Autòmats. Ana Leticia

De Lledonerwiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 7: Línia 7:
 
Antigament es creaven artefactes capaços de realitzar feines diàries i comunes per als homes o bé per facilitar-los les labors quotidianes, també se donaven conta de que hi havia deures repetits que es podien igualar amb un complex sistema i es així com es comencen a crear maquines capaces de repetir les mateixes tasques que l'home realitzava.<br>Però no tots els artefactes tenien una utilitat, algunes maquines només servien per entretenir als seus amos i no feien res més que realitzar moviments repetits o emetre sons convé dir que els àrabs foren uns mestres en la construcció d'autòmats i la seva precisió als seus càlculs i com a un exemple d'això es pot dir que inventaren el rellotge mecànic, a més d'això també contribuint amb les seves aportacions a l'astrologia. Els àrabs no foren els únics en ajudar en el desenvolupament dels autòmats sinó que els ingeniers grecs aportaren molts de coneixements als autòmats malgrat els seu interès fou basicament per saber més del ser humà que per les seves aplicacions pràctiques.<br>Els primers autòmats que apareixen a l'historia son ingenis mecànics més o menys complexos que desenvolupaven un programa fixe i que no empleaven necessàriament la noció de realimentació.<br>Els primers exemples d'autòmats se registren en la antiga Etiòpia. A l'any 1500 a. C. Amenhotep germà de Hapu construeix una estàtua de Memon, el rei d'Etiòpia que emet sons quan li peguen Antigament es creaven artefactes capaços de realitzar feines diàries i comunes per als homes o bé per facilitar-los les labors quotidianes, també se donaven conta de que hi havia deures repetits que es podien igualar amb un complex sistema i es així com es comencen a crear maquines capaces de repetir les mateixes tasques que l'home realitzava.<br>Però no tots els artefactes tenien una utilitat, algunes maquines només servien per entretenir als seus amos i no feien res més que realitzar moviments repetits o emetre sons convé dir que els àrabs foren uns mestres en la construcció d'autòmats i la seva precisió als seus càlculs i com a un exemple d'això es pot dir que inventaren el rellotge mecànic, a més d'això també contribuint amb les seves aportacions a l'astrologia. Els àrabs no foren els únics en ajudar en el desenvolupament dels autòmats sinó que els ingeniers grecs aportaren molts de coneixements als autòmats malgrat els seu interès fou basicament per saber més del ser humà que per les seves aplicacions pràctiques.<br>Els primers autòmats que apareixen a l'historia son ingenis mecànics més o menys complexos que desenvolupaven un programa fixe i que no empleaven necessàriament la noció de realimentació.<br>Els primers exemples d'autòmats se registren en la antiga Etiòpia. A l'any 1500 a. C. Amenhotep germà de Hapu construeix una estàtua de Memon, el rei d'Etiòpia que emet sons quan li peguen els rajos del sol de l'alba<br>King-su Tse en Xina a l'any a. C. inventà un corb volador de fusta i bambú i un cavall de fusta que botava. Entre el 1 400 i 397 a. C. Archytar de Tarento construeix un colomí de fusta suspès d'un pivot, el qual rotava amb un sortidor d'aigua o vapor simulant el vol. Archytar és l'inventor del cargol i la politja. L'any 206a.C. va ser trobat el tresor de Chin Shin Hueng Tu consisteix en una orquestra mecànica de ninots, trobada pel primer emperador Hang.<br>els rajos del sol de l'alba<br>King-su Tse en Xina a l'any a. C. inventà un corb volador de fusta i bambú i un cavall de fusta que botava. Entre el 1 400 i 397 a. C. Archytar de Tarento construeix un colomí de fusta suspès d'un pivot, el qual rotava amb un sortidor d'aigua o vapor simulant el vol. Archytar és l'inventor del cargol i la politja. L'any 206a.C. va ser trobat el tresor de Chin Shin Hueng Tu consisteix en una orquestra mecànica de ninots, trobada pel primer emperador Hang.<br>L'any 62 Heron d'Alexandria descriu múltiples aparells en el seu llibre "Autòmat".Entre ells aus que volen, refilen i beuen. Tots ells van ser dissenyats com a joguines, sense més interès per trobar una aplicació. Tanmateix, descriu alguns com un molí de vent per accionar un òrgan o un precursor de la turbina de vapor.  
 
Antigament es creaven artefactes capaços de realitzar feines diàries i comunes per als homes o bé per facilitar-los les labors quotidianes, també se donaven conta de que hi havia deures repetits que es podien igualar amb un complex sistema i es així com es comencen a crear maquines capaces de repetir les mateixes tasques que l'home realitzava.<br>Però no tots els artefactes tenien una utilitat, algunes maquines només servien per entretenir als seus amos i no feien res més que realitzar moviments repetits o emetre sons convé dir que els àrabs foren uns mestres en la construcció d'autòmats i la seva precisió als seus càlculs i com a un exemple d'això es pot dir que inventaren el rellotge mecànic, a més d'això també contribuint amb les seves aportacions a l'astrologia. Els àrabs no foren els únics en ajudar en el desenvolupament dels autòmats sinó que els ingeniers grecs aportaren molts de coneixements als autòmats malgrat els seu interès fou basicament per saber més del ser humà que per les seves aplicacions pràctiques.<br>Els primers autòmats que apareixen a l'historia son ingenis mecànics més o menys complexos que desenvolupaven un programa fixe i que no empleaven necessàriament la noció de realimentació.<br>Els primers exemples d'autòmats se registren en la antiga Etiòpia. A l'any 1500 a. C. Amenhotep germà de Hapu construeix una estàtua de Memon, el rei d'Etiòpia que emet sons quan li peguen Antigament es creaven artefactes capaços de realitzar feines diàries i comunes per als homes o bé per facilitar-los les labors quotidianes, també se donaven conta de que hi havia deures repetits que es podien igualar amb un complex sistema i es així com es comencen a crear maquines capaces de repetir les mateixes tasques que l'home realitzava.<br>Però no tots els artefactes tenien una utilitat, algunes maquines només servien per entretenir als seus amos i no feien res més que realitzar moviments repetits o emetre sons convé dir que els àrabs foren uns mestres en la construcció d'autòmats i la seva precisió als seus càlculs i com a un exemple d'això es pot dir que inventaren el rellotge mecànic, a més d'això també contribuint amb les seves aportacions a l'astrologia. Els àrabs no foren els únics en ajudar en el desenvolupament dels autòmats sinó que els ingeniers grecs aportaren molts de coneixements als autòmats malgrat els seu interès fou basicament per saber més del ser humà que per les seves aplicacions pràctiques.<br>Els primers autòmats que apareixen a l'historia son ingenis mecànics més o menys complexos que desenvolupaven un programa fixe i que no empleaven necessàriament la noció de realimentació.<br>Els primers exemples d'autòmats se registren en la antiga Etiòpia. A l'any 1500 a. C. Amenhotep germà de Hapu construeix una estàtua de Memon, el rei d'Etiòpia que emet sons quan li peguen els rajos del sol de l'alba<br>King-su Tse en Xina a l'any a. C. inventà un corb volador de fusta i bambú i un cavall de fusta que botava. Entre el 1 400 i 397 a. C. Archytar de Tarento construeix un colomí de fusta suspès d'un pivot, el qual rotava amb un sortidor d'aigua o vapor simulant el vol. Archytar és l'inventor del cargol i la politja. L'any 206a.C. va ser trobat el tresor de Chin Shin Hueng Tu consisteix en una orquestra mecànica de ninots, trobada pel primer emperador Hang.<br>els rajos del sol de l'alba<br>King-su Tse en Xina a l'any a. C. inventà un corb volador de fusta i bambú i un cavall de fusta que botava. Entre el 1 400 i 397 a. C. Archytar de Tarento construeix un colomí de fusta suspès d'un pivot, el qual rotava amb un sortidor d'aigua o vapor simulant el vol. Archytar és l'inventor del cargol i la politja. L'any 206a.C. va ser trobat el tresor de Chin Shin Hueng Tu consisteix en una orquestra mecànica de ninots, trobada pel primer emperador Hang.<br>L'any 62 Heron d'Alexandria descriu múltiples aparells en el seu llibre "Autòmat".Entre ells aus que volen, refilen i beuen. Tots ells van ser dissenyats com a joguines, sense més interès per trobar una aplicació. Tanmateix, descriu alguns com un molí de vent per accionar un òrgan o un precursor de la turbina de vapor.  
  
També es dissenyen enginyosos mecanismes com la màquina de foc que obria portes dels temples o altars màgics com el de la figura 3, on les figuren apagaven el foc de la flama.<br>A Roma hi havia el costum de fer funcionar joguines automàtiques per deleitar als seus hostes. Trimalco va oferir en el seu famós banquet, pastissos i fruites que llançaven un raig de perfum quan es feia una lleugera pressió sobre un “priapo de pasta”, en els quals estaven col locats pastissos i fruites.<br>La cultura àrab, va heretar i difondre els coneixements grecs, utilitzant-los no només per realitzar mecanismes destinats a la diversió, sinó que els van donar una aplicació pràctica, introdueix en la vida quotidiana de la reialesa. Exemples d'aquests són diversos sistemes dispensadors automàtics d'aigua per beure o rentar-se.<br>També d'aquest període són altres autòmats, dels quals fins als nostres dies només han arribat referències no suficientment documentades, com l'home de ferro de Albert el Gran (1204-1282) o el cap parlant de Roger Bacon (1214-1294).L'any 1235, Villard d'Honnecourt escriu un llibre amb esbossos que inclouen seccions de dispositius mecànics, com un àngel autòmat, i indicacions per a la construcció de figures humanes i animals.<br>Un altre exemple rellevant de l'època va ser el Gall d'Estrasburg que va funcionar des del 1352 fins 1789.Aquest és el autòmat més antic que es conserva en l'actualitat, formava part del rellotge de la catedral d'Estrasburg i al donar les hores movia el bec i les ales.<br>Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.<br>Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.<br>Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.<br>Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.<br>També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.<br>Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.<br>Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.<br>Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.<br>Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.<br>També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.<br>Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.<br>Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.<br>Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.<br>Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.<br>També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.<br>Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.<br>Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.<br>Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.<br>Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.<br>També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.<br>
+
També es dissenyen enginyosos mecanismes com la màquina de foc que obria portes dels temples o altars màgics com el de la figura 3, on les figuren apagaven el foc de la flama.<br>A Roma hi havia el costum de fer funcionar joguines automàtiques per deleitar als seus hostes. Trimalco va oferir en el seu famós banquet, pastissos i fruites que llançaven un raig de perfum quan es feia una lleugera pressió sobre un “priapo de pasta”, en els quals estaven col locats pastissos i fruites.<br>La cultura àrab, va heretar i difondre els coneixements grecs, utilitzant-los no només per realitzar mecanismes destinats a la diversió, sinó que els van donar una aplicació pràctica, introdueix en la vida quotidiana de la reialesa. Exemples d'aquests són diversos sistemes dispensadors automàtics d'aigua per beure o rentar-se.<br>També d'aquest període són altres autòmats, dels quals fins als nostres dies només han arribat referències no suficientment documentades, com l'home de ferro de Albert el Gran (1204-1282) o el cap parlant de Roger Bacon (1214-1294).L'any 1235, Villard d'Honnecourt escriu un llibre amb esbossos que inclouen seccions de dispositius mecànics, com un àngel autòmat, i indicacions per a la construcció de figures humanes i animals.<br>Un altre exemple rellevant de l'època va ser el Gall d'Estrasburg que va funcionar des del 1352 fins 1789.Aquest és el autòmat més antic que es conserva en l'actualitat, formava part del rellotge de la catedral d'Estrasburg i al donar les hores movia el bec i les ales.<br>Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.<br>Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.<br>Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.<br>Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.<br>També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.<br>Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.<br>Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.<br>Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.<br>Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.<br>També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.<br>Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.<br>Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.<br>Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.<br>Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.<br>També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.<br>Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.<br>Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.<br>Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.<br>Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.<br>També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.<br>
  
== Estructura d'un autòmat<br> ==
+
== Estructura d'un autòmat<br> ==
  
Un autòmat programable es pot considerar com un sistema basat en un microprocessador, sent les seves parts fonamentals la Unitat Central de procés(CPU), la memòria i el Sistemes d’entrades i sortides.<br>La CPU realitza el control intern i extern de l'autòmat i la interpretació de les instruccions del programa. A partir de les instruccions emmagatzemades en la memòria i de les dades que rep de les entrades, genera les senyals de les sortides. La memòria es divideix en dos blocs, la memòria de només lectura o ROM (Read Only Memory) i la memòria de lectura i escriptura o RAM (Random Access Memory).<br>En la memòria ROM s'emmagatzemen programes per al correcte funcionament del sistema, amb el programa de comprovació de la posada en marxa i el programa d'exploració de la memòria RAM.<br>La memòria RAM al seu torn pot dividir en dues àrees:<br>
+
Un autòmat programable es pot considerar com un sistema basat en un microprocessador, sent les seves parts fonamentals la Unitat Central de procés(CPU), la memòria i el Sistemes d’entrades i sortides.<br>La CPU realitza el control intern i extern de l'autòmat i la interpretació de les instruccions del programa. A partir de les instruccions emmagatzemades en la memòria i de les dades que rep de les entrades, genera les senyals de les sortides. La memòria es divideix en dos blocs, la memòria de només lectura o ROM (Read Only Memory) i la memòria de lectura i escriptura o RAM (Random Access Memory).<br>En la memòria ROM s'emmagatzemen programes per al correcte funcionament del sistema, amb el programa de comprovació de la posada en marxa i el programa d'exploració de la memòria RAM.<br>La memòria RAM al seu torn pot dividir en dues àrees:<br>  
  
*'''Memòria d'usuari''', en la qual s'emmagatzema el programa amb què treballarà l'autòmat.
+
*'''Memòria d'usuari''', en la qual s'emmagatzema el programa amb què treballarà l'autòmat.  
 
*'''Memòria de dades''' en la qual s’emmagatzema la informació dels estats de les entrades i sortides i de variables internes.
 
*'''Memòria de dades''' en la qual s’emmagatzema la informació dels estats de les entrades i sortides i de variables internes.
  
El sistema d'Entrades i Sortides recull la informació del procés controlat (Entrades) i envia les accions de control del mateix (sortides).Els dispositius d’entrada poden ser polsadors, interruptors, finals de carrera, termòstats, prebostats, detectors de nivell...etc.
+
El sistema d'Entrades i Sortides recull la informació del procés controlat (Entrades) i envia les accions de control del mateix (sortides).Els dispositius d’entrada poden ser polsadors, interruptors, finals de carrera, termòstats, prebostats, detectors de nivell...etc.  
  
Per la seva banda, els dispositius de sortida són també molt variats: Pilots indicadors, relés, contactors, arrencadors de motors, vàlvules, etc. En el següent punt es tracta amb més detall aquest sistema.
+
Per la seva banda, els dispositius de sortida són també molt variats: Pilots indicadors, relés, contactors, arrencadors de motors, vàlvules, etc. En el següent punt es tracta amb més detall aquest sistema.  
  
<br><br>  
+
== <br>Tipus d'autòmats<br> ==
  
 
<br>
 
<br>

Revisió de 06:53, 3 juny 2009

Contingut

Introducció

Aquest treball consta de diverses parts, en cada una d’aquestes parts s’explicarà un poc que és un autòmat, quin funcionament i quina estructura té, el seu efecte durant el transcurs dels anys, la seva evolució dins ells, veurem com han anat evolucionant, des dels primers, que eren unes simples joguines fins als darrers que ja són estructures molt complexes dirigides per un llenguatge de programació. També veurem que són els llenguatge de programació, la seva evolució i la seva història, i finalment veurem en quins són els tipus de llenguatge de programació específics per a autòmats, ja que n’hi ha milions de llenguatges de programació, dins els llenguatge de programació hi trobaren el visual i l’escrit, veurem les seves diferències i les seves característiques i finalment veurem quins cinc llenguatges originen.

Autòmats a l'Història

Antigament es creaven artefactes capaços de realitzar feines diàries i comunes per als homes o bé per facilitar-los les labors quotidianes, també se donaven conta de que hi havia deures repetits que es podien igualar amb un complex sistema i es així com es comencen a crear maquines capaces de repetir les mateixes tasques que l'home realitzava.
Però no tots els artefactes tenien una utilitat, algunes maquines només servien per entretenir als seus amos i no feien res més que realitzar moviments repetits o emetre sons convé dir que els àrabs foren uns mestres en la construcció d'autòmats i la seva precisió als seus càlculs i com a un exemple d'això es pot dir que inventaren el rellotge mecànic, a més d'això també contribuint amb les seves aportacions a l'astrologia. Els àrabs no foren els únics en ajudar en el desenvolupament dels autòmats sinó que els ingeniers grecs aportaren molts de coneixements als autòmats malgrat els seu interès fou basicament per saber més del ser humà que per les seves aplicacions pràctiques.
Els primers autòmats que apareixen a l'historia son ingenis mecànics més o menys complexos que desenvolupaven un programa fixe i que no empleaven necessàriament la noció de realimentació.
Els primers exemples d'autòmats se registren en la antiga Etiòpia. A l'any 1500 a. C. Amenhotep germà de Hapu construeix una estàtua de Memon, el rei d'Etiòpia que emet sons quan li peguen Antigament es creaven artefactes capaços de realitzar feines diàries i comunes per als homes o bé per facilitar-los les labors quotidianes, també se donaven conta de que hi havia deures repetits que es podien igualar amb un complex sistema i es així com es comencen a crear maquines capaces de repetir les mateixes tasques que l'home realitzava.
Però no tots els artefactes tenien una utilitat, algunes maquines només servien per entretenir als seus amos i no feien res més que realitzar moviments repetits o emetre sons convé dir que els àrabs foren uns mestres en la construcció d'autòmats i la seva precisió als seus càlculs i com a un exemple d'això es pot dir que inventaren el rellotge mecànic, a més d'això també contribuint amb les seves aportacions a l'astrologia. Els àrabs no foren els únics en ajudar en el desenvolupament dels autòmats sinó que els ingeniers grecs aportaren molts de coneixements als autòmats malgrat els seu interès fou basicament per saber més del ser humà que per les seves aplicacions pràctiques.
Els primers autòmats que apareixen a l'historia son ingenis mecànics més o menys complexos que desenvolupaven un programa fixe i que no empleaven necessàriament la noció de realimentació.
Els primers exemples d'autòmats se registren en la antiga Etiòpia. A l'any 1500 a. C. Amenhotep germà de Hapu construeix una estàtua de Memon, el rei d'Etiòpia que emet sons quan li peguen els rajos del sol de l'alba
King-su Tse en Xina a l'any a. C. inventà un corb volador de fusta i bambú i un cavall de fusta que botava. Entre el 1 400 i 397 a. C. Archytar de Tarento construeix un colomí de fusta suspès d'un pivot, el qual rotava amb un sortidor d'aigua o vapor simulant el vol. Archytar és l'inventor del cargol i la politja. L'any 206a.C. va ser trobat el tresor de Chin Shin Hueng Tu consisteix en una orquestra mecànica de ninots, trobada pel primer emperador Hang.
els rajos del sol de l'alba
King-su Tse en Xina a l'any a. C. inventà un corb volador de fusta i bambú i un cavall de fusta que botava. Entre el 1 400 i 397 a. C. Archytar de Tarento construeix un colomí de fusta suspès d'un pivot, el qual rotava amb un sortidor d'aigua o vapor simulant el vol. Archytar és l'inventor del cargol i la politja. L'any 206a.C. va ser trobat el tresor de Chin Shin Hueng Tu consisteix en una orquestra mecànica de ninots, trobada pel primer emperador Hang.
L'any 62 Heron d'Alexandria descriu múltiples aparells en el seu llibre "Autòmat".Entre ells aus que volen, refilen i beuen. Tots ells van ser dissenyats com a joguines, sense més interès per trobar una aplicació. Tanmateix, descriu alguns com un molí de vent per accionar un òrgan o un precursor de la turbina de vapor.

També es dissenyen enginyosos mecanismes com la màquina de foc que obria portes dels temples o altars màgics com el de la figura 3, on les figuren apagaven el foc de la flama.
A Roma hi havia el costum de fer funcionar joguines automàtiques per deleitar als seus hostes. Trimalco va oferir en el seu famós banquet, pastissos i fruites que llançaven un raig de perfum quan es feia una lleugera pressió sobre un “priapo de pasta”, en els quals estaven col locats pastissos i fruites.
La cultura àrab, va heretar i difondre els coneixements grecs, utilitzant-los no només per realitzar mecanismes destinats a la diversió, sinó que els van donar una aplicació pràctica, introdueix en la vida quotidiana de la reialesa. Exemples d'aquests són diversos sistemes dispensadors automàtics d'aigua per beure o rentar-se.
També d'aquest període són altres autòmats, dels quals fins als nostres dies només han arribat referències no suficientment documentades, com l'home de ferro de Albert el Gran (1204-1282) o el cap parlant de Roger Bacon (1214-1294).L'any 1235, Villard d'Honnecourt escriu un llibre amb esbossos que inclouen seccions de dispositius mecànics, com un àngel autòmat, i indicacions per a la construcció de figures humanes i animals.
Un altre exemple rellevant de l'època va ser el Gall d'Estrasburg que va funcionar des del 1352 fins 1789.Aquest és el autòmat més antic que es conserva en l'actualitat, formava part del rellotge de la catedral d'Estrasburg i al donar les hores movia el bec i les ales.
Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.
Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.
Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.
Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.
També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.
Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.
Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.
Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.
Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.
També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.
Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.
Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.
Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.
Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.
També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.
Durant els segles XV i XVI alguns dels més rellevants representants del renaixement s'interessen també pels enginys descrits i desenvolupats pels grecs.És conegut el Lleó Mecànic construït per Leonardo Da Vinci (1452-1519) per al rei Lluís XII de França, que s'obria el pit amb la seva arpa i mostrava l'escut d'armes del rei. A Espanya és conegut l'home de pal construït per Juanelo Turriano en el segle XVI per l'emperador Carles V. Aquest autòmat amb forma de monge, caminava i movia el cap,els ulls, la boca i els braços.
Durant els segles XVII i XVIII es van crear enginys mecànics que tenien alguna de les característiques dels robots actuals. Aquests dispositius van ser creats en la seva majoria per artesans del gremi de la rellotgeria. La seva missió principal era la d'entretenir la gent de la cort i servir d'atracció a les fires. Aquests autòmats representaven figures humanes, animals o pobles sencers. Així, el 1649, quan Lluís XIV era un nen, un artesà anomenat Camus (1576-1626) va construir per a ell un cotxe en miniatura amb els seus cavalls, els seus lacalls i una dama dins i totes les figures es podien moure perfectament. Salomó de Camus també va construir fonts ornamentals i jardins agradables, ocells cantarins i imitacions dels efectes de la natura.
Segons P.Labat, el general de Gennes va construir en 1688 un gall dindi que caminava i menjava. Aquest enginy va poder servir d'inspiració a Jacques de Vaucanson (1709-1782) per construir el seu increïble ànec mecànic que va ser l'admiració de tot Europa. Segons Sir David Brewster en un escrit de 1868, descriu aquest ànec dient que és "la peça mecànica més meravellosa que s'hagi fet".L'ànec allargava el seu coll per prendre el gra de la mà i després ho empassar i ho digeria. Podia beure, xapotejar i clacar, i també imitava els gestos que fa un ànec quan empassa molt ràpid. Els aliments els digerien per dissolució i eren conduïts per uns tubs cap a l'anus, on hi havia un esfínter que permetia evacuar.
Vaucanson també va construir diversos ninots animats, entre els quals destaca un flautista capaç de tocar melodies. L'enginy consistia en un complex mecanisme d'aire que causava el moviment de dits i llavis, com el funcionament normal d'una flauta. Per instigació de Lluís XV, va intentar construir un model amb cor, venes i artèries, però va morir abans de poder acabar aquesta tasca.
També va construir molts d’objectes útils per a la indústria com una cadira per als teixidors, però això suscita el disgust dels manufacturers de seda francesos, els qui ho van amenaçar de mort.

Estructura d'un autòmat

Un autòmat programable es pot considerar com un sistema basat en un microprocessador, sent les seves parts fonamentals la Unitat Central de procés(CPU), la memòria i el Sistemes d’entrades i sortides.
La CPU realitza el control intern i extern de l'autòmat i la interpretació de les instruccions del programa. A partir de les instruccions emmagatzemades en la memòria i de les dades que rep de les entrades, genera les senyals de les sortides. La memòria es divideix en dos blocs, la memòria de només lectura o ROM (Read Only Memory) i la memòria de lectura i escriptura o RAM (Random Access Memory).
En la memòria ROM s'emmagatzemen programes per al correcte funcionament del sistema, amb el programa de comprovació de la posada en marxa i el programa d'exploració de la memòria RAM.
La memòria RAM al seu torn pot dividir en dues àrees:

  • Memòria d'usuari, en la qual s'emmagatzema el programa amb què treballarà l'autòmat.
  • Memòria de dades en la qual s’emmagatzema la informació dels estats de les entrades i sortides i de variables internes.

El sistema d'Entrades i Sortides recull la informació del procés controlat (Entrades) i envia les accions de control del mateix (sortides).Els dispositius d’entrada poden ser polsadors, interruptors, finals de carrera, termòstats, prebostats, detectors de nivell...etc.

Per la seva banda, els dispositius de sortida són també molt variats: Pilots indicadors, relés, contactors, arrencadors de motors, vàlvules, etc. En el següent punt es tracta amb més detall aquest sistema.


Tipus d'autòmats


Eines de l'usuari