El vídeo digital. Antonia Zoë Strunk

De Lledonerwiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(Hi ha 9 revisions intermèdies sense mostrar fetes per un usuari)
Línia 1: Línia 1:
 
= Introducció<br><br>  =
 
= Introducció<br><br>  =
  
Aquest treball parla del [http://es.wikipedia.org/wiki/Video_digital vídeo digital]. Explica que es, quina es la seva història, com es la seva [http://ca.wikipedia.org/wiki/Codificaci%C3%B3_entr%C3%B2pica codificació] i quants de tipus existeixen en la codificació, siguin les dels [http://en.wikipedia.org/wiki/So sons] o les de les [http://images.google.es/images?hl=ca&client=firefox-a&rls=com.ubuntu:ca:unofficial&hs=ptS&q=imatges&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=w imatges], ja que cada una de elles es important i te les seves pròpies maneres de codificar, transformar i guardar. Ens explica/ensenya/mostra els[http://es.wikipedia.org/wiki/Programa programes] més importants en la [http://es.wikipedia.org/wiki/Video_digital edició del vídeo digital], siguin ja instalats al [http://es.wikipedia.org/wiki/PC Pc] o els hagis de comprar o descarregar per l'internet.<br>Aquest treball ens donará molta informació sobre el [http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADdeo_digital vídeo digital], d'allá on prové i qui el ha inventat, peró també les més[http://ca.wikipedia.org/wiki/Noves_tecnologies noves tecnologies] per modificar-lo.  
+
Aquest treball parla del [http://es.wikipedia.org/wiki/Video_digital vídeo digital]. Explica que es, quina es la seva història, com es la seva [http://ca.wikipedia.org/wiki/Codificaci%C3%B3_entr%C3%B2pica codificació] i quants de tipus existeixen en la codificació, siguin les dels [http://en.wikipedia.org/wiki/So sons] o les de les [http://images.google.es/images?hl=ca&client=firefox-a&rls=com.ubuntu:ca:unofficial&hs=ptS&q=imatges&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=w imatges], ja que cada una de elles es important i te les seves pròpies maneres de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Codificaci%C3%B3_entr%C3%B2pica codificar], transformar i guardar. Ens explica/ensenya/mostra els[http://es.wikipedia.org/wiki/Programa programes] més importants en la [http://es.wikipedia.org/wiki/Video_digital edició del vídeo digital], siguin ja instalats al [http://es.wikipedia.org/wiki/PC Pc] o els hagis de comprar o descarregar per l'internet.<br>Aquest treball ens donará molta [http://ca.wikipedia.org/wiki/Informaci%C3%B3 informació ]sobre el [http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADdeo_digital vídeo digital], d'allá on prové i qui el ha inventat, peró també les més[http://ca.wikipedia.org/wiki/Noves_tecnologies noves tecnologies] per modificar-lo.  
  
 
= Què és?<br>  =
 
= Què és?<br>  =
  
El vídeo digital es un tipus de sistema de gravació de vídeo que funciona empleant un [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=reproduccio+digital&go=V%C3%A9s-hi reproducció digital] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Senyal senyal] de vídeo, a canvi [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=analogica&go=V%C3%A9s-hi d'analògica.] Però aquesta reproducció no s'ha de confondre amb el nombre[http://ca.wikipedia.org/wiki/DV DV], que es un tipus específic de vídeo digitalenfocat al mercat de consum. El video digital es grava a cintes i després es passa en discos òptics, normalment [http://ca.wikipedia.org/wiki/Dvd DVDs]. Però així mateix hi ha excepcions de càmeres de vídeo que graven directament a DVD,aquestes es anomenen, vídeocàmeres de digital8 que codifiquen el vídeo digital en cintes analògiques convencionalsi altres càmeres de alt preu ( xerram de mils d'euros ) que graven el vídeo en discs durs i/o [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=memory+flash&go=V%C3%A9s-hi memory flash.]  
+
El vídeo digital es un tipus de sistema de gravació de vídeo que funciona empleant un [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=reproduccio+digital&go=V%C3%A9s-hi reproducció digital] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Senyal senyal] de vídeo, a canvi [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=analogica&go=V%C3%A9s-hi d'analògica.] Però aquesta reproducció no s'ha de confondre amb el nombre [http://ca.wikipedia.org/wiki/DV DV], que es un tipus específic de vídeo digitalenfocat al mercat de consum. El video digital es grava a cintes i després es passa en discos òptics, normalment [http://ca.wikipedia.org/wiki/Dvd DVDs]. Però així mateix hi ha excepcions de càmeres de vídeo que graven directament a [http://ca.wikipedia.org/wiki/DVD DVD],aquestes es anomenen, vídeocàmeres de digital8 que codifiquen el vídeo digital en cintes analògiques convencionalsi altres càmeres de alt preu ( xerram de mils d'euros ) que graven el vídeo en discs durs i/o [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=memory+flash&go=V%C3%A9s-hi memory flash.]  
  
<br>Les [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=cameres&go=V%C3%A9s-hi càmeres] de [http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADdeo_digital vídeo digital] vénen en dos formats diferents de captura d'imatges: [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=entrella%C3%A7at&go=V%C3%A9s-hi entrellaçat] i[http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Cerca&search=esc%C3%A0ner+programa&ns0=1&redirs=1 escaneig progressiu]. Les càmeres entrellaçades graven la imatge en conjunts de línies alternes: s'escanegen les línies numerades senar, i després s'escanegen les línies nombre parell, després s'escanegen les línies numerades imparell, i així. A un conjunt de línies parell o senar se'n diu "camp", i un aparellament consecutiu de dos camps de paritat oposada es diu marc. <br>Una càmera digital d'escaneig progressiu grava cada marc com un diferent, sent ambdós camps idèntics. Així, un vídeo entrellaçat captura el doble de camps per segon que el vídeo progressiu quan ambdós funcionen al mateix nombre d'imatges per segon. Aquesta és una de les raons per la qual el vídeo té un aspecte "hiperrealista", ja que dibuixa una imatge diferent 60 vegades per segon, al contrari que el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema cinema,] que ho fa a 24 o 25 imatges progressives per segon.<br>  
+
<br>Les [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=cameres&go=V%C3%A9s-hi càmeres] de [http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADdeo_digital vídeo digital] vénen en dos formats diferents de captura d'imatges: [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=entrella%C3%A7at&go=V%C3%A9s-hi entrellaçat] i[http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Cerca&search=esc%C3%A0ner+programa&ns0=1&redirs=1 escaneig progressiu]. Les càmeres entrellaçades graven la imatge en conjunts de línies alternes: s'escanegen les línies numerades senar, i després s'escanegen les línies nombre parell, després s'escanegen les línies numerades imparell, i així. A un conjunt de línies parell o senar se'n diu "camp", i un aparellament consecutiu de dos camps de paritat oposada es diu marc. <br>Una càmera digital d'escaneig progressiu grava cada marc com un diferent, sent ambdós camps idèntics. Així, un vídeo entrellaçat captura el doble de camps per segon que el vídeo progressiu quan ambdós funcionen al mateix nombre d'imatges per segon. Aquesta és una de les raons per la qual el vídeo té un aspecte "[http://ca.wikipedia.org/wiki/Hiperrealista hiperrealista]", ja que dibuixa una imatge diferent 60 vegades per segon, al contrari que el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema cinema,] que ho fa a 24 o 25 imatges progressives per segon.<br>  
  
 
= Història<br><br>  =
 
= Història<br><br>  =
  
'''''[[Image:Camaravella.jpg|thumb|right|300px|Una de les càmeres antigues]]'''''El [http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADdeo_digital vídeo digital] fou introduït per primera vegada en 1983 amb el format [http://ca.wikipedia.org/wiki/Sony D-1 de Sony,] que gravava una senyal no comprimida de vídeo component de definició estàndard en forma digital enver de les formes analògiques de banda alta que eres els més freqüents en aquesta època fins ara. Però degut al preu, del format D-1 fou empleat només per grans cadenes de televisió. Finalment serà replicat per sistemes més barats que usaven dates comprimits, més noblement per el Betacam Digital de Sony,encare molt empleat com un format de gravació de camp de productes de televisió professional.<br>El [http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADdeo_digital vídeo Digital ]per el mercat de consum apareix per primera vegada en el format [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Cerca&search=quick+time&ns0=1&redirs=0 QuickTime], la arquitectura de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer Apple Computer ]per els formats de dates basats en temps i streaming que va aparèixer en forma bàsica per de vés el 1990.  
+
'''''[[Image:Camaravella.jpg|thumb|right|300px|Una de les càmeres antigues]]'''''El [http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADdeo_digital vídeo digital] fou introduït per primera vegada en 1983 amb el format [http://ca.wikipedia.org/wiki/Sony D-1 de Sony,] que gravava una senyal no comprimida de vídeo component de definició estàndard en forma digital enver de les formes analògiques de banda alta que eres els més freqüents en aquesta època fins ara. Però degut al preu, del format [http://ca.wikipedia.org/wiki/Identitat_de_Mac_Williams D-1] fou empleat només per grans cadenes de televisió. Finalment serà replicat per sistemes més barats que usaven dates comprimits, més noblement per el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Betacam_Digital#Betacam_Digital Betacam Digital] de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Sony Sony,]encare molt empleat com un format de gravació de camp de productes de televisió professional.<br>El [http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADdeo_digital vídeo Digital ]per el mercat de consum apareix per primera vegada en el format [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Cerca&search=quick+time&ns0=1&redirs=0 QuickTime], la arquitectura de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer Apple Computer ]per els formats de dates basats en temps i streaming que va aparèixer en forma bàsica per de vés el 1990.  
  
Les primeres eines de creació de contingut a nivell del mercat de consum foren bàsics, que necessitava[http://ca.wikipedia.org/wiki/Digitalitzaci%C3%B3 digitalitzar] una font analògica a un format elegible per el PC. També si la qualitat al principi era baixa, el vídeo digital per el mercat de consum pujava cada vegada més de qualitat i baixava de preu gràcies a la incorporació de reproducció del [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=MPEG+1-2&go=V%C3%A9s-hi MPEG-1 i el MPEG-2]'( adoptats per el us en les transmissions de televisió i en suport de [http://ca.wikipedia.org/wiki/DVD DVD] ), després la introducció del format de cinta [http://es.wikipedia.org/wiki/Se%C3%B1al DV ]que ens permetia gravar directament a dates digitals i simplificar el procés de edició i facilitar utilitzar completament els sistemes de edició no lineals en els PCs de sobretaula  
+
Les primeres eines de creació de contingut a nivell del mercat de consum foren bàsics, que necessitava [http://ca.wikipedia.org/wiki/Digitalitzaci%C3%B3 digitalitzar] una font analògica a un format elegible per el [http://ca.wikipedia.org/wiki/PC PC]. També si la qualitat al principi era baixa, el vídeo digital per el mercat de consum pujava cada vegada més de qualitat i baixava de preu gràcies a la incorporació de reproducció del [http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial%3ASearch&search=MPEG+1-2&go=V%C3%A9s-hi MPEG-1 i el MPEG-2]'( adoptats per el us en les transmissions de televisió i en suport de [http://ca.wikipedia.org/wiki/DVD DVD] ), després la introducció del format de cinta [http://es.wikipedia.org/wiki/Se%C3%B1al DV ]que ens permetia gravar directament a dates digitals i simplificar el procés de edició i facilitar utilitzar completament els sistemes de edició no lineals en els PCs de sobretaula  
  
 
.'''''<br>'''''  
 
.'''''<br>'''''  
Línia 27: Línia 27:
 
En la figura 1 es mostra la disposició del elements que componen un sistema que utilitza la modulació per impulsos codificats. Per raons de simplificació només es representen els elements per la transmissió de tres canals.&nbsp;  
 
En la figura 1 es mostra la disposició del elements que componen un sistema que utilitza la modulació per impulsos codificats. Per raons de simplificació només es representen els elements per la transmissió de tres canals.&nbsp;  
  
<br>En la 2 figura tenim les formes de les ones en distints punts del sistema anteriorment representats. Les ones a) estan representades tal i qual estan al medi, a la b) així com es absorbeixen a la càmera, a la c) així com arriben al [http://ca.wikipedia.org/wiki/Disc_dur disc Du]., a la e) així com es guarden al disc Du, a la d) així com es passa al [http://ca.wikipedia.org/wiki/PC PC] i últimament a la f) així com es guarden al ordinador.  
+
<br>En la 2 figura tenim les formes de les ones en distints punts del sistema anteriorment representats. Les ones a) estan representades tal i qual estan al medi, a la b) així com es absorbeixen a la càmera, a la c) així com arriben al [http://ca.wikipedia.org/wiki/Disc_dur disc Du]., a la e) així com es guarden al [http://ca.wikipedia.org/wiki/Disc_dur disc Du]r, a la d) així com es passa al [http://ca.wikipedia.org/wiki/PC PC] i últimament a la f) així com es guarden al ordinador.  
  
Naturalment no totes les codificacions es basen en la PCM, pero es pot dir que ben be un 65%. Altres molt empleades codificacions son la&nbsp;:[http://es.wikipedia.org/wiki/CCIR_601 CCIR 601], [http://ca.wikipedia.org/wiki/MPEG-2 MPEG-2], [http://ca.wikipedia.org/wiki/MPEG-1 MPEG-1], [http://ca.wikipedia.org/wiki/H.261 H.261], [http://ca.wikipedia.org/wiki/H.264/MPEG-4_AVC H.263] o la [http://ca.wikipedia.org/wiki/H.264 H.264.]
+
Naturalment no totes les codificacions es basen en la [http://ca.wikipedia.org/wiki/PCM PCM], pero es pot dir que ben be un 65%. Altres molt empleades codificacions son la&nbsp;:[http://es.wikipedia.org/wiki/CCIR_601 CCIR 601], [http://ca.wikipedia.org/wiki/MPEG-2 MPEG-2], [http://ca.wikipedia.org/wiki/MPEG-1 MPEG-1], [http://ca.wikipedia.org/wiki/H.261 H.261], [http://ca.wikipedia.org/wiki/H.264/MPEG-4_AVC H.263] o la [http://ca.wikipedia.org/wiki/H.264 H.264.]  
  
 
==== <br>Codificació de les imatges.<br>  ====
 
==== <br>Codificació de les imatges.<br>  ====
  
<br>Com que hi ha moltes formules de codificació explicaré nomes la mes important&nbsp;:<br>La DCT, es una aproximació que ve a esdevenir-se en vídeo en les següents particularitats&nbsp;:&nbsp;'''[[Image:Codificaciorara.jpg|border|right|300px]]'''  
+
<br>Com que hi ha moltes formules de codificació explicaré nomes la mes important&nbsp;:<br>La [http://ca.wikipedia.org/wiki/DCT DCT], es una aproximació que ve a esdevenir-se en vídeo en les següents particularitats&nbsp;:&nbsp;'''[[Image:Codificaciorara.jpg|border|right|300px]]'''  
  
Temany&nbsp;: 4x4 píxels ( 8x8 en els perfils FRExt. )'''<br>'''Coeficients externs&nbsp;: el que evita els errors del raonament habituals [http://ca.wikipedia.org/wiki/DCT DCT] clàssica ( coeficients irreccionals) i garantisca un ajustament perfecte entre la transformació directa i la inversa.<br>Precisió final&nbsp;: Una altra conseqüència favorable de les característiques anteriors es que es pot calcular sense extensions els 16 [http://ca.wikipedia.org/wiki/Bits bits] de precisió.<br>Eficiència&nbsp;: es port posar a la practica exclusivament per el medi de sumes i desplaçaments[http://ca.wikipedia.org/wiki/Binari binaris.]<br>
+
Temany&nbsp;: 4x4 píxels ( 8x8 en els perfils FRExt. )'''<br>'''Coeficients externs&nbsp;: el que evita els errors del raonament habituals [http://ca.wikipedia.org/wiki/DCT DCT] clàssica ( coeficients irreccionals) i garantisca un ajustament perfecte entre la transformació directa i la inversa.<br>Precisió final&nbsp;: Una altra conseqüència favorable de les característiques anteriors es que es pot calcular sense extensions els 16 [http://ca.wikipedia.org/wiki/Bits bits] de precisió.<br>Eficiència&nbsp;: es port posar a la practica exclusivament per el medi de sumes i desplaçaments[http://ca.wikipedia.org/wiki/Binari binaris.]<br>  
  
 
= Programes d'edició del vídeo digital<br>  =
 
= Programes d'edició del vídeo digital<br>  =
Línia 43: Línia 43:
 
==== [http://adobe-premiere.softonic.com/ Adobe Premier 6.0 ][[Image:Adobe premier.jpg|border|right|300px]]  ====
 
==== [http://adobe-premiere.softonic.com/ Adobe Premier 6.0 ][[Image:Adobe premier.jpg|border|right|300px]]  ====
  
Magnífic programa de edició de vídeo, amb tots els tipus de funcions de l'edició de imatges. Adobe Premiere és una d'aquelles eines que marquen un abans i un després en qualsevol àrea. A Adobe Premiere li ha tocat el privilegi de ser el rei indiscutible de l'edició de vídeo durant molts anys. <br>Per molts aspectes i opcions, Adobe Premiere és l'eina bàsica de l'edició de vídeo. No es pot parlar de l'edició de vídeo sense que la paraula "Premiere" aparegui en la conversa, i més ara que Premiere es puja definitivament al carro de les eines professionals, amb l'amplíssima varietat d'opcions, i ara suport per edició d'alta qualitat [http://ca.wikipedia.org/wiki/HD HD] en temps real. <br>Adobe Premiere ofereix una interfície d'usuari ben dissenyada, amb una gran quantitat d'eines, comandaments d'edició, edició multicàmera, controls de títols o etiquetes, funcions de control d'imatge, vídeo i so, efectes professionals, funcions de temps, compatibilitat amb els altres programes de la marca (Photoshop, After Effects ...).  
+
Magnífic programa de edició de vídeo, amb tots els tipus de funcions de l'edició de imatges. [http://ca.wikipedia.org/wiki/Adobe_Systems Adobe Premiere] és una d'aquelles eines que marquen un abans i un després en qualsevol àrea. A Adobe Premiere li ha tocat el privilegi de ser el rei indiscutible de l'edició de vídeo durant molts anys. <br>Per molts aspectes i opcions, Adobe Premiere és l'eina bàsica de l'edició de vídeo. No es pot parlar de l'edició de vídeo sense que la paraula "Premiere" aparegui en la conversa, i més ara que Premiere es puja definitivament al carro de les eines professionals, amb l'amplíssima varietat d'opcions, i ara suport per edició d'alta qualitat [http://ca.wikipedia.org/wiki/HD HD] en temps real. <br>Adobe Premiere ofereix una interfície d'usuari ben dissenyada, amb una gran quantitat d'eines, comandaments d'edició, edició multicàmera, controls de títols o etiquetes, funcions de control d'imatge, vídeo i so, efectes professionals, funcions de temps, compatibilitat amb els altres programes de la marca (Photoshop, After Effects ...).  
  
<br>Magnífic programa de edició de vídeo, amb tots els tipus de funcions de l'edició de imatges.<br>Descarregues&nbsp;: 3586 <br>
+
<br>Magnífic programa de edició de vídeo, amb tots els tipus de funcions de l'edició de imatges.<br>Descarregues&nbsp;: 3586 <br>  
  
 
==== [http://pinnacle-studio.softonic.com/ Pinnacle studio][[Image:Pinnacle.jpg|border|right|200px]]  ====
 
==== [http://pinnacle-studio.softonic.com/ Pinnacle studio][[Image:Pinnacle.jpg|border|right|200px]]  ====
Línia 53: Línia 53:
 
'''Els que estan ja instelats als PCs&nbsp;:'''  
 
'''Els que estan ja instelats als PCs&nbsp;:'''  
  
'''''<br>'''''
+
'''''<br>'''''  
  
 
==== Per el windows/microsoft&nbsp;:&nbsp;  ====
 
==== Per el windows/microsoft&nbsp;:&nbsp;  ====
  
[http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows_Me Windows Movie Maker] és una vídeo creació i d'edició de programares que s'inclou en els de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Microsoft_Windows Microsoft Windows]. Conté característiques com ara efectes especials, transicions, títols o crèdits, pistes d'àudio, narració cronològica i l'acte en moviment. Nous efectes i transicions es poden fer i les ja existents es poden modificar mitjançant codi [http://ca.wikipedia.org/wiki/XML_Schema XML.][[Image:microsoft39.jpg|border|right|200px]]
+
[http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows_Me Windows Movie Maker] és una vídeo creació i d'edició de programares que s'inclou en els de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Microsoft_Windows Microsoft Windows].  
  
Windows Millennium Editin és la primera i més simple versió del Windows Movie Maker. A les versions actualitzadehs s'inclou el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows_XP Windows XP, Windows XP Media Center Edition 2005 i Windows Vista]. El desenvolupament de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows_XP Windows Movie Maker] va ser abandonada després del llançament de W[http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows indows Vista,] el seu substitut, al [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows Windows Live Movie Maker], s'inclou el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows Windows Live Essentials], una descàrrega gratuïta de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows Windows Live]. No obstant això, [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows Microsoft] ha assenyalat que [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows Windows Live Movie Maker ]es no té les mateixes característiques que el Windows Movie Maker. <br>
+
Conté característiques com ara efectes especials, transicions, títols o crèdits, pistes d'àudio, narració cronològica i l'acte en moviment. Nous efectes i transicions es poden fer i les ja existents es poden modificar mitjançant codi [http://ca.wikipedia.org/wiki/XML_Schema XML.]
 +
 
 +
Windows Millennium Editin és la primera i més simple versió del Windows Movie Maker.  
 +
 
 +
A les versions actualitzadehs s'inclou el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows_XP Windows XP, Windows XP Media Center Edition 2005 i Windows Vista]. El desenvolupament de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows_XP Windows Movie Maker] va ser abandonada després del llançament de W[http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows indows Vista,] el seu substitut, al [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows Windows Live Movie Maker], s'inclou el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows Windows Live Essentials], una descàrrega gratuïta de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows Windows Live]. No obstant això, [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows Microsoft] ha assenyalat que [http://ca.wikipedia.org/wiki/Windows Windows Live Movie Maker ]es no té les mateixes característiques que el Windows Movie Maker.&nbsp;&nbsp;
  
 
==== Per el apple&nbsp;: [http://es.wikipedia.org/wiki/IMovie iMovie]<br>  ====
 
==== Per el apple&nbsp;: [http://es.wikipedia.org/wiki/IMovie iMovie]<br>  ====
Línia 65: Línia 69:
 
És un programara d'edició de vídeo creat per [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer Apple Computer ]com a part de la suite d'aplicacions d'iLife per Mac, el qual permet als usuaris d'editar els seus pròpis pel lícules fetes a casa. Versions anteriors d[http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer 'iMovie] (2.0.3 i anteriors) funcionen en [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mac_OS_9 Mac OS 9,] però des de la versió 3, [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie] funciona només en [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mac_OS_X Mac OS X.]  
 
És un programara d'edició de vídeo creat per [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer Apple Computer ]com a part de la suite d'aplicacions d'iLife per Mac, el qual permet als usuaris d'editar els seus pròpis pel lícules fetes a casa. Versions anteriors d[http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer 'iMovie] (2.0.3 i anteriors) funcionen en [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mac_OS_9 Mac OS 9,] però des de la versió 3, [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie] funciona només en [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mac_OS_X Mac OS X.]  
  
La seva versió més recent va ser llançada el 25 de gener de 2009, inclosa en iLife'09. [[Image:imovie.jpg|border|right|200px]]
+
La seva versió més recent va ser llançada el 25 de gener de 2009, inclosa en iLife'09. [[Image:Imovie.jpg|border|right|200px]]  
  
 
Quan[http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie] va ser llançat per primera vegada, es va fer popular per la seva simplicitat, fent que les majoria de les tasques fossin fàcils de realitzar només amb ticar i arrossegar. Va ser tant l'impacte que va tenir que fins revistes de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer PC] li van donar revisions i fins a una ho va posar en la seva portada.<br>El film de Jonathan Caouette anomenat Tarnation, editat totalment amb[http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie], va ser presentat al festival de Cannes de 2004.<br>Integrat amb FireWire,[http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie] presa el video cru de les majoria de les càmeres de vídeo digitals (o de les analògiques amb convertidor digital) i els càrrega en la Mac Un cop fet això, [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie ]pot editar afegiren títols i música. Predeterminada són inclosos efectes de correcció de color i eines de millores de vídeo, així com també transicions i efectes de presentacions.  
 
Quan[http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie] va ser llançat per primera vegada, es va fer popular per la seva simplicitat, fent que les majoria de les tasques fossin fàcils de realitzar només amb ticar i arrossegar. Va ser tant l'impacte que va tenir que fins revistes de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer PC] li van donar revisions i fins a una ho va posar en la seva portada.<br>El film de Jonathan Caouette anomenat Tarnation, editat totalment amb[http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie], va ser presentat al festival de Cannes de 2004.<br>Integrat amb FireWire,[http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie] presa el video cru de les majoria de les càmeres de vídeo digitals (o de les analògiques amb convertidor digital) i els càrrega en la Mac Un cop fet això, [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie ]pot editar afegiren títols i música. Predeterminada són inclosos efectes de correcció de color i eines de millores de vídeo, així com també transicions i efectes de presentacions.  
  
iMovie 1.0 va marcar un canvi important en el programari [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer d'Apple ]que continua fent efecte fins al dia d'avui. [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie] 1.0 incloïa les dades dels creadors, així com altres programari d'Apple ho feien en aquell temps. Però les constants trucades a Apple demanant parlar amb aquests empleats va fer que Steve Jobs eliminar dels crèdits dels productes de programari d'Apple als seus creadors, una pràctica que portava dels seus dies a Atari. <br>
+
iMovie 1.0 va marcar un canvi important en el programari [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer d'Apple ]que continua fent efecte fins al dia d'avui. [http://ca.wikipedia.org/wiki/Apple_Computer iMovie] 1.0 incloïa les dades dels creadors, així com altres programari d'Apple ho feien en aquell temps. Però les constants trucades a Apple demanant parlar amb aquests empleats va fer que Steve Jobs eliminar dels crèdits dels productes de programari d'Apple als seus creadors, una pràctica que portava dels seus dies a Atari. <br>  
  
 
==== Per el linux&nbsp;:[http://kino-video-editor.softonic.com/linux kino]  ====
 
==== Per el linux&nbsp;:[http://kino-video-editor.softonic.com/linux kino]  ====
  
Kino és un excel lent editor de vídeos digitals per a GNU / Linux, amb suport per'[http://es.wikipedia.org/wiki/IEEE_1394 IEEE-1394] per a poder realitzar captures, oferir el control [http://es.wikipedia.org/wiki/VTR VTR ]i tornar-li la gravació al seu medi original. <br>És capaç de capturar vídeos des del teu càmera DV directament al disc en formats [http://www.google.com/search?q=RAW+DV&as_sitesearch=es.wikipedia.org&hl=es RAW DV] i[http://es.wikipedia.org/wiki/AVI AVI,] de tipus un o dos (amb el stream d'àudio per separat). Aquí és quan comença l'edició, amb la possibilitat de reproduir, tallar i enganxar segments, i guardar-lo en una llista d'edició [http://es.wikipedia.org/wiki/SMIL SMIL][http://es.wikipedia.org/wiki/XML XML. ][[Image:linuxjajajajajja.jpg|border|right|200px]]<br>Gairebé totes les funcions d'edició es poden mapejar amb el teclat, de tal manera que puguis controlar més còmodament. Entre d'altres formats, pot exportar el vídeo editat a [http://es.wikipedia.org/wiki/DV DV], [http://es.wikipedia.org/wiki/RAW RAW][http://es.wikipedia.org/wiki/DV DV], [http://es.wikipedia.org/wiki/DV DV AVI ]i fins [http://es.wikipedia.org/wiki/DivX DivX]. Brinda suport per a formats gràfics, frames i filtres de transició per l'àudio i el vídeo'''''.<br>'''''
+
[[Image:Linuxjajajajajja.jpg|border|right|200px]]Kino és un excel lent editor de vídeos digitals per a GNU / Linux, amb suport per'[http://es.wikipedia.org/wiki/IEEE_1394 IEEE-1394] per a poder realitzar captures, oferir el control [http://es.wikipedia.org/wiki/VTR VTR ]i tornar-li la gravació al seu medi original. <br>És capaç de capturar vídeos des del teu càmera DV directament al disc en formats [http://www.google.com/search?q=RAW+DV&as_sitesearch=es.wikipedia.org&hl=es RAW DV] i[http://es.wikipedia.org/wiki/AVI AVI,] de tipus un o dos (amb el stream d'àudio per separat). Aquí és quan comença l'edició, amb la possibilitat de reproduir, tallar i enganxar segments, i guardar-lo en una llista d'edició [http://es.wikipedia.org/wiki/SMIL SMIL][http://es.wikipedia.org/wiki/XML XML. ]<br>Gairebé totes les funcions d'edició es poden mapejar amb el teclat, de tal manera que puguis controlar més còmodament. Entre d'altres formats, pot exportar el vídeo editat a [http://es.wikipedia.org/wiki/DV DV], [http://es.wikipedia.org/wiki/RAW RAW][http://es.wikipedia.org/wiki/DV DV], [http://es.wikipedia.org/wiki/DV DV AVI ]i fins [http://es.wikipedia.org/wiki/DivX DivX]. Brinda suport per a formats gràfics, frames i filtres de transició per l'àudio i el vídeo'''''.<br>'''''
 +
 
 +
'''''''''''''''
 +
 
 +
'''''''''''''''  
  
 
= Conclusió<br><br>  =
 
= Conclusió<br><br>  =

Revisió de 07:46, 11 juny 2009

Contingut

Introducció

Aquest treball parla del vídeo digital. Explica que es, quina es la seva història, com es la seva codificació i quants de tipus existeixen en la codificació, siguin les dels sons o les de les imatges, ja que cada una de elles es important i te les seves pròpies maneres de codificar, transformar i guardar. Ens explica/ensenya/mostra elsprogrames més importants en la edició del vídeo digital, siguin ja instalats al Pc o els hagis de comprar o descarregar per l'internet.
Aquest treball ens donará molta informació sobre el vídeo digital, d'allá on prové i qui el ha inventat, peró també les mésnoves tecnologies per modificar-lo.

Què és?

El vídeo digital es un tipus de sistema de gravació de vídeo que funciona empleant un reproducció digital de senyal de vídeo, a canvi d'analògica. Però aquesta reproducció no s'ha de confondre amb el nombre DV, que es un tipus específic de vídeo digitalenfocat al mercat de consum. El video digital es grava a cintes i després es passa en discos òptics, normalment DVDs. Però així mateix hi ha excepcions de càmeres de vídeo que graven directament a DVD,aquestes es anomenen, vídeocàmeres de digital8 que codifiquen el vídeo digital en cintes analògiques convencionalsi altres càmeres de alt preu ( xerram de mils d'euros ) que graven el vídeo en discs durs i/o memory flash.


Les càmeres de vídeo digital vénen en dos formats diferents de captura d'imatges: entrellaçat iescaneig progressiu. Les càmeres entrellaçades graven la imatge en conjunts de línies alternes: s'escanegen les línies numerades senar, i després s'escanegen les línies nombre parell, després s'escanegen les línies numerades imparell, i així. A un conjunt de línies parell o senar se'n diu "camp", i un aparellament consecutiu de dos camps de paritat oposada es diu marc.
Una càmera digital d'escaneig progressiu grava cada marc com un diferent, sent ambdós camps idèntics. Així, un vídeo entrellaçat captura el doble de camps per segon que el vídeo progressiu quan ambdós funcionen al mateix nombre d'imatges per segon. Aquesta és una de les raons per la qual el vídeo té un aspecte "hiperrealista", ja que dibuixa una imatge diferent 60 vegades per segon, al contrari que el cinema, que ho fa a 24 o 25 imatges progressives per segon.

Història

Fitxer:Camaravella.jpg
Una de les càmeres antigues
El vídeo digital fou introduït per primera vegada en 1983 amb el format D-1 de Sony, que gravava una senyal no comprimida de vídeo component de definició estàndard en forma digital enver de les formes analògiques de banda alta que eres els més freqüents en aquesta època fins ara. Però degut al preu, del format D-1 fou empleat només per grans cadenes de televisió. Finalment serà replicat per sistemes més barats que usaven dates comprimits, més noblement per el Betacam Digital de Sony,encare molt empleat com un format de gravació de camp de productes de televisió professional.
El vídeo Digital per el mercat de consum apareix per primera vegada en el format QuickTime, la arquitectura de Apple Computer per els formats de dates basats en temps i streaming que va aparèixer en forma bàsica per de vés el 1990.

Les primeres eines de creació de contingut a nivell del mercat de consum foren bàsics, que necessitava digitalitzar una font analògica a un format elegible per el PC. També si la qualitat al principi era baixa, el vídeo digital per el mercat de consum pujava cada vegada més de qualitat i baixava de preu gràcies a la incorporació de reproducció del MPEG-1 i el MPEG-2'( adoptats per el us en les transmissions de televisió i en suport de DVD ), després la introducció del format de cinta DV que ens permetia gravar directament a dates digitals i simplificar el procés de edició i facilitar utilitzar completament els sistemes de edició no lineals en els PCs de sobretaula

.

Codificació

Codificació dels sons.

Actualment tots els formats més joves estan basats en el PCM.

La Modulació per Impulsos Codificats ( MIC o PCM), es promès de modulació utilitzat per transformar unasenyal analògica en una seqüència de bits ( Un bit es un dígit del sistema de numeració binari, una codificació que es basa en un codi de 0 i 1s ). 

En la figura 1 es mostra la disposició del elements que componen un sistema que utilitza la modulació per impulsos codificats. Per raons de simplificació només es representen els elements per la transmissió de tres canals. 


En la 2 figura tenim les formes de les ones en distints punts del sistema anteriorment representats. Les ones a) estan representades tal i qual estan al medi, a la b) així com es absorbeixen a la càmera, a la c) així com arriben al disc Du., a la e) així com es guarden al disc Dur, a la d) així com es passa al PC i últimament a la f) així com es guarden al ordinador.

Naturalment no totes les codificacions es basen en la PCM, pero es pot dir que ben be un 65%. Altres molt empleades codificacions son la :CCIR 601, MPEG-2, MPEG-1, H.261, H.263 o la H.264.


Codificació de les imatges.


Com que hi ha moltes formules de codificació explicaré nomes la mes important :
La DCT, es una aproximació que ve a esdevenir-se en vídeo en les següents particularitats : 

Temany : 4x4 píxels ( 8x8 en els perfils FRExt. )
Coeficients externs : el que evita els errors del raonament habituals DCT clàssica ( coeficients irreccionals) i garantisca un ajustament perfecte entre la transformació directa i la inversa.
Precisió final : Una altra conseqüència favorable de les característiques anteriors es que es pot calcular sense extensions els 16 bits de precisió.
Eficiència : es port posar a la practica exclusivament per el medi de sumes i desplaçamentsbinaris.

Programes d'edició del vídeo digital

Els que es poden descarregar per l'Internet els segments tipus de programes d'edició:

Adobe Premier 6.0

Magnífic programa de edició de vídeo, amb tots els tipus de funcions de l'edició de imatges. Adobe Premiere és una d'aquelles eines que marquen un abans i un després en qualsevol àrea. A Adobe Premiere li ha tocat el privilegi de ser el rei indiscutible de l'edició de vídeo durant molts anys.
Per molts aspectes i opcions, Adobe Premiere és l'eina bàsica de l'edició de vídeo. No es pot parlar de l'edició de vídeo sense que la paraula "Premiere" aparegui en la conversa, i més ara que Premiere es puja definitivament al carro de les eines professionals, amb l'amplíssima varietat d'opcions, i ara suport per edició d'alta qualitat HD en temps real.
Adobe Premiere ofereix una interfície d'usuari ben dissenyada, amb una gran quantitat d'eines, comandaments d'edició, edició multicàmera, controls de títols o etiquetes, funcions de control d'imatge, vídeo i so, efectes professionals, funcions de temps, compatibilitat amb els altres programes de la marca (Photoshop, After Effects ...).


Magnífic programa de edició de vídeo, amb tots els tipus de funcions de l'edició de imatges.
Descarregues : 3586

Pinnacle studio

Un bon programa per la edició de vídeos, especialitzat en la calitat de l'etilació dels específics programes etmesos. Pinnacle Studio fa aprofitar la potència que ofereixen les últimes tecnologies - HDredy, Windows Vista, publicació en web, etc. - Sense modificar la seva ja tradicional facilitat d'ús. Gaudeix d'una àmplia gamma de funcions automàtiques i avançades que cobriran totes les teves necessitats per a l'edició dels teus vídeos.

Els que estan ja instelats als PCs :


Per el windows/microsoft : 

Windows Movie Maker és una vídeo creació i d'edició de programares que s'inclou en els de Microsoft Windows.

Conté característiques com ara efectes especials, transicions, títols o crèdits, pistes d'àudio, narració cronològica i l'acte en moviment. Nous efectes i transicions es poden fer i les ja existents es poden modificar mitjançant codi XML.

Windows Millennium Editin és la primera i més simple versió del Windows Movie Maker.

A les versions actualitzadehs s'inclou el Windows XP, Windows XP Media Center Edition 2005 i Windows Vista. El desenvolupament de Windows Movie Maker va ser abandonada després del llançament de Windows Vista, el seu substitut, al Windows Live Movie Maker, s'inclou el Windows Live Essentials, una descàrrega gratuïta de Windows Live. No obstant això, Microsoft ha assenyalat que Windows Live Movie Maker es no té les mateixes característiques que el Windows Movie Maker.  

Per el apple : iMovie

És un programara d'edició de vídeo creat per Apple Computer com a part de la suite d'aplicacions d'iLife per Mac, el qual permet als usuaris d'editar els seus pròpis pel lícules fetes a casa. Versions anteriors d'iMovie (2.0.3 i anteriors) funcionen en Mac OS 9, però des de la versió 3, iMovie funciona només en Mac OS X.

La seva versió més recent va ser llançada el 25 de gener de 2009, inclosa en iLife'09.

QuaniMovie va ser llançat per primera vegada, es va fer popular per la seva simplicitat, fent que les majoria de les tasques fossin fàcils de realitzar només amb ticar i arrossegar. Va ser tant l'impacte que va tenir que fins revistes de PC li van donar revisions i fins a una ho va posar en la seva portada.
El film de Jonathan Caouette anomenat Tarnation, editat totalment ambiMovie, va ser presentat al festival de Cannes de 2004.
Integrat amb FireWire,iMovie presa el video cru de les majoria de les càmeres de vídeo digitals (o de les analògiques amb convertidor digital) i els càrrega en la Mac Un cop fet això, iMovie pot editar afegiren títols i música. Predeterminada són inclosos efectes de correcció de color i eines de millores de vídeo, així com també transicions i efectes de presentacions.

iMovie 1.0 va marcar un canvi important en el programari d'Apple que continua fent efecte fins al dia d'avui. iMovie 1.0 incloïa les dades dels creadors, així com altres programari d'Apple ho feien en aquell temps. Però les constants trucades a Apple demanant parlar amb aquests empleats va fer que Steve Jobs eliminar dels crèdits dels productes de programari d'Apple als seus creadors, una pràctica que portava dels seus dies a Atari.

Per el linux :kino

Kino és un excel lent editor de vídeos digitals per a GNU / Linux, amb suport per'IEEE-1394 per a poder realitzar captures, oferir el control VTR i tornar-li la gravació al seu medi original.
És capaç de capturar vídeos des del teu càmera DV directament al disc en formats RAW DV iAVI, de tipus un o dos (amb el stream d'àudio per separat). Aquí és quan comença l'edició, amb la possibilitat de reproduir, tallar i enganxar segments, i guardar-lo en una llista d'edició SMILXML.
Gairebé totes les funcions d'edició es poden mapejar amb el teclat, de tal manera que puguis controlar més còmodament. Entre d'altres formats, pot exportar el vídeo editat a DV, RAWDV, DV AVI i fins DivX. Brinda suport per a formats gràfics, frames i filtres de transició per l'àudio i el vídeo.

''''''''''

''''''''''

Conclusió

Amb aquest treball he aprés molt sobre el vídeo digital. No només sobre les seves característiques, sinó que també sobre com, quan i per que les imatges s'han de codificar tantes vegades en altres i altres formats per poder-los passar amb el mínim disgust de una pèrdua de informació de les imatges i/o dels sons emesos que es volen passar / guardar / mirar.
Una de les coses més importants també es l'informació que vaig trobar sobre la immensa quantitat dels programes d'edició d'imatges i sons. No me hagués imaginat mai que existeixen tants de programes per modificar els vídeos digitals, tant els que es poden baixar per l'inernet, com les que es poden comprar en CD's / DvD's o les que ja es troben instal·lats als ordinadors.
Personalemt pens que el vídeo digital es molt important per el nostre temps, tant per el funcionament de la televisió / cinema, com per fabricar tu tot sol el teu personal vídeo amb les tecnologies de avui en dia. No ens poguéssim imaginar el nostre món senes el vídeo digital, amb això una de les més usades medis de comunicació (la televisió) desapareixes directament i totalment. Com ja veis el vídeo digital es molt important per a la nostre societat.



Eleborat per :

Antonia Zoë Strunk



Eines de l'usuari