Hackers. Pere Nicolau

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

1.-INTRODUCCIÓ


Bé amb aquest treball intentaré deixar clar a la gent que són els hackers i que fan.

Aquest treball esta dividit es 6 apartats que són: primer de tot la introducció on intentaré explicar un poc tot el treball el segon punt es que son els hackers? En aquest punt he explicat dons això el que són. El tercer punt es l’història del hacking on surten, quan qui va ser el primer...el quart punt es el de hackers famosos on surten els principals hackers d’ara i del passat el cinquè punt es el de tipus de hackers que diu quins hi ha i que fan cada tipus, i per acabar el darrer punt es la conclusió on me despedesc del treball i explic per que m’ha servit.


2.-QUE SON


Hackers es el neologisme utilitzat per a referir-se en alguna rama tècnica relacionada amb la informàtica: Programació, xarxa de computadores, sistemes operatius...etc. Se sol dir "hackeo o hackear" a les obres d'un hacker.

El terme hacker afecta als experts relacionats amb la informàtica com també per referir-se als empleats que fan molt be la seva feina i que els agrada molt la seva feina, ja que en la perfecta definició hacker es aquella persona que apaciona el coneixement descobrir o aprendre coses noves i entendre el funcionament d'aquestes

Es diu que el terme Hacker va sorgir dels programadors del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que en els 60, pel fet de fer hacks o millores en el programari o maquinari, es van anomenar a si mateixos hackers per indicar que podien fer programes millors i mes eficaços o que feien coses que nigú havia pogut fer.



3.-HISTORIA

L'origen de la paraula hacker es troba a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), a començaments de la dècada de 1960 on els estudiants cercaven solucions ràpides i eficaces
per sortejar els obstacles tècnics, utilitzant el que denominaven "hack solutiuons" i que compartien entre ells. Als que ho aconseguien se'ls anomenava hackers. D'aquesta manera es feia referència a algú que cercava un remei a un problema, algú útil i beneficiós que pogués donar una passa allà on altres s'havien vist obligats a abandonar. Res a veure amb el concepte que gran part de la societat te avui en dia. Tot i així la manera de ser del hackers no ha canviat gens: ànim constructiu, curiositat i gust per l'investigació, interès pel coneixement resolució de problemes, ingeni, capacitat autodidàctica... Això si els problemes o deficiències a solucionar es produeixen ara en moltes mes àrees que les experimentals de fa 50 anys i una d'elles es la xrxa global.

Però igual que la comunitat hacker , Internet va tenir un origen mes modest i limitat: ARPANET. Aquesta red creada per el departament de defensa del estats units en 1969, permetia la comunicació entre distints de la nació incloguen les universitats i centres d'investigació. D'aquesta manera, els estudiants, investigadors, programadors i científics pudien compartir informació de manera ràpida i eficaç el qual repercutiria en uns avanços tecnològics extraordinaris. Els hackers ja no es reduirien a grups aïllats que intentaven realitzar logros particulars, si no que començava a formar-se tot un col·lectiu que acabaria sent global.

Un fet digne d'anomenar-se es va produir al 1970, quan l'empresa "Xerox Corporation" va decidir crear el "PARC", (Palo Alto Research Center) (centre d'investigació palo alto) amb una inversió milloraria destinada al progrés tecnològic. La filosofia del centre es basava mes en lograr avanços dels distints que en la formació de productes comercials que organitzaven rentabilitat. Rentabilitat que Xerox no va obtenir després de la seva enorme inversió, però que va dur al centre a aconseguir multitud d'aportacions de gran valor per el mon de l'informàtica com, per exemple, la interfas gràfica, els gràfics en mapes de bits, el ratolí modern, la red Ethernet, l'impressor làser o la programació orientada a objectes amb el llenguatge "Smalltalk". El PARK va ser l'entorn creatiu perfecte per un significatiu nombre de hackers que comulgaven amb l'idea del desarrollament tecnològic mes allà dels interessos corporatius.


Al principi eren autèntics programadors.

No era així com es deien a ells mateixos. Tampoc hackers ni res per l'estil, el malnom "autentic programador" no va ser anomenada fins després del 1980, per un d'ells de manera retrospectiva. Des de 1945 la computació atragué algunes de les ments mes brillants i creatives del mon. Des de el primer "ENIAC" de Eckert i Mauchly en endavant hi va haver una mes o menys continua i cultura tècnica de programadors i entusiastes, gent que va construir i jugar amb software per divertir-se.

Els "autèntics programadors" típicament han sortit de la enginyeria i de la física. Habitualment eren radioaficionats en el seu temps lliure. Vestien calcetins blancs camises de polièster, corbates duien unes ulleres grosses codificaven en llenguatge màquina ensamblador FORTRAN i mitja dotzena de llenguatge de programació avui en dia olvidat


4.-Hackers famosos

RICHARD STALLMAN: A l'any 1969 quan tenia 16 anys a l'IBM New York cientific center va conèixer i va començar a usar les computadores. Es va donar a conèixer quan va començar a treballar en el laboratori d'intel·ligència artificial del MIT (Massachussets Institute of technology) en 1971. Va estudiar en l'universitat de Havard no va concluir els seus estudis de ciències de la computació.
Pertorbat per el fet de que el software era considerat propietat privada, stallman va fundar la free softwar fundation (fundació de softwar gratuit) Richard stallman, va dimitir ser un hacker dins de la seva pròpia concepció.

KENETH THOMPSON: Va desarollar el llenguatge B, processador i inspirador del llenguatge C. A si mateix Thompson va reescriure el kernel de UNIX per perfeccionar-lo. Junt a Dennis Ritchie varen desarrollar des de 1969 a 1971 el famós sistema operatiu UNIX.
En 1984, fent el mateix que el doctor Fred Cohen i sent encara un estudiant, Ken Thomson va demostrar la forma de desarollar virus de computadores, davant una concurrència audiència en la universitat de Barkeley.


WILLIAM HENRY GATES i PAUL ALLEN: Varen formar "Microfoft corporation", en la ciutat de Alburquerque, Nou Mèxic. Microsoft va ser el proveïdor de la versió del llenguatge BASIC per la computadora personal mits Altair. Tanmateix, el llenguatge BASIC (Beginners All-purpose Symbolic Instruction Language) va ser creat el 1964 per John G. Kemeny i Thomas E. Kurtz del Dartmouth College.

El 1981 Microsoft, va adquirir els "drets d'autor" del sistema operatiu Quick and Dirty DOS o QDOS, per US $ 50.000 i contractar el Ing Tim Paterson, el seu autor, perquè treballés 4 dies a la setmana, amb l'objecte que realitzés "alguns canvis", per poder "transformar" el sistema. Aquest mateix producte "millorat" per Microsoft, va ser venut a la IBM Corporation, sota el nom de PC-DOS i Microsoft es va reservar el dret de poder comercialitzar sota el nom de MS-DOS.

ELGRANOSCARÍN: Hacker espanyol de 27 anys, autor del troià Cabronator, les inicials són OLH i que en els primers dies d'abril del 2003 va ser detingut per la Guàrdia Civil Espanyola, en un operatiu anomenat Clon que es va iniciar a l'agost del 2002. La seva impressionant ego està gairebé a la par amb els seus prolífiques creacions de totes les seves eines de hacking i cracking, virus, jocs obscens, etc
Lycos Mail Anegator "... bombardeja comptes de lycos a base d'e-mails.
MSN-Phuk "... Càrrega comptes de Hotmail alienes"
Psecreta "El que fa és esbrinar la pregunta secreta que posen els capolls dels usuaris de HOTMAIL"
O-Mail 1.00: "Programa per a enviar e-mails anònims a la basca"
Chivator Amb aquest programa pots veure què s'amaga sota aquests misteriosos ******* que posen els programes l3ims en les seves contrasenyes
Bombeta: "és un programa d'enviament massiu d'e-mails"
ANONIMIZAME: "Un programa que configura el teu Internet Explorer per a que naveguis per internet de forma ANÒNIMA sota un proxy"

5.-TIPUS DE HACKERS

-Black hats o hackers negres Hackers negres, també coneguts com "crackers", també la recerca dels sistemes informàtics, però d'una manera maliciosa, buscant una satisfacció personal i/o econòmica. El Hacker negre mostra les seves habilitats en informàtica trencant computadores, col·lapsant servidors, entrant a zones restringides, infectant xarxes o apoderant d'elles, entre moltes altres coses utilitzant les seves destreses en mètodes Hacking. Gaudeix del repte intel·lectual de superar o rodejar les limitacions de forma creativa.


-White hats o hackers blancs En general el Hacker Blanc és una persona que busca els bugs dels sistemes informàtics, per dir així d'una manera genèrica, donant a conèixer a les companyies desenvolupadores de programari o empreses les seves vulnerabilitats, clar sense ànim de perjudicar.


-Lamm o script-kiddies: És un terme col·loquial anglès aplicat a una persona falta de maduresa, sociabilitat i habilitats tècniques o intel·ligència, un incompetent, que generalment pretenen fer hacking sense tenir coneixements d'informàtica. Només es dediquen a buscar i descarregar programes de hacking per després executar, com a resultat de l'execució dels programes descarregats aquests poden acabar col·lapsant els seus sistemes de manera que en general acaben destrossant la plataforma en la qual treballen.


-Luser: Luser, l'anglès looser i user, és un terme utilitzat per hackers per referir-se als usuaris comuns, de manera despectiva i com a burla. "Luser", que generalment es troba en desavantatge davant dels usuaris experts (hackers), els quals poden controlar tots els aspectes d'un sistema.

-Phreak: phone freak ("monstre telefònic"). Són persones amb coneixements tant en telèfons modulars (TM) com a telèfons mòbils, es troben submergits en enteniments de telecomunicacions espaiosos. En general treballen en el mercat negre de cel·lulars, desbloquejats, clons o programant novament els mòbils robats.

-Newbie: La paraula és una probable corrupció de new boy, arquetip del "nen nou", que degut a la manca d'interaccions socioculturals, queda vulnerable a diversos tipus d'abusos per part dels altres.

Són els hacker novells, s'introdueixen en sistemes de fàcil accés i fracassen en molts intents, només amb l'objectiu d'aprendre les tècniques que puguin fer d'ell, un hacker reconegut, es dedica a llegir, escoltar, veure i provar les diferents tècniques que va aprenent. Només pregunta a altres hackers, després de dies de proves sense resultat, de manera que més que preguntar, exposa la seva experiència i demana opinions o deixa en l'aire preguntes molt concretes.

Són més previnguts i cautelosos que els lamers, aprenen dels mètodes de hacking, no es burlen amb el que fan sinó treuen profit en tot el que aprendre, generalment arriben tant a apassionar per la informàtica, l'electrònica i les telecomunicacions que aspiren a arribar a ser hacker.

-Pirata informàtic: Tota aquella persona que valent-se de la informàtica es dedica a la còpia, distribució i/o modificació no autoritzats de continguts digitals protegits per les lleis de propietat intel·lectual.

La seva aplicació varia segons la legislació del país en què s'exerceix aquesta activitat. A Espanya s'aplica a qui incompleix algun dels articles de la Llei de propietat intel lectual, o alguna de les normatives europees reguladores d'aquesta matèria emprant en la comissió del seu delicte coneixements més o menys hàbils de la informàtica.

 -Samurai: Són el més semblant a una amenaça pura. Sap el que busca, on trobar i com aconseguir-ho. Fa el seu treball per encàrrec i a canvi de diners, no tenen consciència de comunitat i no formen part dels clans reconeguts pels hackers.

-Trashing ( "basurer"): Obtenen informació en cubs d'escombraries, tal com números de targetes de crèdit, contrasenyes, directoris o rebuts. El trashing no és un tipus de hacker és una tècnica utilitzada pels hackers.

-Wannabe: Generalment són aquells als que els interessa el tema de hacking i/o phreaking però que per estar començant no són reconeguts per l'elit. Són aquells que si perseveren aprenent i estudiant, poden arribar a convertir perfectament en hackers. No per ser novell és repudiat, igual que tampoc s'ha de confondre amb un Lamm.




Eines de l'usuari