La oreja de Van Gogh

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En 1996 quatre amics de Sant Sebastià s'ajuntaven en el seu temps lliure per a tocar cançons dels seus grups favorits. Ells eren Pablo, Haritz, Álvaro i Xabi, molt bons músics amb ganes de crear cançons noves però sense una veu portentosa. En la universitat Pablo va conèixer a Amaya i a l'escoltar-la cantar, sense dubtar-lo, li va proposar unir-se al grup, amb el consentiment dels altres, evidentment. Així es va formar "L'Orella de Van Gogh" i amb un repertori propi van començar a tocar en bars i es van presentar al V Concurs Pop Rock de Sant Sebastià, en el qual no van assolir cap premi. Encara que això no els va desanimar i a l'any següent es van tornar a presentar, aquesta vegada aconseguint el primer premi i fent que se'ls escoltés per totes les ràdios locals.

Oreja2.jpg

Una cosa que els diferencia dels altres grups és que LODV va aconseguir el seu primer contracte amb una gran discogràfica i amb una gran producció: Epic/Sony Music s'interessa per ells i sota la producció d'Allunyo Stivel graven en els estudis Ashram de Nacho Cano graven "Díle al sol". Va sortir a la venda el 18 de maig de 1998 i el seu èxit va ser tan rotund que durant un any van estar donant concerts per tota Espanya, arribant a la xifra de 150 actuacions i aconseguint els premis de "Millor Artista Revelació" i "Millor Autor Revelació" en els Premis de la Música de 1999. "Digues-li al sol" duu venudes més de 800.000 còpies.

Oreja.jpg

En el 2000 editen el seu segon àlbum, "El viatge de Copperpot", gravat a Madrid, França i Londres i produït aquesta vegada per Nigel Walker. Ni més ni menys que 1.100.000 còpies és el que duu venudes aquest disc, que s'ha convertit en el segon més venut de la història de Sony Music Espanya. Cançons tan conegudes com "París", "Soledad" o "Cuida't" componen aquest excel•lent àlbum que els permet internacionalitzar-se i entrar en els mercats discogràfics d'altres països. El seu tercer àlbum arriba en el 2003 amb un títol suggeridor, "El que et vaig contar mentre et feies la dormida". Sota la producció, una vegada més, de Nigel Walker el disc presenta a un grup amb ganes d'experimentar amb els sons sense perdre el seu segell. Les xifres ho diuen tot: en menys de sis mesos van vendre més d'un milió de còpies. Oreja1.jpg

I ara, en el 2006, tornen amb "Maca". Un disc més madur i cañero en el qual la veu d'Amaya està acompanyada per instruments de so més contundent.

Oreja3.jpg

Eines de l'usuari