Orígens de la declaració Universal dels Drets Humans
Existeix un important debat sobre l'origen cultural dels drets humans. Generalment es considera que tenen la seva arrel en la cultura occidental moderna, però existeixen almenys dues postures principals més. Alguns afirmen que totes les cultures posseïxen visions de dignitat que es plasmen en forma de drets humans, i fan referència a proclamacions com la Carta de Mandén, de 1222, declaració fundacional de l'Imperi de Mali. No obstant això, ni en japonès ni en sánscrito clàssic , per exemple, va existir el terme dret fins que es van produir contactes amb la cultura occidental, ja que aquestes cultures han posat tradicionalment l'accent en els deures. Existeixen també qui consideren que Occident no ha creat la idea ni el concepte de drets humans, encara que sí una manera concreta de sistematizarlos, una discussió progressiva i el projecte d'una filosofia dels drets humans.
Les teories que defensen l'universalisme dels drets humans se solen contraposar al relativisme cultural, que afirma la validesa de tots els sistemes culturals i la impossibilitat de qualsevol valoració absoluta des d'un marc extern, que en aquest cas serien els drets humans universals. Entre aquestes dues postures extremes se situa una gamma de posicions intermèdies. Moltes declaracions de drets humans emeses per organitzacions internacionals regionals posen un accent major o menor en l'aspecte cultural i donen més importància a determinats drets d'acord amb la seva trajectòria històrica. L'Organització per a la Unitat Africana va proclamar en 1981 la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles, que recollia principis de la Declaració Universal de 1948 i afegia altres que tradicionalment s'havien negat a Àfrica, com el dret de lliure determinació o el deure els Estats d'eliminar totes les formes d'explotació econòmica estrangera. Més tard, els Estats africans que van acordar la Declaració de Tunis, el 6 de novembre de 1992, van afirmar que no pot prescriure's un model determinat a nivell universal, ja que no poden desatendre's les realitats històriques i culturals de cada nació i les tradicions, normes i valors de cada poble. En una línia similar es pronuncien la Declaració de Bangkok, emesa per països asiàtics el 23 d'abril de 1993, i del Caire, signada per l'Organització de la Conferència Islàmica el 5 d'agost de 1990.(Yaiza)
