Electricitat 2008-2009

De Lledonerwiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(Hi ha 36 revisions intermèdies sense mostrar fetes per 16 usuaris)
Línia 11: Línia 11:
 
== Electricitat estàtica  ==
 
== Electricitat estàtica  ==
  
[[Image:Electricitat.jpg|border|right|200px]]Aquest fenomem que es produeix quan en una zona de poca [http://ca.wikipedia.org/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica conductividad] hi ha un excés de electricitat, de manera que l'electricitat queda en un mateix lloc. Els efectes de l'electricitat estàtica són familiars per a la majoria de les persones perquè poden veure, notar i fins i tot arribar a sentir-la.<br>Els materials amb els que tractem a la nostra vida diària són formats per àtoms i molècules que són elèctricament neutres perquè tenen el mateix nombre de càrregues positives (protons al nucli atòmic) que de càrregues negatives (electrons al voltant del nucli). El fenomen de l'electricitat estàtica requereix d'una separació sostinguda entre les càrregues positives i negatives, a continuació hi ha les principals causes de què això sigui possible.
+
[[Image:Electricitat.jpg|border|right|200px]]Aquest fenomem que es produeix quan en una zona de poca [http://ca.wikipedia.org/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica conductividad] hi ha un excés de electricitat, de manera que l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat electricitat] queda en un mateix lloc. Els efectes de l'electricitat estàtica són familiars per a la majoria de les persones perquè poden veure, notar i fins i tot arribar a sentir-la.<br>Els materials amb els que tractem a la nostra vida diària són formats per [http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80tom àtoms] i [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%A8cules molècules] que són elèctricament neutres perquè tenen el mateix nombre de càrregues positives ([http://ca.wikipedia.org/wiki/Protons protons] al [http://ca.wikipedia.org/wiki/Nucli_at%C3%B2mic nucli atòmic]) que de càrregues negatives ([http://ca.wikipedia.org/wiki/Electrons electrons] al voltant del nucli). El [http://ca.wikipedia.org/wiki/Fenomen fenomen] de l'electricitat estàtica requereix d'una separació sostinguda entre les càrregues positives i negatives, a continuació hi ha les principals causes de què això sigui possible.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <br>
  
 
== El corrent elèctric  ==
 
== El corrent elèctric  ==
Línia 17: Línia 17:
 
=== Què és?  ===
 
=== Què és?  ===
  
El [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent electric] és el fluix o moviment de càrregues elèctriques, que poden ser negatives (electrons) o positives (protons).La unitat per al corrent del Sistema Internacional d'Unitats (SI) és l'ampere (el seu símbol és&nbsp; A), que és igual al flux d'un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Coulomb coulomb] càrrega per segon. Un coulumb és una altre unitat de mesura en el SI per mesurar la càrrega elèctrica.  
+
El [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent electric] és el fluix o moviment de [http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica càrregues elèctriques], que poden ser negatives ([http://ca.wikipedia.org/wiki/Electrons electrons]) o positives ([http://ca.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B3 protons]). La unitat per al corrent del [http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_Internacional_d%27Unitats Sistema Internacional d'Unitats (SI)] és l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Ampere ampere] (el seu símbol és&nbsp; A), que és igual al flux d'un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Coulomb coulomb] de càrrega per segon. Un coulumb és una altre unitat de mesura en el SI per mesurar la càrrega elèctrica.  
  
Vegeu les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric#Definici.C3.B3 fórmules] a aquest enllaç.La magnitud d'un corrent elèctric a un punt determinat és la derivada respecte al temps de la càrrega elèctrica.  
+
Vegeu les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric#Definici.C3.B3 fórmules] a aquest enllaç. La magnitud d'un corrent elètric a un punt determinat és la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Derivada derivada] respecte al temps de la càrrega elèctrica.  
  
La quantitat de càrrega Q que flueix per unitat de temps t és l,que és la intensitat del corrent.  
+
La quantitat de càrrega ('''''Q''''') que flueix per l'unitat de temps ('''''t''''') és '''''l''''' ,que és la intensitat del corrent.  
  
La intensitat del corrent elèctric és la càrrega Q que passa per una secció d'un conductor en cada unitat de temps establerta. En el SI s'expressa en C/s,unitat
+
La intensitat del corrent elèctric és la càrrega ('''''Q''''') que passa per una secció d'un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Conductor conductor] en cada unitat de temps establerta. En el SI això s'expressa en C/s.
  
 
<br>  
 
<br>  
  
[[Image:El corrent electric.gif|thumb|right|300px]]
+
[[Image:El corrent electric.gif|thumb|center|300px]]
  
=== corrent alterna ===
+
=== corrent alterna ===
  
 
El [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_altern corrent altern] és un tipus de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent elèctric] que es caracteritza per canviar al llarg del temps, ja sigui en intensitat o en direcció, a intervals regulars. El voltatge varia entre els valors màxim i mínim de manera cíclica, el valor del voltatge és positiu la meitat del temps i l'altre meitat es negativa. Això significa que la meitat del temps el corrent circula en un sentit, l'altra meitat de temps en l'altre sentit. De manera general el corrent elèctric es distribueix en forma de corrent altern a Hz (50 canvis per segon).  
 
El [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_altern corrent altern] és un tipus de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent elèctric] que es caracteritza per canviar al llarg del temps, ja sigui en intensitat o en direcció, a intervals regulars. El voltatge varia entre els valors màxim i mínim de manera cíclica, el valor del voltatge és positiu la meitat del temps i l'altre meitat es negativa. Això significa que la meitat del temps el corrent circula en un sentit, l'altra meitat de temps en l'altre sentit. De manera general el corrent elèctric es distribueix en forma de corrent altern a Hz (50 canvis per segon).  
Línia 77: Línia 77:
 
<br>  
 
<br>  
  
<br> [[Image:Corrent alternatiu.jpg|thumb|center]][[Image:Corr.jpg|thumb|left|400px|corrent altern]]
+
<br> [[Image:Corrent alternatiu.jpg|thumb|center]]<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
[[Image:Corr.jpg|thumb|left|400px|corrent altern]]  
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
'''La història de la corrent altrerna:'''
 +
 
 +
Al 1882 el físic, matemàtic, investigador i ingeniera NikolaTesla, va disenyar i va contruir el primer motor de inducció de CA. Posteriorment el físic William Stanley,ho&nbsp; va tornar a reutilitzar, en 1885, el principi de la inducció per tr asferir la CA entre dos cirquits alèctricament aillats. La idea central va ser de endollar un parell de bobines en una base de ferro comú , denominada bobina de inducció. D'aquesta manera s eva obtenir lo que seria el precursor de l'actual transformador. El sistema usat avui en dia ha estat fonementalment per Nikola Tesla; la distribució de la corrent alterna va ser comersialitzada per George Westinghouse. Altres quevaren contibuir amb el resarrollament i la majoria d'aquets sistemes varen ser Lucien Gaulard, John Gibbs i Oliver Shallenger entre els anys 1881 i el 1889. La corrent alterna va superar les limitacions que varen apareixien al emplear la corrent continua (CC), el qual es un sistema inefisient per a la distribució de la energia a gran escala degut al problema de la transmisió de potensia, comersialitzat en el seu dia amb gran agresivitat per Thomas&nbsp; Edison.
  
 
=== Corrent continu  ===
 
=== Corrent continu  ===
  
Es un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent elèctic] on el flux de càrregues elèctriques és constant, Passa per un fil metàlic, s'establex a través de un[http://ca.wikipedia.org/wiki/Semiconductor semiconductor], un aïllant o fins i tot al buit com passa a un tub [[Image:Popo.jpg|thumb|left|300px|esquema]]de raigs catòdics. Em aquests tipus de corrent les càrregues elèctriques flueixen en la mateixa dirrecció .[[Image:Fgrewgtwgwr.jpg|thumb|right|220x220px]]  
+
Es un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent elèctic] on el flux de càrregues elèctriques és constant, Passa per un fil metàlic, s'establex a través de un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Semiconductor semiconductor], un aïllant o fins i tot al buit com passa a un tub [[Image:Popo.jpg|thumb|left|300px|esquema]]de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Raigs_cat%C3%B2dics raigs catòdics]. Em aquests tipus de corrent les càrregues elèctriques flueixen en la mateixa dirrecció .[[Image:Fgrewgtwgwr.jpg|thumb|right|220x220px]]  
  
 
En el cas de aplicacions que necesitam corrent continu, com el cas del ferrocarril que utilitza el sistema de tercer rail, el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_altern corrent altern] arriba a una subestació que utilitza un rectificador per convertir-lo en corrent continu.  
 
En el cas de aplicacions que necesitam corrent continu, com el cas del ferrocarril que utilitza el sistema de tercer rail, el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_altern corrent altern] arriba a una subestació que utilitza un rectificador per convertir-lo en corrent continu.  
  
La primera xarxa elèctrica comercial, desenvolupada per [http://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Alva_Edison Thomas Edison] a finals del segle XIX, utilitzava corrent continu. [[Image:Coco.jpg|Image:coco.jpg]]
+
La primera xarxa elèctrica comercial, desenvolupada per [http://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Alva_Edison Thomas Edison] a finals del segle XIX, utilitzava corrent continu.&nbsp;
  
{| cellspacing="0" border="1"
+
{| cellspacing="0" border="1" style="width: 722px; height: 168px;"
 
|-
 
|-
 
| Valor del corrent  
 
| Valor del corrent  
Línia 129: Línia 147:
 
Fent referència a la potència, la intensitat equival a la arel cuadrada de la potència dividida per la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Resist%C3%A8ncia_el%C3%A8ctrica_(propietat) resistència]. En un cercle que contengui varis [http://es.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A9ctrico generadors] i [http://es.wikipedia.org/wiki/Receptor_el%C3%A9ctrico receptors]. La [http://ca.wikipedia.org/wiki/Resist%C3%A8ncia_el%C3%A8ctrica_(propietat) intensitat] es igual a:  
 
Fent referència a la potència, la intensitat equival a la arel cuadrada de la potència dividida per la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Resist%C3%A8ncia_el%C3%A8ctrica_(propietat) resistència]. En un cercle que contengui varis [http://es.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A9ctrico generadors] i [http://es.wikipedia.org/wiki/Receptor_el%C3%A9ctrico receptors]. La [http://ca.wikipedia.org/wiki/Resist%C3%A8ncia_el%C3%A8ctrica_(propietat) intensitat] es igual a:  
  
Formules<br>
+
Formules<br>  
 +
 
 +
Anomenem [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric '''intensitat'''] del corrent elèctric a la càrrega Q que passa per una secció d'un conductor en cada unitat de temps establerta. En el SI s'expressa en C/s, unitat que es denomina ampere (A). Si la intensitat és constant en el temps, parlem del corrent continu; en cas contrari, és l'altern. Si no es produeix emmagatzemament ni disminució de càrrega en cap punt del conductor, el corrent és estacionari.
  
 
=== Diferència de potencial  ===
 
=== Diferència de potencial  ===
Línia 149: Línia 169:
 
*Va-Vb és la diferència [http://es.wikipedia.org/wiki/Energ%C3%ADa_potencial potencial]  
 
*Va-Vb és la diferència [http://es.wikipedia.org/wiki/Energ%C3%ADa_potencial potencial]  
 
*E es la intensitat del [http://es.wikipedia.org/wiki/Camp camp] amb newton/colomb.  
 
*E es la intensitat del [http://es.wikipedia.org/wiki/Camp camp] amb newton/colomb.  
*r és la distància en metres entre els punts A i B.<br><br>
+
*r és la distància en metres entre els punts A i B.
 +
 
 +
<br> <br> A l'igual que en el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Potencial_el%C3%A8ctric potencial elèctric], la diferència de potencial en el SI es mesura en '''[http://ca.wikipedia.org/wiki/Volt volts]'''.
 +
 
 +
Si dos punts que tenen una diferència de potencial s'uneixen mitjaçant un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Conductor_el%C3%A8ctric conductor], es produirà un flux de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent elèctric] entre ambdós punts.
 +
 
 +
[[Image:Diferencia potencial.gif|frame|center|100px]]
  
 
=== Resistència  ===
 
=== Resistència  ===
Línia 192: Línia 218:
 
=== Potència  ===
 
=== Potència  ===
  
<br>la potència elèctrica desenvolupada en un cert instant per un dispositiu de dos terminals és el producte de la diferència de potencial entre aquests terminals i la intensitat de corrent que passa a través del dispositiu. Que és aquesta:<br>  
+
<br>[[Image:Potencia.jpg|thumb|left|300px|Potència]]la potència elèctrica desenvolupada en un cert instant per un dispositiu de dos terminals és el producte de la diferència de potencial entre aquests terminals i la intensitat de corrent que passa a través del dispositiu. Que és aquesta:<br>  
  
 
[[Image:Formula de potencia.png|center]]  
 
[[Image:Formula de potencia.png|center]]  
Línia 200: Línia 226:
 
Quant el dispositiu és una resistència de valor '''R '''o espot calcular la resistència equivalent del dispositiu, la potència es pot calcular així:  
 
Quant el dispositiu és una resistència de valor '''R '''o espot calcular la resistència equivalent del dispositiu, la potència es pot calcular així:  
  
[[Image:Formuuuula.png|center]]  
+
[[Image:Formuuuula.png|center]]
  
 
== La llei d'Ohm<br>  ==
 
== La llei d'Ohm<br>  ==
Línia 220: Línia 246:
 
<br>  
 
<br>  
  
Per a components com les resistències la llei es compleix per un gran interval de valors de corrent i voltatge, però en passar certs límits es perd la proporcionalitat directa per efecte de la temperatura dissipada pel circuit per efecte Joule.<br>  
+
Per a components com les resistències la llei es compleix per un gran interval de valors de corrent i voltatge, però en passar certs límits es perd la proporcionalitat directa per efecte de la temperatura dissipada pel circuit per efecte[http://ca.wikipedia.org/wiki/Joule Joule].<br>  
  
 
Al Sistema Internacional d'Unitats la unitat utilitzada pel corrent és l'ampere (simbolitzat com'''A'''), per la diferència de potencial és el volt (simbolitzat com'''V''') i per a la resistència s'utilitza l'ohm (simbolitzat&nbsp;Ω).<br>  
 
Al Sistema Internacional d'Unitats la unitat utilitzada pel corrent és l'ampere (simbolitzat com'''A'''), per la diferència de potencial és el volt (simbolitzat com'''V''') i per a la resistència s'utilitza l'ohm (simbolitzat&nbsp;Ω).<br>  
Línia 226: Línia 252:
 
<br>  
 
<br>  
  
Aquesta llei va rebre el seu nom en homenatge al seu descobridor, el físic alemany Georg Ohm, que el 1927 va publicar en un tractat les seves experiències i mesures resultants d'aplicar diferents voltatges i corrents als circuits simples amb diferents longituds de cable. L'equació que va presentar per explicar els seus resultats experimentals era més complexa que la que es presenta més amunt, que no va existir fins que el 1864 es va definir una unitat per a la resistència elèctrica.<br>  
+
Aquesta llei va rebre el seu nom en homenatge al seu descobridor, el físic alemany[http://ca.wikipedia.org/wiki/Georg_Ohm Georg Ohm], que el 1927 va publicar en un tractat les seves experiències i mesures resultants d'aplicar diferents voltatges i corrents als circuits simples amb diferents longituds de cable. L'equació que va presentar per explicar els seus resultats experimentals era més complexa que la que es presenta més amunt, que no va existir fins que el 1864 es va definir una unitat per a la resistència elèctrica.<br>  
  
 
[[Image:Fotollei.png|border|left|150px]]  
 
[[Image:Fotollei.png|border|left|150px]]  
Línia 250: Línia 276:
 
El camp magnètic es produeix pel moviment de les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_electromagn%C3%A8tic càrregues elèctriques], com per exemple en el cas del [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent elèctric]. El camp magnètic produeix una força magnètica del mateix tipus que la dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/Imant imants].  
 
El camp magnètic es produeix pel moviment de les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_electromagn%C3%A8tic càrregues elèctriques], com per exemple en el cas del [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent elèctric]. El camp magnètic produeix una força magnètica del mateix tipus que la dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/Imant imants].  
  
Un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_magn%C3%A8tic camp magnètic] canviant produeix un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_el%C3%A8ctric camp elèctric], es tracta del fenomen de la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Inducci%C3%B3_electromagn%C3%A8tica inducció electromagnètica] que s'utilitza en el funcionament dels generadors elèctrics, els motors elèctrics i els transformadors. De manera similar, un camp elèctric canviant genera un camp magnètic. Com a conseqüència d'aquesta interdependència entre els camps elèctrics i magnètics, té sentit considerar tots dos com una única entitat, el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_electromagn%C3%A8tic camp electromagnètic].  
+
Un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_magn%C3%A8tic camp magnètic] canviant produeix un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_el%C3%A8ctric camp elèctric], es tracta del fenomen de la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Inducci%C3%B3_electromagn%C3%A8tica inducció electromagnètica] que s'utilitza en el funcionament dels generadors elèctrics, els motors elèctrics i els transformadors. De manera similar, un camp elèctric canviant genera un camp magnètic. Com a conseqüència d'aquesta interdependència entre els camps elèctrics i magnètics, té sentit considerar tots dos com una única entitat, el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_electromagn%C3%A8tic camp electromagnètic]. [[Image:Reflexe.png|border|left|500px]]
  
Aquesta unificació va ser desenvolupada per diferents [http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%ADsic físics] en el curs del segle XIX i va culminar amb els treballs de [http://ca.wikipedia.org/wiki/James_Clerk_Maxwell James Clerk Maxwell] que va unificar els treballs anteriors en una sola teoria. Més tard [http://ca.wikipedia.org/wiki/Oliver_Heaviside Oliver Heaviside] va simplificar i reformular les equacions de Maxwell en la forma en què les coneixem avui. Maxwell va descobrir la natura electromagnètica de la llum i, com a conseqüència, avui es considera que la llum és una alteració oscil·latòria que es propaga en el camp electromagnètic, com una [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ona_electromagn%C3%A8tica ona electromagnètica]. <br><br>
+
Aquesta unificació va ser desenvolupada per diferents [http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%ADsic físics] en el curs del segle XIX i va culminar amb els treballs de [http://ca.wikipedia.org/wiki/James_Clerk_Maxwell James Clerk Maxwell] que va unificar els treballs anteriors en una sola teoria. Més tard [http://ca.wikipedia.org/wiki/Oliver_Heaviside Oliver Heaviside] va simplificar i reformular les equacions de Maxwell en la forma en què les coneixem avui. Maxwell va descobrir la natura electromagnètica de la llum i, com a conseqüència, avui es considera que la llum és una alteració oscil·latòria que es propaga en el camp electromagnètic, com una [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ona_electromagn%C3%A8tica ona electromagnètica]. <br><br>
 +
 
 +
La radiació electromagnètica, o ones electromagnètiques són ones que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic. Aquests dos components oscil·len en angles rectes respecte ells i respecte a la direcció de propagació, i són en fase entre ells. La radiació electromagnètica en diferents tipus segons la freqüència de l'ona (en ordre creixent de freqüència): ones de ràdio, microones, raigs T, radiació infraroja, llum visible, radiació ultraviolada, raigs X i radiació gamma.
 +
 
 +
La radiació electromagnètica porta energia i moment lineal que poden ser transmesos quan interactua amb la matèria.
 +
 
 +
<br>
  
 
== Components elèctrics o electrònics  ==
 
== Components elèctrics o electrònics  ==
  
=== Fil conductor [[Image:Material conductor.jpg|border|right|200px]]  ===
+
=== [[Image:electromagnetism.svg.png|border|right|200px]]Fil conductor [[Image:Material conductor.jpg|border|right|200px]]  ===
  
 
[[Image:Fil condutor.jpg|border|left|200px|fil condutor]]&nbsp; Un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Conductor_el%C3%A8ctric conductor elèctric] és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de [http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica càrregues elèctriques] pel seu interior, que és un cos carregat d'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat electricitat] que transmet que està a tots els punts de la superficie. Els metalls (or, coure, plata, alumini, ferro, zinc, etc) són especialment bons conductors, però també ho són l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua aigua], la terra o el cos humà. En funció del tipus de càrrega que es mou es poden considerar dos tipus de conductors: els més habituals són aquells als que les [http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica càrregues] que es mouen són els [http://ca.wikipedia.org/wiki/Electrons electrons], amb càrrega negativa, però també hi ha d'altres conductors que poden portar càrrega positiva en forma d[http://ca.wikipedia.org/wiki/I%C3%B3_(%C3%A0tom) 'io]ns, com en el cas de l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B2lit electròlit] de les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Bateria_el%C3%A8ctrica bateries elèctriques].  
 
[[Image:Fil condutor.jpg|border|left|200px|fil condutor]]&nbsp; Un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Conductor_el%C3%A8ctric conductor elèctric] és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de [http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica càrregues elèctriques] pel seu interior, que és un cos carregat d'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat electricitat] que transmet que està a tots els punts de la superficie. Els metalls (or, coure, plata, alumini, ferro, zinc, etc) són especialment bons conductors, però també ho són l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua aigua], la terra o el cos humà. En funció del tipus de càrrega que es mou es poden considerar dos tipus de conductors: els més habituals són aquells als que les [http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0rrega_el%C3%A8ctrica càrregues] que es mouen són els [http://ca.wikipedia.org/wiki/Electrons electrons], amb càrrega negativa, però també hi ha d'altres conductors que poden portar càrrega positiva en forma d[http://ca.wikipedia.org/wiki/I%C3%B3_(%C3%A0tom) 'io]ns, com en el cas de l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B2lit electròlit] de les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Bateria_el%C3%A8ctrica bateries elèctriques].  
Línia 262: Línia 294:
 
Els conductors [http://ca.wikipedia.org/wiki/Met%C3%A0l%C2%B7lic metàl·lics ]es caracteritzen per la presència d'electrons lliures a la capa de [http://es.wikipedia.org/wiki/Valencia_(qu%C3%ADmica) valencia] dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80toms àtoms ]de la xarxa cristal·lina i la seva [http://ca.wikipedia.org/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica conductivitat] pot ser interpretada a partir del model de l'enllaç metàl·lic  
 
Els conductors [http://ca.wikipedia.org/wiki/Met%C3%A0l%C2%B7lic metàl·lics ]es caracteritzen per la presència d'electrons lliures a la capa de [http://es.wikipedia.org/wiki/Valencia_(qu%C3%ADmica) valencia] dels [http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80toms àtoms ]de la xarxa cristal·lina i la seva [http://ca.wikipedia.org/wiki/Conductivitat_el%C3%A8ctrica conductivitat] pot ser interpretada a partir del model de l'enllaç metàl·lic  
  
[[Image:Cablees.jpg|border|left|150px]]  
+
[[Image:Cablees.jpg|border|left|150px]]
  
 
=== Resistència  ===
 
=== Resistència  ===
  
[[Image:Resistencia2.jpg|thumb|right|100x100px|tira de resistencies]] Se denomina [http://es.wikipedia.org/wiki/Codigo_de_colores resistor] o [http://ca.wikipedia.org/wiki/Resist%C3%A8ncia_el%C3%A8ctrica_(propietat) resistència] al component electric disenyat per introducir una resistència electrica determinada entre dos punts de un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Circuit_el%C3%A8ctric cirquit]. En altres casos, com en les planxes, calentidores, etc., las resistencies se empleen per produir calor aprofitant el efecte [http://es.wikipedia.org/wiki/Julio_(unidad) Joule]. Entre los técnicos es frecuent utilizar el términe resistor per ser més presis que resistència.  
+
[[Image:Resistencia2.jpg|thumb|right|100x100px|tira de resistencies]]
 +
[[Image:Lampara 3.gif|border|right|150px]]
 +
Se denomina [http://es.wikipedia.org/wiki/Codigo_de_colores resistor] o [http://ca.wikipedia.org/wiki/Resist%C3%A8ncia_el%C3%A8ctrica_(propietat) resistència] al component electric disenyat per introducir una resistència electrica determinada entre dos punts de un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Circuit_el%C3%A8ctric cirquit]. En altres casos, com en les planxes, calentidores, etc., las resistencies se empleen per produir calor aprofitant el efecte [http://es.wikipedia.org/wiki/Julio_(unidad) Joule]. Entre los técnicos es frecuent utilizar el términe resistor per ser més presis que resistència.  
  
 
[[Image:Formula de resistencia.png|formula de resistencia]]  
 
[[Image:Formula de resistencia.png|formula de resistencia]]  
Línia 272: Línia 306:
 
Una resistència ideal és un component amb una resistència elèctrica que roman constant malgrat voltetge&nbsp; aplicat o el flux de[http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent] que recorre aquest dispositiu.&nbsp;  
 
Una resistència ideal és un component amb una resistència elèctrica que roman constant malgrat voltetge&nbsp; aplicat o el flux de[http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent] que recorre aquest dispositiu.&nbsp;  
  
=== condensador  ===
+
¿Qué es la resistencia eléctrica? No es otra cosa que la mayor o menor oposición al paso de la corriente de un material. <br>
  
[[Image:Consedor.jpg|border|left|250px|condensador antic]] Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_el%C3%A8ctric camp elèctric] que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats.Històricament els condensadors han adoptat la forma d'un parell de làmines de metall, ja siguin planes o enrotllades en un cilindre, però de totes maneres entre qualsevol parell de conductors en qualsevol disposició sempre es dóna el fenomen de la capacitància. [Image:Formula condensador.png|center]] Un condensador és format per dos elèctrodes, o làmines, separades per un dielèctric que evita que les càrregues elèctriques passin d'un elèctrode a l'altre. Les càrregues poden arribar a les làmines per altres camins,. D'acord amb la llei de Coulomb les càrregues separades pel dielèctric s'atreuen entre sí i es crea un camp elèctric entre les làmines. El condensador més simple consisteix en dues làmines amples separades per una capa prima de material dielèctric.<br>  
+
La resistencia, R, tiene por unidad el Ohmio en honor a [http://ca.wikipedia.org/wiki/Georg_Simon_Ohm George Simon Ohm]. <br>
 
+
La càrrega almesenada a una de les plaques es preoporcional a la diferència de potencial entre aquesta placa i una altre, sent la constant de proporcionalitat.<br>En el sistema internacional de les unitats se mideix amb Faradis (F) sent un faradi la capasitat de un condensador en el que sodmeses les seves armadures a una d.d.p de un volt, aquestes adquereixen una càrrega elèctrida d'un culombi.
+
  
 +
=== condensador  ===
 
[[Image:Condensadors.jpg|thumb|center|300x200px]]  
 
[[Image:Condensadors.jpg|thumb|center|300x200px]]  
 +
[[Image:Condensador2.jpg|border|right|200px|Image:condensador2.jpg]]
 +
[[Image:Consedor.jpg|border|left|250px|condensador antic]]
  
<br>
+
Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el [http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_el%C3%A8ctric camp elèctric] que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats.Històricament els condensadors han adoptat la forma d'un parell de làmines de metall, ja siguin planes o enrotllades en un cilindre, però de totes maneres entre qualsevol parell de conductors en qualsevol disposició sempre es dóna el fenomen de la capacitància. [Image:Formula condensador.png|center]] Un condensador és format per dos elèctrodes, o làmines, separades per un dielèctric que evita que les càrregues elèctriques passin d'un elèctrode a l'altre. Les càrregues poden arribar a les làmines per altres camins,. D'acord amb la llei de Coulomb les càrregues separades pel dielèctric s'atreuen entre sí i es crea un camp elèctric entre les làmines. El condensador més simple consisteix en dues làmines amples separades per una capa prima de material dielèctric.<br>  
 +
 
 +
La càrrega almesenada a una de les plaques es preoporcional a la diferència de potencial entre aquesta placa i una altre, sent la constant de proporcionalitat.<br>En el sistema internacional de les unitats se mideix amb Faradis (F) sent un faradi la capasitat de un condensador en el que sodmeses les seves armadures a una d.d.p de un volt, aquestes adquereixen una càrrega elèctrida d'un culombi.
  
 
=== LED  ===
 
=== LED  ===
Línia 300: Línia 337:
 
=== Generador:  ===
 
=== Generador:  ===
  
Un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric generador] és un mecanisme capaç de transformar&nbsp; en [http://ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat electricitat] un altre tipus d'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia energia],que pot ser [http://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%ADmica química],[http://ca.wikipedia.org/wiki/Mec%C3%A0nica mecànica] o lluminosa.Un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric generador elèctric] es tot aquell dispositiu capaç de mantenir una diferència de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Potencial_el%C3%A8ctric potencial elèctric] entre dos dels seus punts,anomenats pols o borns.Els [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric generadors elèctrics] són màquines destinades a transformar [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mec%C3%A0nica l'energia mecànica] en elèctrica.Aquesta transformació s'aconsegueix per l'acció d'un camp magnètic sobre els conductors elèctrics disposats sobre una armadura(denominada també estator).Si mecànicament es produeix un moviment relatiu entre els conductors i els camp,es genera una força electromotora.Hi ha tres tipus de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric generadors]:  
+
[[Image:Generador electric2.jpg|thumb|left|250x250px]] [[Image:Generador electric.jpg|thumb|right|250x250px]] Un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric generador] és un mecanisme capaç de transformar&nbsp; en [http://ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat electricitat] un altre tipus d'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia energia],que pot ser [http://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%ADmica química],[http://ca.wikipedia.org/wiki/Mec%C3%A0nica mecànica] o lluminosa.Un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric generador elèctric] es tot aquell dispositiu capaç de mantenir una diferència de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Potencial_el%C3%A8ctric potencial elèctric] entre dos dels seus punts,anomenats pols o borns.Els [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric generadors elèctrics] són màquines destinades a transformar [http://ca.wikipedia.org/wiki/Mec%C3%A0nica l'energia mecànica] en elèctrica.Aquesta transformació s'aconsegueix per l'acció d'un camp magnètic sobre els conductors elèctrics disposats sobre una armadura(denominada també estator).Si mecànicament es produeix un moviment relatiu entre els conductors i els camp,es genera una força electromotora.Hi ha tres tipus de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric generadors]:&nbsp;[[Image:Pilas.jpg|border|center|200px]]
  
#Les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Bateria_el%C3%A8ctrica piles] i [http://ca.wikipedia.org/wiki/Bateria_el%C3%A8ctrica bateries] són exemples de primer tipus, ja que converteixen en electricitat l'energia de certes [http://ca.wikipedia.org/wiki/Reacci%C3%B3_qu%C3%ADmica reaccions quimiques]. [[Image:Generador electric2.jpg|thumb|right|200x200px]]
+
#Les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Bateria_el%C3%A8ctrica piles] i [http://ca.wikipedia.org/wiki/Bateria_el%C3%A8ctrica bateries] són exemples de primer tipus, ja que converteixen en electricitat l'energia de certes [http://ca.wikipedia.org/wiki/Reacci%C3%B3_qu%C3%ADmica reaccions quimiques].  
 
#Els [http://ca.wikipedia.org/wiki/Aerogenerador aerogeneradors] i les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Central_hidroel%C3%A8ctrica centrals hidroelèctriques], inclouen [http://ca.wikipedia.org/wiki/Alternador alternadors] que transformen l'energia mecànica en energia elèctrica. Es basen en el fenomen de la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Inducci%C3%B3_electromagn%C3%A8tica inducció electromagnètica].  
 
#Els [http://ca.wikipedia.org/wiki/Aerogenerador aerogeneradors] i les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Central_hidroel%C3%A8ctrica centrals hidroelèctriques], inclouen [http://ca.wikipedia.org/wiki/Alternador alternadors] que transformen l'energia mecànica en energia elèctrica. Es basen en el fenomen de la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Inducci%C3%B3_electromagn%C3%A8tica inducció electromagnètica].  
#Les plaques fotovolcaiques generen electricitat a partir de la[http://ca.wikipedia.org/wiki/Llum llum]. [[Image:Generador electric.jpg|thumb|center|200x200px]]
+
#Les plaques fotovolcaiques generen electricitat a partir de la [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llum llum].&nbsp;
  
 
=== Electroimant  ===
 
=== Electroimant  ===
Línia 318: Línia 355:
 
== Producció d'electricitat  ==
 
== Producció d'electricitat  ==
  
Existeixen diversos sistemes per produir electricitat: els generadors de corrent continu com&nbsp;&nbsp; les dinamos, les piles, i baterias i les cel.lules fotovolcaniques en son exemples. A les centrals electriques pero es produeix corrent altern mitjançant lélternadora.<br>  
+
Existeixen diversos sistemes per produir electricitat: els generadors de corrent continu com&nbsp;&nbsp; les dinamos, les piles, i baterias i les cel.lules fotovoltaiques en son exemples. A les centrals electriques pero es produeix corrent altern mitjançant lélternadora.<br>  
  
 
Lelternadora produeix electricitat a partir de l'energia mecanica de rotacia subministriva.[http://www.youtube.com/watch?v=Au6vtu4qGrE www.youtube.com/watch]  
 
Lelternadora produeix electricitat a partir de l'energia mecanica de rotacia subministriva.[http://www.youtube.com/watch?v=Au6vtu4qGrE www.youtube.com/watch]  
Línia 324: Línia 361:
 
L'electricitat representa al voltant d'un terç de l'energia consumida al món, l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Electrot%C3%A8cnia electrotècnia] és la part de la ciència que s'ocupa de les aplicacions domèstiques i industrials de l'electricitat: producció,transformació,transport,distribució i utilització.  
 
L'electricitat representa al voltant d'un terç de l'energia consumida al món, l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Electrot%C3%A8cnia electrotècnia] és la part de la ciència que s'ocupa de les aplicacions domèstiques i industrials de l'electricitat: producció,transformació,transport,distribució i utilització.  
  
El mètode més habitual per produir grans quantitats d'electricitat és la utilització d'un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric generador],que converteix [http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_mec%C3%A0nica l'energia mecànica] en[http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_altern corrent altern.]La font d'energia no ha de ser[[Image:Produccio.jpg|thumb|right|300px|produccio d'electricitat]] necessariàment de tipus mecànic, per exmple, en el cas de les[http://ca.wikipedia.org/wiki/Bateria_el%C3%A8ctrica piles] és[http://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%ADmica &nbsp; químic] i en el cas dels panells solars és [http://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_fotoel%C3%A8ctric ''l'efecte fotoelèctric.'']  
+
El mètode més habitual per produir grans quantitats d'electricitat és la utilització d'un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_el%C3%A8ctric generador],que converteix [http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_mec%C3%A0nica l'energia mecànica] en [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_altern corrent altern.] La font d'energia no ha de ser[[Image:Produccio.jpg|thumb|right|300px|produccio d'electricitat]] necessariàment de tipus mecànic, per exmple, en el cas de les [http://ca.wikipedia.org/wiki/Bateria_el%C3%A8ctrica piles] és[http://ca.wikipedia.org/wiki/Qu%C3%ADmica &nbsp; químic] i en el cas dels panells solars és [http://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_fotoel%C3%A8ctric ''l'efecte -fotoelèctric.'']  
  
 
'Hi ha molt tipus de centrals productores d'electricitat que es diferencien unes de les altres en la manera en com obtenen l'electricitat. L'energia que origina la major part de l'electricitat és generada a partir de altres fonts d'energia, con la calor, que el seu torn és aconseguida d'un altre tipus d'energia com poden ser els [http://ca.wikipedia.org/wiki/Combustible_f%C3%B2ssil combustibles fòssils], o una energia [http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_renovable renovable]
 
'Hi ha molt tipus de centrals productores d'electricitat que es diferencien unes de les altres en la manera en com obtenen l'electricitat. L'energia que origina la major part de l'electricitat és generada a partir de altres fonts d'energia, con la calor, que el seu torn és aconseguida d'un altre tipus d'energia com poden ser els [http://ca.wikipedia.org/wiki/Combustible_f%C3%B2ssil combustibles fòssils], o una energia [http://ca.wikipedia.org/wiki/Energia_renovable renovable]
Línia 330: Línia 367:
 
== Història de la electricitat  ==
 
== Història de la electricitat  ==
  
[[Image:Bombilla.jpg|thumb|left|250px]]
+
[[Image:Bombilla.jpg|thumb|left|250px]] Des dels temps més reculats dels [[Javascript:void(0);/*1233059071936*/|homínids]], que l'ambre (resina fòssil de pi extingit) és valorat per la seva condició d'electritzable per fricció, fins el punt que en grec ambre és elektron,d'on prové la paraula electrecitat. A l'any 600 aC Tales de Milet descriu el poder d'atracció de l'ambre fregat i la seva capacitat de produir guspires.  
Des dels temps més reculats dels homínids, que l'ambre (resina fòssil de pi extingit) és valorat per la seva condició d'electritzable per fricció, fins el punt que en grec ambre és elektron,d'on prové la paraula electrecitat. A l'any 600 aC Tales de Milet descriu el poder d'atracció de l'ambre fregat i la seva capacitat de produir guspires.  
+
  
Als inicis de la imposició del corrent altern, es va trobar Iraq, el 1938, la Bateria de Bagdad, datada pels voltants del 250 aC s'ha provat amb èxit el seu funcionament i les possibles aplicacions terapèutiques. També hi han descripcions de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.  
+
Als inicis de la imposició del corrent altern, es va trobar [http://ca.wikipedia.org/wiki/Iraq Iraq], el 1938, la Bateria de Bagdad, datada pels voltants del 250 aC s'ha provat amb èxit el seu funcionament i les possibles aplicacions terapèutiques. També hi han descripcions de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.  
  
Ni romans,ni gots,ni àrabs, ni els cristians de l'edat mitjana, no progressaren en absolut, ans al contrari, desconeixen totalment l'electricitat, amb l'excepció d'algun alquimista. NO fou fins la publicació del llibre De Magnete, al 1600 per William Gilbert, on es va descriure els fenomens coneguts pels grecs, utilitzat la paraula llatina electricus i va establir les diferències entre magnetisme i electricitat. El 1660 Otto von Guericke va intentar un generador electrostàtic.  
+
Ni romans,ni gots,ni àrabs, ni els cristians de l'[http://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana edat mitjana], no progressaren en absolut, ans al contrari, desconeixen totalment l'electricitat, amb l'excepció d'algun alquimista. NO fou fins la publicació del llibre De Magnete, al 1600 per [http://ca.wikipedia.org/wiki/William_Gilbert William Gilbert], on es va descriure els fenomens coneguts pels grecs, utilitzat la paraula llatina electricus i va establir les diferències entre magnetisme i electricitat. El 1660 [http://ca.wikipedia.org/wiki/Otto_von_Guericke Otto von Guericke] va intentar un [http://ca.wikipedia.org/wiki/Generador_electrost%C3%A0tic generador electrostàtic].  
  
Benjamin Fraklin el 1752, formula la teoria del corrent elèctric, explicant la presència de carregues positives i negatives. El 1790 Alessandro Volta torna a inventar la bateria de Bagdad i descriu la diferència de potencial elèctric. Al 1876, Thomas Alva Edison, que tenia por a la obscuritat, crea “La Fàbrica d'invents de tot tipus” a Menlo Park, New Jersey. El 1878, desprès d'una sèrie d'importants invents, experimenta amb el recent invent de Sir Joseph Wilson Swan: la làmpada incandescent, basada en els experiments de Hienrich Göbel, descobrint més de 1.000 maneres diferents amb diferents metalls i fibres, de com no construir la bombeta i gastant més de 50.000$; finalment patenta el filament de bambú carbonitzat per industrialitzar la bombeta d'incandescència.  
+
[http://ca.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Franklinç Benjamin Franklin] el 1752, formula la teoria del [http://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_el%C3%A8ctric corrent elèctric], explicant la presència de carregues positives i negatives. El 1790 [http://ca.wikipedia.org/wiki/Alessandro_Volta Alessandro Volta] torna a inventar la bateria de Bagdad i descriu la diferència de [http://ca.wikipedia.org/wiki/Potencial_el%C3%A8ctric potencial elèctric]. Al 1876, [http://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Alva_Edison Thomas Alva Edison], que tenia por a la obscuritat, crea “La Fàbrica d'invents de tot tipus” a Menlo Park, New Jersey. El 1878, desprès d'una sèrie d'importants invents, experimenta amb el recent invent de Sir Joseph Wilson Swan: la làmpada incandescent, basada en els experiments de Hienrich Göbel, descobrint més de 1.000 maneres diferents amb diferents metalls i fibres, de com no construir la bombeta i gastant més de 50.000$; finalment patenta el filament de bambú carbonitzat per industrialitzar la bombeta d'incandescència.  
  
 
El 21 d'octubre 1879 inaugura la primera sèrie de focus en paral·lel que va funcionar 48 hores, busca finançament en John Pierpoint Morgan, per fundar la Edison General Electric, basada en els principis moderns de generació i producció, estrenant el 1882 la primera planta elèctrica de corrent continu al carrer Pearl de Nova York, també dissenya una locomotora i un cotxe elèctrics; comença una nova era.  
 
El 21 d'octubre 1879 inaugura la primera sèrie de focus en paral·lel que va funcionar 48 hores, busca finançament en John Pierpoint Morgan, per fundar la Edison General Electric, basada en els principis moderns de generació i producció, estrenant el 1882 la primera planta elèctrica de corrent continu al carrer Pearl de Nova York, també dissenya una locomotora i un cotxe elèctrics; comença una nova era.  
Línia 343: Línia 379:
 
Mentre Edison recomanava el senat la llei contra el transport del corrent elèctic a mol alta tensió M.A.T va irrompre un altre mag de les patents, el revolucionari, bohemi i genial Nikola Tesla (800 patents), empleat a la companyia telefònica de Budapest subsidiària d'Edison, amb el projecte del generador del corrent altern; Edison li justificà la seva oposició a la molt alta tensió perquè no es podia emmagatzemar, peró sobretot per extremadament perillosa, cara i inhumana, i li ofereix perfeccionar els generadors de corrent continu autogestionària basant-se en les energies lliures, hi treballa molt eficientment, però obstinat i convençut, amb fe cega, de les seves teories, trenca relacions amb Edison i no para fins inaugurar, el 1893, el primer generador hidroelèctric de corrent altern als salts del Niàgara, il·luminar 50.000 focus a l'Exposició Universal i transmetre-la fins a la ciutat de Buffalo (Estat de Nova York).&nbsp;
 
Mentre Edison recomanava el senat la llei contra el transport del corrent elèctic a mol alta tensió M.A.T va irrompre un altre mag de les patents, el revolucionari, bohemi i genial Nikola Tesla (800 patents), empleat a la companyia telefònica de Budapest subsidiària d'Edison, amb el projecte del generador del corrent altern; Edison li justificà la seva oposició a la molt alta tensió perquè no es podia emmagatzemar, peró sobretot per extremadament perillosa, cara i inhumana, i li ofereix perfeccionar els generadors de corrent continu autogestionària basant-se en les energies lliures, hi treballa molt eficientment, però obstinat i convençut, amb fe cega, de les seves teories, trenca relacions amb Edison i no para fins inaugurar, el 1893, el primer generador hidroelèctric de corrent altern als salts del Niàgara, il·luminar 50.000 focus a l'Exposició Universal i transmetre-la fins a la ciutat de Buffalo (Estat de Nova York).&nbsp;
  
== Personatges rellevants en l'electricitat ==
+
== Personatges rellevants en l'electricitat ==
Diuen que la primera observació sobre l’electricitat la va realitzar Tales de Mileto l’any 600 abans de Crist. Observà que petites partícules d’herba seca eren atretes per un tros d’ambre que abans havia fregat amb la seva túnica. No sabem si això era fruit d’una experiència o de la casualitat, però és la primera referència que es té del coneixement de l’electricitat. També es diu que a Síria, les dones utilitzaven la rara propietat de l’ambre per treure les fulles, palla i petites coses que s’enganxaven a la roba.
+
  
Però, va haver de ser tres segles més tard que el filòsof Theophrastus (374-287 AC) va deixar per escrit aquestes observacions i altres que va fer amb diverses substàncies, fent d’aquesta manera el primer estudi científic sobre l’electricitat.
+
Diuen que la primera observació sobre l’electricitat la va realitzar Tales de Mileto l’any 600 abans de Crist. Observà que petites partícules d’herba seca eren atretes per un tros d’ambre que abans havia fregat amb la seva túnica. No sabem si això era fruit d’una experiència o de la casualitat, però és la primera referència que es té del coneixement de l’electricitat. També es diu que a Síria, les dones utilitzaven la rara propietat de l’ambre per treure les fulles, palla i petites coses que s’enganxaven a la roba.  
  
El romà Plíni (23-79 DC), conegut viatger i naturalista clàssic, va fer també experiments amb l’ambre i ho comparà amb la pedra imant. També parlà d’un peix del que sortien espurnes, però no relacionà els fenòmens entre ells i els citava senzillament com a curiositats naturals dignes de figurar en el llibre que va escriure.
+
Però, va haver de ser tres segles més tard que el filòsof Theophrastus (374-287 AC) va deixar per escrit aquestes observacions i altres que va fer amb diverses substàncies, fent d’aquesta manera el primer estudi científic sobre l’electricitat.  
  
Al cap de mil cinc-cents anys, el metge i físic anglès William Gilbert (1544-1603) degué llegir o degué saber d’aquestes experiències fetés a la Grècia clàssica i les va repetir... va estudiar els efectes produïts, és a dir l’atracció de l’ambre sobre unes fines partícules i anomenà electricitat a aquest fenomen, de la paraula elektron que és el nom grec de l’ambre. Experimentà amb altres substàncies i va observar el mateix fenomen en el sofre, el lacre, i algunes pedres precioses. La Reina Elizabeth I li demanà també que fes un estudi dels imants per a millorar l’exactitud de les brúixoles usades per a la navegació. Aquest treball va ser la base dels estudis posteriors d'Electrostàtica i Magnetisme. Gilbert va escriure un llibre que titulà "De Magnete", on feia referència a Tales i a Theophrastus. El Gilbert és el nom de la unitat de mesura de la força electromotriu.
+
El romà Plíni (23-79 DC), conegut viatger i naturalista clàssic, va fer també experiments amb l’ambre i ho comparà amb la pedra imant. També parlà d’un peix del que sortien espurnes, però no relacionà els fenòmens entre ells i els citava senzillament com a curiositats naturals dignes de figurar en el llibre que va escriure.  
  
Anys desprès de la mort de Gilbert, l’irlandès Boyle va demostrà que l’electricitat perdura un cert temps en els cossos desprès d’haver-los fregat
+
Al cap de mil cinc-cents anys, el metge i físic anglès William Gilbert (1544-1603) degué llegir o degué saber d’aquestes experiències fetés a la Grècia clàssica i les va repetir... va estudiar els efectes produïts, és a dir l’atracció de l’ambre sobre unes fines partícules i anomenà electricitat a aquest fenomen, de la paraula elektron que és el nom grec de l’ambre. Experimentà amb altres substàncies i va observar el mateix fenomen en el sofre, el lacre, i algunes pedres precioses. La Reina Elizabeth I li demanà també que fes un estudi dels imants per a millorar l’exactitud de les brúixoles usades per a la navegació. Aquest treball va ser la base dels estudis posteriors d'Electrostàtica i Magnetisme. Gilbert va escriure un llibre que titulà "De Magnete", on feia referència a Tales i a Theophrastus. El Gilbert és el nom de la unitat de mesura de la força electromotriu.
  
A partir d’aquests estudis, l’electricitat va despertar la curiositat i va ser objecte de moltes investigacions. L’ambient científic de finals del segle XVII va ser favorable a aquestes recerques. L’any 1672, l’alemany Otto von Guericke (1602-1686) va desenvolupar la primera màquina electrostàtica per produir càrregues elèctriques. També descobrí que cossos que no han estat electritzats per fricció, s’electritzaven quan es posaven en contacte amb altres que ho havien estat.
+
Anys desprès de la mort de Gilbert, l’irlandès Boyle va demostrà que l’electricitat perdura un cert temps en els cossos desprès d’haver-los fregat
  
L’any 1733, el francès François de Cisternay du Fay descobrí que dues esferes de suro, fregades amb una vareta de resina, es rebutjaven si es posaven en contacte una amb l’altra. Però, si les carregava elèctricament per separat i de diferent manera (una amb una vareta de vidre i l’altre amb una de resina) s'atreien en lloc de separar-se. Es creia que l’electricitat tenia una naturalesa fluida i digué que n’hi havia de dos tipus: resinosa i vítria.
+
A partir d’aquests estudis, l’electricitat va despertar la curiositat i va ser objecte de moltes investigacions. L’ambient científic de finals del segle XVII va ser favorable a aquestes recerques. L’any 1672, l’alemany Otto von Guericke (1602-1686) va desenvolupar la primera màquina electrostàtica per produir càrregues elèctriques. També descobrí que cossos que no han estat electritzats per fricció, s’electritzaven quan es posaven en contacte amb altres que ho havien estat.  
  
L’any 1745, a la universitat de Leyden es va idear un sistema per emmagatzemar electricitat estàtica, "la botella de Leyden" que més tard seria el primer condensador elèctric. Aquest ingeni es va fer popular i s'utilitzà per fer demostracions de les meravelles de l’electricitat. La botella va ser millorada, però mantingué la seva estructura original. Durant molts anys va ser objecte d’experiències i enginy fonamental per detectar el comportament de moltes altres experiències sobre l’electricitat. A l’any 1795 es publicà una història de l’electricitat en tres volums que deia que amb la botella de Leyden s’inicià una nova era de l’electricitat i que era improbable que es pogués esperar qualque cosa més d’aquest fenomen. Dos anys desprès, el físic anglès William Watson, mitjançant un cable va transmetre instantàniament una càrrega elèctrica a una distància de més de tres quilòmetres... Es podia utilitzar aquest fenomen per a la comunicació instantània? La resposta va tardar uns anys encara.
+
L’any 1733, el francès François de Cisternay du Fay descobrí que dues esferes de suro, fregades amb una vareta de resina, es rebutjaven si es posaven en contacte una amb l’altra. Però, si les carregava elèctricament per separat i de diferent manera (una amb una vareta de vidre i l’altre amb una de resina) s'atreien en lloc de separar-se. Es creia que l’electricitat tenia una naturalesa fluida i digué que n’hi havia de dos tipus: resinosa i vítria.  
  
Benjamí Franklin, també conegut com a un dels polítics de la independència dels EEUU, va ser un notable investigador de l’electricitat. Un amic que venia d’Europa li va dur una botella de Leyden, amb la que pogué du a terme gran quantitat d’investigacions. La invenció del parallamps va ser el resultat de les seves experiències amb electricitat atmosfèrica. L’any 1747 va afirmar, en contra del que s’havia dit abans, que no hi havia dos tipus de fluids elèctrics, sinó un sol tipus que es podia presentar per excés o per defecte, i anomena a aquests efectes com a "electricitat positiva" o "electricitat negativa". Aquesta idea de "dues electricitats" era incorrecta, però els noms de positiu o negatiu encara se segueixen utilitzant
+
L’any 1745, a la universitat de Leyden es va idear un sistema per emmagatzemar electricitat estàtica, "la botella de Leyden" que més tard seria el primer condensador elèctric. Aquest ingeni es va fer popular i s'utilitzà per fer demostracions de les meravelles de l’electricitat. La botella va ser millorada, però mantingué la seva estructura original. Durant molts anys va ser objecte d’experiències i enginy fonamental per detectar el comportament de moltes altres experiències sobre l’electricitat. A l’any 1795 es publicà una història de l’electricitat en tres volums que deia que amb la botella de Leyden s’inicià una nova era de l’electricitat i que era improbable que es pogués esperar qualque cosa més d’aquest fenomen. Dos anys desprès, el físic anglès William Watson, mitjançant un cable va transmetre instantàniament una càrrega elèctrica a una distància de més de tres quilòmetres... Es podia utilitzar aquest fenomen per a la comunicació instantània? La resposta va tardar uns anys encara.
  
L’any 1750 es va idear una màquina d’inducció de càrregues elèctriques que millorà les primeres d’aquestes màquines ideades 75 anys abans.
+
Benjamí Franklin, també conegut com a un dels polítics de la independència dels EEUU, va ser un notable investigador de l’electricitat. Un amic que venia d’Europa li va dur una botella de Leyden, amb la que pogué du a terme gran quantitat d’investigacions. La invenció del parallamps va ser el resultat de les seves experiències amb electricitat atmosfèrica. L’any 1747 va afirmar, en contra del que s’havia dit abans, que no hi havia dos tipus de fluids elèctrics, sinó un sol tipus que es podia presentar per excés o per defecte, i anomena a aquests efectes com a "electricitat positiva" o "electricitat negativa". Aquesta idea de "dues electricitats" era incorrecta, però els noms de positiu o negatiu encara se segueixen utilitzant
  
L’any 1766 el químic Joseph Priestley (1733-1804) va afirmar que la força entre càrregues elèctriques és inversament proporcional a la distància que les separa. A aquest químic se li deu també el descobriment de l’oxigen
+
L’any 1750 es va idear una màquina d’inducció de càrregues elèctriques que millorà les primeres d’aquestes màquines ideades 75 anys abans.  
  
L’any 1776, Charles Agustin de Coulomb (1736-1806) inventà la balança horitzontal amb la que va mesurar exactament la força d’atracció entre càrregues elèctriques i confirmà experimentalment les teories de Priestley de deu anys abans.
+
L’any 1766 el químic Joseph Priestley (1733-1804) va afirmar que la força entre càrregues elèctriques és inversament proporcional a la distància que les separa. A aquest químic se li deu també el descobriment de l’oxigen
  
Un anatomista italià, Luigi Galvani, observà per primera vegada que una descàrrega elèctrica sobre les potes d'una granota morta produïa contraccions dels seus músculs. Diuen que aquest descobriment va ser la inspiració de la novella "El Doctor Frankenstein" escrita en aquesta època. Galvani va penjar músculs de granota a una reixa metàl·lica durant una tempesta. Les potes de les granotes es movien i això va durar fins i tot desprès de la tempesta. Va descobrir que l’estimulació es produïa quan el múscul tocava dos metalls diferents de la reixa, ferro i coure. Galvani va creure que l’electricitat es generava en el múscul, observació errònia que es descobrí més tard per altres investigadors. Galvani va fer el seu descobriment l’any 1786, però continuà investigant i va publicar el seus resultats l’any 1791.
+
L’any 1776, Charles Agustin de Coulomb (1736-1806) inventà la balança horitzontal amb la que va mesurar exactament la força d’atracció entre càrregues elèctriques i confirmà experimentalment les teories de Priestley de deu anys abans.
 +
 
 +
Un anatomista italià, Luigi Galvani, observà per primera vegada que una descàrrega elèctrica sobre les potes d'una granota morta produïa contraccions dels seus músculs. Diuen que aquest descobriment va ser la inspiració de la novella "El Doctor Frankenstein" escrita en aquesta època. Galvani va penjar músculs de granota a una reixa metàl·lica durant una tempesta. Les potes de les granotes es movien i això va durar fins i tot desprès de la tempesta. Va descobrir que l’estimulació es produïa quan el múscul tocava dos metalls diferents de la reixa, ferro i coure. Galvani va creure que l’electricitat es generava en el múscul, observació errònia que es descobrí més tard per altres investigadors. Galvani va fer el seu descobriment l’any 1786, però continuà investigant i va publicar el seus resultats l’any 1791.  
  
 
Alessandro G. Volta, uns anys més tard (1796) va suposar el contrari, és a dir, que el contacte entre metalls diferents era el que generava electricitat. Aquesta hipòtesi li va permetre construir el primer dispositiu generador d’electricitat. Era la transformació de l’energia d’una reacció química en energia elèctrica. Aquesta va ser la primera vegada en la història que es generava electricitat continua i estable.. Va comunicar les conclusions de la seva investigació a la "Royal Society" de Londres el 28 de juny de 1800. Aquest dia es considera que començà el segon període de l’electricitat. Ja no es depenia de l’electricitat estàtica i es pot dir que es va entrar a la història de l’electricitat aplicada o de la indústria elèctrica.
 
Alessandro G. Volta, uns anys més tard (1796) va suposar el contrari, és a dir, que el contacte entre metalls diferents era el que generava electricitat. Aquesta hipòtesi li va permetre construir el primer dispositiu generador d’electricitat. Era la transformació de l’energia d’una reacció química en energia elèctrica. Aquesta va ser la primera vegada en la història que es generava electricitat continua i estable.. Va comunicar les conclusions de la seva investigació a la "Royal Society" de Londres el 28 de juny de 1800. Aquest dia es considera que començà el segon període de l’electricitat. Ja no es depenia de l’electricitat estàtica i es pot dir que es va entrar a la història de l’electricitat aplicada o de la indústria elèctrica.
  
La primera pila de Volta es va anar utilitzant i perfeccionant. Però, a aquestes primeres piles es deuen els avanços teòrics i pràctics que succeïren posteriorment i les primeres lleis de l’electricitat. Aquesta pila va ser el fruit de la intuïció i es va fer funcionar sense saber exactament quina era la causa de l’energia elèctrica produïda. Va ser al cap de quaranta anys que Faraday descobrí la font química de l’electricitat.
+
== Webs d'interès  ==
 
+
Un dels investigadors que s’aprofitaren de la invenció de la pila va ser Sir Humphry Davy (1778-1829) que desenvolupà l’electroquímica. Va fer investigacions sobre l’ús de la pila de Volta i intentà explicar científicament el seu funcionament. L’any 1801 observà "l’arc elèctric" entre dues puntes intercalades dins el circuit d’una pila i també es deuen a ell les primeres observacions sobre la incandescència d’un conductor pel que passava l’energia elèctrica d’una bateria. Entre els anys 1806 i 1808 publicà els resultats de les seves investigacions sobre l’electròlisi. Amb aquest mètode aconseguir la separació del magnesi, bari, estronci, calci, sodi, potassi i bor. L’any 1807 fabricà una bateria amb més de dos mil plaques amb les que descobrí el clor i demostrà que és un element i no un àcid com es creia. Entre els seus encobriments pràctics s’ha de destacar una llum de seguretat pels miners. A un altre nivell es diu que un dels seus descobriments més importants va ser conèixer a Faraday quan era jove i treballava com a enquadernador a una impremta i ho va agafar com a ajudant pel seu laboratori.
+
 
+
Una empenta a la teoria de l’electricitat la va donar el matemàtic francès Siméon-Denis Poisson (1781-1849) que a l’any 1812 publicà un treball relacionat amb l’aplicació matemàtica a l’electricitat i va definir matemàticament les lleis de l’electrostàtica i les primeres que feien referència a l’electricitat i al magnetisme.
+
 
+
L’any 1820, el físic danès Hans Christian Oersted demostrà que un corrent elèctric generava un camp magnètic. Ho havia descobert quan feia una experiència amb els seus estudiants, una agulla d’una brúixola col·locada accidentalment prop d’un cable d’una pila voltaica es va moure.
+
 
+
Aquest descobriment va ser tenir molta importància per a la història de l’electricitat. Es posa en evidència la relació existent entre electricitat i magnetisme i s’avançà ràpidament en la comprensió de la relació entre els dos fenòmens. Aquest mateix any, André-Marie Ampère demostrà que un solenoide (cable enrotllat en forma de molla) augmentava considerablement el campo magnètic generat, en proporció directa amb la quantitat de voltes que se li donaven al cable.
+
 
+
L’any següent al descobriment de Oersted, Michael Faraday va introduir una idea fonamental per a la física moderna. Va parlà de "camp" per a descriure una força electromagnètica. En 1820 Jean-Baptiste Biot (1774-1862) i Felix Savart (1791-1841) varen calcular la força exercida per un camp magnètic sobre una carrega elèctrica i demostraren que és inversament proporcional al quadrat de la distància. A aquesta força la definiren com a "intensitat de camp"
+
 
+
L’any 1823, l’anglès William Sturgeon (1753-1850), aprofitant l’efecte dels solenoides, va inventar l’electroimant. Amb el primer que va construir va aixecar un pes de quatre quilos.
+
 
+
Andre-Marie Ampere (1775-1836) arriba aquell mateix any a la conclusió que la força electromotriu és el producte de la tensió elèctrica i de la quantitat de corrent elèctric que travessa un conductor. Experimentà amb conductors i observà que s'atreuen si els corrents flueixen en la mateixa direcció i es rebutgen si els corrents flueixen en direccions contraries. A ampere se li deu la formulació matemàtica dels fenòmens estudiats per Oersted.
+
 
+
Les investigacions avançaven a un bon ritme, tant a l’àmbit teòric com en el de les aplicacions pràctiques. L’any 1826, el físic alemany George Simon Ohm (1789-1854) va definir la "resistència elèctrica" i proposà la llei que porta el seu nom, la Llei d’Ohm. La pràctica avançà de la mà de Faraday, que inventà l’any 1831 el transformador i el generador elèctric.
+
 
+
L’americà Joseph Henry (1799-1878) perfeccionà els electroimants i en fabricà un que aixecava una tona de pes. També observà que la polaritat canviava en funció de la direcció del flux del corrent. Una de les aplicacions més importants d’aquest fet va ser va ser el motor elèctric, inventat pel mateix Joseph Henry l’any 1826.
+
 
+
A pesar de la invenció dels primers generadors electromagnètics, l’electricitat se seguia generant majorment a partir de l’energia química de les piles. Una millora notable la va fer l’any 1836 i va ser deguda a John Daniell (1890-1845) que va aconseguir una major estabilitat i durada.
+
 
+
La primera gran aplicació de l’electricitat fora del laboratori i de reduïdes aplicacions en el món de l'electroquímica, va ser en el camp de les telecomunicacions. L’any 1835, Samuel F.B. Morse (1791-1867), mentre tornava d’un viatge va tenir la idea d’utilitzar un circuit electromagnètic per transmetre informació. L’any 1835 va construir el primer telègraf elèctric. L’any 1837 intentà aconseguir finançament per a instal·lar el primer telègraf elèctric comercial, cosa que no va aconseguir fins l’any 1843 en què començà la construcció d’una línia telegràfica de 41 milles que anava des de Baltimor fins el Capitoli de Washington. A Europa es desenvoluparen altres sistemes telegràfics, però eren extremadament complicats i al final va guanyar el sistema Morse, amb el codi de signes que tothom coneix. En qüestió de molts pocs anys les línies telegràfiques es multiplicaren coincidint amb la gran expansió del ferrocarril.
+
 
+
L’any 1851, Ruhmkorff ideà i construí la bobina d’inducció que du el seu nom, que va ser utilitzada en nombrosos invents posteriors que necessitaven d’una manera quasi instantània disposar d’un elevat voltatge. El timbre elèctric, un enginy més modest, s’inventà el 1855
+
 
+
Entre els anys 1836 i 1840 s’idearen diversos tipus de motors elèctrics, però tots topaven amb l’inconvenient de la generació d’energia elèctrica necessària pel seu funcionament. La principal contribució d’aquests ingenis va ser obrir el camí a una màquina que funcionés a l’invers. Els motors transformaven l’electricitat en moviment... només feia falta aconseguir l’operació inversa, generar electricitat a partir del moviment. Els primitius motors eren semblants a màquines de vapor amb bobines en lloc de pistons. No va ser fins l’any 1865 que es construïren els primers motors semblants als que tenim avui dia.
+
 
+
El generador rotatiu, a l'igual que els motors, sofriren molts entrebancs abans de poder competir amb la generació d’electricitat per procediments químics. El seu rendiment era molt baix, però el corrent que garantitzava era més constant i "durava" més temps, tot el temps que funcionava la màquina. Les bateries funcionaven molt bé al començament, però el seu potencial baixava ràpidament i la seva recarrega era complicada i molesta. No servien per a mantenir sistemes que necessitaven un corrent molt intens i de llarga durada. A l’any 1862, una anomenada "màquina d’Aliança" va produir suficient corrent per alimentar un llum d’arc voltaic. Aquesta màquina tenia quaranta imants col·locats al voltant d’un sistema de bobines que giraven en el centre... el generador elèctric donava les seves primeres passes. Un italià, Antoni Paciotti, va proporcionar un millor rendiment a un generador substituint els imants permanents per electroimants. El problema era proporcionar l’electricitat necessària per produir la imantació inicial dels electroimants.
+
 
+
L’any 1866 va ser l’any dels generadors. Siemens a Berlín, Wheatstone a Anglaterra i Farmer a Amèrica, construïren generadors (dinamos) amb rendiments considerables i amb tecnologia relativament senzilla i no gaire costosa. L’abundància d’energia elèctrica començava a ser una realitat. La dinamo definitiva va ser fabricada pel francès Zenobe Gramme, inventor del nucli circular base dels electroimants.
+
 
+
A l’exposició d’electricitat de Viena a l’any 1873, una gran dinamo Gramme funcionava moguda per una màquina de vapor. El corrent elèctric produït es conduïa per uns cables i feia moure una altra màquina Gramme que actuava com a motor. En el món s’havia produït un altre canvi... havia començat l’any 1836 amb els primers motors elèctrics i un sistema nou marcava el començament de l’industria elèctrica.
+
 
+
La il·luminació elèctrica va ser el tercer camp d’aplicacions de l’electricitat. El llum d’arc havia nascut l’any 1809. El fonament de l’arc és molt senzill, però poc pràctic. Davy, l’inventor de l’arc havia fet experiències amb metalls escalfats fins a la incandescència.. Inclús els havia col·locat dins ampolles de vidre per evitar la seva combustió fent el buit dins l’ampolla. L’any 1845, Starr i King fabricaren el primer llum amb un filament de carbó dins una ampolla de vidre on havien fet el buit. Aquestes bombetes funcionaren durant una demostració patriòtica als EEUU però un dels seus inventors morí i l’invent queda oblidat.
+
 
+
Varen ser Edison als EEUU i Swan a Anglaterra, els que varen fabricar el definitiu llum d’incandescència comercial semblant als que encara s'utilitzen actualment. Des de 1848, Swan havia treballat amb filaments carbonitzats, semblants als que més tard faria servir també Edison. El problema era aconseguir un buit suficient per evitar la combustió. Això no s’aconseguí fins l’any 1868 amb unes bombolles de vidre patentades a Alemanya. Aquell any sortia al mercat un llum comercialitzable.
+
 
+
Mentrestant, Edison treballava amb una idea diferent... un sistema complet d’energia que volia incloure des de la producció fins el consum amb tots els accessoris que hi ha entre mig. Les primeres bombetes les va fer utilitzant un filament de platí a 10 volt, però tot d’una es va adonar que la tensió havia de ser més elevada si volia reduir les pèrdues de transport i per tant el rendiment del sistema. La tensió escollida va ser de 110 volt. Experimentà el sistema l’any 1879 a la fàbrica d’electricitat de Menlo Park de Nova Jersey. Dos anys més tard presentà els seus productes a l’exposició de París, on aconseguí un gran èxit. L’any següent posà en funcionament la instal·lació de Pearl Street, a Nova York, que serviria de model per a la major part de sistemes d’energia elèctrica que s’instal·laren posteriorment.
+
 
+
A partir de 1880, el desenvolupament més notable de l’energia elèctrica va ser el mateix creixement extraordinari del sistema. Parlant de sistemes i utilitzant terminologia de sistemes, va ser una retroalimentació positiva... cada nova instal·lació portava a altres. En aquest període començaren els sistemes de distribució d’energia que avui tenim per tot el món. La instal·lació d’Edison va mostrar el camí, però tenia un defecte, la capacitat de transmissió d’energia a llargues distàncies. La idea de transportar l’energia elèctrica a distància no era molt antiga. Va ser amb el generador Gramme el que havia permès pensar amb aquest transport. Abans d’aquest enginy, les distàncies pel que fa al transport d’electricitat es mesuraven en metres, a partir d’ara ja es començava a pensar en quilòmetres, però s’havia de resoldre el problema de les pèrdues que el transport generava. Una línia de 14 km. instal·lada a Franca tenia un rendiment del 62% i una experiència feta sobre una línia telegràfica de 57 km. només arribava al 32% de rendiment. El problema era la baixa tensió del corrent. El corrent continu se genarava amb la mateixa tensió amb que s’utilitzava posteriorment i que, teoricament, es mantenia durant tot el procés. Però la realitat era que per poder tenir el màxim rendiment d’aquest sistema, els conductors havien de ser de molta secció i per tant pesats, difícils d’aguantar amb els seus suports i extremadament costosos. La solució l'oferí el corrent altern.
+
 
+
La inducció electromagnètica ja s’havia experimentat i s’havien fet investigacions amb transformadors, però no havien sortit dels laboratoris o del camp de la investigació científica. Gaulard i Gibbs, a l’any 1882, havien patentat un transformador industrial de corrent altern, però no va tenir gaire èxit davant l’empenta que duia el corrent continu impulsat per Edison amb el seu sistema. George Westinghouse, un industrial que volia ampliar el seu camp d’acció va adquirir els drets de la patent de Gaulard i Gibbs a l’any 1885. Un enginyer de la seva empresa projectà un sistema complet de distribució de corrent altern per a fer la competència a Edison i al seu sistema. L’any 1886 ja feia una primera instal·lació comercial a la ciutat de Buffalo. L’electricitat es generava a una determinada tensió, desprès s’augmentava la tensió pel transport i d’aquesta manera es reduïen les pèrdues de transmissió i finalment es tornava a reduir la tensió a les necessitats del consum. Un corrent elèctric va ser transportat a més de 160 km de distància a la tensió de 30.000 volt... avui dia és normal el transport a grans distàncies utilitzant tensions de 300.000 volts.
+
  
Amb aquest sistema de la ciutat de Buffalo començà la gran guerra entre els dos tipus de corrent. Els arguments que donava Edison en contra del corrent altern era el seu perill. Aquests mateixos arguments eren exposats pels seguidors d’Edison i figuren a petites obres de divulgació del corrent elèctric, entre elles una d’un menorquí que defensava el corrent continu l’any 1892, quan es va inaugurar a Maó la primera central de les Illes Balears.
+
[http://ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat]&nbsp;&nbsp;
  
El pas definitiu per a la implantació del corrent altern es deu a un altre invent o descobriment. Nikola Tesla, que havia treballat a l’empresa d’Edison i que l’havia deixada per "incompatibilitat personal amb Edison". Tesla havia ideat un motor per a corrent altern l’any 1883, però el seu ús depenia d’un sistema de generació del mateix tipus de corrent o de la transformació de corrent continu a corrent altern, i va tenir poc èxit a un moment en què semblava que el corrent continu havia de dominar els mercats. Al cap d’uns anys, Tesla va idear un sistema de generació d’energia elèctrica "polifàsica". Els corrents generats fins aquell moment utilitzaven un sistema de dos conductors, fossin de corrent continu o altern. La novetat de Tesla va ser, utilitzant les propietats del corrent altern, desenvolupà un sistema que permetia la generació simultània de diferents corrents desfasades una amb l’altre. A partir d’aquest moment es va parlar de fases quan es feia referència als conductors elèctrics. La utilització pràctica d’aquest descobriment es va decantar cap a un sistema de tres conductors: el corrent trifàsic. D’aquest tipus de corrent altern es podien utilitzar dues fases per a les aplicacions domèstiques i tres fases per a les aplicacions industrials, amb una doble oferta que va suposar un gran avanç en la comercialització de l’energia elèctrica. Tesla ideà un motor elèctric trifàsic que podia invertir el sentit de gir amb molta facilitat i no utilitzava escombretes, és a dir, motors de manteniment molt més senzill que els utilitzats fins a aquells moments. El sistema de Tesla va ser utilitzat pel grup Westinghouse, que amb el transformador que comercialitzava, va disposar d’un sistema complet de generació, transport i consum amb un rendiment superior al que havia comercialitzat Edison anys enrera. La primera instal·lació a gran escala utilitzant el corrent altern trifàsic va ser també la primera gran instal·lació hidroelèctrica, aprofitat les cascades del Niàgara. A partir d’aquest moment la guerra ja estava definitivament guanyada pel corrent altern... el corrent continu tendria moltes altres aplicacions, però no la de proporcionar l’energia elèctrica bàsica pel nou sistema que just acabava de començar. Era l’any 1896, les torres d’alta tensió ja tenien el camí lliure per ser els nous elements del paisatge com estàndards d’una nova era.
+
[http://bibliotecnica.upc.es/bib240/serveis/fhct/expo_elec.asp bibliotecnica.upc.es/bib240/serveis/fhct/expo_elec.asp]
  
== Webs d'interès ==
+
[http://ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat_est%C3%A0tica ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat_est%C3%A0tica]

Revisió de 12:57, 27 gen 2009

Contingut

Introducció

Naturalesa de la electricitat

La càrrega elèctrica és una propietat de la matèria que és a l'origen de diferents fenomens. Ningú ha observat mai de manera directa una càrrega elèctrica, però a partir de l'estudi de certes partícules com els electrons i els protons els científics han deduït que no tenien la mateixa càrrega i que sovint era oposada.

Dues càrregues de tipus oposat s'anul·len, la matèria ordinària posseeix tants electrons com protons i, per tant, és elèctricament neutra. En el món de l'electricitat hi ha dos tipus de càrrega elèctrica, que es comporten com si fossin oposades, per recordar-se'n reben el nom de positiva i negativa. Les càrregues del mateix signe es repel·leixen, mentre que les càrregues de signe oposat s'atreuen. La magnitud de la força d'atracció o repulsió ve donada per la Llei de Coulomb.De la mateixa manera que la massa,la càrrega elèctrica és una propietat de la matèria que és a l'origen de diferents fenòmens.Ningú ha observat mai de manera directa una càrrega elèctrica,però a partir de l'estudi de certes partícules com els electrons i els protons els científics han deduit que no tenien la mateixa càrrega i que sovint era oposada.

Dues càrregues de tipus oposat s'anulen la matèria ordinària posseix tants electrons com protons i,per tant

Electricitat estàtica

Electricitat.jpg
Aquest fenomem que es produeix quan en una zona de poca conductividad hi ha un excés de electricitat, de manera que l'electricitat queda en un mateix lloc. Els efectes de l'electricitat estàtica són familiars per a la majoria de les persones perquè poden veure, notar i fins i tot arribar a sentir-la.
Els materials amb els que tractem a la nostra vida diària són formats per àtoms i molècules que són elèctricament neutres perquè tenen el mateix nombre de càrregues positives (protons al nucli atòmic) que de càrregues negatives (electrons al voltant del nucli). El fenomen de l'electricitat estàtica requereix d'una separació sostinguda entre les càrregues positives i negatives, a continuació hi ha les principals causes de què això sigui possible.     

El corrent elèctric

Què és?

El corrent electric és el fluix o moviment de càrregues elèctriques, que poden ser negatives (electrons) o positives (protons). La unitat per al corrent del Sistema Internacional d'Unitats (SI) és l'ampere (el seu símbol és  A), que és igual al flux d'un coulomb de càrrega per segon. Un coulumb és una altre unitat de mesura en el SI per mesurar la càrrega elèctrica.

Vegeu les fórmules a aquest enllaç. La magnitud d'un corrent elètric a un punt determinat és la derivada respecte al temps de la càrrega elèctrica.

La quantitat de càrrega (Q) que flueix per l'unitat de temps (t) és l ,que és la intensitat del corrent.

La intensitat del corrent elèctric és la càrrega (Q) que passa per una secció d'un conductor en cada unitat de temps establerta. En el SI això s'expressa en C/s.


El corrent electric.gif

corrent alterna

El corrent altern és un tipus de corrent elèctric que es caracteritza per canviar al llarg del temps, ja sigui en intensitat o en direcció, a intervals regulars. El voltatge varia entre els valors màxim i mínim de manera cíclica, el valor del voltatge és positiu la meitat del temps i l'altre meitat es negativa. Això significa que la meitat del temps el corrent circula en un sentit, l'altra meitat de temps en l'altre sentit. De manera general el corrent elèctric es distribueix en forma de corrent altern a Hz (50 canvis per segon).


Efecte sobre el cos humà (a 50 Hz, uns 230V i uns 1000 ohms de resistència del cos)
Efecte Exposició al corrent durant 10 ms Exposició al corrent durant 1,5 s
Habitualment, cap efecte 0,1–0,5 mA 0,5 mA
Es nota a la llengua 0,5–200 mA 0,6 mA
Es nota als dits 0,5–200 mA 2 mA
Dificultats per respirar, els muscles pateixen rampes 10–500 mA 13 mA
Dificultats per respirar, 5% de probabilitat de fibril·lació del cor 500–700 mA 30 mA
Fins el 50% de probabilitat de fibril·lació del cor 700–1000 mA 50 mA
Més del 50% de probabilitat de fibril·lació del cor 1000–2000 mA 80 mA
Aturada cardíaca, aturada respiratòria, creamades severes > 2000 mA > 130 mA



Corrent alternatiu.jpg


corrent altern






La història de la corrent altrerna:

Al 1882 el físic, matemàtic, investigador i ingeniera NikolaTesla, va disenyar i va contruir el primer motor de inducció de CA. Posteriorment el físic William Stanley,ho  va tornar a reutilitzar, en 1885, el principi de la inducció per tr asferir la CA entre dos cirquits alèctricament aillats. La idea central va ser de endollar un parell de bobines en una base de ferro comú , denominada bobina de inducció. D'aquesta manera s eva obtenir lo que seria el precursor de l'actual transformador. El sistema usat avui en dia ha estat fonementalment per Nikola Tesla; la distribució de la corrent alterna va ser comersialitzada per George Westinghouse. Altres quevaren contibuir amb el resarrollament i la majoria d'aquets sistemes varen ser Lucien Gaulard, John Gibbs i Oliver Shallenger entre els anys 1881 i el 1889. La corrent alterna va superar les limitacions que varen apareixien al emplear la corrent continua (CC), el qual es un sistema inefisient per a la distribució de la energia a gran escala degut al problema de la transmisió de potensia, comersialitzat en el seu dia amb gran agresivitat per Thomas  Edison.

Corrent continu

Es un corrent elèctic on el flux de càrregues elèctriques és constant, Passa per un fil metàlic, s'establex a través de un semiconductor, un aïllant o fins i tot al buit com passa a un tub
esquema
de raigs catòdics. Em aquests tipus de corrent les càrregues elèctriques flueixen en la mateixa dirrecció .
Fgrewgtwgwr.jpg

En el cas de aplicacions que necesitam corrent continu, com el cas del ferrocarril que utilitza el sistema de tercer rail, el corrent altern arriba a una subestació que utilitza un rectificador per convertir-lo en corrent continu.

La primera xarxa elèctrica comercial, desenvolupada per Thomas Edison a finals del segle XIX, utilitzava corrent continu. 

Valor del corrent Efecte
1-3 mA És el llindar de percepció. No hi ha risc o perill per la salut
3-10 mA Produeix una sensació de formigueig i pot provocar moviments reflexes.
10 mA Es produeixen contraccions musculars. Si l'element en tensió és agafat per la , es pot produir la paràlisi dels músculs fent molt difícil deixar-ho.
25 mA Es produeix dificultat a la respiració com a conseqüència de la contracció dels músculs responsables de la respiració i del pas de corrent pels centres nerviosos que la controlen.
25-30 mA La contracció dels músculs de la respiració pot ser tant forta com per provocar la mort per asfixia.
60-75 mA Si el corrent travessa el cor pot alterar el seu funcionament, en provocar contraccions irregulars i desordenades de les fibres cardíaques (fibril·lació) que pot provocar la mort.

Elements de la electricitat

Intensitat

Se denomina intensitat de corrent electric a la carrega electrica que passa a través de una secció dels conductes en la unitat del temps. En el Sistema Internacional de Unitats se expresa en C·s-1 (coulombs partit per segon), unitat que se denomina ampere.

El valor partit per la intensitat instentania serà

Si la intensitat roman constant, i amb molt pocs casos se denomina lm. utilitzant increments finits de temps se pot definir com:


Si la intensitat es variable la formula anterior dona el valor mig de la intensitat en l'interval de temps considera.Segons la llei d'Ohm. La intensitat de la corrent es igual el seu voltatge  dividit per la resistencia que oponen els cossos.


Fent referència a la potència, la intensitat equival a la arel cuadrada de la potència dividida per la resistència. En un cercle que contengui varis generadors i receptors. La intensitat es igual a:

Formules

Anomenem intensitat del corrent elèctric a la càrrega Q que passa per una secció d'un conductor en cada unitat de temps establerta. En el SI s'expressa en C/s, unitat que es denomina ampere (A). Si la intensitat és constant en el temps, parlem del corrent continu; en cas contrari, és l'altern. Si no es produeix emmagatzemament ni disminució de càrrega en cap punt del conductor, el corrent és estacionari.

Diferència de potencial

És la diferència en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu. En enginyeria, de vegades es descriu com una variable depenent d'un altre punt .


La diferència de potencial elètricentre dos punts (A i B) d'un camp elètric és igual al treball que realitza aquest camp sobre una unitat de càrrega positiva (el coulomb en el SI), per trasportar-la del punt A al B.

Aquest treball és independent del camí recorregut per la càrrega i depén exclusivament de la posició en en camp dels punts A i B. Ve expressat per la fórmula:

Formula v.png


La unitat de diferència del potencial és Volt (V), Que segueix sent  la definició general de la resistència d'un conductor.

  • Va-Vb és la diferència potencial
  • E es la intensitat del camp amb newton/colomb.
  • r és la distància en metres entre els punts A i B.



A l'igual que en el potencial elèctric, la diferència de potencial en el SI es mesura en volts.

Si dos punts que tenen una diferència de potencial s'uneixen mitjaçant un conductor, es produirà un flux de corrent elèctric entre ambdós punts.

Diferencia potencial.gif

Resistència


La resistència elèctrica d'un material és la magnitud que indica la major o menor dificultat que ofereix al pas del corrent elèctric. Es pot comprovar experimentalment que hi ha materials que condueixen millor el corrent elèctric que altres, hi ha materials conductors, aïllants i semiconductors.

Aquesta magnitud es representa mitjançant la lletra R i la seva unitat és l'ohm, que es representa per la lletra grega Ω (omega). Així quedam que el símbol de la resistència elèctrica és R, i la seva unitat és Ohm (Ω).


La resistència d'un conductor depèn de diversos factors:


Si tenim en compte aquests factors, obtindrem la fórmula següent, que ens indica la resistència que presenta qualsevol conductor:

  • R = resistència (Ω)
  • l = longitud (m)
  • S = diàmetre o secció (mm2)
  • p = resistivitat (Ω mm2 / m)   


A.- Electrons fluint per un bon conductor electric que ofereix una baixa resistència.

B.-Electrons fluint per un mal conductor electric, que ofereix una alta resistència a nel seu pas. En aquest cas els electrons xoquen uns amb els altres al no poder circular lliurement i com a consequencia generen calor.

Elecrons.jpg
   



Potència


Potència
la potència elèctrica desenvolupada en un cert instant per un dispositiu de dos terminals és el producte de la diferència de potencial entre aquests terminals i la intensitat de corrent que passa a través del dispositiu. Que és aquesta:
Formula de potencia.png

La I és el valor instantani de la corrent i V és el valor instantani del voltatge. Si I s'expressa en ampers i V en vols, P estarà expresada en watts. 

Quant el dispositiu és una resistència de valor R o espot calcular la resistència equivalent del dispositiu, la potència es pot calcular així:

Formuuuula.png

La llei d'Ohm

La llei de d'Ohm estableix que el corrent que travessa un circuit elèctric és directamet proporcional a la diferència de potencial que hi ha entre els seus extrems i inversamet proporcional a la resistència del circuit.

En termes matemàtics la llei s'expressa per mitjà de l'equació:


Formulaa.png

             



on V és la caiguda de voltatge o diferència de potencial. L'equació dóna com a resultat la constant de proporcionalitat R, que és la resistència elèctrica del circuit.


Per a components com les resistències la llei es compleix per un gran interval de valors de corrent i voltatge, però en passar certs límits es perd la proporcionalitat directa per efecte de la temperatura dissipada pel circuit per efecteJoule.

Al Sistema Internacional d'Unitats la unitat utilitzada pel corrent és l'ampere (simbolitzat comA), per la diferència de potencial és el volt (simbolitzat comV) i per a la resistència s'utilitza l'ohm (simbolitzat Ω).


Aquesta llei va rebre el seu nom en homenatge al seu descobridor, el físic alemanyGeorg Ohm, que el 1927 va publicar en un tractat les seves experiències i mesures resultants d'aplicar diferents voltatges i corrents als circuits simples amb diferents longituds de cable. L'equació que va presentar per explicar els seus resultats experimentals era més complexa que la que es presenta més amunt, que no va existir fins que el 1864 es va definir una unitat per a la resistència elèctrica.

Fotollei.png








Electromagnetisme

Imatge merdosa.gif
Electrro.jpg
Maxwell.jpg
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica al mateix temps que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

El camp magnètic es produeix pel moviment de les càrregues elèctriques, com per exemple en el cas del corrent elèctric. El camp magnètic produeix una força magnètica del mateix tipus que la dels imants.

Un camp magnètic canviant produeix un camp elèctric, es tracta del fenomen de la inducció electromagnètica que s'utilitza en el funcionament dels generadors elèctrics, els motors elèctrics i els transformadors. De manera similar, un camp elèctric canviant genera un camp magnètic. Com a conseqüència d'aquesta interdependència entre els camps elèctrics i magnètics, té sentit considerar tots dos com una única entitat, el camp electromagnètic.
Reflexe.png

Aquesta unificació va ser desenvolupada per diferents físics en el curs del segle XIX i va culminar amb els treballs de James Clerk Maxwell que va unificar els treballs anteriors en una sola teoria. Més tard Oliver Heaviside va simplificar i reformular les equacions de Maxwell en la forma en què les coneixem avui. Maxwell va descobrir la natura electromagnètica de la llum i, com a conseqüència, avui es considera que la llum és una alteració oscil·latòria que es propaga en el camp electromagnètic, com una ona electromagnètica.

La radiació electromagnètica, o ones electromagnètiques són ones que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic. Aquests dos components oscil·len en angles rectes respecte ells i respecte a la direcció de propagació, i són en fase entre ells. La radiació electromagnètica en diferents tipus segons la freqüència de l'ona (en ordre creixent de freqüència): ones de ràdio, microones, raigs T, radiació infraroja, llum visible, radiació ultraviolada, raigs X i radiació gamma.

La radiació electromagnètica porta energia i moment lineal que poden ser transmesos quan interactua amb la matèria.


Components elèctrics o electrònics

Electromagnetism.svg.png
Fil conductor
Material conductor.jpg

fil condutor
  Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior, que és un cos carregat d'electricitat que transmet que està a tots els punts de la superficie. Els metalls (or, coure, plata, alumini, ferro, zinc, etc) són especialment bons conductors, però també ho són l'aigua, la terra o el cos humà. En funció del tipus de càrrega que es mou es poden considerar dos tipus de conductors: els més habituals són aquells als que les càrregues que es mouen són els electrons, amb càrrega negativa, però també hi ha d'altres conductors que poden portar càrrega positiva en forma d'ions, com en el cas de l'electròlit de les bateries elèctriques.

Els conductors metàl·lics es caracteritzen per la presència d'electrons lliures a la capa de valencia dels àtoms de la xarxa cristal·lina i la seva conductivitat pot ser interpretada a partir del model de l'enllaç metàl·lic

Cablees.jpg

Resistència

tira de resistencies
Lampara 3.gif

Se denomina resistor o resistència al component electric disenyat per introducir una resistència electrica determinada entre dos punts de un cirquit. En altres casos, com en les planxes, calentidores, etc., las resistencies se empleen per produir calor aprofitant el efecte Joule. Entre los técnicos es frecuent utilizar el términe resistor per ser més presis que resistència.

formula de resistencia

Una resistència ideal és un component amb una resistència elèctrica que roman constant malgrat voltetge  aplicat o el flux decorrent que recorre aquest dispositiu. 

¿Qué es la resistencia eléctrica? No es otra cosa que la mayor o menor oposición al paso de la corriente de un material.

La resistencia, R, tiene por unidad el Ohmio en honor a George Simon Ohm.

condensador

Condensadors.jpg
Image:condensador2.jpg
condensador antic

Un condensador és un dispositiu que emmagatzema energia en el camp elèctric que s'estableix entre un parell de conductors els quals estan carregats.Històricament els condensadors han adoptat la forma d'un parell de làmines de metall, ja siguin planes o enrotllades en un cilindre, però de totes maneres entre qualsevol parell de conductors en qualsevol disposició sempre es dóna el fenomen de la capacitància. [Image:Formula condensador.png|center]] Un condensador és format per dos elèctrodes, o làmines, separades per un dielèctric que evita que les càrregues elèctriques passin d'un elèctrode a l'altre. Les càrregues poden arribar a les làmines per altres camins,. D'acord amb la llei de Coulomb les càrregues separades pel dielèctric s'atreuen entre sí i es crea un camp elèctric entre les làmines. El condensador més simple consisteix en dues làmines amples separades per una capa prima de material dielèctric.

La càrrega almesenada a una de les plaques es preoporcional a la diferència de potencial entre aquesta placa i una altre, sent la constant de proporcionalitat.
En el sistema internacional de les unitats se mideix amb Faradis (F) sent un faradi la capasitat de un condensador en el que sodmeses les seves armadures a una d.d.p de un volt, aquestes adquereixen una càrrega elèctrida d'un culombi.

LED

Aixo es un led
Un LED és un "light emitting diode" o, el que és el mateix, un dispositiu semiconductor que emet una petita llum. El seu color depèn del material semiconductor utilitzat per a construir el díode podent variar desde l'ultraviolat, passant per l'espectre de llum visible fins a l'infrarroig.

Els díodes d'infraroigs (IRED) s'usen des de mitjans del segle XX en comandaments a distància de televisors, havent-se generalitzat el seu ús en altres electrodomèstics com a equips d'aire condicionat, equips de música, etc. i en general per a aplicacions de control remot, així com en dispositius detectors.

Diode

Un díode és un disposotiu electrònic, el funcionament del qual es pot extrapolar al d'una vàlvula de buit, ja que permet el flux del corrent elèctric en una direcció, però el bloqueja en el sentit contrari.

Transistor

Transistor.jpg
El transistor és un dispositiu semiconductor d'estat-sòlid que s'utilitza per a l'amplificació i la commutació, i té tres terminals: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor és el component principal de tota l'electrònica moderna. En els circuits digitals, el transistor s'utilitza com un interruptor elèctric molt ràpid, i l'organització sistemàtica dels transistors permet que funcionin com a portes lògiques, memòries tipus RAM i microprocessadors.

El transistor s'inventà als Laboratoris Bell en desembre de 1947. Hi ha dos tipus bàsics de transistors, els bipolars i els d'efecte camp.

Generador:

Generador electric2.jpg
Generador electric.jpg
Un generador és un mecanisme capaç de transformar  en electricitat un altre tipus d'energia,que pot ser química,mecànica o lluminosa.Un generador elèctric es tot aquell dispositiu capaç de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos dels seus punts,anomenats pols o borns.Els generadors elèctrics són màquines destinades a transformar l'energia mecànica en elèctrica.Aquesta transformació s'aconsegueix per l'acció d'un camp magnètic sobre els conductors elèctrics disposats sobre una armadura(denominada també estator).Si mecànicament es produeix un moviment relatiu entre els conductors i els camp,es genera una força electromotora.Hi ha tres tipus de generadors
Pilas.jpg
  1. Les piles i bateries són exemples de primer tipus, ja que converteixen en electricitat l'energia de certes reaccions quimiques.
  2. Els aerogeneradors i les centrals hidroelèctriques, inclouen alternadors que transformen l'energia mecànica en energia elèctrica. Es basen en el fenomen de la inducció electromagnètica.
  3. Les plaques fotovolcaiques generen electricitat a partir de la llum

Electroimant

Això es un electroimant
Un electroimant ès un tipus d'imant en el camp magnètic és produit pel flux d'un corrent elèctric. I en conseqüència, el camp desapareix en cessar el flux del corrent elèctric. El físic anglès William Sturgeon el va inventar el 1825. El primer electroimant era una peça de ferro en forma de ferradura envoltada per un enrotllament o bobinat, quan el corrent passaba per la bobina l'electroimant es magnetitzava quan cessava es desmagnetitzava. Sturgeon va demostrar el poder del seu invent aixecant nou lliures (uns 4Kg) amb una peça de ferro de set unces (menys de 200 grams) amb un enrotllament pel que passava el corrent d'una bateria d'una única cel.la.

A més Sturgeon podia regular el seu electroimant, aixó va ser el principi de la utilització de l'electricitat per fer màquines pràctiques i controlables i va posar les bases per les comunicacions electròniques.

Electroimants i imants permanents

El principal avantatge d'un electroimant front un imant permanent rau a que el seu camp magnètic pot ser manipulat de manera ràpida controlant el corrent elèctric . Per contra, és necessari que hi hagi una aportació continuada d'energia electrica per tal de mantenir el campmagnètic

Producció d'electricitat

Existeixen diversos sistemes per produir electricitat: els generadors de corrent continu com   les dinamos, les piles, i baterias i les cel.lules fotovoltaiques en son exemples. A les centrals electriques pero es produeix corrent altern mitjançant lélternadora.

Lelternadora produeix electricitat a partir de l'energia mecanica de rotacia subministriva.www.youtube.com/watch

L'electricitat representa al voltant d'un terç de l'energia consumida al món, l'electrotècnia és la part de la ciència que s'ocupa de les aplicacions domèstiques i industrials de l'electricitat: producció,transformació,transport,distribució i utilització.

El mètode més habitual per produir grans quantitats d'electricitat és la utilització d'un generador,que converteix l'energia mecànica en corrent altern. La font d'energia no ha de ser
produccio d'electricitat
necessariàment de tipus mecànic, per exmple, en el cas de les piles és  químic i en el cas dels panells solars és l'efecte -fotoelèctric.

'Hi ha molt tipus de centrals productores d'electricitat que es diferencien unes de les altres en la manera en com obtenen l'electricitat. L'energia que origina la major part de l'electricitat és generada a partir de altres fonts d'energia, con la calor, que el seu torn és aconseguida d'un altre tipus d'energia com poden ser els combustibles fòssils, o una energia renovable

Història de la electricitat

Bombilla.jpg
Des dels temps més reculats dels homínids, que l'ambre (resina fòssil de pi extingit) és valorat per la seva condició d'electritzable per fricció, fins el punt que en grec ambre és elektron,d'on prové la paraula electrecitat. A l'any 600 aC Tales de Milet descriu el poder d'atracció de l'ambre fregat i la seva capacitat de produir guspires.

Als inicis de la imposició del corrent altern, es va trobar Iraq, el 1938, la Bateria de Bagdad, datada pels voltants del 250 aC s'ha provat amb èxit el seu funcionament i les possibles aplicacions terapèutiques. També hi han descripcions de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.

Ni romans,ni gots,ni àrabs, ni els cristians de l'edat mitjana, no progressaren en absolut, ans al contrari, desconeixen totalment l'electricitat, amb l'excepció d'algun alquimista. NO fou fins la publicació del llibre De Magnete, al 1600 per William Gilbert, on es va descriure els fenomens coneguts pels grecs, utilitzat la paraula llatina electricus i va establir les diferències entre magnetisme i electricitat. El 1660 Otto von Guericke va intentar un generador electrostàtic.

Benjamin Franklin el 1752, formula la teoria del corrent elèctric, explicant la presència de carregues positives i negatives. El 1790 Alessandro Volta torna a inventar la bateria de Bagdad i descriu la diferència de potencial elèctric. Al 1876, Thomas Alva Edison, que tenia por a la obscuritat, crea “La Fàbrica d'invents de tot tipus” a Menlo Park, New Jersey. El 1878, desprès d'una sèrie d'importants invents, experimenta amb el recent invent de Sir Joseph Wilson Swan: la làmpada incandescent, basada en els experiments de Hienrich Göbel, descobrint més de 1.000 maneres diferents amb diferents metalls i fibres, de com no construir la bombeta i gastant més de 50.000$; finalment patenta el filament de bambú carbonitzat per industrialitzar la bombeta d'incandescència.

El 21 d'octubre 1879 inaugura la primera sèrie de focus en paral·lel que va funcionar 48 hores, busca finançament en John Pierpoint Morgan, per fundar la Edison General Electric, basada en els principis moderns de generació i producció, estrenant el 1882 la primera planta elèctrica de corrent continu al carrer Pearl de Nova York, també dissenya una locomotora i un cotxe elèctrics; comença una nova era.

Mentre Edison recomanava el senat la llei contra el transport del corrent elèctic a mol alta tensió M.A.T va irrompre un altre mag de les patents, el revolucionari, bohemi i genial Nikola Tesla (800 patents), empleat a la companyia telefònica de Budapest subsidiària d'Edison, amb el projecte del generador del corrent altern; Edison li justificà la seva oposició a la molt alta tensió perquè no es podia emmagatzemar, peró sobretot per extremadament perillosa, cara i inhumana, i li ofereix perfeccionar els generadors de corrent continu autogestionària basant-se en les energies lliures, hi treballa molt eficientment, però obstinat i convençut, amb fe cega, de les seves teories, trenca relacions amb Edison i no para fins inaugurar, el 1893, el primer generador hidroelèctric de corrent altern als salts del Niàgara, il·luminar 50.000 focus a l'Exposició Universal i transmetre-la fins a la ciutat de Buffalo (Estat de Nova York). 

Personatges rellevants en l'electricitat

Diuen que la primera observació sobre l’electricitat la va realitzar Tales de Mileto l’any 600 abans de Crist. Observà que petites partícules d’herba seca eren atretes per un tros d’ambre que abans havia fregat amb la seva túnica. No sabem si això era fruit d’una experiència o de la casualitat, però és la primera referència que es té del coneixement de l’electricitat. També es diu que a Síria, les dones utilitzaven la rara propietat de l’ambre per treure les fulles, palla i petites coses que s’enganxaven a la roba.

Però, va haver de ser tres segles més tard que el filòsof Theophrastus (374-287 AC) va deixar per escrit aquestes observacions i altres que va fer amb diverses substàncies, fent d’aquesta manera el primer estudi científic sobre l’electricitat.

El romà Plíni (23-79 DC), conegut viatger i naturalista clàssic, va fer també experiments amb l’ambre i ho comparà amb la pedra imant. També parlà d’un peix del que sortien espurnes, però no relacionà els fenòmens entre ells i els citava senzillament com a curiositats naturals dignes de figurar en el llibre que va escriure.

Al cap de mil cinc-cents anys, el metge i físic anglès William Gilbert (1544-1603) degué llegir o degué saber d’aquestes experiències fetés a la Grècia clàssica i les va repetir... va estudiar els efectes produïts, és a dir l’atracció de l’ambre sobre unes fines partícules i anomenà electricitat a aquest fenomen, de la paraula elektron que és el nom grec de l’ambre. Experimentà amb altres substàncies i va observar el mateix fenomen en el sofre, el lacre, i algunes pedres precioses. La Reina Elizabeth I li demanà també que fes un estudi dels imants per a millorar l’exactitud de les brúixoles usades per a la navegació. Aquest treball va ser la base dels estudis posteriors d'Electrostàtica i Magnetisme. Gilbert va escriure un llibre que titulà "De Magnete", on feia referència a Tales i a Theophrastus. El Gilbert és el nom de la unitat de mesura de la força electromotriu.

Anys desprès de la mort de Gilbert, l’irlandès Boyle va demostrà que l’electricitat perdura un cert temps en els cossos desprès d’haver-los fregat

A partir d’aquests estudis, l’electricitat va despertar la curiositat i va ser objecte de moltes investigacions. L’ambient científic de finals del segle XVII va ser favorable a aquestes recerques. L’any 1672, l’alemany Otto von Guericke (1602-1686) va desenvolupar la primera màquina electrostàtica per produir càrregues elèctriques. També descobrí que cossos que no han estat electritzats per fricció, s’electritzaven quan es posaven en contacte amb altres que ho havien estat.

L’any 1733, el francès François de Cisternay du Fay descobrí que dues esferes de suro, fregades amb una vareta de resina, es rebutjaven si es posaven en contacte una amb l’altra. Però, si les carregava elèctricament per separat i de diferent manera (una amb una vareta de vidre i l’altre amb una de resina) s'atreien en lloc de separar-se. Es creia que l’electricitat tenia una naturalesa fluida i digué que n’hi havia de dos tipus: resinosa i vítria.

L’any 1745, a la universitat de Leyden es va idear un sistema per emmagatzemar electricitat estàtica, "la botella de Leyden" que més tard seria el primer condensador elèctric. Aquest ingeni es va fer popular i s'utilitzà per fer demostracions de les meravelles de l’electricitat. La botella va ser millorada, però mantingué la seva estructura original. Durant molts anys va ser objecte d’experiències i enginy fonamental per detectar el comportament de moltes altres experiències sobre l’electricitat. A l’any 1795 es publicà una història de l’electricitat en tres volums que deia que amb la botella de Leyden s’inicià una nova era de l’electricitat i que era improbable que es pogués esperar qualque cosa més d’aquest fenomen. Dos anys desprès, el físic anglès William Watson, mitjançant un cable va transmetre instantàniament una càrrega elèctrica a una distància de més de tres quilòmetres... Es podia utilitzar aquest fenomen per a la comunicació instantània? La resposta va tardar uns anys encara.

Benjamí Franklin, també conegut com a un dels polítics de la independència dels EEUU, va ser un notable investigador de l’electricitat. Un amic que venia d’Europa li va dur una botella de Leyden, amb la que pogué du a terme gran quantitat d’investigacions. La invenció del parallamps va ser el resultat de les seves experiències amb electricitat atmosfèrica. L’any 1747 va afirmar, en contra del que s’havia dit abans, que no hi havia dos tipus de fluids elèctrics, sinó un sol tipus que es podia presentar per excés o per defecte, i anomena a aquests efectes com a "electricitat positiva" o "electricitat negativa". Aquesta idea de "dues electricitats" era incorrecta, però els noms de positiu o negatiu encara se segueixen utilitzant

L’any 1750 es va idear una màquina d’inducció de càrregues elèctriques que millorà les primeres d’aquestes màquines ideades 75 anys abans.

L’any 1766 el químic Joseph Priestley (1733-1804) va afirmar que la força entre càrregues elèctriques és inversament proporcional a la distància que les separa. A aquest químic se li deu també el descobriment de l’oxigen

L’any 1776, Charles Agustin de Coulomb (1736-1806) inventà la balança horitzontal amb la que va mesurar exactament la força d’atracció entre càrregues elèctriques i confirmà experimentalment les teories de Priestley de deu anys abans.

Un anatomista italià, Luigi Galvani, observà per primera vegada que una descàrrega elèctrica sobre les potes d'una granota morta produïa contraccions dels seus músculs. Diuen que aquest descobriment va ser la inspiració de la novella "El Doctor Frankenstein" escrita en aquesta època. Galvani va penjar músculs de granota a una reixa metàl·lica durant una tempesta. Les potes de les granotes es movien i això va durar fins i tot desprès de la tempesta. Va descobrir que l’estimulació es produïa quan el múscul tocava dos metalls diferents de la reixa, ferro i coure. Galvani va creure que l’electricitat es generava en el múscul, observació errònia que es descobrí més tard per altres investigadors. Galvani va fer el seu descobriment l’any 1786, però continuà investigant i va publicar el seus resultats l’any 1791.

Alessandro G. Volta, uns anys més tard (1796) va suposar el contrari, és a dir, que el contacte entre metalls diferents era el que generava electricitat. Aquesta hipòtesi li va permetre construir el primer dispositiu generador d’electricitat. Era la transformació de l’energia d’una reacció química en energia elèctrica. Aquesta va ser la primera vegada en la història que es generava electricitat continua i estable.. Va comunicar les conclusions de la seva investigació a la "Royal Society" de Londres el 28 de juny de 1800. Aquest dia es considera que començà el segon període de l’electricitat. Ja no es depenia de l’electricitat estàtica i es pot dir que es va entrar a la història de l’electricitat aplicada o de la indústria elèctrica.

Webs d'interès

ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat  

bibliotecnica.upc.es/bib240/serveis/fhct/expo_elec.asp

ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat_est%C3%A0tica

Eines de l'usuari