LA CINTA GROGA

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La cinta groga o Viure la discriminació en pròpia pell

EXPLICACIÓ DE L'ACTIVITAT


L'experiència que tot seguit anam a explicar té com a objectiu reconèixer a partir de la realitat més propera que ens envolta situacions de discriminació pel simple fet d'esser diferents. Per aconseguir-ho, la idea era dur, de forma ben visible, una cinta groga fermada al braç esquerre durant una setmana i en tots els moments del dia i de la nit. Per tal de poder després explicar el resultat de l'activitat, els alumnes havien de fer un diari personal on quedassin enregistrades les reaccions que provocava l'anomenada cinta.

Dit i fet. Des de la classe d'ètica es va proposar als alumnes de quart l'experiència i si bé alguns tenien una mica de por a fer el ridícul, ambdós grups l'acolliren amb entusiasme. Haguérem d'explicar que la cinta, per poder dur a terme l'activitat com cal, havia d'esser una part més del vestuari i que no havien d'oblidar posar-se-la durant els set dies que durava l'activitat. El més sorprenent, possiblement, va esser la cara que posaren alguns quan comentàrem que també l'havien de portar damunt el pijama.

L'altra condició per obtenir resultats satisfactoris era saber guardar el secret i no contar-li a ningú res sobre la maleïda cinta groga.


ELS DIARIS PERSONALS...


A partir d'aquí podem llegir una selecció dels moments més espectaculars...

  • Al migdia m'han foradat de preguntes, però jo no he obert la boca i els meus pares m'han dit que m'he tornat més boja que abans. S.Kimberly Giesen.


  • Quan na Míriam ha entrat a classe ens ha mirat amb cara de sorpresa i ens ha demanat perquè duiem la cinta groga. Li hem dit que era perquè s'havia mort el canari de l'àvia d'en Miquel. Ella no s'ho ha cregut massa i ha dit que se li havia mort el peix i que aleshores també hauríem de portar una cinta blava. S.Kimberly Giesen.


  • La meva mare em va demanar què duia pel braç, però no li va donar massa importància i el meu pare igual. Quan sopàvem, el meu germà li va dir alguna cosa de la cinta groga a ma mare a l'orella i ella contestà “que faci el que vulgui, es veu que ara això està de moda”. El meu germà contestà que “sí, però és molt cutre”. Durant el sopar em varen fer preguntes sobre la cinta i mon pare em va dir “pareix el que duien els jueus per distinguir-los”. Maria Mercè Medina.


  • Em vaig trobar la professora de flauta i varem començar a xerrar. Al cap d'una estona em diu “Encara dus la cinta groga aquesta?” i jo li vaig dir “sí, te pareix que estic loca, oi?”. Em va dir que no, però que la màfia sicil·liana diua unes cintes a la mànega d'aquest mateix estil...Maria Mercè Medina.


  • La meva padrina es posava com a nerviosa perquè no li contava res de la cinta. Al cap de dos dies tornà a insistir dient que ella baixava poc al poble i que no li contaria a ningú. Pilar Vidal.


  • Na Maria la meva veinada em va fer una sèrie de preguntes que no tenien fi: “que és que ets gai?”, “cerques nòvio o anuncies que ja en tens?”. El meu germà també va intervenir: “què fas amb aquesta mariconada pel braç?”. Pilar Vidal.


  • Avui m'han dit de tot. Unes nines de sisè m'han demanat si anava gata i que si sabia que duia una cinta groga en el braç. Jo els hi he contestat que no anava gata, que era la llet que m'afecta molt.Irene Lluch.


  • Al mig dia, quan he arribat a ca meva, casi m'han fet fora. Al principi ningú , no em deia res, però després...

-Què dus pel braç?

-Una cinta groga.

-Per què la dus?

-Perquè...està de moda!

-Cada dia tornes més boja. Només et faltava això...Una cinta groga! On s'ha vist mai!

-Que no t'agrada? És molt xula, a més, la porta molta gent a l'escola. Està de moda.

-Ja ho he vist, ja. (S'enfada) Cada dia tornau més subnormals els joves d'avui en dia.

A partir d'aquí la meva mare no em va parlar en tot el dinar. El meu germà m'ha dit que som una “pringada”, que per molt que dugui la cinta no lligaré. Li he contestat que no era per lligar, que la duc perquè sí. Irene Lluch.


  • Avui horarabaixa la meva padrina i jo hem “xerrat” de la cinta i m'ha posat verda:

-Per què dus una cinta pel braç?

-Per res. M'agrada i està de moda.

-Està de moda? Quina botxada. Només faltava això ara. Primer te fots calçons i els arrossegues, després te gots un mocador de moro i ara una cinta groga. Ta mare et matarà!

- I per què? Creus que molesta?

-No gens! Però pareixes curta.

La meva mare segueix enfadada perquè no li vull dir res.(...) Hem anat al Caprabo a comprar i m'ha dit que em fes enfora perquè li feia vergonya anar amb mí.(...) A més, m'ha prohibit escoltar la meva música perquè segons ella tot és culpa d'això.

Devers les nou del vespre li he dit la veritat, que era una feina de la classe d'ètica, i m'ha demanat perdó.Irene Lluch.


  • (La meva mare) “És ridícul. Tu no em deies l'altre dia quan et vaig fer provar aquells calçons que si et veien amb ells pel carrer et pegarien? Doncs si et veuen amb aquesta cinta sí que tindran motius per pegar-te.” Antoni Puig.


  • A casa meva fins que no varen passar tres dies no em xerraven, perquè ells no feien més que demanar-me coses i jo sempre contestava: “no ho puc dir, són coses meves”. Va arribar un punt que cada vegada que jo els demanava alguna cosa em contestaven “ no ho podem dir, són coses nostres”.Aquesta situació va durar uns tres dies, però varen esser mals de passar. Antoni Puig.


  • La meva mare m'ha demanat perquè duia una cinta groga. Està clar que no li he dit la veritat; la meva resposta ha estat que la duc perquè m'agrada. Però m'ha dit que si no li deia la veritat estaria castigat sense moto i sense televisió. Bernat Xavier Nicolau.


  • En Xisco, un company, m'ha dit: “Bernardito, què fas amb aquesta cinta groga? No ens hauries de tornar de l'altra “acera”.” Ara, que el meu pare ha tingut també una bona frase: “ si els botxos volassin tu no tocaries enterra”. Bernat Xavier Nicolau.


  • Al migdia, quan he arribat a casa la meva mare em diu que què feia amb una cinta groga al braç. Jo li he dit doncs que era una cinta groga i m'he posat a riure. M'ha contestat “que t'han fet el boig de la setmana? Dur aquesta cinta groga és com dur escrit al front “som un gilip...”. Fas més cas als teus amics que no a mi o a ton pare” Al final m'ha dit que o li deia què era la cinta o la me llevava de sobre. Jo, al final, la m'he haguda de llevar. Miquel Arnau Gayà.


  • A la classe d'Educació Física el mestre ens ha demanat a tots a veure si érem capitans d'alguna cosa o si ens pensàvem que érem més que els altres. Li hem dit que no tots plegats. Miquel Arnau Gayà.


  • La mestra de plàstica ens ha demanat per què tots portàvem la cinta groga; volia saber amb quina causa ens solidaritzàvem. La mestra de català directament ens ha demanat si anàvem de tribu. Miquel Damià Oliver.


  • Les meves padrines volien saber fort i no et moguis què duia pel braç. Miquel Damià Oliver.


  • Una conversa que tinguérem a casa el pare, la mare i jo al tercer dia de portar la cinta:

-Meam, per què p... dus això?

- Perquè m'agrada.

-No, contesta'm com toca.

- Perquè sí, perquè ho vull dur.

- Meam! Contesta'm bé, per alguna cosa deu esser. Me ca....(paraulota)!!

-Perquè ara s'usa i ja està.

-Si...I una merda! Ho duu algú més?

-Sí, cinc o sis.

-Això és una beneitura; pareixes boixet i ben beneit!

- A tu et molesta que ho dugui? Ho puc dur?

- No, no em molesta, però amb nosaltres no vindràs a cap banda. Pedro Sagrera.


  • La mare insisteix: “Però per què ho dus? Bé, jo ja no opino. JO no ho duria ni si em pagassin. Si jo veig un al·lot així pel carrer em penso que és un padasser”.Pedro Sagrera.


  • En Cosme ens va demanar si ens ho podíem llevar per dormir. Encarna Navarro.


  • EN Miquel Lluis trobava que dur això pel braç era una maric...Si al manco fos d'un altre color...Encarna Navarro.


  • (A l'assaig de banda) Em varen dir a veure si havia anat a fer-me una anàlisi de sang i s'havien oblidat de llevar-me l'elàstic que posen. Maria Mesquida.


  • Pel carrer, uns que no coneixia parlaven entre ells: “Estos deben ser de una secta, porque yo ya he visto tres o cuatro igual”. El meu pare devia pensar alguna cosa així quan em deia: “Un dia t'avergonyiràs. Amb això no vens amb mí!”. Maria Mesquida.


  • Na Marga de teatre ens va dir algú ens obligàs a portar la cinta ben segur no la portaríem. També va dir que semblàvem coloms, perquè als coloms els hi posen una anella. Maria Antònia Sirer


  • El meu novio quan se n'adonà que duia la cinta se'n va riure com ningú ho ha fet de mí. Em va demanar perquè duia això i jo li vaig contestar que era la nova moda. La seva resposta fou que si la moda ara era dur un nus de foravilera. Aleshores no li vaig contestar i ell va intuir que era cosa de la classe, no em veia capaç d'haver-me posat la cinta per pròpia iniciativa i em va dir: “a la vostra escola uns ensenyen a caure baix i anar així de patètics?”. La veritat és que en aquell moment vaig pensar “quin novio que tinc”. Pensava que s'enriuria un poc, però fou qui més se'n va enriure. Fins i tot ens enfadàrem . L'endemà, quan va venir a casa, jo m'amagava el braç perquè no ves la cinta. Quan li vaig explicar tot, em va demanar perdó de mil maneres. Fins i tot ens fa gràcia pensar en aquests dies. Maria Antònia Sirer


  • Al matí teníem Educació Física i en Xisco que ja coneixia les cintes de l'altre grup només va dir “ Anau alerta a no llevar-vos la cinta!” quan va veure que ens la tornàvem fermar després de llevar-nos la jaqueta. Després, quan havíem de córrer afegí: “Venga! A córrer, capitans!”. El vespre, quan ma mare va tornar a veure-la damunt el pijama va dir: “Encara la duus?! I encara no me vols dir per què?!” Li vaig dir que no i no va insistir més” Alicia Vogel


  • Un dels meus amics de Ca's Concos tot d'una que va veure la cinta va esclatar a riure i va dir: “ Què fas amb això pel braç?” Quan li vaig dir que m'agradava i que s'ha posat de moda encara va riure més i va dir:” Quina maric...més tunning!”. Ja no varem tornar parlar més del tema. De tant en tant feien alguna broma. Per exemple, varen proposar amb una certa ironia que podíem establir una cinta groga ridícula al braç com a símbol de la “penya”. I un amic em va demanar si li regalaria la cinta com a record meu i jo li vaig dir que ja li donaria la setmana que ve ja que volia seguir la moda. Em va mirar estranyat i únicament se li va ocórrrer dir: Ah...! Al dia següent, anàrem a casa d'uns amics al jacuzzi i la sauna: “Suposo que al jacuzzi no portaràs la cinta, oi?” Vaig contestar que no, però que a la sauna sí. Aquí sí que es van enriure una mica de mi, però no varen poder prohibir-me que dugués aquella cosa pel braç a la sauna. Una amiga em va dir: “Alerta que no es fongui la cinta, que si no...” I una altra: “ A mem, posa els músculs forts a veure si la romps!”. Alicia Vogel


  • El sisè dia a ca nostra hi havia matances i aquí va succeir el pitjor. Tots els meus cosins, que són més grans que jo en varen regalar un bany d'insults; els meus tios feren el mateix. Les padrines del meu cosí Gaspar amb la meva van començar a xaferdejar, pensant que si xerraven fluix no les sentiria, però no fou així” Joan Francesc Mestre
  • El dilluns com a primer dia pel carrer la gent em mirava i xerrava malament. La meva padrina no volia ni que sortís de casa amb “allò pel braç”. En arribar a l'escola va ser pitjor i la gent que em tenia més confiança o menys respecte s'acostaven per insultar-me. Un dels insults més pronunciats van ser per part de n'Alex, en Miquel, en Xavier...”beneits, botxos, mariques, subnormals...”. (...). HI ha cops que em feia ganes contestar-los però em vaig controlar” Joan Francesc Mestre


  • La meva mare el primer dia que em va veure amb la cinta hem va demanar què punyetes duia i perquè. Jo li vaig contestar que era perquè m'agradava i a part perquè era la moda. NO s'ho va creure i em va dir que li digués la veritat. LI vaig contestar que era perquè s'havia mort el periquito d'una nina de la meva classe. Se va enfadar encara més”. Janine Struck


  • N'hi va haver un parell que em varen fer molts de comentaris. Molts d'ells em feien rialles perquè és veritat que quan veuen que algú va diferent s'enriuren o li diuen coses molt absurdes”Janine Struck


  • El meu pare em va demanar perquè ho duia:

-Perquè és la moda. - Mira, a mí no em vinguis amb tonteries, eh?” Antoni Roque


  • Quan em vaig aixecar el primer dilluns amb la banda groga posada el que vaig aconseguir va ser una bona renyada del meu pare perquè no li vaig dir per què era.” Joan Nadal


  • El segon dia vaig anar a casa de la meva àvia; aquí sí que va esser difícil escapar-me viu. L'única cosa que volia saber era si s'havia mort algú, si eren idees polítiques o era dels Latin Kings. Jo li vaig desmentir totes les possibilitats que li varen passar per la ment fins que, finalment, me'n vaig anar a casa”. Joan Nadal


  • La meva germana em demanà per què era això, no creia que fos una qüestió de moda. Mentres xerrava per telèfon...

-Saps el número d'un bon psiquiatra? La meva germana està loca; duu un llaç groc pel braç.

A continuació, es posa ella mateixa un llaç color de rosa i em diu:

- Fins que no me diguis per què tu el portes groc jo no me'l treuré...si fa falta aniré a veure en Gori de ca na Tonda (merceria) i li demanaré. Bàrbara Rotger


  • Una altra intervenció de la meva germana: “ Si la botxó fos blava, tots serieu patufets.” Bàrbara Rotger


  • En Harry, un nin que queda al menjador de l'escola, em va demanar per què duia una cinta pel braç. Jo li vaig dir que era moda i ell em va contestar que també en volia una: “ si la meva mare em deixa, me'n compraré una”. Maria Antònia Galiano


  • El meu germà es pensava que m'havia tornat boja...

-Per què portes això?

-Perquè és la moda.

-No podia esser una altra més que tu que creàs una moda tan patètica. Et vols llevar això que fas “es quadro”?

-No, i ara?

- Vols que t'ensenyi jo què és la moda?

Al final va insistir tant que em va fer vergonya i la me vaig llevar. Però al matí següent li vaig demanar ajuda per anuar-la un altre pic al braç i em va dir:

- Ja tornes posar-te aquesta “maric...”? Au, vinga, lleva't això!Maria Antònia Galiano


  • Ma mare m'ha enviat a comprar i he agafat la moto. He topat la policia i m'ha donat ordre d'aturar-me. Han seguit el procediment normal i m'han demanat tota la documentació meva i de la moto. Mentres un dels policies examinava els papers, l'altre m'ha vist que anava amb el jersei negre i la cinta groga al damunt i em diu:

- No et pensis que pots dissimular un “xaleco” reflectant amb aquesta cinta. T'aturarem igualment si et veim. A mi, interiorment, em feia gràcia i vaig partir sense dir res. Manel Hidalgo


  • Quan vaig arribar a casa de la meva àvia, només asseure'm a la taula per dinar me va demanar:

- què és això que dus pel braç?

-Una cinta groga.

-Però, per què la dus?

-Perquè sí.

Després d'aquesta resposta va començar a dir-me “estàs atropellat!” “Vaja unes coses que fas, en lloc d'estudiar”! Manel Hidalgo


  • Els primers dies em sentia més rara, més observada, diria que en procés d'adaptació. He après a conviure amb una simple cinta de color groc que fa que et mirin de dalt a baix i a no passar pena. He acceptat la cinta com a una part de mi i avui que ja s'acaba em fa com a pena no tornar-la dur. (...) Ha estat una experiència que m'ha agradat bastant i mai no m'hagués pensat que una cinteta insignificant de color groc produís tanta curiositat i misteri entre la gent. Magdalena Garcias


  • Els matins espero a na Irene en un cantó perquè vinc amb ella amb cotxe a l'escola. En aquell cantó també hi espera un jove que va venir a escola a Sant Alfons i que no sé què nom. Mai no havíem xerrat, només hola i bon dia. Però aquest matí em diu:

-Perdona, tu vas a Sant Alfons, oi?

-Si, per què?

-Perquè jo també vaig fer això de la cinta groga.

I cadascú pel seu camí. Magdalena Garcias


  • El tercer dia a l'escola ja passaven un poc de nosaltres però segur que pensaven que per a què era aquella cinta groga maleïda. A casa meva ja no paraven atenció, però els meus amics em deien que estava cada vegada més trabucat. Jesús Gil


  • El divendres a l'escola ja estava de moda veure elsde quart amb una cinta i passà a segon pla. Però defora sempre hi havia algú que et demanava per aquella cinta i tu, com sempre, dient: “què no ho veus? Doncs una cinta groga” Jesús Gil


  • La meva mare ja està cansada de veure'm amb aquesta cinta i per dissimular em diu “vols que la te renti?”, amb la clara intenció que la me tregui de sobre...Es pensa que després ja no insisitiria...Catalina Cruellas


  • La meva mare ha tornat encetar el tema: “no t'ho pots llevar, això? T'obliguen a dur-lo? És per a alguna cosa de l'escola?” Fins i tot s'ha pensat que podria tenir relació amb algun programa de la televisió. Catalina Cruellas


  • Padrina: “ Ai si el teu pare ho sap això de la cinta!” Pedro Calzado


  • El meu pare: “ He dit que em diguis per a què és això...I si no, estaràs sense pujar-te al kart fins el dia del Judici Final” (Un parell de dies més tard jo seguia sense dir res i em va dir: “Veeeenga, et perdono. Diga'm-ho i demà anirem al circuit a fer quatre carreres”. Vaig aguantar fins el dilluns, però em va costar molt. Pedro Calzado


  • La meva padrina em va dir que semblava una “hippiosa”, que em penjo de tot. La seva amiga es va posar les mans al cap...No sé què devia estar pensat. Carme Capó


  • Li vaig demanar a la meva mare que m'ajudàs a fermar-me a cinta al braç. I em va dir que si no li deia perquè la duia no m'ho fermava. Al final ho vaig haver de fer jo tota sola. Carme Capó


  • Una conversa amb la meva mare:

-I Això per a què serveix? - Per a res. No és res. - Ës que m'extranya molt que després de dutxar-te et tornis posar la cinta groga damunt el pijama. - Doncs ja ho veus...NO és tan estrany tampoc! -Mare meva! JO al·lucino amb colors. Les cabres no tenen res a veure amb vosaltres. - És el que hi ha! - No, si a mi m'és igual. Irene Gonzàlez


  • La meva cosina, que també és veinada meva, em va fermar la cinta perquè la duia fluixa. Em va dir que estava loca per dur la cinta groga i que ella mai no es posaria una cosa així al damunt. Jo realment al·lucinava; no sabia on podrien arribar els comentaris de la gent ni m'imaginava que m'arribarien a dir tantes coses per una cinteta al braç esquerre. Irene Gonzàlez
Eines de l'usuari