LES PREGUNTES DE CADA CAPÍTOL

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

PRIMER CAPÍTOL


  • Què en diuen ètica?

En diuen ètica l'art de saber viure--Toliver92 19:15, 12 nov 2007 (CET)

  • Que comenta el llibre sobre la voluntat?

El llibre explica que podem decidir per nosaltres mateixos el que volem aprendre i el que no, una persona no pot saber-ho tot, i per aixó hem de decidir que volem aprendre, i que si no sabem res de qualque tema podem viure igual. Com per exmple: no tenir ni idea de futbol o d'astrfísica i podem viure igual sense cap impediment. Però ara hi ha coses que hem de saber, que son essencials per la vida. Tot aixó m'hos duu a la conclusió de que la voluntat es alló de voler fer o no fer alguna cosa.--Me Grimalt 15:17, 26 oct 2007 (CEST)

  • Com és que no consideram heroïsme les activitats d'alguns animals i de les persones si?

Els animals fan les coses perquè les han de fer (és la seva naturalesa, no saben fer les coses d'una altre manera) mentre que les persones podem dir si o no, som lliures. --Xcovas 15:10, 26 Oct 2007 (CET)

  • Que diu el llibre sobre les mentides?

Que a vegades sembla que pot ser útil o beneficiós mentir,per obtenir-ne algun avantatge, o per fer-li un favor a algú. Per exemple: a un malalt de càncer terminal, és millor dir-li la veritat sobre la seva enfermetat, o se l'ha d'en enganyar perquè passi les seves darreres hores sense angoixes?. La mentida no ens convé, és dolenta, però a vegades sembla que resulta bona i no es així.

  • Quins son els coneixements basics que tothom intenta o vol adquirir?

Saber allo que es bo o dolent per nosaltres. Encara que hi ha coses que semblen bones però són dolentes i viceversa.--Strobat92 18:30, 26 oct 2007 (CEST)

  • Quins tipus de llibertat tenim?

-Poder respondre d'una manera o una altre davant alguna situació. -Triar dins el possible la nostra resposta.

  • Quins dos aclariments fa el llibre sobre la llibertat?

Que no som lliures per triar allo que ens passa i que ser lliures per intentar una cosa no significa aconseguir-ho.

  • Per què deim que l'home és lliure pensador?

Perque és aquell que pensa el que ell creu i no l'influència, ni de la tele, ni dels amics, etc.--Pvidal91 13:21, 30 oct 2007 (CET)

  • Que es la llibertat?

Es allo que ens diferència de la resta dels essers humans, i de tot allo que es mou de manera necesaria i irremediable, però tampoc podem fer lo que volem ni obligats a fer una cosa.--Ahernandez92 13:27, 30 oct 2007 (CET)

  • Perque ens sembla més autentic el valor del guerrer Hector que el de les termites?

Per que el valor de les termites esta programat en la seva espècie; i el valor de Hector es de la seva propia elecció majoritariament ja que si hueix o deixa troya, se li podria recriminar i ser descrit com un cobard.--Ysanchez91 13:38, 30 oct 2007 (CET)

  • En que es diferencia la llibertat de l'omnipotència?

Es diferencia en que la llibertat es poder triar qualque cosa o decidir en part el teu futur però l'omnipotència es triar-ho tot i això no es possible.--Mcaldentey92 13:43, 30 oct 2007 (CET)

  • Perquè deim que les termites-soldats no són valentes?

Per que estan programades per fer una feina en concret i no poden decidir el que volen fer.--Crisco92 13:45, 30 oct 2007 (CET)

  • Què és el que ens diferencia dels animals?

El que ens diferencia és que els animals están programats,és a dir, per naturalesa duen a terme les activitats que els toca fer sense rebel·lar-se ni oposar-se, en canvi els humans tenim la possibilitat de oposar-mos o rebel·lar-mos.I això es deu a que els humans tenim una característica important que ells no tenen : som racionals i,en canvi, els animals actuen per instintivitat.--Yadrover92 17:29, 30 oct 2007 (CET)

  • És pot viure sense llegir i escriure en el mon dels humans?

Sí, és pot viure sense llegir i escriure pero molt més malament del que acostumam a viure el dia a dia --JFerragut_92 17:03, 31 oct 2007 (CET)

  • Esteim programades les persones?

Si,esteim programades per conviure els uns amb el altres--Xantich 23:22, 3 nov 2007 (CET)

  • Trobes que la mentida sempre es dolenta, o a vegades val més no ser tan sincers?

Crec, que sempre es bo dir la veritat, però amb l'exemple que ens posa el llibre, sobre el malalt de càncer, jo crec que si fos ell, voldria que no me em diguessin la veritat, o al menys no tota, és a dir, que em diguessin que estic greu, però no que em moriré, i així podria viure més feliç el temps que en quedes, i sense cap angoixa, per això arrib a la conclusió de que no sempre es el millor dir la veritat, ja que em de voler per els altres alló que volem per nosaltres.--Tbellido92 09:26, 5 nov 2007 (CET)

  • És agradable mentir?

Mentir no és agradable, però a vegades sembla que pot ser útil o beneficiós, per obtenir-ne algun petit avantatge o fins i tot per fer-li un favor a algú.La mentida no ens convé, es dolenta.--jerlenkamper

  • En que ens deixam influir quan deim,no som lliure?

En si la decició es facil o dificil,direm que esteiem obligats a triar lo facil,pero tambè podriem escollir l'altre tot i que tendria unes consequencies posiblement pitjors.--Alopez92 16:06, 9 nov 2007 (CET)

  • Hem de consentir que violin a una nina davant nostre(per exemple, sense intervenir-hi, per allò de no ficar-nos en embolics?

Una cosa és que no ens hem de ficar en embolics, i l'altra cosa és ajudar a cualcú que li estan fent mal, o violant,etc.Perquè nosaltres no ens podem anar a casa nostra i després dormir plàcidament al nostre llit sense pensar en aquella noia o aquell noi. El nostre deure és ajudar-la. No podem posar-nos una bena als ulls i pensar que aixó no te res que veure amb nosaltres. Ens agradaría que ens ajudasin, no? Es clar que sí, doncs em d'ajudar si volem rebre ajuda. Aquella noia no es volía ficar en embolics segurament, però els embolics l'han cercat a ella, i no els ha pogut evitar, al igual que nosaltres no volíem tenir embolics, però al saber el que està pasant no podem negar l'auxili, perquè aniria en contra dels nostres principis, o almenys, en contra dels meus. --Jsierra92 13:31, 11 nov 2007 (CET)

  • Sabem la manera en que ens hem de portar cadascú?

La nostra manera de ser està influenciada per les persones que ens envolten, el lloc on ens trobem o la manera en que esteim educats. Però noltros mateixos també podem decidir si volem fer alguna cosa o no. --Mmas92 20:49, 12 nov 2007 (CET)

  • Podem dir que som lliures?

Jo crec que no perque si fosim lliures podriem dir. No vui anar a l’escola. Pero es obligatori anar almenys fins als 16 anys. O per exemple, ser lliure de poder robar una tenda i que no ens diguin res... --Mlozano92 22:17, 12 nov 2007 (CET)

  • Que vol dir la frase: "hi ha coses que un les pot aprendre o no a volunatat"?

Que hi ha pics que un pot triar lo que vol fer, però hi ha altres que no mos queda més remei que aceptar--Amembrilla91 13:19, 13 nov 2007 (CET)

  • Quin fet característic tenim les persones?

Que som així com ens han educat.--Trigo92 13:31, 13 nov 2007 (CET)

  • Quines diferencies hi ha entre les ciències i l'ética?

Que les ciències estudien les maneres, com es forma un objecte, etc. I l'ética son coses que ens poden passar diariament--Mrigo92 22:11, 14 nov 2007 (CET)

SEGON CAPÍTOL


  • Que influència la nostra desició de preferir fer una cosa o bé fer-ne una altre?

Les conseqüències de triar una opció o una altre,gairebé sempre trierem l'opció en que les conseqüències siguin mes favorables o no siguin tan dolentes.--Alopez92 16:09, 9 nov 2007 (CET)

  • Quina diferència hi ha entre costums i ordres?

Les ordres son allò que feim perquè ens han dit que s'habia de fer,per exemple, ens vestim cada dia abans de sortir de casa perquè desde petits ens han dit que s'habia de fer això, també les feim per por a les reprasalies que poden tenir. Els costums, en canvi,son allò que sempre fas sense que ningú t'ho dicti, però moltes vegades involuntariament, com els gestos, donar cosas a una llauna del carrer,etc; o també perque veus que el teu voltant es comporta així. --Jsierra92 13:45, 11 nov 2007 (CET)

  • Decidim sempre si fer o no alguna cosa ?

No,sempre no, molts de pics decidim per exemple si anar a un lloc o no,si triar un gelat de fresa o de nata, però realment moltes vegades no decidim si dormir més temps o menys, si rentar-nos les dents o no, si dutxar-nos, si posar taula o no... Són coses que solem fer sense pensar ni donar-nos compte, ja que fa tant de temps que ho feim i tant de temps que ens donen lata perque ho fasem, que s'han convertit amb unes coses que anomenam costums. --Mdmsevilla92 14:14, 11 nov 2007 (CET)

  • Què són els motius funcionals?

Són els motius que et porten cap a aquells gestos que fas com a instrument pur i directe per aconseguir alguna cosa. --Xcovas 92 19:00, 11 nov 2007 (CET)

  • Trobes que ens passem la vida pensant el que ens convé o el que no?

Normalment no, però no sempre, hi ha moltes coses, sobretot els fets importants, que les pensem definitivament, i aprenem quant ens equivocam, costi el que costi solem aprender dels errors comesos, i aprenem per qué ens basta equivocar-nos per saber que el pròxim pic haurem de pensar les coses, abans d'avançar-nos als aconteixements, o reaccionar sense pensar el mal que podem fer. --Tbellido92 21:00, 11 nov 2007 (CET)

  • Creus que podem triar allò que ens passa?

No, però podem triar que podem fer davant allò que ens passa. --Crisco92 16:26, 12 nov 2007 (CET)

  • Qué fan els tres motius següents:els ordre, els costums i els capricis?

Cadascun d'aquests motius inclina la teva conducta cap una altre direcció, explica més o menys la teva preferència per fer allò que fas i deixen de fer moltes altres coses que podries fer. --jerlenkamper 16:33, 12 nov 2007 (CET)

  • A que es refereix l'autor quan diu que resulta que sempre fem el que volem?

Que a vegades les circumstàncies ens imposen triar entre dues opcions que no hem triat.--Amembrilla91 16:49, 12 nov 2007 (CET)

  • Reflexionam en les coses que em de fer?

No només en els moments difícils o importants--Toliver92 19:18, 12 nov 2007 (CET)

  • Quina diferencia hi ha entre els costums i els capricis?

Qué els costums vénen de fora i se t'imposen sense demanar-te permís i en canvi els capricis surten de dins teu, sense que ningú te'ls demani i sense creure que els copies de ningú.--Mmas92 21:05, 12 nov 2007 (CET)

  • Que faries en el cas del capità, llençaries la mercaderia, arriscant a perdre-ho tot, o per el contrari lençaries la tripulació, mirant pels teus bèns?

La mercaderia, sense cap dubte, ja que que jugam en la vida d'altres persones, i jo preferiria llençar mercaderia, per molt que em qedes pobre, que llençar a persones que només han volgut ajudar-me. --Mlozano92 22:45, 12 nov 2007 (CET)

  • A que deim costum?

A la manera de pensar, o tmbé el fet de voure el teu voltant.--Trigo92 13:29, 13 nov 2007 (CET)

  • Estaria be llençar per la borda els quatre o cinc tripulants mes inutils per una bona oportunitat de conservar els guanys de la carrega?

Des de un punt de vista funcional pot ser seria la millor solució per salvar la pell i tambe per assegurar els beneficis, pero coses aixi no es poden fer.--Ahernandez92 13:28, 13 nov 2007 (CET)

  • Que pensaries si el capità guardàs la seva mercancia per caprici?

Que era un pèl boig, perque son mes importants les necesitats que els capricis. --Mcaldentey92 13:43, 13 nov 2007 (CET)

  • Quina diferència hi ha amb el capita d'aquest capitol amb les termites del capitol anterior?

Que les termites havien de sortir a lluitar i no tenien altre remei que obeir "a la naturelasa" en canvi el capita pot decidir entre dues opcions: -Arriesgar-se la vida seva i les dels tripulants amb la merccaderia. -Sortir-ne segur amb vida però sense la mercaderia. Amb tot aquest aclarient deim que les termites no son lliures i ni poden pensar un motiu per plantetjar-se el que fan, en canvi el capita es lliure i es pot plantetjar el motiu del cual ha d'elegir el que fara.--Me Grimalt 19:41, 14 nov 2007 (CET)

  • L'ordre el costum i els capricis tenen algo en comú?

Si l'ordres i el costum perque son coses que nos venen de defora, que es posen devant de la teva vida sense que tu vulgis. Aixo es la diferencia k tenen al caprici que en camvi lo que fas ve de dis teu amb la teva voluntat.--Mcañas91

  • Si preguntem a algú quan es sent més lliure que et diria?

Es sent més lliure quan compleix el caprici, ja que és un desig que ha sortit de dins teu i això fa que tingui més ganes de dur-lo a terme que no pas una ordre que se t'imposade fora, indiferentment de si tu tens ganes de fer-la o no. --Pvidal91 22:13, 14 nov 2007 (CET)

  • Quins son els cuatre principis de la moral?

1.El filosófic: fes el bé pel bé mateix,per respectar la llei. 2.El religiós: fes-lo perquè és la voluntat de Déu, per amor a Déu. 3. L'humà: fes-lo perquè el teu benestar ho demana, per amor propi. 4. El polític: fes-lo perquè ho requereix la prosperitat de la societat de la qual formes part, per amor a la societat i per consideració cap a tu.-- Chuerta91

  • Podem dir que som lliures?

No, perque sempre ens trobam privats per qualque cosa, per exemple, som lliures de roba un banc, pero despres tenim la possibilitat de que la policia ens agafin i...lliures o som fins que les normes es posen en el mig--Mrigo92 22:33, 14 nov 2007 (CET)

  • D'on vénen les ordres,els costums i els capricis?

Les ordres i els costums sembla que són externs,que vénen de fóra,que se'ns imposen,ho feim perquè ens ho ordenen o perquè la gent que ens envolta ho fa,en canvi els capricis són propis,són només nostres,surten de dins nostre i els feim perquè volem,perquè ens agrada fer-ho. --Yadrover92 17:16, 15 nov 2007 (CET)

  • Quina diferència hi ha entre les ordres i els costums?

No,una ordre la feim perquè algú ens la manda fer,en canvi,els costums els feim perquè esteim avessats a fer-los. --Xantich 20:44, 28 nov 2007 (CET)

  • A que ens referim quan parlam d'un "motiu"?

Els motius que diguem son una especie d'escusa per fer o executar allò que colem fer --JFerragut 92 17:13, 20 nov 2007 (CET)

TERCER CAPÍTOL



  • Tenim nosaltres suficient criteri per indicar si una persona és "bona" o no?

No, per qué per el nostre punt de vista pot ser aquesta persona ho sigui, però si no la coneixem, com poder saber si ho es totalment. Nosaltres trobam que la part que coneixem ho és, però no podem assegurar, a part de que hauriem d'analitzar els "pros" i els "contres" d'aquesta , y aquí és quan aquesta persona, pensavem que era bona, i ens duim una decepció degut al comportament que té amb nosaltres, o amb el nostre entorn. --Tbellido92 21:33, 26 Nov 2007 (CET)


  • Com tenim que fer servir la llibertat?

Per aprendre a fer servir la llibertat que tenim mes val deixar córrer les ordres,costums i capricis, aquests no son suficients per guiar-nos a l'etica.--Ahernandez92 13:29, 27 nov 2007 (CET)


  • Quina és la diferència entre ètica i moral?

La ètica és la reflexió sobre per què els considerem vàlids i la comparacuó amb altres <<morals>> que tenen persones diferents. La moral és el conjunt de comportaments i normes que tu, jo i alguns dels que ens envolten acostumen a acceptar com a vàlids.--Amembrilla91 17:33, 28 nov 2007 (CET)


  • El comandant nazi que executa als jues en el camp de tir es justifica diguent que complia ordres. Es correcta aquesta justificació?

No, ell es lliure de triar si vol fer-ho o no i si no ho creu correcte pot renunciar.--Mcaldentey92 18:33, 28 nov 2007 (CET)


  • Que has de fer per no deixar-te portar?

Intentar pensar almenys dues vegades allò que has fet o faràs.---Xcovas92 18:45, 28 de nov 2007 (CET)


  • Què volia dir el poeta Antonio Machado en la frase: <<soy en el buen sentido de la palabra, bueno...>>?

Volia dir que, en molts casos, dir-li a algú <<bo>> es una tendència a no portar la contrària i no indica altra cosa que docilitat. --Mmas92 19:13, 28 de nov 2007 (CET)

  • Perque no esta cla si una persona es bona o dolenta aixi com ho podem dir d'un futbolista o una mote?

Perque no sabem la funcio que tenim els esers humans aixi com un futbolsita es bo perque marca gols,roba moltes pilotes,i fa bons regates i pases o una moto es bona perque corr i es desplasa sense problemes i averies.--Alopez92 20:05, 28 nov 2007 (CET)

  • Perquè fas el que et manen?

Perque desde petit t'han ensenyat a obeir--Xantich 20:51, 28 nov 2007 (CET)

  • Com distingeix l¡ètica humanistica, amb l'ètica autoritaria?

Es distingeix per un criteri formal i un de material. Primer es pot determinar sobre el criteri de la virtut i el pecat. el materialment es basa en allo que es "bo" i "dolent" per l'home. --Mcañas91 21:06, 28 nov 2007 (CET)

  • Creus que podem jutgar a les persones per la seva aparencia?

No, perque pot ser una persona sigui un poc descuidada amb l’higene per exemple, pero pot ser que sigui molt bona persona,o una persona de rasa gitana,molt pareixen uns “kinkis” pero hi ha moltes persones gitanes bones persones.--Mlozano92 22:08, 28 nov 2007 (CET)

  • Què ens vol dir amb la frase: "Una acció no és mai bona només pel sol fet de ser una ordre, un costum o un caprici"?

Amb aquesta frase ens explica molt bé, perque l'home ha de raonar el perque de les coses que fa.--Pvidal91 23:14, 28 nov 2007 (CET)

  • Hi pot haver ordres, costums i capricis que siguin motius adequats per obrar?

Si, n'hi pot haver, però en d'altres casos no té perque ser així, seria un poc idiota voler portar la contrària a totes les ordres i a tot. Els costums, com també tots els capricis, perquè a vegades poden resultar convenients o agradables.--Jerlenkamper 07:13, 29 nov 2007 (CET)


  • Què significa quan diem a algú que és <<bo>>?

Moltes vegades no vol dir res de bo, perque simplement això consta de opinions segons cadascú.--Xmesquida92 15:51, 29 nov 2007 (CET)

  • Tu estaries segur de deixar un nado sol durant un parell d'hores?

Jo, personalment no el deixa sol ni per contestar al telefon si estigues alluny--JFerragut 92 16:46, 29 nov 2007 (CET)

  • Quina és la diferència entre ètica humanista i ètica autoritàritaria?

Es distingueix per un criteri formal i un de material.Formalment es basa en el principi que només l'home per si mateix pot determinar el criteri sobre la virtut i el pecat, i no una autoritat que el trascendeixi. Materialment, es basa en el principi que allò <<bo>> és el que és bo per l'home,i el <<dolent>> és allò que li és nociu, i que l'únic criteri de valor etic és de benestar de l'home --Jenifer 15:57, 4 des 2007 (CET)

QUART CAPÍTOL

  • Perquè ens interessa l'ètica?

Ens interessa perquè ens agrada tenir una bona vida humana es a dir la que ens correspon--Ilhamradi91 15:37, 12 gen 2008 (CET)


  • Que vol dir fes el que vulguis?

Deixar de banda tot el que ve de fora, i pensar amb tú --Toliver92 16:09, 17 gen 2008 (CET)


  • És beneficiós deixar que els altres influeixin sobre nosaltres?

No sempre és benficiós, hem de decidir per nosaltres mateixos sense influéncies externes, no hem de demanar als altres què hem de fer amb la nostra vida ens hem de fer la pregunta a nosaltres mateixos. Això no significa que no haguem de tenir en compte els consells i opinions que ens donin els altres.--Yadrover92 16:43, 17 gen 2008 (CET)


  • Què és l'home lliure segons Martin Buber?

És aquell que vol quelcom sense l'rrogància de l'arbitrarietat, creu en la realitat, es a dir, en el llaç real que uneix la dualitat real del Jo i del Tu.--Trigo92 22:18, 17 gen 2008 (CET)


  • Per a que ens serveix l'exemple de l'història de la Bíblia de Esaú?

Ens demostre que no hem de fer les coses en fret, es a dir que abans de prende una desicio "important" les hem de pensar. Perque pareix que el seu canvi o fa perque li ve més de gust un plat de llenties que d'heretar lo de seu pare sense pensar-ho gaire.--Me Grimalt 15:41, 21 gen 2008 (CET)


  • Perque les persones no arribam mai a ser-ne persones sense que el altres ens ajudin?

Perque la persona no és només una realitat biològica natural(com els préssecs i els lleopards), sinó també una realitat cultural i no hi ha humanitat sense aprenentatge cultural.--Mmas92 16:53, 21 gen 2008 (CET)


  • Que cal fer per emprar millor la teva llibertat?

Primer cal deixa fora tot alló que et vol dirigir de fora,t'has de pregunta a tu mateix lo que vols fer amb la teva vida i per akabar ass d'interrogar sobre l'ús de la teva llibertat a la llibertat mateixa. --Alopez92 17:21, 21 gen 2008 (CET)


  • Que va dir Erich Fromm?

Ser capaç de fer atenció a un amteix és requisit previ per tenir la capacitat de fer atenció als altres; sentir-se a gust amb un mateix és la condició necessària per relacionar-se amb el altres.--Mcaldentey92 17:34, 21 gen 2008 (CET)

  • Hi ha altres maneres de demostrar que ens reconeixem com a humans?

El mes important es que la humanitzacio es un proces recíproc, perque els altres puguin fer-me humà jo els he de fer humans a ells.--Amanda 18:43, 21 gen 2008 (CET)



  • Qué podem aprender de la pel·lícula "Ciutadà Kane"?

Que el protagonista al final, per molt de diners que tengués, no li han servit per res, per que tast o d'hora li ha arribat la mort, i no ha gaudit de les persones o objectes preciats, per que no les ha valorades lo suficient, fins aquest moment que es veu sol, i anyora aquest objecte preciat, i es dona compte, de que tot, per insignificant que sigui val més la pena, si amb això ets feliç.--Tbellido92 19:48, 21 gen 2008 (CET)


  • Com pots emprar millor la teva llibertat?

La teva llibertat, no la perdis posan-te des del principi al servei d'un altre o dels altres, per molt bons, savis i respectables que siguin.--Jerlenkamper 07:24, 22 gen 2008 (CET)


  • Que significa realment <<fes el que vulguis>>?

<<Fes el que vulguis>> no és res més que un reflex del prblema essencial de la llibertat mateixa.--Crisco92 18:46, 23 gen 2008 (CET)


  • En que influeix la certesa de la mort en la presa de desicions dels homes?

La certesa de la mort pot portar a la conclusió de que la vida no val la pena, per tant decidim actuar com si res importes, com si ja estiguessim morts.--yoli 13:55, 22 gen 2008 (CET)


  • Que significa la frase "fes el que vulguis"?

Significa pensa amb si mateix, i tot el que ve d'una altre persona o ve de fora deixar-la de part.--Mrigo92 14:47, 22 gen 2008 (CET)


  • <<Que vol dir dedicar-se a la bona vida>>?

senzilla-ment vol dir, ara vull aixó però jo no faré res a cànvi.vull tenir una casa plena de electrodomestics d'ultima generació pero...no fare res a canvi... si vols alguna cosa,auras de lluitar per ella. --Mlozano92 18:23, 23 gen 2008 (CET)


  • Perquè esteim condemnats a la llibertat?

Perquè sempre som lliures de fer el que volem i si no elegim per nosaltres mateixos, es a dir ens posam en mans dels altres també ho feim lliurement.--Amembrilla91 15:57, 23 gen 2008 (CET)


  • Què significa "l'home està obligat a ser lliure"?

És estranya perque ser lliure vol dir que no estàs obligat a res, i si ens parem detingudament a mirar la frase, ens està donant una ordre, la qual si li fem cas estem contradient la llibertat.--Pvidal91 17:49, 23 gen 2008 (CET)


  • Si una persona o més ben dit un ésser humà no fos vist ni aparaguès en públic mai de la vida com és sentiria?

Un ésser humà simes no almenys una persona te tot el dret a sortir pel carrer se vist i reconegut per les altres persones.--JFerragut 92 18:37, 23 gen 2008 (CET)

  • Què és o ha de ser una humanitat?

No hi ha humanitat sense aprenentatge cultural ni sense base de tota cultura que és el llenguatge. El món en el qual vivim és un món de símbols, de lleis, sense les quals no només seriem incapaços decomunicar-nos sinó també captar el significat del que ens envolta.--Xcovas92 19:58 23 gen 2008 (CET)


  • Que vol dir "fes el que vulguis?

No es mes que un reflexe del problema essencial de la llivertat mateixa.--Mcañas91 20:13, 23 gen 2008 (CET)

  • Perque "estem condemnats a la llibertat"?

Perque som lliures de fer el que volguem i si no elegim per nosaltres mateixos es a dir ens posam en mans dels altres tambe o feim lliuremnt.----Chuerta91


  • Que ens vol dir l'autor quan diu que feguem el que volguem?

Vol dir que ens dediquem a la bona vida.--Xantich 20:53, 23 gen 2008 (CET)

  • La frase "fes el que vulguis" és una ordre?

Sí, sembla que de totes formes t'estan donant una ordre, fes això i no això altre, encara que sigui l'ordre que actuis lliurement. És complexe si la compleixes la desobeixes. --Jenifer 22:30, 23 gen 2008 (CET)


  • De que se va adonarl'alumne amb lo que li va dir el savi?

Que no és tot tenir més o menys coses i que hi ha coses que tenim i que no utilitzam, es a dir no li donam importància. --Amembrilla91 19:05, 12 febr 2008 (CET)

CINQUÈ CAPÍTOL


  • Son tan importants els diners?

Evidentment si, son importants, però no és el més important...Hi ha gent que diu que no necesita doblers per a res, trob que això tampoc és, perquè si vols vestir-te, anar a veure una película o casi qualsevol cosa, ho necesites; però l'important és no viure domés pels doblers. perque acabes no tenint res.--Jenifer 18:02, 9 febr 2008 (CET)



  • Que va fer Esaú per aconseguir llenties?

Va sacrificar massa aspectes importants de la seva vida com la primogeniatura i va actuar sota el pes de la mort--Mcaldentey92 11:55, 10 febr 2008 (CET)


  • Per què no hem de tractar les persones com si fossin coses?

Per què les coses es poden comprar i vendre i les persones no ho sigui si les coses les "perds" les pots aconseguir una altre vegada perquè es poden comprar i vendre i les persones no perquè no són com a coses o animals, les persones són diferents perquè no els pots aconseguir una altre vegada o "fabricar" (animals o coses), és molt difícil perquè ells quan són "ninets" que acaben de nèixer desde que han nescut i fins que siguin responsables de ells mateixos els seus pares i els que els enrevolten els eduquen, en resum de tot aquest rotllo les persones tenen cultura i les coses o animals no .--Ilhamradi91 20:17, 10 febr 2008 (CET)


  • En què consisteix la bona vida?

Consisteix en que voler la bona vida no és un voler qualsevol,.Tots el volers són "simples", es fixen en un sol aspecte de la realitat: no tenen perspectiva de conjunt.--Jerlenkamper 16:13, 11 febr 2008 (CET)


  • Que significa que allò tenim nosaltres tambè ens tè a nosaltres?

El significat es que quan tú tens moltes de cosses al mateix temps elles et tenen a tu es a dir si per exemple tu tens amb una ma un pot i amb l'altre un sac de dobers i despres et vols grata no pots,ido pasa el mateix que si tens molts bens materials ells tambè et tenen a tu i et pasara com al ciutadá Kane que per teni tots els bens va deixa les demes persones de banda,per tant as de tenir arment.--Alopez92 16:33, 11 febr 2008 (CET)


  • Que ens vol donar a entendre la història del savi budista?

Que allò que tenim ben agafat també ens agafa a nosaltres d'alguna manera.. o sigui que val més no ser egoistes i no abusar.--Mmas9218:09, 11 febr 2008 (CET)


  • Per què diu l'autor que la mort és una gran simplificadora?

Perquè quan estàs apunt de morir, hi ha poques coses que t'importin, només aquella que en realitat estimes, en canvi la vida com està tan plena de complexitats, a vegades cercar-ne massa una simplicitat absoluta fa que no cerquem la vida sinó la mort com en el cas de Esaú.--Tbellido92 18:13, 11 febr 2008 (CET)



  • Què significa: "ningú pot ser lliure per tu"?

Que en el moments importants de la vida em de ser capaços de decidir sobre el problema nosaltres, sense deixar-nos influenciar per altres persones, per que em de ser consequents de que la decició que prendem ens repercutirà a nosaltres, perqué el que posam en joc és el nostre futur, i d'aquí en treurem la nostra felicitat.--Marcel 21:18, 11 febr 2008 (CET)



  • Perque son tan importants els diners?

Perque per casi qualsevol cosa de la vida diaria son nessesaris, coses tan essencials com vestir-se, menjar, etc ens consten doblers.--Mrigo92 21:34, 11 febr 2008 (CET)


  • En que consisteix la bona vida?

La bona vida consisteix en fer el que vulguis,no mentir,i no dir que tot te és igual.--Xantich 22:51, 11 febr 2008 (CET)


  • Quina es la primera i indispensable condició etica?

Es la d'estar decidit a no viure de qualsevol manera, estar convençut que no tot es igual encara que tard o d'hora ens haguem de morir.--amanda 13:20, 12 febr 2008 (CET)


  • Que pasa si tractam les persones com a coses?

Que de elles no en derivarem res--Crisco92 13:33, 12 febr 2008 (CET)


  • Que significa "les persones no son coses, necessitam coses que les coses no tenen"?

Primerament diu les persones no som coses, es a dir, que tenim uns sentiments, i no som d'usar i tirar. Despres segueix diguent que necessitam coses que les coses no tenen, això significa, que les coses que nessecitam serien per exemple els sentiments, el companyerisme... i lo que no tenen les coses, seria cualsevol material. Es a dir que les persones som persones, i nesecitam companyerisme, amistat... i això no ho tenen les coses.--Me Grimalt 21:08, 13 febr 2008 (CET)


  • Quines son les dues coses que l'home ha de tenir clares?

La primera és que no ha de ser esclau de la mentalitat de voler, perquè és aleshores quan menys lliure és perquè ell mateix és fa presoner dels seus propis capricis. I l'altre cosa clara que ha de tenir és que els diners no ho fan tot, com per exemple amb els diners no es pot comprar ni l'amor, ni la felicitat, ni l'amistat entre dues persones, etc.--Pvidal91 22:35, 13 febr 2008 (CET)


  • Què és allò que necessitam de les altres persones ?

És la complicitat, el fet de veure que en aquest món hi ha altres persones que es preocupen per nosaltres i ens estimen, ens ajuden, ens donen una besda... coses que encara que hi hagui gent que diu que no són necessaries per a la vida de les persones.--Mdmsevilla92 14:10, 15 febr 2008 (CET)


  • En que es va equivocar Kane?

Es va equivocar en que les persones no es poden tractar com coses sino que s'han de tractar amb un cert respecte y no com a objectes que es poden emprar i despres tirar.--pcalzado90 14:44, 15 febr 2008 (CET)

SISÈ CAPÍTOL


SETÈ CAPÍTOL


VUITÈ CAPÍTOL


NOVÈ CAPÍTOL

Eines de l'usuari