Margalida Monserrat Mesquida

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'ESCOLA DELS MEUS PADRINS

Sempre m'ha agradat saber coses dels meus padrins i per exemple de l’escola. I ara he descobert que amb aquest treball ho sabré.


  • Primer escriuré sobre el meu padrí Pere.

Va nèixer dia 26 de juny del 1933. Quan era petit va anar a l’escola Parroquial d’es carrer de ‘’Sa Llana’’,fins els 7 anys. Després va anar a l’escola Graduada, fins els 11 anys. Quan havia d’anar a l’Institut no ho va poder fer per falta de doblers, i va quedar a la Graduada tres anys més fent cursets de comptabilitat.

De mestres va tenir: Sor Margalida a l’escola Parroquial, i a l’escola Graduada Don Jaume Tomàs, després Don Teodor Suau, més tard Don Juan Grimalt i finalment va tenir el director Don Andreu Riera.

Dins les aules hi havia de 15 a 20 nins, no hi havia nines.Tenia només 1 llibre on hi havia totes les asignatures. L’ensenyament era tot en castellà i segons el mestre no et deixava ni xerrar en mallorquí. No feien exàmens, però cada dia et demanaven la lliçó. I quan tenies tots els coneixements d’aquell curs, canviaven de mestre.

Duia una maleta de cartó o una carpeta. A dins la carpeta hi duia el llibre dels coneixements,’’una plagueta’’ o quadern, un llapis i una goma. Escrivia amb plomins que mullava a un tinter que hi havia damunt la taula.

En el pati jugava a futbol.

Anava a classe els matins,els horabaixes i els dissabtes només els matins.

Si volien anar a misa amb el mestre abans d’anar a classe, ho podien fer.


  • En segon lloc escriuré sobre la meva padrina Francisca.


Va néixer dia 27 de juliol del 1939. Com que ella vivia de petita a foravila (entre Felanitx i Campos) i no la podien acompanyar a l’escola cada dia, entre setmana, estava a casa d’una tia, a Portocolom. I per això de petita va anar a escola amb les monges de la Caritat a Portocolom, fins que va combregar. Després va anar a estar a casa d’una altra tia a Felanitx, per anar a l’escola Graduada del Passeig Ramon Llull. Després l’escola va passar al carrer Sales. Va ser en aquest edifici quan la meva padrina va començar anar a classe amb bicicleta des de foravila. Va anar en aquesta escola fins els 10 anys. Després per recomanació de la mestra, va anar a classes particulars amb ella, dos anys. (Donya Margalida Noguera).

Va anar a classe sempre amb nines, i eren més o menys 20, i mesclats amb diferents edats.

De petita llegia ‘cartilles’, de més gran tenia un llibre amb totes les assignatures. Dins una maleta de cartró hi duia el llibre, un quadern, llapis i goma. A l’escola escrivia amb diferents plomes.

Anava a classe els matins, els horabaixes i els dissabtes pel matí. Els matins li demanaven cada dia la lliçó. Els horabaixes no escrivien, només brodaven, cosien, resaven el rosari, o assajaven comèdies per fer els dies de festes o el final de curs. Un pic per setmana venia una mestra a fer-li "gimnàsia". A principi i a final de curs feien una missa.

L’ensenyament era tot en castellà. En el pati jugava a figurins, agulles i a la corda.

Quan era petita va anar d’excursió a Cala Marçal (no podien veure menjar a les monges). De més gran va anar a Sa Mola, al puig de Sant Nicolau i amb autocar fins al Castell de Bellver.


  • En tercer lloc escriuré sobre el meu padrí Jaume

Va néixer dia 26 de novembre del 1928.

Quan era petit va anar a l’escola de les Trinitàries amb Sor Joana, fins que va combregar, duia un "bavero" de retxes. Un dia el varen renyar i va fugir per la finestra. De més gran va anar a sa Graduada amb Don Jaume (es mestre coix), Don Teodor Suau. Fins als 11 anys.

Només eren nins a la seva aula i de diferent edat. Només tenia un llibre molt gruixut (el ferro mentall).El meu padrí m’ha dit que cada dia te demanaven la lliçó, de cinc o sis retxes, i t’obligaven a estudiar las taules.

Eren sis germans i se pasaven el llibre d’un germà a l’altre.

No tenia maleta, duia el llibre davall el braç. Dins el llibre duia el llapis i una goma. El mestre li deixava les pintures. Escrivia en plomes que mullava a un tinter.

En el pati jugava a bolles, a ‘montepio’ (un nin pujava a cavall damunt un altra), a ‘piltracos’(amb el dibuix d’una capsa de mistros que havien retallat, jugaven a girar-los), a baldufes i a futbol.

Anava a classe el matí i l’horabaixa i el dissabte pel matí.

D’excursió anava al Calvari i cantaven a cada pas.


  • I en darrer lloc escriure sobre la meva padrina Margalida.


Va néixer dia 11 d’agost del 1931.

Fins els 7 anys va anar a l’escola Parroquial. Després de combregar va anar a la Caritat, fins els 12 anys. Llavors es va llogar a una casa per fer les feines.

A l’escola Parroquial va anar amb Sor Joana, l’aula estava dividida en dues parts per una pissarra grossa. A una hi havia els nins i a l’altra les nines, però no es veien.

Quan t’equivocaves en la lliçó o resant, et castigaven a posar-te a la punta de la pissarra, i així et veien.

A la Caritat va tenir Sor Antònia. Tenia un llibre amb totes les assignatures, una maleta de cartró on hi duia aquest llibre, quadern, llapis i goma. Duia un "bavero" blanc.

Escrivia amb plomes i tinta blava.

Els matins els demanaven la lliçó i l’horabaixa resaven, brodaven i cosien. Els dissabtes pel matí també anaven a classe. Va aprendre a multiplicar, però no a dividir.

Al pati jugava a jocs de pilota, agulles, figurins, baldufes.

Anaven d’excursió a Sant Salvador.

Els diumenges feien teatre i una processó de na Bernadeta.


  • Per acabar aquest treball explicaré la meva opinió.

Veig que l’escola ha canviat molt de quan els meus padrins hi anaven: les nines i els nins estan mesclats. L’ensenyament és en castellà i en català. Ja no escrivim amb plomes. El dissabte no hi ha escola. Però el que més m’ha cridat l’atenció és la diferència entre els nins i les nines, ja que les nines se dedicaven més a brodar i a resar que no els nins.

Però m’ha agradat molt saber coses dels meus padrins, el que feien quan eren petits a l’escola.


ELS JOCS DE LLEURE DELS MEUS PADRINS

ELS JOCS DELS MEUS PADRINS

Després de demanar un parell de preguntes als meus padrins, sobre el que jugaven a l’escola, al carrer, i a casa seva. He decidit escriure aquest text.


ELS NINS A L’ESCOLA jugaven a:

  • Futbol, al pati, participaven quasi tots els nins de la classe, amb una pilota de goma.
  • “Piltracos” eren com uns cromos, que retallaven de les capses de mistros. Jugaven dos nins o més, posaven un cromo en terra, al revés, i en la mà pegaven un cop damunt el cromo, guanyava si el girava i després se’l quedava.
  • “Teia” s’utilitzava soles de sabates per jugar. Un nin tirava una sola de sabata en terra i els altres nins, l’havien d’endevinar. Si la tocaves feies “tiqui”, si feies un pam a lluny, feies “pam” i si la tocaves i quedaves un pam a lluny feies “tiqui pam”. Guanyava el que feia més vegades “tiqui pam” i li donaven cromos de mistros (Piltracos).
  • “Montepio” un nin doblegava l’esquena i els altres nins el botaven.


ELS NINS AL CARRER jugaven a:

  • Al mateix que a l’escola (futbol, plitracos, teia, etc.)
  • Baldufes a l’escola no ni podien dur. Jugaven a un parell de jocs; un era fer ballar la baldufa, guanyava el que la feia rodar més temps. Un altre era posar la baldufa al mig d’un rotllo, i els altres nins, amb una altra baldufa, l’havien d’endevinar. Si l’endevinaven havien fet “poi”, alguns nins jugaven a xapar-la. Un altre joc era fer amb un guix, una diana al terra, tira la baldufa i el que feia més a prop del centre guanyava.
  • Boles eren de fang i de vidre amb ratlles. Jugaven a un parell de jocs; un era posar una bola en mig, i amb una altra bola l’havien d’endevinar. Si la tocaven se la quedaven. També com amb les “teies”, jugaven amb les boles a “tiqui pam”. Un altre joc era fer un cercle al terra, i posar-hi boles dedins, i amb una altra bola tira a endevinar-les. Totes les boles que sortien del rotllo eren teves.
  • Tirar tests als nins també els hi agradava, omplir tests plens de plomes i tirar-los als veïnats.
  • “Tocar baula” els nins anaven pels veïnats, a tocar la baula i corrien a amagar-se perquè no els vessin.
  • Asustar a la gent amb un calcetí fermat d’un fil i quan passava la gent, l’estiraven i aquesta s’asustava pensant que era una rata.


LES NINES A L’ESCOLA jugaven a:

  • “Figurins”, alguns els compraven i altres els retallaven de revistes. Posaven dos o més figurins al revés, i amb una mà li pegaves un cop i si els giraves, te’ls quedaves.
  • Agulles, les nines duien a l’escola una capseta d‘agulles de cap blanc o negre. Tiraven una agulla en terra, i amb una altra agulla empenyent-la amb el dit l’havien de creuar. El que creuava les dues agulles guanyava un figurí.
  • Corda jugaven individualment a botar-la , cantant una cançó. També podien jugar en grup, dues nines aguantaven una corda, i la feien rodar i una altra botava enmig, cantant una cançó, perdia si no aconseguia botar-la i entrava una altra nina.
  • “Tocar marra” o “conions d’amagat” una nina amb els ulls tancats contava i les altres nines s’amagaven. Després anava a cercar-les, fins que en trobava una, però es podien salvar si abans de trobar-te anaves a tocar a la paret, on la nina havia contat, i deien “marra”. Contava la nina que trobaven.


LES NINES AL CARRER jugaven a:

  • Al mateix que a l’escola (figurins, agulles, corda, etc)
  • Baldufes jugaven a fer-la voltar, no a xapar-la com els nins.
  • Pepes eren de pedaç o de cartró i no es podien banyar.


OPINIÓ PERSONAL:

Per acabar escriuré la meva opinió sobre els jocs dels meus padrins, els jocs dels nins eren més pesats que els de les nines, però de totes maneres eren, molt divertits tots, i en qualsevol cosa (un sola de sabata, una bola, una baldufa, una corda...) s’ho passaven molt bé, sense gastar molt de doblers. No com ara que tenen moltes joguines cares i no es conformen.

Eines de l'usuari