Els Okupes

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Introdució

Okupa i els seus derivats procedix, òbviament, de la paraula ocupació. L'ocupació de vivendes abandonades ha existit sempre, i a Espanya aquest fet va conèixer un gran auge durant els anys 1960 i 1970, com a forma de donar eixida a la gran demanda generada per l'afluència de població del camp a les ciutats.

Aparició

Els okupes sorgiren a mitjan anys 80 a imatge i semblança dels squatters anglesos. Darrere de diversos titubejos amb la denominació (perquè no existia en català cap paraula per a anomenar l'ocupació de vivendes i locals), adopten el nom d'okupes, escrit amb una "k" contracultural i "punk". Per als okupes, la diferència entre ocupar i okupar resideix en el caràcter polític d'aquesta última acció, en la que la presa d'un edifici abandonat no és només una finalitat sinó també un mitjà per a denunciar les dificultats d'accés a una vivenda .
simbol okupa

La paraula okupa i els seus derivats han estat popularitzats per la premsa de manera que ha arribat a ser reconeguda acadèmicament i ara és d'ús corrent, tant en la llengua col·loquial com en els mitjans de comunicació, així com també en els diccionaris bilingües com a equivalent català de l'anglès squat. S'utilitza tant en castellà com en català, èuscar, gallec i altres llengües d'Espanya. No obstant això, en la seva accepció popularitzada per la premsa ha utilitzat per a designar a qualsevol que s'instal·li en una vivenda abandonada, tengui aquesta acció caràcter polític o no. El terme okupa pot designar també el lloc okupat.

Historia

El moviment okupa apareix a Itàlia l'any 1968 en mans d'un grup d'obrers i d'estudiants, a causa d'unes fortes crisis polítiques portades a terme per la política demòcrata - cristiana. Aquests grups d'obrers i d'estudiants es reunien en manifestacions on feien sentir la seva veu i l'escampaven en contra de les injustícies que es vivien al país. En una d'aquestes manifestacions es va produir la primera okupació a Milà i va ser un antic hotel situat al centre de la ciutat, el desallotjament vindria 9 mesos després de l'okupació. Durant aquests nous mesos d'okupació a l'antic hotel okupat s'hi van realitzar diverses activitats de caire cultural, polític i artístic. Aquesta okupació va voler donar a conèixer nous pensaments, diferents formes d'actuar, i donar una nova visió de la vida quotidiana. A partir d'aleshores Itàlia seria la capdavantera en aquest moviment i aniria creixent en força per tot el país gràcies a l'empeny de molts obrers. Es diu que a Romà hi havia més de 3.000 famílies okupant, i en aquestes cases s'hi realitzaven activitats de ús social per ex: casals on la gent s'hi reunia per parlar-hi lliurement i fer el que vulgues, sales per a grans concerts on hi anaven cantants reivindicatius en contra del sistema i fins i tot hi havia programes de radio. Les repressions estaven presents en aquestes cases i en les persones que la okupaven però l'estat mai va poder frenar aquest moviment, l'any 1979 l'estat italià va posar una ofensiva aquest moviment per tal de destruir-lo.

El moviment ha tingut una força significativa en Alemanya, Holanda, Espanya. No obstant això, el moviment aquesta en moltes parts de Europa (Apuntales dels que ja s'han dit, aquesta en Itàlia, França, Anglaterra, etc..) i Llatinoamèrica (Xile, Argentina, Brasil, Colòmbia, Veneçuela, entre altres).

La pel·lícula L'estratègia del caragol tracta l'assumpte de l'okupació a Colòmbia.

Per què okupar?

1.Un habitatge okupat és un crit de lluita contra aquest sistema econòmic que ens obliga a dedicar la major part del nostre sou/diners a pagar per un sostre. Algo que és de primera necessitat. és un acte d'insubmisió contra la lògica del sistema capitalista que tot ho converteix en mercaderia. és un acte de ruptura a l'oferta i la demanda, és un espai mort del canvi monetari, és un stop, un prou, un aturat. Un lloc que permet fugir del xantatge econòmic i poder relacionar-te fora d'ell.

2.Un espai okupat és un lloc que permet dur a terme activitats col.lectives, a establir llaços comunitaris. No és tant sols un espai físic que es comparteix sinó caminar i escollir plegades, escapant-se de l'aïllament i la soletat que ens imposa la societat on vivim.

3.Un espai okupat és un espai que permet reunir i practicar l'autogestió a col.lectius i grups, sense dependre de les institucions, funcionant assambleariament, sense especialització, etc. Permet dissenyar la vida personal i colectiva. Ser la pròpia fontanera........

4.Un espai okupat és un record i una reafirmació de la lluita de gran part de l'humanitat: dels jornalers que ocupaven i ocupen terres, de les associacions de veïns i col.lectius de barri que ocupaven cases als anys '70, dels obrers que prenen i autogestionen els tallers i fàbriques, de les festes populars que ocupen els carrers i places, etc.

5.Ens estan obligant a ser totes propietaries, a pagar 40 anys als bancs, a estar lligats a l'hipoteca i viure sota el terror de perdre el lloc de treball, a respectar la propietat privada per sobre de les necessitats de les persones, ens estan obligant a traicionar-nos a nosaltres mateixes.

L'Okupació com a recerca d'una vivenda

Casa Okupada

Hi ha diversos motius pels quals es sol realitzar una okupació. En alguns casos es tracta de famílies, grups de persones o individus que cerquen un lloc on poder viure i no poden o no volen pagar un lloguer ni una hipoteca. Es tracta d'un moviment social que reivindica el dret a una vivenda digna.

L'Okupació com a mètode d'autogestió

Existeixen nombrosos casos d'Okupacions promogudes per gent que cerca crear alternatives culturals i associatives en els barris en els quals viuen, a través dels cridats centres socials okupats. La seva finalitat és crear espais autogestionats des d'on poder crear activitats lliures de pressions econòmiques i polítiques. S'organitzen assembleàriament per a evitar la creació de líders i solen estar vinculats ideològicament a l'anarquisme o a alguna tendència d'esquerra revolucionària.

Aspectes legals de l'okupació

Fins a la promulgació d'un nou codi penal a finals de 1996 no existia a Espanya una figura legal que penalitzara específicament l'ocupació de llocs abandonats. Aquesta, de fet, havia gaudit d'una certa tolerància en les dècades anteriors com a mode de resoldre parcialment el problema generat per l'afluència de gent del camp a les ciutats. En els primers anys de la democràcia van ser legalitzades milers d'ocupacions il·legals de vivendes de propietat estatal.

Fins a 1996 la figura legal a què es recorria era a la de la falta de coaccions: el propietari de la casa okupada denunciava els inquilins il·legals adduint que li impedien utilitzar la seua propietat, la qual cosa constituïa una coacció. S'obria llavors un procés judicial civil (no penal), generalment llarg, que solia acabar amb una orde de desallotjament de la casa okupada. Va haver-hi no obstant això nombroses excepcions: de vegades els jutges donaven la raó als okupes. Els factors considerats eren els anys d'abandó de l'edifici, l'estat del mateix i, en general, qualsevol indici de permetera suposar absència de "funció social" de la propietat. De vegades aquest tipus de sentències eren dictades per tribunals superiors quan els edificis en litigi ja havien sigut desallotjats per orde dels tribunals de primera instància. Altres vegades els propietaris no denunciaven la okupació, bé perquè es desinteressaven de la seua propietat (solia ser el cas de persones que havien heretat la mateixa i no tenien intenció de fer res amb ella), bé perquè consideraven que la presència de okupes protegia a l'edifici del seu deteriorament físic o impedia que fóra utilitzat per gent a qui consideraven menys desitjable, o bé per tindre simpaties amb el moviment okupa.

Encara que la majoria dels casos acabaven en desallotjament, la lentitud del procés civil donava expectatives d'una certa duració de la okupación. Això, unit al ràpid increment del preu de la vivenda, va fer que les okupaciones cresqueren exponencialment en els años 90. El nou codi penal aprovat en 1996 pretenia posar límit a les mateixes, tipificant-les com a delicte d'usurpació. La consideració de delicte accelerava considerablement el procés de desallotjament, permetent a més que aquest es produïra per sorpresa, és a dir, sense prèvia notificació als ocupants il·legals. No obstant això, els jutjats solien considerar conclosa la qüestió amb el desallotjament de la propietat ocupada, arxivant la causa a continuació. És a dir, que quasi mai s'han dictat les condemnes previstes legalment pel delicte d'usurpació, la qual cosa ha generat una sensació d'excessiva permisividad en alguns propietaris i poders públics locals. Per això, a vegades s'ha recorregut a interposar denúncies no per usurpació sinó per delictes més greus com a desordes públics, violació de domicili o robatori. Les dites denúncies tampoc han comportat condemnes, per no haver-se pogut demostrar, però sí que tenen un efecte punitiu en la mesura que obliguen els acusats fer-se càrrec d'un procés judicial dur i sovint costós.

Les escasses condemnes relacionades amb l'okupació han estat les derivades de denúncies per casos de resistència a l'autoritat durant els desallotjaments.

En alguns casos, els anomenats Centres Socials Okupats (CSO's) han intentat legalitzar la seva situació iniciant un diàleg amb les institucions, a imatge de les negociacions que s'han donat en altres països europeus on llocs inicialment okupats han acabat per ser cedits baix fórmules de lloguer davall o fins i tot declarats d'interès social o cultural. Aquest tipus de diàlegs han trobat interlocutors interessats en les institucions, però generalment no han donat fruit, excepte parcialment en casos com el de la Eskalera Karakola, Centre social Sec, i l'escola de La Prospe a Madrid.

Els anarquistes solen dir que aquest moviment és d'inspiració anarquista, ja que segons aquesta ideologia l'establiment de persones en edificis que no s'usen no seria quelcom immoral, ja que diferència entre possessió i propietat. La justificació ve que per als anarquistes la propietat no té justificació i per tant és il·legítim que alguna persona física o jurídica tinga una propietat, sent tan sols legítim tindre una possessió. En establir-se una o diverses persones en un edifici que no s'usa no s'estaria Violant la possessió de ningú, ja que ningú està allí. En realitat, aquesta forma de pensar no és exclusiva de l'anarquisme però és en l'anarquisme on millor es desenrotlla.

Entrem en debat

  • Jo trob que tot i que està mal fet okupar, un lloc que no et correspon, i malgrat no es una forma de vida exemplar, les persones ho fan per necessitat, per que avui en dia comprar un pis, t'obliga a estar endeutat quaranta anys amb els bancs, es normal que si no els faciliten cap lloc on anar-se'n, acudeixin a aquestes cases abandonades, pero evidentment, no es una excusa, ja que jo pens que per aconseguir-ho aluna cosa em de lluitar treballant, cosa que ells s'imposen, i per això, es impossible, aconseguir una casa on viure si no fas feina, i no lluites per aconseguir-la, ja que okupant-la no es la millor manera de lluitar i demostrar que la vols, per molt que tots en mereixem una casa digna on viure.--Tbellido92 16:42, 23 gen 2008 (CET)

  • Teresa; estic d'acord amb tu de que les coses s'han de guanyar treballant i no es poden fer per les males. L'okupació no és legal ja que els okupes van a una casa que te un propietari i que ell pot fer el que vol amb la seva casa i si la te per anar de vacacions i hi va i la troba amb okupes creus que es serà una grata sorpresa per ell? Hi ha altres solucions com per exemple anar a lloguer o viure amb mes gent i repartir gastos però l'okupació no és correcte!--Mcaldentey92 17:54, 23 gen 2008 (CET)

  • Bones!, Jo també estic d'acord amb vosaltres, si nosaltres,(els nostres pares,padrins...)han pogut tenir un lloc on viure,dormir...crec que es perque ells han lluitat tota sa vida per poder mantenir una casa i la seva familia, trob que es molt injust que els "okupes" hàgin d'habitar una propietat que no es seva,els okupes el que haurien de fer es treballar per mantenir la seva familia i poder mantenir també una casa...,també trop que si els okupes fan aixó es perque ho necesiten perquè jo m'hi pos al seu lloc, i creec que no es gàire agradable viure d'aquesta manera.--Mlozano92 20:19, 23 gen 2008 (CET)
Eines de l'usuari