia Solar:
E. Solar

N'hi ha de dos tipus:

    • Energia solar tèrmica:

Un sistema d'aprofitament de l'energia solar molt estés és el tèrmic.

El mitjà per a aconseguir esta aportació de temperatura es fa a través de col·lectors.

El col·lector és una superfície, que exposada a la radiació solar, permet absorbir-ne la calor i transmetre-la al fluid.

    • Energia solar fotovoltàica:

El sistema d'aprofitament de l'energia del sol per a produir energia elèctrica es denomina conversió fotovoltaica.

  • Energia eòlica
E. Eòlica

Aquesta energia ja és utilitzada desde fa anys per vaixells i molins.

Es deu a l'energia cinètica de l'aire, la potència que s'obté és directament proporcional al cub de la velocitat del vent, per tant, petites variacions de velocitat, donen lloc a grans variacions de potència.

Per a la producció elèctrica s'utilitzen unes màquines que es denominen aerogeneradors.

  • Energia de Biomassa

La biomassa inclou tota la matèria viva existent en un instant de temps en la Terra, també es defineix com el conjunt de la matèria orgànica, d'origen vegetal o animal, incloent els materials procedents de la seva transformació natural o artificial.

Qualsevol tipus de biomassa té en comú amb la resta el fet de provenir en última instància de la fotosíntesi vegetal.

Hi ha quatre tipus d'energia de Biomassa:

    • Residuals
    • Biocarburants
    • Cultius energètics
    • Residus sòlids urbans
  • Energia Hidràulica
E. Hidraulica

Actualment s'aprofita l'energia hidràulica per a generar electricitat, i de fet va ser una de les primeres formes que van utilitzar per a produir-la.

L'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua per a produir energia elèctrica utilitzable constitueix en essència l'energia hidroelèctrica.

El conjunt d'instal·lacions i infraestructura per a aprofitar este potencial es denomina central hidroelèctrica.

Energies no renovables

Les fonts d'energia no renovables són aquelles que existixen en una quantitat limitada i que una vegada emprada en la seva totalitat no pot substituir-se. Hi ha diferents tipus:

  • Petroli

Els jaciments petrolífers es deuen a la descomposició de grans acumulacions de restes animals i vegetals reunits en el fons de mars antics; comprimits per moviments geològics i sotmesos pressions i temperatures elevades.

Petroli.jpg

  • Carbó

El carbó és un terme molt general que inclou gran varietat de minerals rics en carboni, també conté hidrogen, oxigen i una quantitat variable de nitrogen, sofre i altres elements. Es forma en la naturalesa per descomposició de la matèria vegetal residual acumulada en els pantans o en les desembocadures de grans rius. Es calcula que, amb l’actual ritme de consum, queden reserves per a uns 120 anys.

Carbo.jpg

  • Gas natural

Encara que com a gasos naturals poden classificar-se tots els que es troben de forma natural en la Terra, des dels constituents de l'aire fins a les emanacions gasoses dels volcans, el terme "gas natural" s'aplica en sentit estricte a les mescles de gasos combustibles hidrocarburats o no, que es troben en el subsòl on a vegades encara que no sempre, es troben associats amb petroli líquid.

Gasnatural.jpg

  • Energia Nuclear

El combustible utilitzat en les centrals de fissió nuclear és l'urani-235. En la reacció de fissió, un nucli pesant (U-235) es divideix en dos nuclis més lleugers en absorbir un neutró, i s'alliberen diversos neutrons, generen una radiació i una quantitat considerable d'energia que es manifesta en forma de calor. Aquests neutrons són empleats per a provocar una altra reacció i així s'aconseguix una cadena successiva de reaccions de fissió.

E. Nuclear

Reserves d'energia i ús de l'energia Balears.

L'estructura energètica ha canviat poc durant aquest període. Els productes derivats del petroli (transports, serveis i residencial) representen més de les tres quartes parts del consum darrer d'energia. L'energia elèctrica continua mantenint la seva quota de participació. Els derivats del petroli són bàsicament lleugers. Dins dels subsectors de transport, a nivell d'Illes Balears el terrestre significa un 60% del total, amb diferències segons cada illa.

Pel que fa al sector serveis, l'any 1999 representa un 15% del consum final d'energia, amb un creixement anual d'un 5% anual aquesta darrera dècada. Als darrers anys l'aportació d'energia elèctrica ha superat notablement els derivats del petroli.

Una cosa semblant succeeix en el sector residencial. La seva quota de participació s'ha situat, pel que fa al consum final, en un 12% l'any 1999. L'energia elèctrica i els derivats del petroli són les energies més demandades, tot i que els darrers anys l'electricitat és la més demandada.

La indústria representa el 8,7% del consum final d'energia l'any 1999, amb un increment constant els darrers anys, a causa sobretot del pes específic dels subsectors de ciment, totxos, teules, alimentació i begudes.

Els combustibles sòlids (pel ciment), l'electricitat i el fuel són les energies més utilitzades. A cada illa la distribució és notablement diferent, com a conseqüència de la importància de les indústries puntuals de Mallorca (ciment i totxos) i Eivissa (dessaladores).

El sector primari representa el 3'3% del consum final, amb una total preponderància dels derivats del petroli (90%) per damunt l'electricitat. Els darrers anys ha experimentat un creixement anual de 7'6% En comparació amb la Unió Europea, les diferències que presenten les Balears ve condicionada per la presència a aquells països de gas natural. Quant a l'estructura per sectors econòmics és palès la importància relativa del sector transports a les Balears, a causa del fet insular i la dependència del turisme.

Quant al consum per habitant, les Illes Balears estan per davall el de la Unió Europea i fins i tot d'Espanya, com a conseqüència del menor pes del sector industrial i la bonança climàtica.

Si ens fixam en les energies renovables: La instal·lació de col·lectors tèrmics per aigua calenta representa una superfície de 53.861 m2, el que equival a 3.504 tep/any, amb un increment d'un 407% en 17 anys.

Pel que fa a les plaques fotovoltaiques , la potència total instal·lada l'any 1999 representa 526.952 W, la qual cosa significa 685 MWh/any. L'any 1983 hi havia 39.585 W de potència.

L'energia eòlica, tan usada tradicionalment, ha quedat en desús, tot i que actualment s'impulsen iniciatives per instal·lar molins a Menorca.

L'aprofitament energètic de la biomassa constitueix el principal recurs renovable de les Illes Balears.


Els productes petrolífers són els recursos energètics més usat l'any 1999, en representar el 63,3% del consum energètic brut. Ens referim a fuel-oil, gas-oil, benzines i querozé.

Els combustibles gasosos són a les Illes Balears els gasos liquats del petroli (propà i butà) i el gas canalitzat (aquest només a Mallorca)


Grafic-energia1.gif

_______________________________________________________________________________-2.2.2 Plans d'Actuació Energètica En aquest capítol s'analitzen els potencials existents quant a energies renovables, eficiència i ús racional de l'energia, així com la diversificació de les fonts de subministrament.

- Energia solar Aposta per incrementar els col·lectors tèrmics fins assolir una instal·lació de 400.000 m2 addicional, amb un pressupost de 32.000 Mpts, dels quals 8.000 Mpts serien aportats per les administracions.

Quant a la fotovoltàica se tractaria d'abastar un valor de 7.300 kW nous per la qual cosa seria necessari una inversió de 12.775 Mpts amb una aportació de fons públics de 6.350 Mpts.

- Energia Eòlica Se proposa la instal·lació de 75 MW de potència a Menorca, la qual cosa implica una inversió de 11.250 Mpts.

- Biomassa Se tracta d'aprofitar energèticament els residus sòlids urbans, els residus procedents de fusteries, restes d'indústries agroalimentàries, així com residus forestals i ramaders. ________________________________________________________________________________L'aposta pel Gas Natural es fa, en resum: - per la millora ambiental - per la diversificació, i per tant la seguretat, que suposa - permet la cogeneració - ajuda a les empreses a ser més competitives - permet, de forma canalitzada, posar a disposició de l'usuari una energia neta i eficient

Reserves de petroli mundials* (2001) Rànquing de companyies petrolieres Milers de barrils/dia (Any 2000) Aràbia Saudita 265, 3 1.Gazprom (Rússia) 9.606

2.Irak 115

3. Saudi Aramco (Aràbia Saudita) 8.613

4.Kuwait 98

5.NIOC (Irán) 4.509

6.Irán 96,4

7. Exxon Mobil (EE.UU)* 4.406

8.Unió dels Emirats Àrabs 62,8

9. Pemex (México) 4.169

10.Rússia 54,3

11. Royal Dutch/Shell (Holanda)* 3.685

12.Veneçuela 47,6

13.PDV (Veneçuela) 3.640

14.Xina 46,6

15. BP (Regne Unit)* 3.107

16. Libia 30

17.Sonatrach (Argelia) 2.788

18.Mèxic 26,9

19.INOC (Iraq) 2.583

20.Nigèria 24,1 .............

21.Estados Unidos 22

22.Repsol YPF * (Espanya) 675

23.Argelia 12,7

24.Noruega 10,1

  • Milers de milions de barrils *Privades

Problemàtica dels residus i la seva gestió.

LA PROBLEMATICA DELS RESIDUS I LA SEVA GESTIÓ

La problemàtica que generen aquests residus obliga a legislar per reduir-los i per separar-ne les fraccions. A la pràctica, aquesta darrera mesura és necessària per poder reduir, reutilitzar i reciclar els residus d'una manera efectiva. Les solucions als problemes generats per aquests residus són transversals i afecten els camps de l’enginyeria de processos, l’enginyeria química, la producció i el transport d’energia, l’agronomia i la producció vegetal, l’alimentació i la producció animal, entre d’altres. Una integració transversal com aquesta no està lliure de dificultats en portar-la a la pràctica, dificultats que el centre vol contribuir a superar.

Procuram Utilitzar habitualment paper reciclat Fomentar el us de productes fets a partir de paper utilitzat Ahorrem Reduint el consum de paper Utilitzant les fulles per les dues cares Fent només les fotocopies imprescindibles Reutilitzant els sobres, caixes, etc. Rebutjant productes de un únic us. ¿Què hi guanyam? Conservar el medi ambient: Ahorrar de recursos, menys contaminació dels rius y la atmosfera Generar menys residus Eliminar els costs del tractament de residus sòlids urbans


Grafic-residus1.gif


Residus: record de residus i increment de la producció La producció de residus sòlids urbans ha seguit augmentant de forma notable. Les xifres de l’any 2000 evidencien un increment del 5% respecte de l’any 1999, passant de 385.204 tones a 403.407. De fet les illes balears produeixen el doble de fems per habitant i dia que la mitjana espanyola, en concret 2.2 kg/dia. Quant als residus de la construcció i demolició, als darrers anys s’han produït de l’ordre de 800.000 tones.


Grafic-residus2.gif


Comencem, per exemple, amb els residus. El nostre nivell de producció del que s'anomenen residus sòlids urbans, és a dir, els nostres fems domèstics, és altíssim. A les Illes produïm 2'12 quilos de fems per habitant i dia, mentre que la mitjana estatal és de 1'2 quilos. A Mallorca, això suposa una producció de gairebé 500.000 tones anuals. Més preocupant encara és el ritme de creixement aparentment imparable d'aquest índex. Parlant encara de Mallorca, el volum de residus sòlids urbans es va incrementar en un 10 % durant l'any 1998, un 9 % durant el 1999 i un 3 % durant el 2000. El govern ha començat a modernitzar la política de residus amb l'elaboració de plans sectorials insulars (de RSU, primer, i després d'enderrocs i d'altres). En el cas de Mallorca, l'objectiu ha estat aturar el creixement de la incineració i potenciar de forma massiva la recollida selectiva i el tractament ecològic, i s'introdueixen objectius concrets de reducció de residus: s'han posat les bases perquè després poguem avançar cap a la disminució progressiva del recurs a la incineració. Quan analitzem les activitats que cadascun de nosaltres ha desenvolupat al llarg del dia, podem comprovar que generem residus de tot tipus tant a casa, com a la feina, en el temps d'oci, quan anem de compres... Un dels principals impactes ambientals de la societat en que vivim són precisament els residus, ja que contaminen el medi i comporten un malbaratament dels recursos naturals.

En els darrers anys el volum de residus generats ha crescut contínuament, degut tant a un major nivell de consum com a la utilització creixent de productes amb gran quantitat d'envasos, embalatges i embolcalls. Aquesta gràfica ens ho mostra:

Grafic.jpg

El pitjor és que només un 17% d'aquests residus es recullen selectivament.

Com podem ajudar?

  • Minimitzar els residus
  • Separació i recollida selectiva.
  • Limitació de l’eliminació en abocador.

Impacte del canvi climàtic.

En l'aigua

Iceber

Mai abans la humanitat s'ha enfrontat amb una crisi ambiental de la magnitud del canvi climàtic. Si no actuem urgentment les conseqüències seran irreversibles i afectaran a les futures generacions. La temperatura mitja de la superfície terrestre ha pujat més de 0,74ºC en els últims 100 anys.

A Europa aquest augment és de 0,95ºC i a Espanya s'ha incrementat en 1,5ºC en les tres últimes dècades. En algunes zones, com la sud oriental (Múrcia) va pujar 2ºC. Es preveu que augmenti entre 1,1ºC i 6,4ºC per a l'any 2095. Aquest increment de temperatura és el major dels últims 10.000 anys, igual que la velocitat amb que s'ha produït, alterant el clima de manera que ja es poden sentir els impactes associats. El nivell del mar va pujar de mitjana entre 10 i 20 cm durant el segle XX, i per a l'any 2100 es preveu una pujada addicional de 19 a 58 cm. En la costa atlàntica espanyola, Cantàbria, va arribar a 3,5 mm/any.

Temperatura de l'aigua

D'altra banda, la pujada anual del nivell de mar en la dècada dels seixanta no arribava als 2 mm, i en l'actualitat està pròxima als quatre, respecte als últims anys del segle XIX. Les conseqüències d'aquests impactes no van a ser uniformes en tot el planeta i a això se suma que tindrà lloc en un context de desenvolupament econòmic desequilibrat, els països en desenvolupament sofriran més que els altres, ja que la seva falta de recursos els fa més vulnerables a l'adversitat i a les emergències de gran escala. Greenpeace considera que mantenir la pujada de la temperatura mitja global per sota de 2ºC ha de ser la màxima meta política relativa al canvi climàtic, ja que si sobrepassem aquest, mai abans la humanitat s'ha enfrontat amb una crisi ambiental de la magnitud del canvi climàtic.

En el sòl

Visió del canvi a una glacera

El cinquè, i component final, consisteix en sòls, sediments i roques de les masses de terres, escorça continental i oceànica, i en última instància, l'interior mateix de la Terra. Tenen un rol d'influència sobre el clima global que varia en les escales temporals.

Variacions en el clima global que s'estenen per desenes i fins a centenes de milions d'anys, es deuen a modulacions interiors de la Terra. Els canvis en la forma de les conques oceàniques i la grandària de les cadenes muntanyenques continentals, influïxen en les transferències energètiques del sistema climàtic. En escales molt menors de temps, processos químics i físics afecten certes característiques dels sòls, tals com la disponibilitat d'humitat, el vessament, i els fluxos de gasos hivernacle i aerosols cap a l'atmosfera i els oceans.

El vulcanisme, encara que és impulsat pel lent moviment de les plaques tectòniques, ocorre regularment en escales de temps molt menors. Les erupcions volcàniques agreguen diòxid de carboni a l'atmosfera que ha estat remoguda per la biosfera i emeten a més, grans quantitats de pols i aerosols. Aquests processos expliquen succintament, com la geosfera pot afectar el sistema climàtic global.

Efectes socials, polìtics i econòmics

la terra es fon

L'impacte econòmic del canvi climàtic es produirà molt abans que pugin les temperatures o el nivell del mar. La imminent resposta política a aquest fenomen copejarà a curt termini al món empresarial. El debat sobre les conseqüències del canvi climàtic va arribar en 2006 i en els primers mesos d'aquest any el seu punt d'inflexió. El documental Una veritat incòmoda, del ex vicepresident d'Estats Units AL Gore; l'Informi Stern i les conclusions del Panell Governamental sobre Canvi Climàtic de Nacions Unides han col·locat aquest fenomen en el primer plànol mediàtic.

Conseqüències importants a Baleras

tormenta

Augment de la temperatura

L'informe fa les prediccions de modificacions de clima a partir de dos escenaris, un de menys favorable i un escenari més favorable Al llarg del segle XXI, tendrà lloc un increment relativament uniforme de les temperatures. Aquest increment, per a l'interior de la Península, se situaria entre els 3º C i 4º C en l'hivern, i entre els 5º C i 7º C en l'estiu. Per al litoral i les Balears, l'increment previst és d'uns 2º C menys. És a dir: l'increment de la temperatura a Balears durant el segle XXI se situaria entre 1º C i 2º C en l'hivern, i entre els 2º C i els 5º C en l'estiu.

Es preveu, també, un augment de l'amplitud i freqüència de les anomalies tèrmiques mensuales.

Descens de les precipitacions

En general, es preveu una tendència generalitzada a una menor precipitació anual, es fa més difícil assenyalar la distribució en el temps i en l'espai. Amb tot, hi haurà una tendència al descens de precipitacions en l'estiu.

Els impactes sobre els ecosistemes i la biodiversitat seran múltiples:

congelacio
  • L'increment de la temperatura, especialment rellevant en l'estiu, i el descens de les pluges (que també incidirà sobretot en els estius) fa parlar d'una "aridització" peceptible en el tipus de vegetació.
  • Entre els ecostemes més afectats es troben les zones humides costaneres, un tipus d'ecosistema del qual són una bona mostra algunes de les àrees naturals més valuoses de les Illes Balears.
  • El canvi climàtic afavorirà l'expansió d'espècies invasores i plagues.
  • Els comportaments de les poblacions animals (tant terrestres com marines) es veuran afectats, amb canvis en les àrees de distribució, períodes de reproducció, etc., amb tendència general a la baixa. Les poblacions animals també es poden veure afectades per un augment de paràsits.
  • S'accentuarien els processos de desertització i pèrdua de fertilitat dels sòls.
  • L'augment de les temperatures i la major aridesa suposaran un increment del risc d'incendis.

Elevació del nivell de la mar

D'acord amb l'informe, es produirà un ascens del nivell mitjà de la mar. Aquest nivell és difícil de determinar amb exactitud, però és raonable esperar un augment de 50 cm en el nivell mitjà de la mar, o de fins a un metre en l'escenari més pessismista. Davant aquesta pujada del nivell mitjà de la mar, les zones més vulnerables són els deltes i les platges.

Impacte sobre l'activitat econòmica

Molts dels factors assenyalats (la desertització i pèrdua de fertilitat del sòl, la disminució de recursos hídrics, el major risc de plagues) poden suposar greus impactes sobre l'activitat agrària.

També hi haurà una incidència sobre el sector energètic, amb un augment de la demanda elèctrica (degut a l'augment de el calor) que, al seu torn, pot donar lloc a un increment de les emissions si no es potencien l'eficiència i les energies renovables.

Especialment greu seria l'impacte sobre el sector turístic. En primer lloc, perquè la pujada del nivell de la mar podria donar lloc a una important pèrdua de superfície de platges i en segon lloc perquè l'increment de les temperatures en l'estiu podria modificar fortament els patrons de la demanda (estades més curtes, preferència per altres destins o per quedar al país d'origen, etc.).

Què es pot fer per frenar-ho?

Els governs

-Incentivar les campanyes de informació a les empreses que permetin realitzar inversions a llarg termini a la millora de la eficiencia energètica Disuadir el consums excesius mitjançant modificacions en les tarifes. Promoure projectes orientats en l'estudi del potencial del carbó net o altres alternatives “netes” en el futur energètic espanyol.

-Les energies renovables en un segon pla

Tot i les constants declaracions dels nostres polítics, les previsions que en energia eòlica, solar tèrmica i solar fotovoltàica són absolutament insuficient i just arriben al 5 % del total de la potència elèctrica instal·lada l'any 2015. Es sobretot en l'energia solar-fotovoltàica on se podria augmentar notablement l'aportació de les energies renovables al Pla que ara se discuteix. Cal recordar que la Unió Europa contempla objectius molt més ambiciosos, especialment en algun país.

El nostre govern a restaurat els antics molins de vent aiguaners per a l'extracció d'aigua que ha suposat la reducció d'emisions de CO2 i altres gasos contaminants.

Molí

Fa un parell d'anys el consell de govern va aprovar un pla sectorial d'energia que segons el gob constitueix una notable decepció. El pla energètic és bàsicament un pla elèctric, i està adreçat fonamentalment a planificar les infraestructures per a satisfer la demanda d'electricitat del darrers anys. Entre les difèrencies que manté el gob amb el pla, destaquen: El poc impuls de les energies renovables, que el carbó no serà substituit pel gas natural, el gran increment de la potència elèctrica, etc.

Què podem fer nosaltres ?

Reciclar!

·Què es reciclar? Reciclar és l'acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus.

'Separa el fems!...'

El futur passa per les nostres mans. Llaunes, envasos de vidre i tetra bricks, piles, papers i cartrons... són deixalles habituals a l'àmbit domèstic. Depèn de cada un i cada una de nosaltres aconseguir que el nostre planeta no esdevingui un gran abocador.

Així doncs, col·laborem-hi i siguem respectuosos amb el medi ambient, una responsabilitat decisiva amb el futur. Cal abocar cada deixalla al seu contenidor i tenir present que tots aquests productes tenen un efecte nociu, en alguns casos irreversible, sobre el medi ambient.

Recicla

Alguns exemples: A Espanya es llancen a l'any més de 300.000 tones de metalls. Això és un malbaratament de material.

Si es recicla el vidre, s'estalvia un 44% d'energia i per cada tona reciclada s'estalvien 1,2 tones de matèries primes.

Recuperar dos tones de plàstic equival a estalviar una tona de petroli.

Per cada tona d'alumini llançat al fems se'n extreuen 4 tones de bauxita (que és el mineral del que s'obté). Durant la fabricació es produeix dos tones de residus molt contaminants i difícils d'eliminar.

Al reciclar una tona de paper se salven 17 arbres.


'...llança'l al contenidor adequat !!!'

Paper i cartró

Contenidor de paper

Tira-hi:

  • revistes
  • diaris
  • folis
  • capses de cartró

No hi tiris:

  • papers bruts d´oli, pintures o amb restes de menjar
  • clips o grapes
  • paper plastificat
  • bricks
  • paper d´alumini

Vidre

Vidre.jpg


Tira-hi:

  • botelles
  • pots

No hi tiris:

  • bombetes
  • miralls o vidres de finestra
  • fluorescents
  • taps de botelles o de pots
  • ceràmica
  • plats i tassons

Envasos

Envasos.jpg

Tira-hi:

  • bricks
  • botelles de plàstic
  • bosses de plàstic
  • llaunes i tapes de ferro o alumini

No hi tiris:

  • envasos bruts o amb productes tòxics

Matèria orgànica

Materiaorganica.jpg

Tira-hi:

  • restes de podes
  • pells de fruita
  • restes de menjar
  • marró de café

No hi tiris:

  • restes no orgàniques
  • és molt important no tirar ni piles ni medicaments, ja que aquests residus poden fer malbé les plantes de compostatge.

Piles

Piles.jpg

Tira-hi:

  • piles botó
  • piles alcalines i salines
  • acumuladors recarregables
  • bateries de mòbils

Medicaments:

Medicaments.jpg

Tira-hi:

  • medicaments caducats
  • medicaments no caducats.

Rebuig

Rebuig.jpg

Tira-hi:

  • residus que no poden tirar-se a cap dels anteriors contenidors

Us de fonts d'energia renovables

Què podem fer nosaltres per ajudar a combatre el canvi climàtic?

Per combatre el canvi climàtic, nosaltres, tenim diferents maneres: una d'elles, és usar les energies renovables a casa, com per exemple l'energia solar, aquesta energia, és pot aprofitar amb les plaques solars; aquí tenim una breu explicació.

Energia solar: L'energia solar és l'energia obtinguda directament del Sol. La radiació solar incident a la terra pot aprofitar-se per la seva capacitat per escalfar o directament a través de l'aprofitament de la radiació en dispositius òptics o d'altres tipus. Hi ha diferents tipus d'energia solar:

E. Solar

Energia termosolar: Per produir aigua calenta de baixa temperatura per a ús domèstic sanitari i calefacció.

E. Termosolar

Energia solar fotovoltaica: Per produir electricitat, en plaques de semiconductors que s'exciten amb la radiació solar.

Placa de l'energia fotovoltaica

Energia solar termoelèctrica: Per produir electricitat amb un cicle termodinàmic convencional, a partir d'un fluid escalfat pel sol Energiatermoelectrica.jpg

També, podriem usar un altre tipus d'energia renovable com seria l'eòlica; l'energia eòlica, té les següents ventatges:

  • És un tipus d'energia renovable.
  • És una energia neta ja que no requereix una combustió que produeix diòxid de carboni (CO2).
  • Només té unes funciona correctament, quan hi ha unes condicions de vent favorables
  • Permet estalviar els combustibles fòssils
  • És pot instal·lar en espais no aptes per a altes mètodes, per exemple a un dessert
  • Com que les aspes giren a poc a poc, el xoc amb les aus no causen problemes
  • Crea llocs de treball quan es construeixen
  • La seva instal·lació és ràpida
  • L' ús en cases particulars, juntament amb la solar, permet l'autoalimentació


Hi ha moltes més energies renovables, però no son recomenables per a l' ús paticular, perqué requereixen llocs molts especifics, per a la seva instal·lació; altres energies, serien la mareomotriu, l'hidràulica, geotèrmica etc. Mareomotriu.gif

Estalviar

Per estalviar, hi ha diferents maneres per fer-ho; aquí hi ha unes quantes formes:

  • No usar amb excés la calefacció i l'aire condicionat.
  • Millor usar el vent del carrer, que no usar els aires condicionats, principalment, en l'estiu
  • S'ha d'estalviar aigua calenta, una de les maneres, es instal·lar plaques solas per encalentir l'aigua.
  • No deixar l'aixeta encesa quan ens dutxam, rentam les dents, les mans etc
  • Millor utilitzar l'il·luminació del carrer que no encendre el llum
  • Hauríem de utilitzar bombetes de baix consum
  • Millor utilitzar l'olla a pressió per cuinar, perquè s'estalvia molta energia
  • Millor rentar els plats a mà que no usar un rentaplats, perquè es gasta molta aigua i molta energia
  • Si es viu en un bloc de pisos, si no es molt necessari, no s'hauria d'utilitzar l'ascensor.
  • Una cosa molt important, és l'ús del transport públic, anar a peu o amb bicicleta, en lloc d'anar sempre en cotxe.
  • No s'hauria de tenir 2 o més cotxes en una família.


Comentaris

Perdoneu per haver creat aquest apartat sense permís de ningú, però només us volia donar l'enhorabona d'una manera ordenada i no deixar el comentari per allà solt. Felicitats, doncs, per aquest espai és, sincerament, fantàstic!

Mmula92.

Eines de l'usuari