Els mitjans de comunicació -2008-2009

De Lledonerwiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(Hi ha 27 revisions intermèdies sense mostrar fetes per un usuari)
Línia 15: Línia 15:
 
=== TELÈFON  ===
 
=== TELÈFON  ===
  
El telèfon (del grec τῆλε, tēle, "llunyà" i φωνή, phōnē, "veu") és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més. El telèfon és un dels electrodomèstics més comuns. La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.  
+
[[Image:Stickduo.jpg|thumb|right|250x250px]]El telèfon (del grec τῆλε, tēle, "llunyà" i φωνή, phōnē, "veu") és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més. El telèfon és un dels electrodomèstics més comuns. La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.  
  
 
Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d'àudio que es codificava en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure. Avui dia han evolucionat fins als telèfons mòbils, que duen el senyal usant l'aire com a medi físic, en forma d'ones hertzianes, i codificant el senyal d'àudio de forma Senyal digital, que permet major compressió, correcció d'errors, etc.  
 
Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d'àudio que es codificava en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure. Avui dia han evolucionat fins als telèfons mòbils, que duen el senyal usant l'aire com a medi físic, en forma d'ones hertzianes, i codificant el senyal d'àudio de forma Senyal digital, que permet major compressió, correcció d'errors, etc.  
  
Orígens del telèfon: L'any 1854, l'inventor francès Charles Bourseul va plantejar la possibilitat d'utilitzar les vibracions causades per la veu sobre un disc flexible o diafragma, per tal d'activar i desactivar un circuit elèctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc allunyat, que reproduiria el so original.  
+
Orígens del telèfon: L'any 1854, l'inventor francès Charles Bourseul va plantejar la possibilitat d'utilitzar les vibracions causades per la veu sobre un disc flexible o diafragma, per tal d'activar i desactivar un circuit elèctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc allunyat, que reproduiria el so original. [[Image:Lokpimjl.jpg|thumb|left|220x220px]]
  
 
Anys més tard, el físic alemany Johan Philip Reis, va inventar un instrument que era capaç de transmetre notes musicals, però no de reproduir la veu humana.  
 
Anys més tard, el físic alemany Johan Philip Reis, va inventar un instrument que era capaç de transmetre notes musicals, però no de reproduir la veu humana.  
Línia 25: Línia 25:
 
No obstant, durant molts anys s'ha atribuït la invenció a Alexander Graham Bell, físic i inventor nord-americà d'origen escocès, mentre treballava en la transmissió de sons per sords, va descobrir que modificant un corrent elèctric continu, es podien imitar les vibracions que produeix la veu humana.  
 
No obstant, durant molts anys s'ha atribuït la invenció a Alexander Graham Bell, físic i inventor nord-americà d'origen escocès, mentre treballava en la transmissió de sons per sords, va descobrir que modificant un corrent elèctric continu, es podien imitar les vibracions que produeix la veu humana.  
  
L'any 1876 va patentar un equip que podia transmetre la veu a través d'un cable al que va batejar amb el nom de telèfon. Si ben és cert que va ser el primer en patentar l'invent i per tant s'enduu el reconeixement, recentment s'ha esclarit que possiblement copiés la patent d' Elisha Gray, que treballava independentment en la costa Oest.  
+
L'any 1876 va patentar un equip que podia transmetre la veu a través d'un cable al que va batejar amb el nom de telèfon. Si ben és cert que va ser el primer en patentar l'invent i per tant s'enduu el reconeixement, recentment s'ha esclarit que possiblement copiés la patent d' Elisha Gray, que treballava independentment en la costa Oest. 
  
=== TELÈGRAF ===
+
=== TELÈGRAF ===
  
La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transposrt físic de les lletres que componen el missatge.  
+
[[Image:Spurs.jpg|thumb|right|250x250px]]La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transposrt físic de les lletres que componen el missatge.  
  
Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric, en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fil", que utilitza la ràdio.<br> En sentit general, també s'inclou dins el terme "telegrafia" les formes més modernes de transmissió d'informació, com el fax, el correu electrònic i les xarxes d'ordinadors en general.<br> Amb el desenvolupament de l'electricitat durant el segle XIX, va arribar l'era del telègraf elèctric. El 1832 Samuel Morse es va inspirar en els treballs dels seus predecessors per inventar un sistema simple i robust. El 1838 Charles Wheatstone va construir el primer telègraf elèctric, que va funcionar entre Londres i Birmingham. El sistema es basa en el següent procés:<br>Una línia elèctrica enllaça dos punts, en cada extremitat una màquina idèntica envia rep missatges codificats. La màquina està formada per un emissor i un receptor. <br>L'emissor és un manipulador manual, un senzill interruptor que alimenta la línia, amb una bateria, durant un interval de temps més o menys breu. <br>El receptor és un electroimant connectat directament a la línia i que acciona un mecanisme encarregat de transcriure el codi mitjançant la impressió d'unes marques en una banda de paper, que avança al ritme de les impulsions emeses per la línia. <br>Quan un operador prem el manipulador del seu emissor, el receptor distant entra en acció deixant una marca sobre la banda de paper i emetent un soroll. La banda de paper permet guardar un registre del missatge i permet una eventual absència de l'operador en recepció. <br> El codi inventat per Morse és la transcripció en una sèrie de punts i ratlles de les lletres de l'alfabet i de la puntuació més habitual. El punt és una impulsió breu i la ratlla una impulsió llarga. Aquest codi i aquesta màquina elèctrica permetien una transmissió molt ràpida i fiable dels missatges.<br> Des de les primeres experiències de transmissió per radioelectricitat el principi del telègraf Morse va ser utilitzat per assegurar les transmissions de missatges per ràdio. El principi de codificació és el mateix, però ara els impulsos no es transmeten per un suport físic (el cable), sinó mitjançant ones de ràdio. En aquest moment la transmissió de la informació s'acabava d'alliberar de pràcticament tots els obstacles, no quedava més que perfeccionar el sistema per arribar als sistemes de transmissió més moderns dels segle XX i segle XXI.<br> El codi Morse encara que caigut en desús actualment encara s'utilitza com a sistema de transmissió de socors en l'exèrcit i com a passatemps entre els radioaficionats. El seu mèrit és de ser fàcilment decodificable "d'oïda" per un operador especialment format i un emissor-receptor poc sofisticat. La gran eficàcia de la transmissió ràdio en morse és la possibilitat de desxifrar un senyal "tot-o-res" amb una relació senyal/soroll molt petita.  
+
Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric, en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fil", que utilitza la ràdio.<br> En sentit general, també s'inclou dins el terme "telegrafia" les formes més modernes de transmissió d'informació, com el fax, el correu electrònic i les xarxes d'ordinadors en general.<br> Amb el desenvolupament de l'electricitat durant el segle XIX, va arribar l'era del telègraf elèctric. El 1832 Samuel Morse es va inspirar en els treballs dels seus predecessors per inventar un sistema simple i robust. El 1838 Charles Wheatstone va construir el primer telègraf elèctric, que va funcionar entre Londres i Birmingham. El sistema es basa en el següent procés:<br>Una línia elèctrica enllaça dos punts, en cada extremitat una màquina idèntica envia rep missatges codificats. La màquina està formada per un emissor i un receptor. <br>L'emissor és un manipulador manual, un senzill interruptor que alimenta la línia, amb una bateria, durant un interval de temps més o menys breu. <br>El receptor és un electroimant connectat directament a la línia i que acciona un mecanisme encarregat de transcriure el codi mitjançant la impressió d'unes marques en una banda de paper, que avança al ritme de les impulsions emeses per la línia. <br>Quan un operador prem el manipulador del seu emissor, el receptor distant entra en acció deixant una marca sobre la banda de paper i emetent un soroll. La banda de paper permet guardar un registre del missatge i permet una eventual absència de l'operador en recepció. <br> El codi inventat per Morse és la transcripció en una sèrie de punts i ratlles de les lletres de l'alfabet i de la puntuació més habitual. El punt és una impulsió breu i la ratlla una impulsió llarga. Aquest codi i aquesta màquina elèctrica permetien una transmissió molt ràpida i fiable dels missatges.<br> Des de les primeres experiències de transmissió per radioelectricitat el principi del telègraf Morse va ser utilitzat per assegurar les transmissions de missatges per ràdio. El principi de codificació és el mateix, però ara els impulsos no es transmeten per un suport físic (el cable), sinó mitjançant ones de ràdio. En aquest moment la transmissió de la informació s'acabava d'alliberar de pràcticament tots els obstacles, no quedava més que perfeccionar el sistema per arribar als sistemes de transmissió més moderns dels segle XX i segle XXI.<br> El codi Morse encara que caigut en desús actualment encara s'utilitza com a sistema de transmissió de socors en l'exèrcit i com a passatemps entre els radioaficionats. El seu mèrit és de ser fàcilment decodificable "d'oïda" per un operador especialment format i un emissor-receptor poc sofisticat. La gran eficàcia de la transmissió ràdio en morse és la possibilitat de desxifrar un senyal "tot-o-res" amb una relació senyal/soroll molt petita.
  
=== PREMSA ===
+
=== PREMSA ===
  
La premsa (també anomenada premsa escrita) és el conjunt de publicacions impreses en paper amb una certa periodicitat (diària, setmanal, mensual, etc) destinades, bàsicament, a difondre informació. Aquesta pot ser d'actualitat, històrica, generalista o relativa a un àmbit concret de la vida, o per a l'entreteniment (còmics o passatemps). Podem distingir l'anomenada premsa diària, impresa en paper econòmic i sovint utilitzant el blanc i negre, o les revistes, que tenen, normalment, periodicitat setmanal o mensual i que estan impreses en paper d'alta qualitat i amb fotografies en color de bona qualitat. Des de fa uns anys, la premsa té dues manifestacions ben diferenciades: la premsa gratuïta i la de pagament.  
+
[[Image:Spers.jpg|thumb|right|Premsa]]La premsa (també anomenada premsa escrita) és el conjunt de publicacions impreses en paper amb una certa periodicitat (diària, setmanal, mensual, etc) destinades, bàsicament, a difondre informació. Aquesta pot ser d'actualitat, històrica, generalista o relativa a un àmbit concret de la vida, o per a l'entreteniment (còmics o passatemps). Podem distingir l'anomenada premsa diària, impresa en paper econòmic i sovint utilitzant el blanc i negre, o les revistes, que tenen, normalment, periodicitat setmanal o mensual i que estan impreses en paper d'alta qualitat i amb fotografies en color de bona qualitat. Des de fa uns anys, la premsa té dues manifestacions ben diferenciades: la premsa gratuïta i la de pagament.
  
=== RÀDIO ===
+
=== RÀDIO ===
  
La ràdio és la transmissió de senyals a través de la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de la llum visible. La radiació electromagnètica viatge per mitjà de camps electromagnètics oscil·latoris que travessen l'aire i el buit de l'espai. La informació és transportada per mitjà de canviar sistemàticament, es a dir, modular certes propietats de les ones radiades com són l'amplitud, la freqüència o la frase. Quan les ones de ràdio passen per un conductor elèctric, els camps oscil·latoris indueixen un corrent altern en el conductor. Això pot ser detectat i transformat en so o en altres senyals que portin informació.  
+
La ràdio és la transmissió de senyals a través de la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de la llum visible. La radiació electromagnètica viatge per mitjà de camps electromagnètics oscil·latoris que travessen l'aire i el buit de l'espai. La informació és transportada per mitjà de canviar sistemàticament, es a dir, modular certes propietats de les ones radiades com són l'amplitud, la freqüència o la frase. Quan les ones de ràdio passen per un conductor elèctric, els camps oscil·latoris indueixen un corrent altern en el conductor. Això pot ser detectat i transformat en so o en altres senyals que portin informació.
  
=== TELEVISIÓ ===  
+
=== TELEVISIÓ ===
  
 
1.-La televisió (abreujat TV) és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. La paraula "televisió" és un mot híbrid, provinent del grec i del llatí. "Tele-" en grec antic vol dir "lluny", mentre que "-visió" ve del llatí "visió", que significa "veure" o "vista".  
 
1.-La televisió (abreujat TV) és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. La paraula "televisió" és un mot híbrid, provinent del grec i del llatí. "Tele-" en grec antic vol dir "lluny", mentre que "-visió" ve del llatí "visió", que significa "veure" o "vista".  
  
La televisió comercial va començar als anys 30. Des de llavors, la tele ha esdevingut un dels electrodomèstics més comuns arreu. Els anys 70 aparegueren els primers aparells de video, que permetien enregistrar el continguts de la TV. Com les cintes VHS i més tard el DVD. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna.L'aparell usat per rebre la televisió és el televisor. Internament té múltiples circuits electrònics, incloent-ne els que sintonitzen i descodifiquen el senyal. A l'aparell mancat d'aquests circuits se l'anomena monitor, en lloc de televisor. Apart de la televisió analògica tradicional, alguns televisors estan dissenyats per rebre diferents senyals i formats, com un circuit tancat de TV (CCTV), televisió digital, o televisió d'alta definició (HDTV).<br> 2.-Història: Paul Gottlieb Nipkow va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió el 1884.<br> A. A. Cambell Swimton va escriure una carta a la revista Nature el 18 de Juny de 1908 descrivint el seu concepte de televisió electrònica utilitzant el tub de raigs catòdics inventat per Karl Ferdinand Braun. <br> Un sistema semi-mecànic de televisió analògica va ser exhibit per primera vegada a Londres el febrer de 1924 per John Logie Baird i imatges en moviment per Baird el 30 d'Octubre de 1925. La primera retransmissió a llarga distància de televisió pública es va fer des de la ciutat de Washington a Nova York el 7 d'abril de 1927. La imatge mostrada va ser la del Secretari nord-americà de Comerç Herbert Hoover. Un sistema completament electrònic va ser presentat per Philo Taylor Farnsworth a la tardor de 1927.<br>3.- L'evolució de la Televisió: <br>  
+
La televisió comercial va començar als anys 30. Des de llavors, la tele ha esdevingut un dels electrodomèstics més comuns arreu. Els anys 70 aparegueren els primers aparells de video, que permetien enregistrar el continguts de la TV. Com les cintes VHS i més tard el DVD. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna.L'aparell usat per rebre la televisió és el televisor. Internament té múltiples circuits electrònics, incloent-ne els que sintonitzen i descodifiquen el senyal. A l'aparell mancat d'aquests circuits se l'anomena monitor, en lloc de televisor. Apart de la televisió analògica tradicional, alguns televisors estan dissenyats per rebre diferents senyals i formats, com un circuit tancat de TV (CCTV), televisió digital, o televisió d'alta definició (HDTV).<br>2.-Història: Paul Gottlieb Nipkow va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió el 1884.<br> A. A. Cambell Swimton va escriure una carta a la revista Nature el 18 de Juny de 1908 descrivint el seu concepte de televisió electrònica utilitzant el tub de raigs catòdics inventat per Karl Ferdinand Braun. <br> Un sistema semi-mecànic de televisió analògica va ser exhibit per primera vegada a Londres el febrer de 1924 per John Logie Baird i imatges en moviment per Baird el 30 d'Octubre de 1925. La primera retransmissió a llarga distància de televisió pública es va fer des de la ciutat de Washington a Nova York el 7 d'abril de 1927. La imatge mostrada va ser la del Secretari nord-americà de Comerç Herbert Hoover. Un sistema completament electrònic va ser presentat per Philo Taylor Farnsworth a la tardor de 1927.[[Image:Splokij.jpg|thumb|right|250x250px]]<br>3.- L'evolució de la Televisió: <br>  
  
 
*1860: Primera transmissió d'imatges (fixes) per vegi elèctric efectuada per Caselli amb un aparell batejat pantelegrafic.
 
*1860: Primera transmissió d'imatges (fixes) per vegi elèctric efectuada per Caselli amb un aparell batejat pantelegrafic.
Línia 73: Línia 73:
 
*1936: Primer receptor de televisió a tub catòdic
 
*1936: Primer receptor de televisió a tub catòdic
  
*1937: Emissions regulars de televisió des de la torre Eiffel.<br>1938: Emissions en 445 línies des de la Torre Eiffel.
+
*1937: Emissions regulars de televisió des de la torre Eiffel.[[Image:egllo.jpg|thumb|left|230x230px]]<br>1938: Emissions en 445 línies des de la Torre Eiffel.
  
 
*1944: Primer sistema experimental de televisió en color.
 
*1944: Primer sistema experimental de televisió en color.
Línia 119: Línia 119:
 
=== CINEMA  ===
 
=== CINEMA  ===
  
1.-El cinema (del grec Kino, moviment) o cinematografia és l'art de realitzar films cinematogràfics. El seu procediment consisteix en la il·lusió de moviment produïda per la projecció d'imatges fixes enregistrades en continuïtat sobre una pel·lícula de cel·luloide a una freqüència habitual de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència en la retina, la teoria de la qual va ser formulada per Peter Mark Roget el 1824.  
+
1.-El cinema (del grec Kino, moviment) o cinematografia és l'art de realitzar films cinematogràfics. El seu procediment consisteix en la il·lusió de moviment produïda per la projecció d'imatges fixes enregistrades en continuïtat sobre una pel·lícula de cel·luloide a una freqüència habitual de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència en la retina, la teoria de la qual va ser formulada per Peter Mark Roget el 1824.[[Image:Polki.jpg|thumb|right|220x220px]]
  
El cinema també és considerat el Setè Art, terme introduït per Ricciotto Canudo el 1914. Segons ell, el cinema és «l'art plàstica en moviment que compendia totes les arts». Els principals centres de producció de pel·lícules actualment es troben a Hollywood i Bollywood.
+
El cinema també és considerat el Setè Art, terme introduït per Ricciotto Canudo el 1914. Segons ell, el cinema és «l'art plàstica en moviment que compendia totes les arts». Els principals centres de producció de pel·lícules actualment es troben a Hollywood i Bollywood.  
  
 
2.-Història: El terme "cinema" és la forma abreujada del mot “cinematògraf”, nom de l'invent que va permetre desenvolupar la tècnica i art cinematogràfiques. No obstant això, el cinema no és fruit d'un descobriment sinó d'una evolució constant en la història.<br> El primer precedent de projecció d'imatges en una pantalla són les ombres xineses, les primeres proves documentals de les quals daten del segle XI. Les figures bidimensionals es movien mitjançant filferros, tot projectant ombres acolorides sobre una pantalla tensada de paper o de seda. Les històries que s'hi explicaven estaven basades en relats èpics orientals i en poemes hindús com el Ramayana i el Mahabharata.<br>
 
2.-Història: El terme "cinema" és la forma abreujada del mot “cinematògraf”, nom de l'invent que va permetre desenvolupar la tècnica i art cinematogràfiques. No obstant això, el cinema no és fruit d'un descobriment sinó d'una evolució constant en la història.<br> El primer precedent de projecció d'imatges en una pantalla són les ombres xineses, les primeres proves documentals de les quals daten del segle XI. Les figures bidimensionals es movien mitjançant filferros, tot projectant ombres acolorides sobre una pantalla tensada de paper o de seda. Les històries que s'hi explicaven estaven basades en relats èpics orientals i en poemes hindús com el Ramayana i el Mahabharata.<br>
Línia 131: Línia 131:
 
Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals, és per això que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes". Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una.  
 
Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals, és per això que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes". Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una.  
  
Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic com ara un ordinador o un telèfon mòbil.
+
Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic com ara un ordinador o un telèfon mòbil.  
  
Història: La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET<br> Tècnicament el naixement d'Internet, es produí l'1 de Gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.<br> Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de super computació a la Universitat d'Ill ionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.<br> Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els “internautes”, tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran.<br>
+
Història: La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET<br> Tècnicament el naixement d'Internet, es produí l'1 de Gener de 198[[Image:afretdggduuj.jpg|thumb|left|220x220px]]3, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.<br> Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de super computació a la Universitat d'Ill ionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.<br> Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els “internautes”, tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran.<br>
  
=== LLIBRE ===  
+
=== LLIBRE ===
  
Un llibre és una obra impresa o manuscrita no periòdica que compta amb una sèrie de fulls de paper, pergamí, vitela o algun altre material, cosida o enquadernada on es reuneix en un volum. Segons la definició de la UNESCO ha de tenir 49 pàgines o més, sense comptar les cobertes. Un llibre pot tractar sobre qualsevol tema. Un llibre és també cadascuna de les parts de l'obra i els codis i lleis d'una gran extensió.<br>Un llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i cobert amb tapes per protegir-lo i organitzar el material imprès.<br>Sintèticament, es pot dir que el llibre neix com a imitació del còdex, però en paper en comptes de pergamí. És arran de la impremta que el llibre va anar atenyent la majoria de trets que li són característics i que alhora el distingeixen del còdex.<br>Avui dia, tanmateix, aquesta definició no queda circumscrita al món imprès o dels suports físics donada l'aparició i pujada dels nous formats documentals i especialment del web World Wide Web. El llibre digital conegut com e-book en anglès col·loquial està irrompent amb força cada cop més en el món del llibre i a la pràctica professional bibliotecària i documental. A més el llibre també pot trobar-se en format d'àudio, en el qual cas és anomenat audiollibre.  
+
Un llibre és una obra impresa o manuscrita no periòdica que compta amb una sèrie de fulls de paper, pergamí, vitela o algun altre material, cosida o enquadernada on es reuneix en un volum. Segons la definició de la UNESCO ha de tenir 49 pàgines o més, sense comptar les cobertes. Un llibre pot tractar sobre qualsevol tema. Un llibre és també cadascuna de les parts de l'obra i els codis i lleis d'una gran extensió.<br>Un llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i cobert amb tapes per protegir-lo i organitzar el material imprès.<br>Sintèticament, es pot dir que el llibre neix com a imitació del còdex, però en paper en comptes de pergamí. És arran de la impremta que el llibre va anar atenyent la majoria de trets que li són característics i que alhora el distingeixen del còdex.<br>Avui dia, tanmateix, aquesta definició no queda circumscrita al món imprès o dels suports físics donada l'aparició i pujada dels[[Image:fasd.jpg|thumb|right|220x220px]] nous formats documentals i especialment del web World Wide Web. El llibre digital conegut com e-book en anglès col·loquial està irrompent amb força cada cop més en el món del llibre i a la pràctica professional bibliotecària i documental. A més el llibre també pot trobar-se en format d'àudio, en el qual cas és anomenat audiollibre.
  
=== PUBLICITAT ===  
+
=== PUBLICITAT ===
  
1.-La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació masiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté económicament molts mitjans per als quals és la principal font de ingresos. La publicitat investiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.  
+
1.-La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació masiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté económicament molts mitjans per als quals és la principal font de ingresos. La publicitat investiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.
  
2.- Funcions: Un dels principals objectius de la publicitat és persuadir els receptors que aquells productes són els millors i alhora reflectir d’una manera idealitzada els ideals del públic a qui s’adreça. Els resursos de persuasió que utilitza la publicitat poden ser de dos tipus:
+
2.- Funcions: Un dels principals objectius de la publicitat és persuadir els receptors que aquells productes són els millors i alhora reflectir d’una manera idealitzada els ideals del públic a qui s’adreça. Els resursos de persuasió que utilitza la publicitat poden ser de dos tipus:<br>1.Recursos Racionals: bassats en l'argumentació i la informació. <br>2. Recursos Emotius: basats en la seducció i l'estímul de les emocions i els sentiments. <br>Les principals funcions de la publicitat són:<br>Reproduir i difondre coneixements per estimular actituds a favor de productes o serveis. <br>Relacionar els dos extrems de la cadena comercial. <br>Seguir interessos privats o comercials. <br>Donar informació sobre productes o serveis. <br>Fer part del sector de la comercialització externa de les empreses, i alhora establir-se com a sector econòmic independent. <br>Principal font de finançament dels mitjans de comunicació de masses. <br>Reflectir valors, formes, gusts de la vida quotidiana que li es contemporània. <br>DVD: DVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital), és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzemament òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo. La majoria de DVDs tenen la mateix grandària que els CD-ROM, però poden emmagatzemar sis vegades més informació que el CD-ROM. L'especificació del DVD fou creat pel DVD Forum.<br> La major densitat d'informació que el CD-ROM és deguda a l'ús de pistes més fines, osques més petites, més superfície de dades i una correcció d'errors més eficient.<br> Existeixen DVDs amb dades per les dues cares, on cada cara pot tenir una o dues capes de dades superposades. En aquest darrer cas la capa més externa és semitransparent de manera que el làser la pot travessar per accedir a la capa més interior (uns micròmetres més endins). A l'hora de llegir (seqüencialment) els discos amb dues capes, el làser recorre primer la capa externa i després la interna. Depenent del mode de gravació emprat, la lectura pot ser en la mateixa direcció en ambdues cares o en direccions oposades.<br>El DVD és especialment útil per a emmagatzemar vídeo o àudio, donada la seva gran capacitat. Existeixen diversos sistemes d'enregistrament, així com diferents nivells de compressió de les dades a guardar.<br>
1.Recursos Racionals: bassats en l'argumentació i la informació.  
+
2. Recursos Emotius: basats en la seducció i l'estímul de les emocions i els sentiments.  
+
Les principals funcions de la publicitat són:
+
Reproduir i difondre coneixements per estimular actituds a favor de productes o serveis.  
+
Relacionar els dos extrems de la cadena comercial.  
+
Seguir interessos privats o comercials.  
+
Donar informació sobre productes o serveis.  
+
Fer part del sector de la comercialització externa de les empreses, i alhora establir-se com a sector econòmic independent.  
+
Principal font de finançament dels mitjans de comunicació de masses.  
+
Reflectir valors, formes, gusts de la vida quotidiana que li es contemporània.  
+
DVD: DVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital), és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzemament òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo. La majoria de DVDs tenen la mateix grandària que els CD-ROM, però poden emmagatzemar sis vegades més informació que el CD-ROM. L'especificació del DVD fou creat pel DVD Forum.
+
  La major densitat d'informació que el CD-ROM és deguda a l'ús de pistes més fines, osques més petites, més superfície de dades i una correcció d'errors més eficient.
+
  Existeixen DVDs amb dades per les dues cares, on cada cara pot tenir una o dues capes de dades superposades. En aquest darrer cas la capa més externa és semitransparent de manera que el làser la pot travessar per accedir a la capa més interior (uns micròmetres més endins). A l'hora de llegir (seqüencialment) els discos amb dues capes, el làser recorre primer la capa externa i després la interna. Depenent del mode de gravació emprat, la lectura pot ser en la mateixa direcció en ambdues cares o en direccions oposades.
+
El DVD és especialment útil per a emmagatzemar vídeo o àudio, donada la seva gran capacitat. Existeixen diversos sistemes d'enregistrament, així com diferents nivells de compressió de les dades a guardar.  
+
  
=== CASSETTE ===  
+
=== CASSETTE ===
  
La casset (del francès cassette, "capseta"), també anomenada cinta de casset, és un suport d'emmagatzematge de dades magnètic i analògic. És a dir, és un tipus de cinta magnètica utilitzada per a l'enregistrament i reproducció de so. Les primeres cassets van aparèixer a Catalunya a mitjans de la dècada del 1960, i van esdevenir ràpidament molt populars, atès que eren un sistema còmode i relativament econòmic de portar la música a tot arreu.  
+
La casset (del francès cassette, "capseta"), també anomenada cinta de casset, és un suport d'emmagatzematge de dades magnètic i analògic. És a dir, és un tipus de cinta magnètica utilitzada per a l'enregistrament i reproducció de so. Les primeres cassets van aparèixer a Catalunya a mitjans de la dècada del 1960, i van esdevenir ràpidament molt populars, atès que eren un sistema còmode i relativament econòmic de portar la música a tot arreu.[[Image:Spotl.jpg|thumb|right|200x200px]]
  
Normalment, pensam que la casset és un suport analògic. Això no obstant, també es desenvoluparen formats de casset digital: DAT i DCC.
+
Normalment, pensam que la casset és un suport analògic. Això no obstant, també es desenvoluparen formats de casset digital: DAT i DCC. Per extensió, també s'anomena casset al magnetòfon o reproductor de cassets, o radiocasset, si també inclou un aparell de ràdio.
Per extensió, també s'anomena casset al magnetòfon o reproductor de cassets, o radiocasset, si també inclou un aparell de ràdio.
+
  
 
== 4.-Conclusió<br>  ==
 
== 4.-Conclusió<br>  ==
  
 
Gracies en aquest treball hem pogut veure la importància que tenen els mitjans de comunicació en la nostra vida. A més hem aconseguit saber un poc la història dels diferents mitjans de comunicació, des de els llibres fins als cinemes, passant per els telègrafs, els cassets, la ràdio, la premsa, el DVD, la televisió, la publicitat, l'Internet i els telèfons mòbils.<br>Per a mi aquest treball ha estat una forma de aprendre i saber un poc més sobre els mitjans de comunicació, a més, vaig elegir aquest treball perquè volia saber com es podien comunicar antes les persones.<br><br><br><br> <br><br>
 
Gracies en aquest treball hem pogut veure la importància que tenen els mitjans de comunicació en la nostra vida. A més hem aconseguit saber un poc la història dels diferents mitjans de comunicació, des de els llibres fins als cinemes, passant per els telègrafs, els cassets, la ràdio, la premsa, el DVD, la televisió, la publicitat, l'Internet i els telèfons mòbils.<br>Per a mi aquest treball ha estat una forma de aprendre i saber un poc més sobre els mitjans de comunicació, a més, vaig elegir aquest treball perquè volia saber com es podien comunicar antes les persones.<br><br><br><br> <br><br>

Revisió de 12:43, 16 des 2008

Contingut

1.-Introducció

En aquest treball es podrà veure el que són els mitjans de comunicació, la seva història, el seu funcionament etc.
Perquè si ens donam conta de el que passa al nostre voltant, així com transmetrem la nostra informació, quasi tot es gracies als mitjans de comunicació.
Els mitjans de comunicació s'han creat per el bé de les persones, per afavorir-nos la vida, però si ens donem conta els inventors dels mitjans de comunicació devien ser molt intel·ligents ja que amb la que amb la tecnologia de la que disposaven no podien fer gaire cosa. Per això he decidit fer aquest treball per poder demostrar que els mitjans de comunicació són ara quasi el 90% de la nostra comunicació diària.

2.-Els Mitjans de Comunicació - Què són?

Un mitjà de comunicació de massa (en Anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la , l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.

El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una sèria de productes adreçats a la comunicació. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la formació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de massa es fan servir a bastament en la publicitat i també la propaganda política directa o indirecta.
La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia que els fa possibles. Per la seva gran influència en l'opinió i els hàbits de la gent, són l'objectiu de governs i empreses. Han ajudat decisivament a la globalització. Són objecte d'estudi de disciplines molt diverses, des de la sociologia fins a l'economia passant per l'art.

3.-Tipus de Mitjans de Comunicació

Els mitjans de comunicació més habituals són 13:

TELÈFON

Stickduo.jpg
El telèfon (del grec τῆλε, tēle, "llunyà" i φωνή, phōnē, "veu") és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies. Normalment la conversa és entre dues persones, tot i que ocasionalment pot haver-n'hi tres o més. El telèfon és un dels electrodomèstics més comuns. La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.

Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d'àudio que es codificava en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure. Avui dia han evolucionat fins als telèfons mòbils, que duen el senyal usant l'aire com a medi físic, en forma d'ones hertzianes, i codificant el senyal d'àudio de forma Senyal digital, que permet major compressió, correcció d'errors, etc.

Orígens del telèfon: L'any 1854, l'inventor francès Charles Bourseul va plantejar la possibilitat d'utilitzar les vibracions causades per la veu sobre un disc flexible o diafragma, per tal d'activar i desactivar un circuit elèctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc allunyat, que reproduiria el so original.
Lokpimjl.jpg

Anys més tard, el físic alemany Johan Philip Reis, va inventar un instrument que era capaç de transmetre notes musicals, però no de reproduir la veu humana.

No obstant, durant molts anys s'ha atribuït la invenció a Alexander Graham Bell, físic i inventor nord-americà d'origen escocès, mentre treballava en la transmissió de sons per sords, va descobrir que modificant un corrent elèctric continu, es podien imitar les vibracions que produeix la veu humana.

L'any 1876 va patentar un equip que podia transmetre la veu a través d'un cable al que va batejar amb el nom de telèfon. Si ben és cert que va ser el primer en patentar l'invent i per tant s'enduu el reconeixement, recentment s'ha esclarit que possiblement copiés la patent d' Elisha Gray, que treballava independentment en la costa Oest. 

TELÈGRAF

Spurs.jpg
La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transposrt físic de les lletres que componen el missatge.

Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric, en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fil", que utilitza la ràdio.
En sentit general, també s'inclou dins el terme "telegrafia" les formes més modernes de transmissió d'informació, com el fax, el correu electrònic i les xarxes d'ordinadors en general.
Amb el desenvolupament de l'electricitat durant el segle XIX, va arribar l'era del telègraf elèctric. El 1832 Samuel Morse es va inspirar en els treballs dels seus predecessors per inventar un sistema simple i robust. El 1838 Charles Wheatstone va construir el primer telègraf elèctric, que va funcionar entre Londres i Birmingham. El sistema es basa en el següent procés:
Una línia elèctrica enllaça dos punts, en cada extremitat una màquina idèntica envia rep missatges codificats. La màquina està formada per un emissor i un receptor.
L'emissor és un manipulador manual, un senzill interruptor que alimenta la línia, amb una bateria, durant un interval de temps més o menys breu.
El receptor és un electroimant connectat directament a la línia i que acciona un mecanisme encarregat de transcriure el codi mitjançant la impressió d'unes marques en una banda de paper, que avança al ritme de les impulsions emeses per la línia.
Quan un operador prem el manipulador del seu emissor, el receptor distant entra en acció deixant una marca sobre la banda de paper i emetent un soroll. La banda de paper permet guardar un registre del missatge i permet una eventual absència de l'operador en recepció.
El codi inventat per Morse és la transcripció en una sèrie de punts i ratlles de les lletres de l'alfabet i de la puntuació més habitual. El punt és una impulsió breu i la ratlla una impulsió llarga. Aquest codi i aquesta màquina elèctrica permetien una transmissió molt ràpida i fiable dels missatges.
Des de les primeres experiències de transmissió per radioelectricitat el principi del telègraf Morse va ser utilitzat per assegurar les transmissions de missatges per ràdio. El principi de codificació és el mateix, però ara els impulsos no es transmeten per un suport físic (el cable), sinó mitjançant ones de ràdio. En aquest moment la transmissió de la informació s'acabava d'alliberar de pràcticament tots els obstacles, no quedava més que perfeccionar el sistema per arribar als sistemes de transmissió més moderns dels segle XX i segle XXI.
El codi Morse encara que caigut en desús actualment encara s'utilitza com a sistema de transmissió de socors en l'exèrcit i com a passatemps entre els radioaficionats. El seu mèrit és de ser fàcilment decodificable "d'oïda" per un operador especialment format i un emissor-receptor poc sofisticat. La gran eficàcia de la transmissió ràdio en morse és la possibilitat de desxifrar un senyal "tot-o-res" amb una relació senyal/soroll molt petita.

PREMSA

Premsa
La premsa (també anomenada premsa escrita) és el conjunt de publicacions impreses en paper amb una certa periodicitat (diària, setmanal, mensual, etc) destinades, bàsicament, a difondre informació. Aquesta pot ser d'actualitat, històrica, generalista o relativa a un àmbit concret de la vida, o per a l'entreteniment (còmics o passatemps). Podem distingir l'anomenada premsa diària, impresa en paper econòmic i sovint utilitzant el blanc i negre, o les revistes, que tenen, normalment, periodicitat setmanal o mensual i que estan impreses en paper d'alta qualitat i amb fotografies en color de bona qualitat. Des de fa uns anys, la premsa té dues manifestacions ben diferenciades: la premsa gratuïta i la de pagament.

RÀDIO

La ràdio és la transmissió de senyals a través de la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de la llum visible. La radiació electromagnètica viatge per mitjà de camps electromagnètics oscil·latoris que travessen l'aire i el buit de l'espai. La informació és transportada per mitjà de canviar sistemàticament, es a dir, modular certes propietats de les ones radiades com són l'amplitud, la freqüència o la frase. Quan les ones de ràdio passen per un conductor elèctric, els camps oscil·latoris indueixen un corrent altern en el conductor. Això pot ser detectat i transformat en so o en altres senyals que portin informació.

TELEVISIÓ

1.-La televisió (abreujat TV) és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. La paraula "televisió" és un mot híbrid, provinent del grec i del llatí. "Tele-" en grec antic vol dir "lluny", mentre que "-visió" ve del llatí "visió", que significa "veure" o "vista".

La televisió comercial va començar als anys 30. Des de llavors, la tele ha esdevingut un dels electrodomèstics més comuns arreu. Els anys 70 aparegueren els primers aparells de video, que permetien enregistrar el continguts de la TV. Com les cintes VHS i més tard el DVD. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna.L'aparell usat per rebre la televisió és el televisor. Internament té múltiples circuits electrònics, incloent-ne els que sintonitzen i descodifiquen el senyal. A l'aparell mancat d'aquests circuits se l'anomena monitor, en lloc de televisor. Apart de la televisió analògica tradicional, alguns televisors estan dissenyats per rebre diferents senyals i formats, com un circuit tancat de TV (CCTV), televisió digital, o televisió d'alta definició (HDTV).
2.-Història: Paul Gottlieb Nipkow va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió el 1884.
A. A. Cambell Swimton va escriure una carta a la revista Nature el 18 de Juny de 1908 descrivint el seu concepte de televisió electrònica utilitzant el tub de raigs catòdics inventat per Karl Ferdinand Braun.
Un sistema semi-mecànic de televisió analògica va ser exhibit per primera vegada a Londres el febrer de 1924 per John Logie Baird i imatges en moviment per Baird el 30 d'Octubre de 1925. La primera retransmissió a llarga distància de televisió pública es va fer des de la ciutat de Washington a Nova York el 7 d'abril de 1927. La imatge mostrada va ser la del Secretari nord-americà de Comerç Herbert Hoover. Un sistema completament electrònic va ser presentat per Philo Taylor Farnsworth a la tardor de 1927.
Splokij.jpg

3.- L'evolució de la Televisió:
  • 1860: Primera transmissió d'imatges (fixes) per vegi elèctric efectuada per Caselli amb un aparell batejat pantelegrafic.
  • 1884: L'alemany Paul Nipkov inventa el Disc de Nipkov. Aquest sistema d'anàlisi de la imatge era basat en un disc perforat girant a 25 torres per segon. Cada forat, al nombre de 30 a 200, és col·locat a una distància decreixent del centre, el que permet analitzar la imatge línia per línia. La imatge és llavors composta de tantes línies com el disc és perforat de forats.
    Una cèl·lula fotoelèctrica recupera la llum que passa pels forats del disc per transformar-la en senyal elèctric;
    A la recepció, un sistema idèntic, un tub en el neó que reemplaça la cèl·lula fotoelèctrica i un disc girant a la mateixa velocitat restitueix les imatges.
    Però són els progressos en electrònica que permetran la transmissió d'imatges de qualitat.
  • 1905: Invenció per Lee de Forest del primer tub electrònic, el tríode, dispositiu amplificador a la base de tot circuit electrònic sofisticat.
  • 1907: El rus Boris Rosing inventa el tub catòdic, que permet anunciar una imatge per l'escombrada d'un feix d'electrons sobre una superfície fosforescent.
  • 1923: El rus Wladimir Kosma Zworikyn inventa l'iconoscopi. Es tracta del primer analitzador d'imatge electrònica que permet una alta definició. Aquesta classe de captador ha estat utilitzat fins a la generalitza.

0ció del captador CCD.

  • 1926: El 26 de Gener, l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definició és de 30 línies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centímetres. L'inventor escocès havia acabat els seus treballs al seu laboratori l'Octubre de 1925.
  • 1928: John Logie efectua les primeres proves de televisió en color.
  • 1929: Primeres emissions regulars de televisió a Anglaterrra.
  • 1930: Primeres emissions regulars de televisió a Alemanya sobre 30 línies.
  • 1934: Hi ha 400 a 500 receptors de televisió a França.
  • 1935: Primera emissió en 180 línies des de la torre Eiffel.
  • 1936: Primer receptor de televisió a tub catòdic
  • 1937: Emissions regulars de televisió des de la torre Eiffel.
    Egllo.jpg

    1938: Emissions en 445 línies des de la Torre Eiffel.
  • 1944: Primer sistema experimental de televisió en color.
  • 1948: Començament de les emissions en 819 línies des de la torre Eiffel.
  • 1951: Primera emissió de televisió en color públic a Nova York en NTSC.
  • 1954: Primer receptor de televisió color El «CT-100», sortit el 25 de Març de 1954 dels tallers de RCA i dotat d'una pantalla de 30 cm.
  • 1956: Primers aparells professionals de gravació de vídeo.
    Comencen les emissions de Televisió Espanyola.
    1962: Llançament del satèl·lit Telestar 1 permetent retransmissions TV transatlàntiques.
  • 1965: Primeres emissions de televisió a Tunísia.
  • 1967: Primeres emissions de televisió en color SECAM a França.
  • 1976: Primers magnetoscopis a cassets.
  • 1977: Experimentacions del sistema de teletext Antiope.
  • 1978: Succeïda dels magnetoscopis a França.
  • 1980: Creació de la norma MAC pels britànics.
  • 1983: 10 de setembre: Primera emissió de TV3.
  • 1989: Adopció del format d'imatge 16/9.
    S'aprova la llei de televisió privada a Espanya i s'atorguen tres llicències: una per a Telecinco, una per a Antena 3 i una per a Canal Plus.
    Primera emissió de Canal 9.
  • 1990: Primers receptors D2-MAC per al gran públic.
  • 1991: Difusió dels JO d'Albertville en HD-MAC.
  • 1993: Primer ram de TV digital per satèl·lit als EUA.
  • 1996: Televisió digital per satèl·lit a França.
  • 2000: Entra en funcionament la primera plataforma comercial de TDT a Espanya Quiero TV.
  • 2002: TV3 emet en TDT, la primera cadena pública de l'estat espanyol que emet en en TDT a més de l'analògic.
  • 2004: Televisió digital per ADSL.
  • 2005: Funcionament de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a França.
    El 31 de Març de 2005 : Un 35 % de la població francesa és coberta.
    Primera emissió d'IB3.

CINEMA

1.-El cinema (del grec Kino, moviment) o cinematografia és l'art de realitzar films cinematogràfics. El seu procediment consisteix en la il·lusió de moviment produïda per la projecció d'imatges fixes enregistrades en continuïtat sobre una pel·lícula de cel·luloide a una freqüència habitual de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència en la retina, la teoria de la qual va ser formulada per Peter Mark Roget el 1824.
Polki.jpg

El cinema també és considerat el Setè Art, terme introduït per Ricciotto Canudo el 1914. Segons ell, el cinema és «l'art plàstica en moviment que compendia totes les arts». Els principals centres de producció de pel·lícules actualment es troben a Hollywood i Bollywood.

2.-Història: El terme "cinema" és la forma abreujada del mot “cinematògraf”, nom de l'invent que va permetre desenvolupar la tècnica i art cinematogràfiques. No obstant això, el cinema no és fruit d'un descobriment sinó d'una evolució constant en la història.
El primer precedent de projecció d'imatges en una pantalla són les ombres xineses, les primeres proves documentals de les quals daten del segle XI. Les figures bidimensionals es movien mitjançant filferros, tot projectant ombres acolorides sobre una pantalla tensada de paper o de seda. Les històries que s'hi explicaven estaven basades en relats èpics orientals i en poemes hindús com el Ramayana i el Mahabharata.

INTERNET

1.-Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.

Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals, és per això que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes". Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una.

Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic com ara un ordinador o un telèfon mòbil.

Història: La prehistòria d'Internet es basa en la xarxa de caràcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET
Tècnicament el naixement d'Internet, es produí l'1 de Gener de 198
Afretdggduuj.jpg
3, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.
Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà densitat. L'agost de 1991 el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de super computació a la Universitat d'Ill ionis desenvolupà el primer navegador web el Mosaic versió 1.0.
Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els “internautes”, tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran.

LLIBRE

Un llibre és una obra impresa o manuscrita no periòdica que compta amb una sèrie de fulls de paper, pergamí, vitela o algun altre material, cosida o enquadernada on es reuneix en un volum. Segons la definició de la UNESCO ha de tenir 49 pàgines o més, sense comptar les cobertes. Un llibre pot tractar sobre qualsevol tema. Un llibre és també cadascuna de les parts de l'obra i els codis i lleis d'una gran extensió.
Un llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i cobert amb tapes per protegir-lo i organitzar el material imprès.
Sintèticament, es pot dir que el llibre neix com a imitació del còdex, però en paper en comptes de pergamí. És arran de la impremta que el llibre va anar atenyent la majoria de trets que li són característics i que alhora el distingeixen del còdex.
Avui dia, tanmateix, aquesta definició no queda circumscrita al món imprès o dels suports físics donada l'aparició i pujada dels
Fasd.jpg
nous formats documentals i especialment del web World Wide Web. El llibre digital conegut com e-book en anglès col·loquial està irrompent amb força cada cop més en el món del llibre i a la pràctica professional bibliotecària i documental. A més el llibre també pot trobar-se en format d'àudio, en el qual cas és anomenat audiollibre.

PUBLICITAT

1.-La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació masiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté económicament molts mitjans per als quals és la principal font de ingresos. La publicitat investiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.

2.- Funcions: Un dels principals objectius de la publicitat és persuadir els receptors que aquells productes són els millors i alhora reflectir d’una manera idealitzada els ideals del públic a qui s’adreça. Els resursos de persuasió que utilitza la publicitat poden ser de dos tipus:
1.Recursos Racionals: bassats en l'argumentació i la informació.
2. Recursos Emotius: basats en la seducció i l'estímul de les emocions i els sentiments.
Les principals funcions de la publicitat són:
Reproduir i difondre coneixements per estimular actituds a favor de productes o serveis.
Relacionar els dos extrems de la cadena comercial.
Seguir interessos privats o comercials.
Donar informació sobre productes o serveis.
Fer part del sector de la comercialització externa de les empreses, i alhora establir-se com a sector econòmic independent.
Principal font de finançament dels mitjans de comunicació de masses.
Reflectir valors, formes, gusts de la vida quotidiana que li es contemporània.
DVD: DVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital), és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzemament òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo. La majoria de DVDs tenen la mateix grandària que els CD-ROM, però poden emmagatzemar sis vegades més informació que el CD-ROM. L'especificació del DVD fou creat pel DVD Forum.
La major densitat d'informació que el CD-ROM és deguda a l'ús de pistes més fines, osques més petites, més superfície de dades i una correcció d'errors més eficient.
Existeixen DVDs amb dades per les dues cares, on cada cara pot tenir una o dues capes de dades superposades. En aquest darrer cas la capa més externa és semitransparent de manera que el làser la pot travessar per accedir a la capa més interior (uns micròmetres més endins). A l'hora de llegir (seqüencialment) els discos amb dues capes, el làser recorre primer la capa externa i després la interna. Depenent del mode de gravació emprat, la lectura pot ser en la mateixa direcció en ambdues cares o en direccions oposades.
El DVD és especialment útil per a emmagatzemar vídeo o àudio, donada la seva gran capacitat. Existeixen diversos sistemes d'enregistrament, així com diferents nivells de compressió de les dades a guardar.

CASSETTE

La casset (del francès cassette, "capseta"), també anomenada cinta de casset, és un suport d'emmagatzematge de dades magnètic i analògic. És a dir, és un tipus de cinta magnètica utilitzada per a l'enregistrament i reproducció de so. Les primeres cassets van aparèixer a Catalunya a mitjans de la dècada del 1960, i van esdevenir ràpidament molt populars, atès que eren un sistema còmode i relativament econòmic de portar la música a tot arreu.
Spotl.jpg

Normalment, pensam que la casset és un suport analògic. Això no obstant, també es desenvoluparen formats de casset digital: DAT i DCC. Per extensió, també s'anomena casset al magnetòfon o reproductor de cassets, o radiocasset, si també inclou un aparell de ràdio.

4.-Conclusió

Gracies en aquest treball hem pogut veure la importància que tenen els mitjans de comunicació en la nostra vida. A més hem aconseguit saber un poc la història dels diferents mitjans de comunicació, des de els llibres fins als cinemes, passant per els telègrafs, els cassets, la ràdio, la premsa, el DVD, la televisió, la publicitat, l'Internet i els telèfons mòbils.
Per a mi aquest treball ha estat una forma de aprendre i saber un poc més sobre els mitjans de comunicació, a més, vaig elegir aquest treball perquè volia saber com es podien comunicar antes les persones.





Eines de l'usuari