Electrònica digital

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Introducció a l'electrònica digital?

L'electronica es la ciència que estudia els fenomens relacionats amb el trasport de carrega elèctrica en medis materials juntament amb la construcció de dispositius, circuits i sistemes basats en aquets. Aquesta ciència es divideix en dues grans branques: Analogica i Digital.

  • L'electronica analogica és la part de l'electronica que fa feina amb variables continues de tal forma que un petit canvi en alguna variable pot produir un gran canvi en el comportament del circuit. Per tant, les variables seran numeros reals. Un exemple d'aquests circuits pot ser un amplificador de señal.
1234.jpg
  • L'electronica digital es una part de l'electronica que s'encarrega d'estudiar els sistemes electronics en els cuals la informació esta codificada en dos únics estats.Els estats dels quals s'anomenen vertdader o fals els mes comú es 1 o 0. Electronicament sa li asigna un voltatge determinat que es denomina: nivells logics o tipus de senyals digitals.La diferència de l'electronica analoga en que per l'electronica digital es un voltatge de molt de valor que codifica un dels dos estats mentres que l'electronica analoga te una infinitat d'estats que les donen informació.Tambe es una especialitat de l'electronica que estudia la gestió, amaguetzament i tractament de la informació. La principal aplicació es troba els camps de control de processos industrials i la informàtica aplicada.fa feina amb variables discretes, aquest fet implica que un petit canvi en alguna de les variables del circuit (sempre que no canviï el seu valor discret) no produirà un canvi apreciable en el comportament del circuit. És a dir, el comportament del circuit no depen del valor exacte de la señal.Aquesta particularitat permet que s'empri l'Alegebra Booleana i un sistema de numeració binari es poden realitzar complexes operacions lógiques o aritmetiques sobre les senyals d'entrada, és molt costos fer empleant métodes analógics.

Aquesta informació és deguda a que les classes de 3 d'E.S.O. hem realitzat un treball manual sobre ELECTRONICA DIGITAL i pogueu veure i saber un poc com funciona tot

Nocions teòriques

La diferència de potencial

El voltatge o diferència potencial és la presió que ejerceix una font de subministre d'energía elèctrica o força electromotriu (FEM) sobre las càrrgues elèctriques o electrons en un circuit elèctric tancat, perquè s'estableixi un flux d'una corrent elèctrica.

A major diferència de potencial o presió que ejerceixi una font de força electromotriu sobre les càrregues elèctriques o electrons continguts en un conductor, major será el voltatje o tensió existent en el circuit al que correspongui aquest conductor.

Diferencia de potencial.gif

Les càrregues elèctriques en un circuit tancat flueixen del pol negatiu al pol positiu de la propia font de força electromotriu.

La diferència de potencial entre dos punts d'una font de força electromotriu es manifiesta com la acumulació de càrregues elèctriques negatives(ions negatius o cations), amb exes de electrons en el pol negatiu (–) i la acumulació de càrregues elèctriques positives (ions positius o anions), amb defecte de electrons en el pol positiu (+) de la propia font de força electremotriu.

En altres paraules, el voltatge, tensió o diferència de potencial és l'impuls que necesita una càrrega elèctrica perquè pugui fluir per el conductor de un circuit elèctric tancat. Aquest moviment de las càrrgues elèctriques pel circuit s'estableix a partir del pol negatiu de la font de força electromotriu fins el pol positiu de la propia font.

La diferència potencial es provocada per l'acumulació de càrreges en un punt o en un material. Si un material se li lleven els electrons la seva càrrega total será positiva(recordant que un electró se li està llevant un àtom neutró "no té càrrega") electrons de càrrega negativa. Això provoca que l'àtom ja no es neutre sinó que te càrrega positiva. La diferència potencial entre dos punts (1 i 2) d'un camp elèctric és igual al treball que realitza aquesta unitat de càrrega positiva per transportar-la desde el punt 1 al punt 2.


La diferència de potencial és independent del camí recorregut per la càrrega (camp conservatiu) i depén exlusivament del potencial dels punts 1 i 2 en el camp; se expresa amb la formula : Formula.png

On:

V1 - V2 és la diferencia de potencial,

E és la Intensidat del camp en newton

És la distància en metres entre els punts 1 i 2,

Igual que el potencial, en el Sistema Internacional de Unidats la diferència de potencial es mesura en volts.

La diferència potencial es representa amb la lletra V. Si dos punts que tenen una diferència de potencial s'uneixen mitjançant un conductor, es produirá un fletxe de corrent elèctric. Part de la càrrega que crea el punt de major potencial es translladará a través del conductor al punt de menor potencial i, en absència d'una font externa (generador), aquesta corrent cessarà cuan ambdos punts igualin el seu potencial eléctric (Llei d'Henry). Aquest trasllat de càrregues és el que es coneix com corrent elèctrica.

Polaridad.png

La diferència de potencial entre dos punts de un circuit, també sol designar-se com caíguda de tensió. Quan per els dits punts pot circular una corrent elèctrica, la polaridad de la caiguda de tensió ve determinada per la direcció convencional de la mateixa, eixp es, del punt de major potencial al de menor. Por lo tant, si por la resistència R de la figura 1 circula una corrent de intensidad I, des del punt A cap al B, se produïrá una caiguda de tensió en la mateixa amb la polaridad indicada i es diu que el punt A és mes positiu que el B. Que dos punts tenguin igual potencial elèctric no significa que tenguin igual càrrega.


Es independent el camí recorregut per la carrega (camp consevatori) i dependeix exclusivament del potencial 1 i 2 en un camp,se expresa en la formula: Fitxer:Formula de diferencia de potencial.jpg

La intensitat

Què és? Com es mesura?
Galvanòmetre
com es mesura la intensitat
en Mr Ohm
la formula per calcular els ohms

La intensitat és la càrrega elèctrica que passa a través d'una secció de conductor en una unitat de temps.S'expressa amb culombs per segon, unitat que es denomina Amper Segons la constaneïtat de la intensitat poden ser:

  • Corrent continu es caracteritza per un flux constant de càrregues cap a una única direcció. Per exemple: una bateria conectada a un circuit produeix un corrent continu de càrregues que es mouen del born o terminal negatiu (-) al positiu (+). Aquest tipus de corrent és simbolitzat amb les lletres CC (Corrent Directe) tot i que de vegades també el trobarem amb l'equivalent anglès DC (Direct current).
  • Corrent Altern caracteritzat per tenir un fluix que canvia de sentit periòdicament, de manera que el flux promig és igual a zero, però no sempre té un valor nul. Això implica que el generador de corrent canvia periòdicament la polaritat, la periodicitat d'aquest canvi o freqüència és una de les característiques que defineixen aquest corrent. Gràcies a que es pot arribar a grans distàncies de manera fàcil i sense grans pèrdues és el tipus més emprat per al transport d'energia elèctrica. Es simbolitza per CA (Corrent altern) tot i que també es sol trobar el seu equivalent anglès AC (Alternative Corrent).

Es mesura amb uns aparells anomenats galvanòmetres. S'utilitzen per indicar el pas d'un corrent elèctric per un circuit i per a mesurar la seva intensitat d'una manera precisa. Es solen basar en efectes magnètics o tèrmics causats pel pas del corrent. En el cas dels magnètics poden ser d'imant mòbil o de quadre mòbil.

Si la intensitat es constant en el temps es diu que la corrent es continua; en cas contrari, es diu variable. *Si no es produeix almacenament ni disminució de carga en cap punt del conductor, la corrent es estacionaria.

LLEI de OHM El corrent continu és un moviment d'electrons. Quan els electrons circulen per un conductor, troben una certa dificultat al moure's. A aquesta "dificultat" la anomenam Resistència elèctrica. La resistència elèctrica d'un conductor depèn de tres factors que queden recollits en l'equació que segueix:

Fitxer:Lley de ohm.jpg

  • La intencitat sonora: es defineix com a la qualitat denegia sonora .Travesa per segon d.una superficie.
  • la intenitat : de corrent i voltatge generats per la plaza quant exposa directament al sol de la intencitat de la radiació solar

La resistència

Què és? Com es mesura?

La resistència eléctrica és la dificultat que té el corrent elèctric per circular per un component resistent.Les resistències s'utilitzen per limitar el fluxe d'electricitat segons les necessitats del nostre circuit. Les substáncies es classifiquen en conductores, aillants i semiconductores. Existeixen a més certs materials en els que en determinades condicions de temperatura , apareix un fenòmen denominat súperconductivitat en el que el valor de la resistència és practicament nul·la. La resistència es mesura amb ohms(Ω).Es mesura amb l'Ohmetre.

La resistència és una propietat característica d'un objecte o substància. Se denomina resistència eléctrica, R, de una substància, a la oposició que troba la corrent eléctrica per recorrerla.

Aquesta definició és vàlida per la corrent contínua i per la corrent alterna quan es tracta de elements resistius purs, aquest és, sense component inductiu ni capacitiva. De existir aquests components reactius, la oposició presentada a la circulació de corrent reb el nombre de impedància.

Segons la magnitut d'aquesta oposició, les substàncies es clasifiquen en conductores, aïllants i semiconductores. Existeixen a més certs materials en els que, en determinades condicions de temperatura, apareix un fenòmen denominat superconductivitat, en el que el valor de la resistència es prácticament nul.

Les resistències de potencia petita, emprades en circuits electrónics, van rotulades amb un codi de franges de colors. Per caracterizar una resistència fan falta tres valors: resisténcia eléctrica, disipació màxima i precisió.

Les altres dates s'indiquen amb un conjunt de ratlles de colors sobre el cos de l'element. Són tres, quatre o cinc retxes; deixant la ratlla de tolerància (normalment plateada o dorada) a la dreta, es llegeix de esquerra a dreta. La última ratlla indica la tolerància (precisió). De les restants, la última és el multiplicador i les altres les xifres.


Electrons.jpg Resis.jpg Resistencies.jpg La resistència esta formada per cinc cartes i un epilòleg que Sabato dirigeix aquell nutrit grup de lectors que durant decades han admirat tant la seva calitat literaria la seva profunditat filosòfica.

La potència

Què és? Com es mesura?

La potència elèctrica es pot definir com la quantitat de treball realitzada per el corrent elèctric.

Té diferents significats:

  • Matemàtiques:potència aritmètica
  • Física:potència física
  • So:potència acústica o sonora

Potència sonora.gif


Hi ha tres tipus de potència:

  • Potència de corrent continu.
  • Potència de corrent altern.
  • Potència trifàsica.


Potència del corrent continu

Mesurador de potència

Quan es tracta de corrent continu la potència elèctrica desenvolupada en un cert instant per un dispositiu de dos terminals és el producte de la diferència de potencial entre aquestes terminals i la intensitat de corrent que passa a través del dispositiu.

Potencia1.png

A on I és el valor instantani del corrent i V és el valor instantani del voltatge. Si I s'expressa amb ampers i V amb volts, P està expressada amb vats.

El vat o wat va ser inventat pel científic James Watt

Potència del corrent altern

Quan es tracta de corrent alterna sinusoidal, el promig de potència elèctrica desenvolupada per un dispositiu de dos terminals en funció dels valors eficaços o valors quadratics mitjos de la diferència del potencial de les terminals i de la intensitat del corrent que passa a través del dispositiu.

Suposem un receptor de caràcter inductiu (cas més comú) al qual aplicam una tensió v(t) de pulsació ω i valor de pico Vo:

Potència trifàsica

La representació matemàtica de la potència activa en un sistema trifràsic equilibrat és feta per la següent equació: Imatgetrifrasica.png

Components elèctrics bàsics

Fonts d'alimentació

Definició

Una font d'alimentació és un giny o sistema que manté una diferència de potencial entre els seus terminals i subministra una força electromotriu. Els circuits elèctrics i electrònics necessiten d'una font d'energia per poder funcionar, sovint amb unes característiques de dimensió i d'estabilitat molt concretes, per això n'hi ha de distints tipus i tots amb una diferent manera d'anomenar-los: transformadors, alimentadors, convertidors,...


A finals del segle XVIII, el científic Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta o senzillament Alessandro Volta (18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827)va donar a coneixer la pila elèctrica.

Volta.jpg

Des de 1881 la unitat de mesura del potencial elèctric en el Sistema Internacional d'Unitats s'anomena volt.

Avolta.jpg

Tipus de generadors

  • El generador de corrent alterna o alternador és un dispositiu que converteix l'energia mecànica en energia elèctrica. El generador més simple consta d'una espiral rectangular que gira en un camp magnètic uniforme. El moviment de rotació de les espires es produït pel moviment d'una turbina moguda per un corrent d'aigua a una central hidroelèctrica.
Pila a fons.jpg

Conductors

Què és un conductor?

Fils conductors
Conductors

Un conductor elètric és un element, que posat en contacte amb un cos carregat d'electricitat, ens permet el pas a tota la seva superfície, en cas contrari s'en diu aïllant. Aquests són generalment elements metàl·lics capaços de transportar l'electricitat quan es sotmès en aquesta. Hi ha conductors més bons i més dolents depenent de la seva resistència elèctrica. Si té més resistència serà més mal conductor.

Un semiconductor es un material en el que els transportadors de carga poseixen llibertat de moures en el seu interior, en resposta a camps eléctrics. Un conductor perfecte o ideal es un conductor en que els portadors de carrega es mouran en resposta a cualsevol camp eléctric, per petit que aquest sigui (gran movilitat).

Meteriaals conductors semi...jpg

Per el transport de l'energia elèctrica l'element fet servir usualment és el coure , en forma de cables d'un o més fils. En general si no són línies elèctriques d'alta tensió aèries se li posa un aïllant elèctric. Alternativament també es fa servir l'alumini, que té una conductivitat elèctrica de l'ordre del 60% que la del coure però que és un material molt més lleuger.

Coop

Aquí deixam les fórmules de la conductivitad Fomula.png

Conductivitat elèctrica (S·m-1) Temperatura(°C) Notes
Plata 63.01 × 106 20 La conductivitat més alta de qualsevol metall
Coure 59.6 × 106 20
Coure recuit 58.0 × 106 20 Es refereix a IACS 100% (International Annealed Copper Standard o Coure recuit internacional estàndard). La

unitat per expressar la conductivitat als materials no-magnètics per mitjà de proves utilitzant un corrent de Focault.

Alumini 37.8 × 106 20
Aigua de mar 5
Aigua potable 0.0005 to 0.05
Aigua desionitzada 5.5 × 10-6

Components electrònics bàsics

Resistències

Clr code.gif Representacio.jpg

Això són unes resistències

Se diu resistencia electrica, R, de una substancia, a la oposicio que troba la corrent electrica per a recorrer-la. El seu valor ve de Ohms, se designen amb la lletra grega omeya mayuscula (Ω), i se mideix amb un Ohmetre. Tambe se defineix com a la propietat de un objecte o substancia.També es un component elèctric o electrònic de dos terminals que ofereix resistència al pas del corrent elèctric.Hi ha dos tipus:Fixes o variables.

Aquesta definicio es valida per el corrent continu i per el corrent altern quan es tracta de elemnts resistius purs, aixo es, sin component inductiu.De existir aquest components reactius la oposicio presentada a la circulacio de corrent reb el nom de independent.

Diodes

Símbol del diode

Un diode es un dispositiu que permet el pas de la corrent electrica en una unica direcció o amdues direccions. De forma amplificada, la curva característica de un diode (I-V) consta de dues regions per devall d'una certa diferencia de poencial, es comporta com un circuit semiobert (si condueix), i per damunt d'ella per un circuit tancat amb molt petita resistencia electomagnetica.

diode

Degut a aquest comporament, se'ls sol denominar rectificadors, ja que son dispositius capasos de convertir una corrent alterna en una corrent continua, i la continua en alterna. El seu principi de funcionament está basat en els experiments de Lee De Forest.

Light Emiting Diode

El diode funciona com un vàlvula de buit però en versió electrònica que permet el flux de corent elèctric però el bloqueja en el sentit contrari.

Tipus de díodes'

Díode dopats amb or, Díode zener, Díode d'allau, Díode emisor de llum(LED), Díode d'infraroigs El LED (light emiting diode) és un dispositiu semiconductor que emet llum monocromàtica, quan es polaritza en directa i és travessat per corrent elèctric. El color depèn del material semiconductor emprat en la construcció del díode podent variar des de l'ultravioleta, passant per l'espectre de llum visible, fins a l'infraroig, rebent aquests últims la denominació de díodes IRED (Infra-Red Emitting Diode

Mitjançant la llei de Ohm, es pot calcular la resistencia adecuada per al tensio de la font que emprem. Formula.png

Fotodíodes

Aquestes tenen les unions amples i accessibles a la llum. Els fotons poden fer escapar electrons cap la unió, fent passar la correnrt. Si el foto te poca energia, el díode deixara passar poca corrent. De vegades s'uneix el fotodíode amb un fototransistor en es mateix encapsulat. Aquest dispositiu s'anomena "optoacoblador", i fa un aïllmnt entre dues bandes d'un circuit (igual que d'un transistor), però permeten tranmetren els senyals de corrent continu (a diferència dels transformedors que només transmeten senyals alternes).

Tipus de díodes Díode dopats amb or, Díode zener, Díode d'allau, Díode emisor de llum(LED), Díode d'infraroigs

Condensadors

Un condensador és un dispositiu format per dos conductors que emmagatzemen energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades. Històricament els condensadors han adoptat la forma d'un parell de làmines de metall, ja siga planes o enrotllades en un cilindre, però de totes maneres entre qualsevol parell de conductors en qualsevol disposició sempre es dona el fenomen de la capacitància.

La capacitat d'un condensador de làmines i, conseqüentment, la quantitat d'energia que pot emmagatzemar el condensador és proporcional a la superfície de les làmines i inversament proporcional a la distància entre aquestes. També és proporcional a la permitivitat del material dielèctric (és a dir, no conductor) que separa les làmines, ja siga el buit, aire o altres materials triats específicament per la seua elevada permitivitat elèctrica.

En un circuit de corrent continu(en anglès: direct-current, DC), un condensador actua com un circuit obert: no el travessa cap corrent, encara que la diferència de potencial inicialment aplicat entre els seus conductors pot servir com una font d'energia per al circuit (encara que exponencialment minvant). En corrent altern (en anglès: alternating-current, AC), un condensador emmagatzema i allibera energia cíclicament al doble de la freqüència fonamental.


Condensadors.jpg

El condensador emmagatzema energia en forma de camp elèctric quan augmenta la diferència de potencial en les seves terminals, i tornant-la quan aquesta disminueix.

Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats però amb càrregues elèctriques oposades. Històricament els condensadors han adoptat la forma d'un parell de làmines de metall, ja siga planes o enrotllades en un cilindre, però de totes maneres entre qualsevol parell de conductors en qualsevol disposició sempre es dona el fenomen de la capacitància.

La capacitància d'un condensador de làmines --i, conseqüentment, la quantitat d'energia que pot emmagatzemar el condensador-- és proporcional a la superfície de les làmines i inversament proporcional a la distància entre aquestes. També és proporcional a la permitivitat del material dielèctric (és a dir, no conductor) que separa les làmines, ja siga el buit, aire o altres materials triats específicament per la seua elevada permitivitat elèctrica.

En un circuit de corrent continu (en anglès: direct-current, DC), un condensador actua com un circuit obert: no el travessa cap corrent, encara que la diferència de potencial inicialment aplicat entre els seus conductors pot servir com una font d'energia per al circuit (encara que exponencialment minvant). En corrent altern (en anglès: alternating-current, AC), un condensador emmagatzema i allibera energia cíclicament al doble de la freqüència fonamental.

Els condensadors poden ser bàsicament de tres tipus: plans, esfèrics o cilíndrics, però els més usuals són els plans en els quals la seva capacitat és directament proporcional al producte del dielèctric per la superfície i inversament proporcional a la distància.

Condensadors fixos:

• Condensadors de paper: es fabriquen enrotllant dues làmines molt primes d´al.lumini de gran puresa, separades per dues làmines de paper especial que fa de

dielèctric.

• Condensadors de plàstic: es fabriquen igual que els de paper però amb la única diferència que aquests tenen dues làmines de plàstic com a dielèctric. Comercialment es denominen condensadors estiroflex.

Cond.jpg

• Condensadors de polièster: el seu procés de fabricació és molt similar als dos anteriors, però en la seva fabricació s´utilitzen, en lloc de làmines d´al.lumini i de paper, unes làmines de polièster amb una metal.lització superficial, la qual cosa fa reduir les seves dimensions.

És podrien fer tants condensadors d´aquest tipus com dielèctrics hi hagués.

Condensadors variables: aquests condensadors es caracteritzen per tenir una capacitat variable, ja que algunes de les seves plaques són mòbils i poden variar la superfície enfrontada, i en conseqüència variarà la seva capacitat.

Condensadors ajustables: la capacitat d´aquests condensadors és pot variar perquè es pot modificar la separació de les seves plaques.

Transistors

És un dispositiu semiconductor sòlid i és el component principal de tota l'electrònica moderna. S'utilitza per la commutació i l'amplificació. Té tres terminals i un petit voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos.

  • En els circiuts analògics els transistors s'utilitzen com a amplificadors.

Alguns exemples de circuits analògics que duen transitors són:

  • Els amplificadors d'audio.
  • Les fonts d'alimentació estabilitzades.
  • Els amplificadors de freqüència.
  • Als circuits digitals els transistors s'usen com a interruptors...

Aquí podeu veure un transitor d'aprop:

españaTransitor.jpg                                     Transistor d'aprop.jpg 

El transistor s'inventà als Laboratoris Bell el desembre de 1947 (demostrat per primera vegada el 23 de desembre) per John Bardeen, Walter Houser Brattain i William Bradford Shockley, als quals es va concedir el premi Nobel de Física el 1956. Irònicament, s'havien proposat crear un transistor d'efecte camp (FET) predit per Julius Edgar Lilienfeld ja en 1925 però al final descobriren l'amplificació de corrent en el transistor amb punts d'unió que posteriorment evolucionà fins convertir-se en el transistor bipolar (BJT).

Els primers transistors estaven fets de germani (Ge) però ara la majoria estan fets de silici (Si). Alguns dels de major rendiment es fabriquen amb arseniur de gal·li (GaAs).

Hi ha dos tipus bàsics de transistors, transistors bipolars (BJT) i els d'efecte camp (FET), i cadascun funciona de forma diferent. El transistor bipolar s'anomena així perquè el canal de conducció principal usa tant electrons com buits per a transportar el corrent elèctric principal. Els d'efecte camp (també anomenats unipolars) només utilitzen un dels dos tipus de transportador (o buits, o electrons, segons el subtipus de FET). Vejau els articles de cada tipus de dispositiu per a més informació.

Els transistors bipolars poden ser activats amb llum a més d'amb electricitat. Els dispositius dissenyats per a aquest propòsit s'anomenen fototransistors, però no són més que transistors estàndards amb un encapsulat transparent.

Trasitooorr.jpg


El transistor IGBT

Combina les senzilles característiques de la porta del MOSFET amb l´elevada intencitat i baix voltatge de saturació dels transistors bipolars(esta fet en semiconductors dopats). aixo s'aconsegueix juntant un únic dispositiu una porta aïllada FET per el control amb un transistor bipolar de potència actuant en conmutació. EL IGBT és una invenció recent. Els dispositius de "primera generacio" que aparegueren en 1980 i principis del 90 eren relativament lents en conmutació i tendien a fallar.Els dipositius de segona generació milloreran molt, però res comparat amb els actualsde de tercera generació, què tenen una velocitat que hi rivalitza amb els MOSFETs, a més d'una excel·lent duresa i sobrecarrega.

És en realitat una família de transistors que es basen en el camp èlectric per controlar la conductivitat d'un canal en un material semiconductor . Els FET, com tots el transistors, poden plantejar-se

com resistències controlades perr voltatges.

Sensors

  • De llum
  • Digital
  • Electronics
  • ...

Un sensor és un dispositiu que detecta manifestacions de qualitats o fenòmens físics, com la energia, velocitat, acceleració, tamany, quantitat, etc.Podem dir tambe que és un dispositiu que aprofita una de les seves propietats amb el fi d'adaptar la senyal que medeix perquè la pugui interpretar un altre element.


Exemples de tipus de sensors electrònics:

  • De temperatura:Termopar, Termistor
  • de deformació: galga extensiomètrica
  • d'acidesa:IsFET
  • de llum:fotodiodo, fotorresistència, fototrancistor
  • de so:microfon
  • de contacte:final de carrera
  • de imatge digital (fotografia):CCD o CMOS
  • de proximitat:sensor_de _proximitat


Per lo general la senyal de sortida d'aquests sensors no s'adapten per el seu procesament, per lo que s'usen un circuit de acondicionament, com per exemple un puente de Wheatstone y amplificadors que adapten la senyal als nivels apropiats per el rest de la circuiteria.

Eines de l'usuari