OS 4t ESO B 2008-2009

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

SISTEMES OPERATIUS (OS)

 Introducció

Que és un sistema operatiu?


El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un ordinador. El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari.

La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, vídeo consoles fins a super computadors, usen algun tipus de sistema operatiu.

Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris.

Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions)o a través de crides de sistema.

En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multi usuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.

Els sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, Linus, Mac OS X i Solaris. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat Microsoft.

Història dels sitemes operatius

La 1a generació: Els primers sistemes computadors
L'àmbit d'ús d'aquest primers computadors era el militar i la seva funció era realitzar càlculs matemàtics Els dispositius que s'utilitzaven eren cintes de paper i targetes perforades. Els programes s'escrivien en llenguatge màquina i no existia el concepte de llenguatge de programació. Cada màquina tenia el seu propi llenguatge i sovint les màquines es programaven cablejant el maquinari.

no hi havia el concepte de sistema operatiu i l'usuari interactuava directament amb la màquina

La 2a generació: L'aparició del transistor
Sorgeix a mitjans dels anys 1960 i es basa en l'aparició d'una nova tecnologia electrònica: els circuits integrats. Els circuits integrats permeten desenvolupar màquines més ràpides i molt més petites. També cal destacar l'abaratiment de costos que va permetre que els ordinadors es comencessin a utilitzar en empreses mitjanament grans i l'aparició d'un sector informàtic comercial.

-L'aparició dels primers llenguatges de programació universals pensats per tal de poder ser utilitzats en diferents sistemes de maquinari. S'estandarditzen els llenguatges de programació ja existents i n'apareixen d'altres com el Basic o el Pascal.
-L'aparició de la multiprogramació i la programació concurrent. Fins ara tots els programes s'executaven de forma seqüencial. Amb l'aparició de la multiprogramació apareix el concepte de compartició de temps de CPU (sistemes de temps compartit vs els sistemes de temps real). Aquest sistema permet fer un ús més eficient de la CPU, ja que aquesta pot continuar treballant amb altres processos mentrestant un altre procés resta a l'espera dels resultats d'una operació d'E/S.

La 3a generació:L'aparició dels sistemes integrats

Aquesta generació sorgeix a mitjans dels anys 1960 i es basa en l'aparició d'una nova tecnologia electrònica: els circuits integrats. Els circuits integrats permeten desenvolupar màquines més ràpides i molt més petites. També cal destacar l'abaratiment de costos que va permetre que els ordinadors es comencessin a utilitzar en empreses mitjanament grans i l'aparició d'un sector informàtic comercial.

Pel que fa al programari cal destacar:

-L'aparició dels primers llenguatges de programació universals pensats per tal de poder ser utilitzats en diferents sistemes de maquinari. S'estandaritzen els llenguatges de programació ja existents i n'apareixen d'altres com el Basic o el Pascal.
-L'aparició de la multiprogramació i la programació concurrent. Fins ara tots els programes s'executaven de forma seqüencial. Amb l'aparició de la multiprogramació apareix el concepte de compartició de temps de CPU. Aquest sistema permet fer un ús més eficient de la CPU, ja que aquesta pot continuar treballant amb altres processos mentrestant un altre procés resta a l'espera dels resultats d'una operació d'E/S.

La 4a generació: Integració de circuits de gran escala

El gran canvi d'aquesta generació és la introducció de la integració a gran escala de circuits integrats (LSI/ VLSI) que va permetre reduir els costos fins al punt d'obrir el mercat de la informàtica als usuaris domèstics. També cal destacar els constants increments de velocitat marcats per la famosa Llei de Moore que ens han dut dels primers sistemes treballant amb velocitats de desenes de Mhz fins als sistemes actuals que treballen a velocitats de Ghz.


UNIX


UNIX (o Unix) és un sistema operatiu creat el 1969 a l'empresa AT&T Bell,
Es va dissenyar seguint la filosofia següent:

  • Cada programa o utilitat acompleix una única finalitat, però ho fa bé.
  • Les utilitats s'han de poder combinar entre elles.
  • Cal utilitzar text per a l'entrada i la sortida dels programes, per assegurar la legibilitat i compatibilitat de les dades.

Unix es va fer molt popular a les universitats. Al cap dels anys, van anar sortint moltes variants comercials d'Unix. Actualment, SCO és la propietària legal del codi Unix original, i la marca Unix és propietat de The Open Group.


Història de UNIX


Un grup d'investigadors dels Laboratoris Bell (actualment anomenats AT&T) van desenvolupar un sistema operatiu experimental anomenat Multics (Informació Multiplexada i Sistema de Computació) per usar amb un ordinador General Electric. Els laboratoris Bell van abandonar el projecte, però el 1969, Ken Thompson, un dels investigadors del Multics, va dissenyar un joc per a l'esmentat computador, que simulava el sistema solar i una nau espacial. Amb l'ajuda de Dennis Ritchie, Thompson va tornar a escriure-ho, ara per a un computador DEC (Digital Equipment Corporation), aprofitant que, junt amb Ritchie havia creat també un sistema operatiu multitasca, amb sistema d'arxius, intèrpret d'ordres i algunes utilitats per al computador DEC. Se li va anomenar UNICS (Informació Uniplexada i Sistema de Computació) i podia suportar dos usuaris simultàniament. La seva llicència d'ús era molt costosa, la qual cosa el posava fora de l'abast de moltes persones. Això motivaria després la creació del Projecte GNU per al desenvolupament de programari lliure.


Apple    



Apple Computer Inc. és una empresa de productes informàtics que té la seva seu a Cupertino, Califòrnia.
És fonamentalment coneguda per haver inventat el concepte d'ordinador personal i per la popularitat de la seva marca d'ordinadors Macintosh. Aquests tipus d'ordinadors destaquen per la seva facilitat d'ús i per la seva potència gràfica, estan implantats en tots els àmbits, especialment els creatius i els educatius, també en els de les arts plàstiques.


Historia:


Del 1974 al1980 primer any:

Apple fou fundada l'1 d'abril de 1976 pels dos socis ja coneguts juntament amb un altre company seu, en Ronald Wayne. Immediatament, sortia al mercat una espècie de computadora, l'Apple I, basada simplement en una placa mare que integrava la UCP, el mòdul de la memòria RAM i un monitor alfanumèric primitiu, tot fixat en una capsa de fusta, que Wozniak i Jobs havien dissenyat al dormitori de l'últim i apariat al seu garatge. El presentaren al Homebrew Computer Club. Se'n fabricaren uns 200.

Anys més tard a la primera Fira de Computadores de la Costa Oest, la fira local. Aquesta nova ordinador era la primera en residir dins una carcassa de plàstic i mostrar gràfics en color. Tenia 4 KB de RAM i processava a 1 MHZ.
Destaca el full de calcul, visicalc, la maquinaria era diferent tenia teclat, monitor,etc..


Del 1981 al 1989:Lisa i els Macintosh

Macintosh

El desembre de 1979, Jobs i altres treballadors d'Apple visitaren el Centre de Recerca de Xerox a Palo Alto a canvi d'un paquet d'accions. Xerox treballava en un ordinador, el Xerox Alto que funcionava per primera vegada amb una Interfície Gràfica d'Usuari (GUI o IGU) basada en finestres. A més a més, Xerox, havia inventat el ratolí. Jobs estava convençut que la informàtica del futur es basaria en sistemes gràfics, i començà a desenvolupar l'Apple Lisa. Arribà al mercat abans que el Xerox Star (successor de l'Alto), el 1983, i, per tant, fou el primer ordinador en ser venut amb una GUI. Però tant el Lisa com el Xerox Star foren un fracàs rotund, degut als preus desorbitats (el Lisa costava quasi deu mil dòlars). Al final dels vuitanta, Xerox denuncià Apple per haver-li robat la seva interfície gràfica. Però ho va fer massa tard, i la querella no anà enlloc.

Feia anys que, des que l'enginyer d'Apple Jef Raskin havia ideat el concepte el 1979, Apple havia de crear un ordinador vertaderament assequible pel consumidor mig. El fracàs de l'Apple Lisa impulsà el disseny d'una nova sèrie d'ordinadors bastant més desenvolupats. El primer fou anomenat Macintosh, i sortí al mercat el 1984 avantguardat per una campanya publicitària dirigida per en Ridley Scott que parodiava l'IBM PC, com si fós el Gran Germà de la famosa sàtira política de George Orwell, 1984, i feia del Macintosh el redemptor. El Macintosh tenia 128 KB de memòria (expandible), un processador de Motorola i duia la primera versió del sistema operatiu gràfic Mac OS, radicalment nou aleshores. Apple també llançà la LaserWriter, la primera impressora làser amb un preu raonable i un paquet d'utilitats gràfiques, el PageMaker. Començava l'època de la publicació gràfica d'escriptori.

Un any després, el 1985, Microsoft Corporation llançava la primera versió de Microsoft Windows. Però no va ser fins al 1990, 5 anys després, que Microsoft aconseguí una versió del Windows equiparable amb el Mac OS original, el Windows 3.0. Amb el llançament el 1987 del Windows 2.03, que mostrava finestres lliscants, Apple es querellà contra Microsoft al·legant robatori de la propietat intel·lectual. El 1985, Steve Jobs deixà l'empresa per desavinences amb el nou president, John Sculley, per crear la seva pròpia empresa d'informàtica, NeXT Inc., amb projectes molt innovadors però sense gaire èxit.

La sèrie d'ordinadors Macintosh que seguiren el Macintosh 128K anaren millorant poc a poc en capacitat de processament així que els xips de Motorola esdevenien més ràpids (doblant els 8 MHz inicials). Alguns d'ells deixaven de banda el concepte compacte d'ordinador que caracteritzava els Mac's, com ara el Macintosh II (1987), d'estructura modular com els PC's d'IBM, esdevenint el primer Mac expandible i portant una nova versió del Mac OS que ja mostrava gràfics en color a 8bit.

Del 1990 al 1996: Creixament i caiguda:

Les millores que incorporava el Windows 3.0 (1990) constituïren un seriós repte per a la continuïtat del Mac OS com a entorn gràfic per excel·lència. Apple respongué amb el llançament d'una nova edició del Macintosh original, el Macintosh Classic (ara amb molta més memòria i considerable rebaixa de preu, a part de l'estrena del System 7, el primer Mac OS de 32bit, que esdevindria la base de desenvolupament de la resta de versions del Mac OS fins el 2001.Les millores que incorporava el Windows 3.0 (1990) constituïren un seriós repte per a la continuïtat del Mac OS com a entorn gràfic per excel·lència. Apple respongué amb el llançament d'una nova edició del Macintosh original, el Macintosh Classic (ara amb molta més memòria i considerable rebaixa de preu, a part de l'estrena del System 7, el primer Mac OS de 32bit, que esdevindria la base de desenvolupament de la resta de versions del Mac OS fins el 2001.Per fer front a la caiguda, Apple permeté la creació de clons de Mac a algunes empreses, creient que en resultaria un benefici econòmic. El juliol del 1997, es destituí el president Gil Amelio, maniobra justificada per la previsió econòmica nefasta que s'albirà pels següents anys.


L'actualitat

Apple llança al mercat l'iPod un reproductor MP3 molt ben acceptat entre els consumidors, en conjunció amb el portal i el programari iTunes que permet l'adquisició i gestió de música en línia. A principis del 2007 anuncia l'iPhone un telèfon mòbil amb MP3, vídeo i funcions de PDA.

Hi ha varis sistemes operatius

DOS 3.3

SOS 1.3

Lisa

Mac System 1.0

MouseText

Apple II DeskTop

MultiFinder

GS_OS

Hypercard

System 7

Mac OS 8.5

Mac OS X 10.0

Microsoft

història de Microsoft


La companyia va ser fundada el 1975 per William H. Gates III i Paul Allen. Ambdós s'havien conegut durant la seva època d'estudiantes per la seva afició comuna a programar amb la computadora PDP-10 de Digital Equipment Corporation.
En aquest any, la revista Popular Electronics va dedicar la seva portada i un article al Altair 8800, la primera computadora personal. L'article va animar a Gates i Allen a desenvolupar la primera versió del llenguatge de programació BASIC per a l'equip Altair.
Li van comprar la llicència d'aquest programari a Micro Instrumentation and Telemetry Systems (MITS), l'empresa fabricadora del Altair, i van fundar Microsoft (originalment Micro-soft) en Albuquerque, Nou Mèxic, amb l'objecte de desenvolupar versions de BASIC per a altres companyies del sector.

O.S. De Microsoft

El 18 de novembre de 1985 va sortir al mercat el primer sistema operatiu Windows anomenat Windows 1.0 que era un senzill llançador de programes.

Més tard va sortir el paquet informàtic Office que al principi només hi havia Word i Excel. El sistema operatiu OS2 va ser encarregat per IBM. Els constants retards en el desenvolupament van portar els dirigents d'aquesta entitat i en Bill Gates a trencar les seves relacions comercials el maig de 1991.
A partir d'aquell moment va començà una prova de força entre un sistema que s'anomenà Windows 3.1 propietat de la casa i el OS2 de la IBM.
1995 va sortir una nova versió anomenada Windows 95 que va ser venuda a més d'un milió d'unitats en 4 dies. Incloïa la gestió avançada de fitxers i programes en 32 bits. Es va fer servir per primera vegada la tecnologia de WoW (acrònim de Windows over Windows) que permetia tenir en execució els programes de la generació precedent (16 bits) sense pèrdua de rendiment.

El 1999 van tenir problemes judicials i va ser condemnat a pagar 5.000 milions de dòlars a AT&T Corp per fer servir el Windows CE en els mòbils. Aquest mateix any va sortir la versió Windows 2000.
2001 va sortir la versió XP (acrònim de eXPerience) amb la incorporació d'un sistema d'activació amb un codi personalitzat per així intentar disminuir el pirateig. També en el mateix any entrà al mercat de les consoles amb la Xbox.

FreeBSD


Què és?

FreeBSD és un sistema operatiu lliure de la família UNIX originàriament desenvolupat per AT&T UNIX i descendent de Berkeley Software Distribution a través de les branques 386BSD i 4.4BSD. FreeBSD es desenvolupa com un sistema operatiu complet. El nucli, els programes d'usuari i els controladors de dispositius es desenvolupen a un sistema de control CVS comú. Com a sistema operatiu, FreeBSD té la reputació de ser estable i molt robust.

Característiques principals

  • El desenvolupament inicial de FreeBSD va començar l'any 1993, a partir del codi de 386BSD.
  • FreeBSD ofereix altres prestacions en comunicacions de xarxa, rendiment, seguretat i compatibilitat, encara inexistents en altres sistemes operatius, incloent els comercials de major renom.
  • FreeBSD és un sistema operatiu multiusuario, capaç d'efectuar moltes tasques amb apropiació i multiprocés en plataformes compatibles amb múltiples processadors.
  • No pot ser pròpiament cridat UNIX, al no haver adquirit la deguda llicència de The Open Group.

Història i desenvolupament


El desenvolupament inicial de FreeBSD va començar l'any 1993, a partir del codi de 386BSD. No obstant això, degut a problemàtiques sobre la legalitat del codi utilitzat a 386BSD, FreeBSD va reprogramar gran part del sistema amb la versió 2.0 del gener de 1995 utilitzant la versió 4.4BSD-Lite de la Universitat de California, Berkeley.

Inicialment, FreeBSD utilitzava un dimoni BSD com a logo. El 2005 es va escollir un logo creat per Anton K. Gural.

Solaris

Què és?


Solaris és un sistema operatiu de l'empresa Sun Microsystems inicialment basat en el sistema UNIX BAS, de l'Universitat de Berkeley, del qual un dels fundadors de la companyia va ser un programador en els seus temps universitaris.
El sistema operatiu de Sun va néixer el 1983 i es va anomenar SunOS. Va canviar el seu nom a Solaris quan es va incloure per primera vegada OpenWindows a la versió 4.1.2.
El 1992 va sortir la segona versió de Solaris, que incorporava noves funcionalitats del System V, per tant SunOS només tendria sentit a partir d'aquest moment com a nucli d'aquest nou entorn operatiu Solaris.
Últimament la companyia ha posat en marxa una clara estratègia d'apropament entre Solaris i GNU/Linux.


Les avantatges


  • El sistema s'està alliberant progressivament sota llicències CDDL, reconeguda per l'Open Source Initiative com a llicència lliure.
  • Es pot descarregar gratuïtament de la pàgina web de SUN.
  • El nucli del sistema està programat per fer funcionar programes de codi Linux Estàndard.
  • Permet programari privatiu a la seva distribució
  • Serveix tant per un ordinador personal com per un ordinador d'empresa.

Els inconvenients


Un dels inconvenients és que en la plataforma x86 el suport de maquinari és bastant reduït comparat amb altres sistemes operatius com GNU/Linux o FreeBSD.

Linux

Linux, és el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.
El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 386, una arquitectura molt comuna a l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions de PCs i de les quals Minix no en treia profit. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.
Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.

Exemples de distribucions de Linux
-Debian:és una distribució de GNU/Linux de programari lliure, no comercial. Creada pel projecte Debian l'any 1993, l'organització responsable de la creació i del manteniment de la distribució. Aquest també manté i desenvolupa sistemes GNU basats en altres nuclis.
-SUSE Linux:va començar sent una distribució comercial d'una empresa Alemanya amb el mateix nom. Aquesta empresa va ser fundada l'any 1992. A l'any 2001, però, SUSE Linux va entrar en crisi i va ser comprada per Novell. Aquesta empresa ha canviat el model de negoci de SUSE Linux i ha aconseguit fer-la altre cop rendible.
-Fedora:(o Fedora Core) és una distribució de Linux basada en un sistema de paquets RPM, desenvolupada per la comunitat Fedora que és patrocinada per l'empresa RedHat. El nom Fedora deriva del model de barret utilitzat el logo de RedHat.
-La Mandriva:Linux (anteriorment anomenada Mandrake o Mandrake Linux) és una distribució comercial francesa sorgida l'any 1998 amb l'objectiu de fer arribar el Linux a l'usuari d'escriptori estàndard, amb pocs coneixements informàtics.
-L'Ubuntu:és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth. Té per objectiu ser un sistema operatiu d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà amb poca experiència en GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratuïtament.

Richard Stallman

És un conegut activista del programari lliure (programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions).
Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU (GNU no és UNIX). Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft, un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.


Richard-stallman.jpg


Sent un estudiant, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori d'intel·ligència artifical del MIT. Els anys 80, la cultura hacker que constituïa la vida de Stallman es va començar a difondre amb la comercialització de l'industria del programari.
Abans que arribés la temuda indústria del programari la gent s'intercanviava programes, i el codi font d'aquests. A inicis dels anys 80, la situació va canviar, el programari va començar a ser no redistribuïble (no copiable) i la gent ja no podia intercanviar els seus coneixements informàtics lliurement.


Però les coses van canviar, els altres hackers del laboratori d'IA van fundar la companyia Symbolics, la qual intentava reemplaçar el programari lliure del laboratori pel seu propi programari privatiu. Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Symbolics per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'última de la generació hacker del laboratori.


GNU white.png


Li van demanar que firmés un contracte de no-divulgació i portés a cap altres accions que ell considerava traïcions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que també vol dir nyu en anglès (d'aquí aquests logotips. També va fundar l'organització Free Software Foundation per coordinar l'esforç. Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicència GPL (Llicència Pública General),que és un tipus de llicència per a programari que permet la còpia, distribució (comercial o no) i modificació del codi, el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel (nucli del sistema operatiu) es va completar aproximadament en el mateix període de temps. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.


Les motivacions polítiques i morals de Richard Stallman l'han convertit en una figura molt controvertida. Molts programadors estan d'acord amb el concepte de compartir codi però no estan d'acord amb les postures morals, filosofia personal i el llenguatge que usa Stallman per descriure les seves opinions. Un resultat d'aquestes disputes va conduir l'inici d'una alternativa al programari lliure, el moviment de codi obert (open source, en anglès; al contrari de programari lliure o free software).


Stallman ha rebut molts premis i reconeixements per la seva feina.

Linus Torvalds

Va començar les seves aventures informàtiques a l'edat de 11 anys quan el seu avi, va comprar un dels primers microordinadors Commodore i li va demanar ajuda per utilitzar-lo.
Linus és admès a la Universitat de Hèlsinki on es gradua amb el grau de mestria en Ciències de la Computació. Aquell mateix any el professor Andrew S. Tannenbaum treu a la llum el SO Minix amb propòsits didàctics. Dos anys després, Torvalds comença a aprendre el llenguatge de programació C en la seva universitat.


A finals dels anys 80 va prendre contacte amb els ordinadors IBM, PC i va adquirir un ordinador amb processador model 80386 d'In tel.


A l'edat de 21 anys, amb 5 anys d'experiència programant (en C, que és un llenguatge de programació), ja coneixia prou del sistema operatiu (SO) Minix com per prendre algunes idees prestades i començar un projecte personal. Basant-se en Design of the Unix Operating System, , crearia una implementació que executarà qualsevol tipus de programa, però sobretot una arquitectura d'ordinadors compatibles, IBM / PC.


Aquest projecte personal desembocà el 5 d'octubre de 1991 amb l'anunci de la primera versió de Linux capaç d'executar BASH (és un shell de Unix, intèrpret d'ordres Unix escrit per al projecte GNU) i el compilador conegut com a GCC (conjunt de copiladors creats per GNU). 

Linus Torvals.jpg

El gener de 1992 es va adoptar la Llicència Pública General (GPL) per a Linux. Aquesta afegeix llibertats d'ús a Linux totalment oposades a les del programari propietari, permetent la seva modificació, redistribució, còpia i ús il·limitat. Aquest model de llicenciament facilita el que és conegut com el model de desenvolupament de basar, que ha donat estabilitat i funcionalitat sense precedents a aquest.


Torvalds va treballar en Transmet i actualment treballa per l'Open Source Development Labs a Beaverton, Oregon. Només el 2% del codi del Linux està escrit per ell, però en la seva persona segueix descansant la paternitat d'aquest nucli del sistema operatiu.


Torvalds té la marca registrada "Linux" i supervisa l'ús o en defecte l'abús de la marca a través de l'organització sense ànim de lucre Linux International.


Com va crear Linux ?


Linus Torvalds, aleshores estudiant d'informàtica de la universitat de Helsinki, va decidir realitzar la quantiosa inversió de US $ 3.500 de l'època per a adquirir un nou PC 386. El pagament el realitzaria a terminis perquè no disposava d'aquesta quantitat de diners en efectiu.


Habituar-ho utilitzava per accedir a la xarxa de la seva universitat, però per desgràcia no li agradava gens el sistema operatiu amb el qual treballava,Minix, així que va decidir crear-ne un ell mateix. Com realment li interessava aprendre el funcionament del seu nou 386, va decidir aprofitar aquesta oportunitat per fer un programa a baix nivell prescindint d'aquest Minix.


En els primers intents va aconseguir arrencar l'ordinador i executar dos processos que mostraven "AAAAABBBBB". Un ho utilitzaria per llegir des del mòdem i escriure a la pantalla, mentre que l'altre llegiria des del teclat i escriuria al mòdem. Amb el temps va acabar el programa i ho utilitzava freqüentment arrencant des de disquet. La següent necessitat que va tenir va ser la de poder descarregar i pujar arxius de la seva universitat, però per implementar això en el seu emulador era necessari crear un controlador de disc. Així que després d'un treball continu i dur va crear un controlador compatible amb el sistema de fitxers del Minix. En aquell moment es va adonar que estava creant alguna cosa més que un simple emulador de terminal, així que, descontent amb el seu sistema Minix, va emprendre l'aventura de crear un sistema operatiu partint de zero.


Debian

¿Que es Debian ?


Ian Murdock va començar el projecte l'any 1993 després d'haver estudiat a la Universitat de Purdue. Va escriure el manifest Debian que va utilitzar com a base per crear la distribució. Dins d'aquest text els punts destacables són: tenir una distribució oberta seguint l'esperit de Linux i GNU.l nom es basa en la combinació del nom de la seva novia (actualment esposa) Debra i el seu propi nom Ian, formant la paraula Debian.El projecte va créixer molt lentament al principi i va llançar les seves primeres versions 0.9x el 1994 i 1995. Els primers ports a altres arquitectures van ser a inicis del 1995, sent la primera versió 1.x de Debian llençada el 1996.El 1996, Bruce Perens va substituir Ian Murdock com a líder del projecte. Bruce Perens es va retirar el 1998, abans del llançament del primer glibc-based Debian, 2.0.

Característiques

  • La disponibilitat en diverses plataformes de maquinari. La versió 4.0 és compatible amb 11 arquitectures.
  • Una ampla col·lecció de programari disponible. La versió 4.0 ve amb 18.733 paquets de programari.
  • Un grup d'eines per facilitat el procés d'instal·lació i d'actualització.
  • El seu compromís amb els principis i els valors del programari lliure.
  • No té marcat cap entorn gràfic en especial.

Que es arquitectura de computadora?

L' arquitectura de computadors és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memòria.




Ubuntu

Què és ?

L 'Ubuntu és una distribució del sistema operatiu GNU / Linux basada en Debian subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth. Té per objectiu ser un sistema operatiu d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà amb poca experiència en GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratuïtament. A més, ofereix la garantia que cada 6 mesos sortirà una nova versió del sistema. Els guanys econòmics sols provenen del suport tècnic, el que la diferència de la resta de les altres distribucions comercials.

Història

Tot va començar quan en Mark Shuttleworth va crear l'empresa Canonical Ltd per tal de començar el desenvolupament d'una nova distribució de GNU / Linux. Aquesta es centraria en la facilitat d'ús per a l'usuari mitja i tindria llançaments regulars cada 6 mesos, basats en l'última versió inestable de Debian, la distribució més completa del món, a la qual ja havia contribuït abans. Amb aquesta fi, va contractar diversos desenvolupadors de Debian, Gnome i Arch, i el 20 d'octubre del 2004 va sortir a la llum la primera versió de l'Ubuntu, la 4.10 "Warty Warthog".


El 8 de juliol de 2004, Mark Shuttleworth i l'empresa Canonical Ltd van anunciar la creació de la Ubuntu Foundation, amb un pressupost inicial de 10 milions de dòlars. Aquesta actualment està inactiva, ja que la seva finalitat és només la d'assegurar la continuïtat de l'Ubuntu en el cas que Canonical deixi de fer-ho.


Característiques

  •  Basada en la distribució Debian.
  •  Disponible per a 3 arquitectures: Intel x86 , AMD64 , PowerPC .
  •  Els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME.
  •  L'escriptori per defecte és Gnome.
  •  El navegador per defecte és Mozilla Firefox.
  •  Per a tasques administratives inclou una eina anomenada Sudo.
  •  Com Debian, també utilitza els paquets Deb .
  •  Ubuntu, seguint la filosofia d'arribar al màxim nombre usuaris possible, subministra i envia gratuïtament CDs de la distribució a qui ho sol·liciti. Altrament, també en pot descarregar les imatges ISO des de la web o amb l'aplicació BitTorrent.


Versions similars d'Ubuntu


Kubuntu: és una derivació oficial del sistema operatiu Ubuntu Linux però amb KDE (és un entorn de finestres i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les llibreries Qt de Trolltech el qual disposa d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries en un ordinador com a entorn d'escriptori). Tots els paquets comparteixen els mateixos arxius que Ubuntu.


Xubuntu: és una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn gràfic Xfce (entorn d'escriptori lleuger) i optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris (GNOME o KDE). D'aquesta manera és compatible amb equips menys potents, alhora que ofereix major velocitat que escriptoris més pesats.


Edubuntu: és una distribució de GNU / Linux i una nova branca d 'Ubuntu dissenyada per utilitzar en ambients escolars. La seva llista de paquets està orientada a aquest fi, incorporant el servidor de Terminal, i aplicacions educatives com GCompris i el KDE Edutainment Suite. Ha sigut desenvolupant amb la col·laboració de docents i tecnòlegs de diversos països.
I està basat en Ubuntu i incorpora una arquitectura de client LTSP , així com d'usos educatius específics, amb objectiu a la població d'entre 6 i 18 anys.


Gobuntu: és una derivació oficial del sistema operatiu Ubuntu, enfocada a subministrar una distribució GNU / Linux que posseeixi per complet únicament programari lliure, per a les arquitectures de computadors i386 i AMD64.

Fedora



Fedora (o Fedora Core) és una distribució de LINUX basada en un sistema de paquets RPM desenvolupada per la comunitat Fedora que és patrocinada per l'empresa RedHat. El nom Fedora deriva del model de barret utilitzat al logo de RedHat.
A partir de la versió 9 de RedHat el projecte es va bifurcar en dos:

- RedHat Enterprise va esdevenir un producte comercial, que s'obté per subscripció i utilitza versions estables de les aplicacions.
-Mentre que Fedora representa la branca no comercial, incorporant les darreres versions i la darrera tecnologia, mantenint les versions gratuïtes.

Eventualment, els dos projectes es beneficien mútuament.


Repositoris


S'anomenava Core fins la versió 6 perquè només tenia les parts més bàsiques del sistema operatiu.
En la versió 7,inclou el Core i els Extres.
Actualment hi ha dos famílies de repositoris incompatibles entre si:

-Livna
-RPMForge : FreshRPM, Dag, NewRpms y Dries

La segona família no té els paquets classificats per llicències, sinó per funcionalitat.
Les dues famílies són incompatibles entre elles i es culpem mútuament de l'incompatibilitat.


Objectius


Els objectius del projecte de catalanització són:

-Traduir les eines d'instal·lació i d'administració pròpies de Fedora
-Assegurar que la distribució conté un entorn d'escriptori totalment en català.
-Assegurar que Fedora inclou de sèrie paquets pel català per aquelles aplicacions que requereixen paquets individuals d'idioma, com ara l'OpenOffice.org, el Firefox, o l' Ispell.
-Produir documentació bàsica per a la instal·lació

Projecte

El projecte de Fedora és un projecte de codi obert desenvolupat col·lectivament, i patrocinat per Red Hat.
L'objectiu del projecte Fedora és treballar amb la comunitat GNU/Linux per construir un sistema operatiu complet de propòsit general, basat exclusivament en programari lliure.
El desenvolupament de la distribució Fedora es fa de manera pública, i qualsevol que hi estigui interessat hi pot col·laborar.




Suse

Originalment, la distribució S.u.S.E fou una traducció de Linux Slackware.
S.u.S.E fou fundada al 1992 com a un grup de consulta per al sistema UNIX, al mateix temps que realitzava programari per a SLS i Slackware i imprimia manuals quant a UNIX/Linux. La seva primera versió de SLS/Slackware en format CD fou al 1994 sota el nom de SuSE Linux 1.0. Més endavant, al 1996, s'integrà amb la distribució Jurix de Florian La Roche, per a crear una distribució pròpia, i va rebre el nom de S.u.S.E Linux 4.2.
2003 Novell va comunicar el seu desig d'adquirir SUSE Linux. Al 2004, en el encontre anual del BrainShare de Novell, tots els ordinadors del certamen van iniciar SuSE Linux per primera vegada, però una de les notícies més importants fou el comunicat en el que Novell llançava sota Llicència GPL el programa d'administració SuSE, Yast2 que des d'un principi havia estat com a marca registrada.
2006, Novell va traure la versió final de SuSE Linux amb la versió 10.1, en el que destacava la incrustació del programa Apparmor dedicat a donar solucions de seguretat a les aplicacions linux, per tal de protegir els sistemes basats en codi obert de les aplicacions malicioses, virus i atacs interns i externs.
El 2 de novembre de 2006, Novell i Microsoft signen un acord en el que Microsoft es comprometia a oferir suport de vendes a la distribució SUSE, a canvi de què tots dos desenvoluparen tecnologies que permetiren als usuaris executar els dos sistemes operatius de la manera més simple posible, entre d'altres.
Aquest pacte provocà un gran malestar entre els usuaris de SUSE i de tota la comunitat del Programari Lliure que veien aquest fet com una tàctica de Microsoft per a cobrir-se les espatlles, sobre possibles demandes mútues sobre patents.
El 7 de desembre de 2006, la comunitat openSUSE trau a la llum la versió 10.2 del seu sistema operatiu, del que destacaven noves funcionalitats pròpies com el menú kickoff, que s'imposà al tradicional menú del KDE 3.
SuSE inclou un programa d'instal·lació i administració anomenat YaST2 que facilita la partició del disc dur, la configuració del sistema, la gestió de paquets RPM, les actualitzacions en línia, la xarxa, la configuració del tallafocs, l'administració d'usuaris, etc, dins d'una interfície integrada.

Mandriva

Amb que consisteix?

La Madriva Linux (anteriorment anomenada Mandrake o Mandrake Linux) és una distribució comercial francesa sorgida l'any 1998 amb l'objectiu de fer arribar el Linux a l'usuari d'escriptori estàndard, amb pocs coneixements informàtics. És per això que disposa d'un procés d'instal·lació molt guiat, facilitant molt la feina a l'usuari, i reconeix una gran quantitat de dispositius de maquinari.
El conjunt d'assistents i eines de Mandriva són traduïdes a més de 60 llengües, entre elles el català. De la traducció al català se n'encarregava Softcatalà, posteriorment la va dur a terme l'Albert Astals Cid i actualment el projecte està abandonat.

Actualment Mandriva Linux és una de les distribucions més conegudes i està disponible en quatre versions:

  • Discovery/Lx
  • Powerpack
  • Powerpack+
  • Download Edition (gratuïta)

Versions

Des de 2007, Mandriva es publlica en un cicle de 6 mesos, d'una forma semblant a Ubuntu i Fedora. La primera versió de l'any simplement rep el nom de l'any, mentres que la segona versió de l'any es coneguda com Spring per tal de distingir-la de l'altra versió del mateix any.
La última versió estable de Mandriva Linux és 2009 (2009.0), publicada el 9 d'octubre de 2008.
Versions en desenvolupament
L'arbre de desenvolupament de Mandriva es conegut com a Cooker. Aquest arbre es directament publicat com una versió nova estable.
La versió estable actual és la 2009.0 i va ser publicada a l'octubre de 2008.

Eines de l'usuari