MP3 - 2008-2009

Introducció

Aquest treball va sobre els mp3 d'avui en dia que tenen un gran exit de adolescents a adults a n'aquest treball explicam com es per dins la seva estructura i

moltes coses mes perque hi ha moltes coses que segur que no hi savem com una cosa tan petita podem caber 120 cancions per lo menys hi ha de varis

models hi ha de un 1gb o de 2bg tambe hi ha de distints reproductors de colors i de maneres diferents com noltros sabem que en el mp3 amb un usb

s'afica musica i es carga no nomes es aixo tambe tenen moltes coses per dins com frames etc..pero els mp3 no nomes es carguen amb usb tambe

hi ha cualcuns que van amb piles pero amb els mp3 as d'anar molt alerta si cauen en terre segun com caiguin s'espeñen! Esper que vos agradi!!!

Que es?

El mp3 es constitueix de diferents frames que a la vegada de una cabesera de mp3 de dats. Aquesta seqüencial es denomina stream elemental.

Cada un dels frames son independents es a dir una persona pot retalla uns dels frames del mp3 y despres reproducirlos en altres mp3 del marcat.

El grafic mostra la cabesera consta d' una paraula de sincronisme que es utilitzada per indicar que el fitxer analitzat es un fitxer Standard MPEG y s'usa o no en la capa 3.

Després de tot això els valors diferencien dependent del tipus de l'arxiu del mp3. Els valores queden definits en el ISO/EC 11172-3.

Detalls Tecnics

¿COM ES PER DINS?

En aqueixa capa existeixen varies diferencies respecte en els estandars MPEG-1 i el MPEG-2, entre les que es troben anomena banc de filtres híbridos que fa el seu disseny que tengui millor complexitat. Esta millor de la resolució freqüencial empitjora la resolució temporal introdueix problemes de pre-eco que son predits i corregits. A dames, permet eix calidesa de àudio en tasses tan baixes com 64Kbps.

MPG3-1 Àudio Layer 3

Ès un format de so propietari famós perquè ha tingut un gran èxit en l'intercanvi d'arxius de so a través d'internet, amb l'aparició d'aplicacions de compartició de fitxers. Permet una àmplia gamma de qualitats de so (bitrates o velocitat de transmissió) amb variades frequencies . S'estima que amb un bitrate de 128 kbps i una freqüència de mostra de 44100 Hz, aconsegueix una ràtio de compresio d'11:1. Per a un fitxer de so amb una mínima qualitat, es considera un bitrate mínim de 96 kbps (128 kbps recomanat). Actualment és el format de compressió de so més estès per Internet.

Història

Aquest format va ser desa rollat principalment per Karlheinz Brandenburg, director de tecnologies de medis electrònics de l'institut Fraunhofer IIS, impertinent al Fraunhofer-Gesellschaft - red de centres de investigacio alemanys que junta amb Thomson Multimedia controla el gran de les patentes relacionades amb el mp3. La primera d'elles va ser registrada en el 1986 i varia mes en el 1991. Peró no va ser fins a juliol del 1995 quant Brandenburg va usar per primera vegada laextensió mp3 per els archius relacionats amb el mp3 que desava en el seu ordinador. Un any desprès el seu institutingressava en concepte de patentes 1,2 milions d'euros. Deu anys mes tard aquesta quantitat ha alcançat els 26,1 milions. El format mp3 es va convertir en el estandar utilitzat per streaming de àudio de de la comprensió de àudio de alta caliditat(amb perdudes en equips de alta fidelitat) graciés a la possibilitat d'ajustar la caliditat de la compressió, proporcional en el tomany per secunda (bitrate), i per lo tant el tomany final de l'archiu, que podia arribar a ocupar 12 e inclus 15 vegades menos que l'archiu original sense comprimir. Va ser el primer format de comprensió de àudio popularitzat graciés a Internet, ja que va ser possible el intercanvi de fichers musicals. Els processos judicials contra empreses com Napster i AudioGalaxy son el resultat de facilitat amb els que compartien aquest tipus de fichers.Es desenvolupa els reproductors autònoms,portàtils o integrats en cadenes musicals (estereos), el format mp3 arriba mes allà del mon de la informàtica. A principis de 2002 altres formats de àudio comprimits com Windows Media Àudio i Ogg Vorbis començaren a ser gasivament incluits en programes, sistemes operatius i reproductors antònims, lo que va fer preve que el mp3 va ser paulatinament, en favor de altres formats, com els mencionats, de moltes millor caliditat. Uns dels factors que influeix en el decline del mp3 es que te patiente. Tècnicament no significa que la seva caliditat sigui inferior, però impedeix que la comunidad pugueix millorant i pugui obligar a pagar la seva utilització de algú Codec, això es lo que obscureix amb els altres reproductors mp3. A ixi encara, a inicis del 2008 el format mp3 continua seguint mes usat i el que gosa amb mes èxit.

Banc Filtrats

El banc de filtrats utilitzat en aquesta capa es el nom de banc filtrats hibrido polifase/MDCT. S'encarrega de realitzar el mapeat del domini del temps el de la freqüencial tant per el codificar com per els filtres de reconstrucció del descodificador. Les mostres de sortida del banc estan quatizades i proporcionen una resolució en freqüència variable 6x32 o 18x32 subbandes, ajusta'n de molt mes millor a les bandes critiques de les diferents influencies. Utilitzant 18 punts, el numero màxim de components freqüencials es: 32x18= 576. Donant un lloc a una resolució freqüencial de: 24000/576= 41,67 Hz ( Si fs =48 Kbz). Si es usen 6 línies de freqüència es menor, per la temporal es major, i s'aplica en aquelles zones en les que espera efectes de preeco (Tradicions brusques de silenci a alts nivells energètics). La capa III te tres modes de bloqueig de funcionament de dos modes abon les 32 sortides del banc de filtres poden passar a traves de les finestres i les transformacions de MDCT i un mode de bloqueig mixta abon les dues bandes de freqüència mes baixa utilitzen bloqueigs llargs i les 30 bandes superiors utilitzen bloqueigs curts. Per el cas concret del mpg3-1 Audí player 3 ( que concretament significa la tercera capa de l'audi per l'estandar MPG3-1) especifica quatre tipus de finestres:(a) NORMAL, (b) transició de finestra llarga a curta (START), (c) 3 finestres curtes (SHORT), i (d) transició de finestres curta a llarga.

Model Psicoacustic

La comprensió es basa en la reducció del marge dinàmic irrellevant es a dir en la incapacitat del sistema auditiu per detectar els errors de quantificació en condicions de enmascarament. Aquest estandar divideix la senyal en bandes de freqüència que s'aproximen a les bandes critiques, i després quantifica cada subbanda en funció del umbral de detecció del renou dins de aqueixa banda. El model psicoacustic es una modificació de l'empleat en l'esquema II, i utilitza un mètode denominat predicció polinòmica. Analitza la senyal de Audí i calcula la canti tat de renou que es pot introduir en funció de la freqüència es a dir calcula la candidat de enmascarament o umbra de enmascarament en funció de la freqüencial. El codificador usa aqueixa informació per decidir la millor manera de gastar els bits disponibles. Aqueix estandar prove dos models psicoacustics de diferents complexitat: el model I es menys complex que el model Psicoacustic II i simplifica molts de càlculs. Estudis demostren que la distorcio generada es imperceptible per l'oïda experimentada en un ambient optim des de els 256 Kpbs i en condicions normals. Per l'oïda no experimentat o comú amb 128 Kpbs o fins 96 Kpbs basta per que s'escolti be ( al menys que es posi un equip de Audí de alta caliditat abon es nota excessivament la falta de greus i es destaca el soroll de fritura en els aguts). En persones que escolten molta musica o que tenen experiència en la part auditiva des de 192 o 256 Kpbs basta per escoltar be. La musica que circula per Internet, en la seva majoria esta codificada entre 128 i 192 Kpbs.

Codificació i quantificació

La solució que proposa aqueix estandar en quant a la repartició de bits o renou, es fa en un cicle de iteració que consisteix de un cicle intern i un cicle extern. Examina tant les mostres de sortida del banc de filtres com el SMR (signal—to-maks ratio) proporciona per el model psicoacustic i ajusta l'assignació de bits i de renou, segons l'esquema utilitzada, per satisfacció simultàniament els requisits de tasa de bits i de enmascarament. Dits cicles consisteixen en:

Cicle intern: El cicle interns realitza la quantificació no-uniform d'acord amb el sistema de punt flotant (cada valor espectral MDCT s'eleva a la potencia ¾). El cicle escogeix un determinant interval de quantificacio i a n'els dats quatizats se els aplica codificacio de Huffman en el seguent bloc . EL cicle termina quant els valors quatizats que han han estqat codificats amb Huffman usen el menor o igual numero de bits i maxima cantidad de bits permitida.

Cicle extern : Ara el cicle extern s'encarga de verificar si el factor de escala per cada subbanda te mes distorsio de la permitida ( renou en la señal codificada), comprant cada banda del factor de escala amb els dats previament calculats en l'analisis psicoacustic.EL cicle extern termina quant una de les seguents condicions es cumpleix: cap de les bandes del factor escala te molt de renou. SI la seguent iteracio amplifica una de les bandes mes de lo promet Totes les bandes han estat amplificades al menys una vegada.