La historia de la Informàtica. Joan Sanz i Xavier Covas

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Introducció

La informàtica ha suposat una de les revolucions tecnològiques més gran dels últims temps. Des de temps remots les persones hem intentat esbrinar els fenòments que succeeixen al voltant, i per això hem anat inventant mecanismes, nous utensilis i màquinaries.

A continuació reflexam la seva història en 5 genracions de forma cronològica, des de l'invenció de l'àbac fins a les noves tecnologies.

Els inicis

L'història de la informàtica es pot començar a comptar des dels 3500 a.c. fins els nostres temps.

  • 3500 a.c.

A Babilònia s'inventà l'abac, un utensili que s'utilitzava per a representar nombres decimals i per comptar.

Abac.jpg

  • 1300 d.c

S'inventà a la Xina un àbac modern.

  • 1617 d.c.

Aquest any es publiquen les regletes de multiplicar de John Napier juntament amb la descripció de l'àbac neperià.Amb aquesta invenció es varen facilitar els càlculs mecànicament. El mateix Napier va inventar els logaritmes, que facilitaren els càlculs bàsics.

  • 1642 d.c.

Blaise Pascal (1623-1662) va inventar la “màquina aritmètica de Pascal” capaç de calcular amb 5 digits.

  • Màquina aritmètica.jpg
  • 1671 d.c.

Gottfried Wilhelm von Leibniz (1646-1716) inventà la “calculadora universal”; podia sumar, restar, multiplicar, dividir i fer arrels quadrades, però no va poder ser construïda per falta de tecnologia.

  • 1822 d.c.

Charles Babbage (1792-1871) presentà un projecte sobre la “màquina diferencial”, capaç de calcular polinomis. Tampoc s'arribà a construir.

màquina diferencial
  • 1833 d.c.

Charles Babbage presentà la “màquina analítica”, capaç de realitzar totes les operacions matemàtiques i de ser programada mitjançant targetes de cartró foradades.

  • 1854 d.c.

George Boole (1785-1873) desarolla la “Teoria de l'àlgebra de Boole”, que va permetre l'aparició i el desenvolupament de l'àlgebra binària. Es considera el pilar de la electronica digital actual.

  • 1876 d.c.

Alexandre Graham Bell inventà i patentà el telefon.

  • 1886 d.c.

Herman Hollerith (1860-1929) inventà la “màquina censadora o Tabuladora” utilitzada per fer el cens dels EUA. Utilitza targetes perforades.

  • 1895 d.c.

Guglielmo Marconi va transmetre la primera senyal de ràdio.

  • 1924 d.c.

TJ Watson renombrà la empresa CTR anomenant-la International Bussines Machines (IBM).

  • 1927 d.c.

Es va realitzar la primera transmissio de televisió on apareixia el president dels EUA.

  • 1935 d.c.

IBM desenvolupà el “IBM 601” i la màquina d'escriure electrònica.

  • 1936 d.c.

Alan Turing creà la “Màquina de Turing” capaç de resoldre tot tipus de problemes de solució algorítmica.

màquina de turing
  • 1938 d.c.

Wiliam Hewlett i David Packard fundaren Hewlett Packard (HP).

  • 1938 d.c.

Claude Shannon desenvolupà la “Teoria matemàtica de les comunicacions” en la que apareixen per primera vagada cantitats de informació: el bit.

  • 1939 – 1944 d.c.

Howard H. Akein (1900 – 1973) va desarrollar la idea de Babbage amb colaboracio d'IBM. El resultat fou el “ASCC” que podia sumar dos nombres en 1 segon i multiplicar-los en 2 segons.

1a Generació

La primera generació és la més antiga cronologia , i és l'etapa l'etapa de les empreses inicials del món informàtic. En aquell temps apareixè l'UNIVAC i l'IBM, però no van vendre, sinó llogar, pel seu elevat preu. En aquell temps els ordinadors funcionaven en vàlvules de buit, el programa es feien de manera simple, en el mateix codi màquina. Per exemple l'ENIAC:

ENIAC
  • 1938

Kornad Zuse inventà la “V1”, posteriorment coneguda com “Z1”. Es tractava d'una calculadora programable en sistema binari.

  • 1940

Kornad Zure inventà/desenvolupà la “V2”, que mès tard passà a ser la ”Z2”.

  • 1941

Kornad Zure inventa la “V3”, més tard coneguda com a “Z3”. Va ser la primera calculadora programable per a realitzar operacions.

  • 1942

John Vicent Atanasoff i Clifford Berry desenvoluparen la màquina “ABC” (Atanasoff Berry Computer) la primera màquina de calcular digital, totalment electrònica. Tenia una velocitat de rellotge de 60 Hz.

  • 1945

Grace Murray Hopper descobreix el primer “bug” (en termes informàtics, és un error en el software o en el hardware) en un ordenador mentre treballava amb un prototip del Mark II.

  • 1946

John W. Mauchly i John Presper Eckert van desenvolupar l'”ENIAC” (Electronic Numeral Integrator And Calculator) una màquina construïda a base de vàlvules de buit. Tenia una velocitat de rellotge de 100Hz.

  • 1947

S'integrà la "memòria de tambor magnètic" com a sistema d'enmagatzemament per a ordinadors.

  • 1948

J. Bardeen, W. Brattain i W. Schockley de Bell Labs intentaren obtenir la patent del primer transistor.

  • 1948

Chester Carlson de Xerox, desenvolupà la primera "màquina de Xerografia".

  • 1948 L'empresa Bell Labs inventà el módem.
  • 1949 John Mauchly va desenvolupar el "Short Order Code". Es creu que va ser el primer llenguatge de programació d'alt nivell.

2a Generació

La segona generació apareix marcada per la invenció del transistor, que comencen a substituïr les vàlvules de buit a partir del 1960. També s'amplien les memòries internes, es redueix la mida dels ordinadors i es generalitza el concepte d'arquitectura modificable.

  • 1951

John W. Mauchly creà el "Univac-1". El primer ordinador posat a la venta. La nit de les eleccions d'EUA del 1952, va ser utilitzat per la BBS per fer una predicció del guanyador.

  • 1952

John Von Neuman amb l' "Edvac" (Electronic Discret Variable Automatica computer), creà una màquina predecessora dels ordinadors moderns. L'Edvac utilitzava aritmètica binària i treballava amb un programa emmagatzemat.

Edvac
  • 1954

IBM desenvolupà el "IBM 650", primer ordinador produït per a vendre en grans quantitats. A Earl Masterson es dissenyà la impressora "Uniprinter" capaç d'imprimir 600 línies per minut.

  • 1956

IBM presentà el "305 Ramac". S'inicià l'era del disc magnètic com a mitjà d'enmagatzemament.

  • 1958

Gràcies al desenvolupament de telèfon i mòdem, Bell Labs conseguí que les línies de telèfon transmetessin informació en codi binari.

  • 1959

Xerox presentà la 1a copiadora. Texas Instruments anuncià el descobriment del circuit integrat.

  • 1960

DEC anuncià el "PDP-1", un ordinador comercial amb pantalla integrada.

  • 1961

IBM llançà la "Sèrie 1400". Segons la revista "Datamation" quan començà a introduir-se aquesta sèrie de IBM, avarcà el 81,2% del mercat d'ordinadors.

  • 1962

Steve Rusell, graduat del MIT, crea el primer videojoc. Bell Labs crea la música per ordinador.

  • 1963

S'introdueix "ASCII" (American Standard Code for Information Interchange), un codi que permet l'intercanvi d'informació entre màquines de diferents fabricants.

3a Generació

S'implementen altres tecnologies de transistors, i també d'altres circuits, de manera que es progressa considerablement en qüestió de reducció de mides i augment de la velocitat de càlcul. També s'avança molt en software, creant llenguatges d'alt nivell, com PL1, BASIC, RPG o APL, i s'inicia la programació estructurada. En aquest moment és també quan s'estructura el mercat dels ordinadors, i es constitueixen moltes de les empreses que hi ha actualment, com IBM, Philips, UNIVAC, Siemens, Fujitsu, etc.

  • 1964

Dough Engelbart inventà el ratolí. IBM crea el "Sistema 360", format per sis ordinadors i 40 perifèrics que podien treballar en conjunt. Thomas Kurtz i John Kemeny desenvoluparen el llenguatge de programació "Bàsic".

  • 1966

Hewlett Packard entrà en el món de la informàtica amb el seu "HP-"2115".

  • 1968

Robert Noyce i Gordon Moore fundaren Intel Corporation.

  • 1969

Kenneth Thompson i Dennis Ritchie, de AT&T Bell Laboratories, crearen el sistema operatiu UNIX. S'introduí l'estàndard "RS-232-C" per a intercanvi d'informació entre ordinadors i perifèrics.

  • 1971

Intel creà el processador "4004", un processador de 4 bits, a 108 Khz, que realitzava 60.000 operacions i tenia 2.300 transistors. Steve Wozniak i Bill Fernandez construiren l'ordinador "Cream Soda Computer". Un equip d'IBM, dirigit per Alan Shugart, creà el disquet de 8 polzades. Niklaus Wirth desenvolupà el llenguatge de programació "Pascal".

4a Generació

És a la quarta generació quan es produeix la revolució del microprocessador. La mida dels ordinadors es redueix a una desena part, les velocitats es multipliquen per 10, 50, 100.. apareix la tecnologia LSI, que permet que grans quantitats de memòria s'acumulin en espais petits.

  • 1972

Es van fer populars les primeres calculadores portàtils. Ray Tomlinson envià el primer e-mail. Intel presentà el processador "8008", un processador de 8 bits, a 200 kHz, que realitzava 60.000 operacions en un segon i integrava 3.500 transistors. Apareixeren els disquets de 5,25 polzades.

  • 1973

Gary Kildall presentà un sistema operatiu simple per a ordinadors personals, basat en el llenguatge PL/M, conegut amb el nom 2 CP/M (Control Program Monitor). Es fan populars les primeres calculadores portàtils.

  • 1974

Intel presenta el processador "8080", un processador de 8 bits,a 2 Mhz que integrava 6.000 transistors. Xerox PAC presenta "Alto", (un ordinador amb Ethernet, ratolí i interfaç gràfic) i el programa "Bravo". Brian Kernighan y Dennis Ritchie creen el llenguatge de programació "C".

  • 1975

Es presentà el "Altair 8800", primer PC disponible com un kit. Bill Gates i Paul Allen creen el programa "Basic". Juliol: Gates i Allen funden la Microsoft

altair
  • 1976

IBM presenta la primera impressora de tinta. Es presentà "On Time", el primer servei comercial de e-mail. Steve Wozniak i Steve Jobs funden Apple Computers.

  • 1977

Tandy i Commodore dissenyaren PCs amb monitor inclòs. Apple Computer presentà "Apple II". Al 1978 Intel creà el processador "8086" de 16 bits. Apareix "WordStart", el processador de textos més utilitzats en tot el món.

Apple 2
  • 1979

Motorola presentà el processador "68000" amb una velocitat de processament superior als seus coetanis. Daniel Bricklin i Robert Frankson crearen "VisiCalc", va ser el primer full de càlcul. Es presentaren els primers telèfons mòbils.

  • 1980

Wayne Ratliff creà "dBase II". Seagate Technology fabricà el primer disc dur per a microprocessadors amb una capacitat de 5 Mb.

5a Generació

La cinquena generació arriba avui dia, donats els múltiples projectes d'investigació com l'IA (Intel·ligència Artificial) i sistemes experts. Potser ben aviat les noves tecnologies començaran a desbancar les actuals..

Linux Vs Windows

Opinió Personal

La informatica ha avançat molt i ha suposat una revolucio tant industrial com personal. Ha evolucionat especialment els darrers deu lustres (1950-2007).

Eines de l'usuari