Mitjans de comunicació

De Lledonerwiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 74: Línia 74:
 
=== Telèfon  ===
 
=== Telèfon  ===
  
És un dispositiu per comunicar-se. Dissenyat per transmetre senyals acústics per mitjà de senyals elèctrics a distància. Això va ocórrer en 1876. L'11 de juny de 2002 el Congrés dels Estats Units va aprovar la resolució 269, per la qual es reconeixia que l'inventor del telèfon havia estat Antonio Meucci que el va anomenar teletròfon. Des de la seva concepció original s'han anat introduint millores successives, tant en el propi aparell telefònic com en els mètodes i sistemes d'explotació de la red.Teléfono convencional està format per dos circuits que funcionen junts: el circuit de conversa, que és la part analògica , el circuit de marcació, que s'encarrega de la marcació i trucada.  
+
[[Image:Telefon.jpg|thumb|right|350px|Telèfon antic]]És un dispositiu per comunicar-se. Dissenyat per transmetre senyals acústics per mitjà de senyals elèctrics a distància. Això va ocórrer en 1876. L'11 de juny de 2002 el Congrés dels Estats Units va aprovar la resolució 269, per la qual es reconeixia que l'inventor del telèfon havia estat Antonio Meucci que el va anomenar teletròfon. Des de la seva concepció original s'han anat introduint millores successives, tant en el propi aparell telefònic com en els mètodes i sistemes d'explotació de la red.Teléfono convencional està format per dos circuits que funcionen junts: el circuit de conversa, que és la part analògica , el circuit de marcació, que s'encarrega de la marcació i trucada.
  
 
=== TV  ===
 
=== TV  ===

Revisió de 07:09, 9 maig 2011

Contingut

Què és un mitjà de comunicacio?

un mitja de comunicación es un terma usat per anomenar els sectors dels mitjans de comunicación esperfectament concebuts i dessenyats per arribar a un gran audiéncia.

tot i que en principi un mitja de comunicación és qualsevol estrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'ausa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la información, l'intreteniment o la propaganda .

Historia

Abans de Crist

Encara que el costum de transmetre notícies d'actualitat es remunta a temps immemorials, com a fenomen paral·lel al parar en el ser humà, i se suposa que ja les primeres civilitzacións urbanes - Les de l'antiga mesopotàmia- en què s'havia desenrotllat l'escriptura, les plasmaven per escrit, la primera publicació periodística coneguda va ser Acta diürna, un full de notícies que, per ordre de Julio Cèsar, es col·locava diàriment en el fòrum de l'antiga ciutat de Roma a partir del segle l a.C.

S. I - S. XV

El primer periòdic imprés El primer periòdic imprés a partir de blocs de fusta tallats va aparéixer a Pequín en el segle VII o VIII d.C.

A Europa, la invenció, en el segle XV, de la impremta, basada en els tipus metàl·lics mòbils, va permetre una distribució de les notícies més ràpida i fàcil.

Durant el segle XV, i a causa del floriment del comerç i de les ciutats, es va desenvolupar una xàrxa d'informadors, ja que els comerciants i banquers europeus necessitaven conéixer la situació dels països amb què mantenien negocis per a poder planificar els seus negocis corrent el menor risc possible, i per a això pagaven a informadors que els posaven al tant dels fets més rellevants de quant ocorria.

D'altra banda, els habitants de les cada vegada més poblades i bullicioses ciutats volien conéixer més de prop els esdeveniments que es produïen fora de l'àrea en què es movien quotidianament i compraven cada vegada amb més freqüència els fulls informatius que es venien pel carrer.

En la pròspera ciutat de Venècia, per exemple, es venien, amb certa periodicitat, notes informatives manuscrites al preu d'una gazzetta, una moneda local d'escàs valor. El nom de gazzetta s'estendria posteriorment a la resta d'Europa com a denominació genèrica de les publicacions informatives de preu reduït i, més endavant, entraria a formar part dels títols de periòdics ja de certa importància.

S. XVI

S. XVII

S. XVIII

S. XIX

S. XX

S. XXI

Mitjans de comunicació actuals

Premsa

Definició

És el conjunt de publicacions impreses en paper cada cert temps variat (diària, setmanal, mensual o anual).

A la premsa s'utilitzen temes d'actualitat, històrics, generalistes, relatius, inclós per a l'entreteniment, com còmics o passatemps.


Història

Abans de que s'inventàs la imprenta, els governants d'aquell temps feien circular notícies reguals de les seves accions com Juli Cèsar, durant la República Romana a l'any 59 aC.

Després el govern imperial xinès l'any 413 també varen ussar el recurs de les noticies escrites. Aquests dos governadors i molts més tenien una manera fàcil de fer que la noticia escrita a un paper arribàs ràpid. Comanaven a qualcú inferior a ells, els seus esclaus o qualcún dels seus guerrers a caball o com fós a que transmitissin la noticia a von era dirigida.


Estadístiques

Fins l'aparició dels diaris gratuïts de qualitat, els estudis de mercat idicaven una caiguda imparable de la venta de diaris i de la seva lectura en general.

L'audiència en general està en una lenta disminució en molts països desenvolupats degut a la clara competició de la televisió i la Xarxa (que competeix per la publicitat, especialment els anuncis de treball)

Aquests són algunes dades utilitzades per l'estudi:

  • Xina: 85.000.000 còpies distribuïdes en total al dia.

Radio

Telèfon

Telèfon antic
És un dispositiu per comunicar-se. Dissenyat per transmetre senyals acústics per mitjà de senyals elèctrics a distància. Això va ocórrer en 1876. L'11 de juny de 2002 el Congrés dels Estats Units va aprovar la resolució 269, per la qual es reconeixia que l'inventor del telèfon havia estat Antonio Meucci que el va anomenar teletròfon. Des de la seva concepció original s'han anat introduint millores successives, tant en el propi aparell telefònic com en els mètodes i sistemes d'explotació de la red.Teléfono convencional està format per dos circuits que funcionen junts: el circuit de conversa, que és la part analògica , el circuit de marcació, que s'encarrega de la marcació i trucada.

TV

És un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.

La televisió comercial va començar als anys 30. Des de llavors, la televisió ha tornat com uns dels electrodomèstics més comuns. Els anys 70 aparegueren els primers aparells de vídeo. Com les cintes VHS i més tard el DVD.

La imatge en moviment és el que caracteritza a la televisió. Els primers desenvolupaments els van realitzar els francesos Rionoux i Fournier el 1906.

Internet

Internet és una xarxa pública i global de ordinadors interconnectats mitjançant el protocol d'internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.[1]

Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador un telefon mobil o bé consoles

Propòsits dels mitjans de comunicació

Educar

Informar

Comunicar

La comunicacó és l'intercanvi d'informació entre emissor i receptor per diferents mitjans.

Entretenir

Els mitjans de comunicació  serveixen per entretenir i informarnos sobre coses que pasen en mon real en el cual hi destaquen diversos tipus de mitjans en el cual hi pertan.

Controlar

Qui controla els mitjans de comunicació i informació controla la societat, qui controla la societat controla el món ...

En la societat en què vivim, res és el que sembla ser, el petit, el converteixen en gran i aquí alguns exemples:

  • Durant 11-S (atemptat de les torres bessones) diversos noticiaris difondre de manera gairebé immediata la notícia que van ser terroristes. Mesos després van notificar la suposada existència d'armament de destrucció massiva a l'Iraq. Resultat: reducció de l'oposició civil (protestes) a la guerra de l'Iraq
  • El 1938 Orson Welles, en un dels seus programes de ràdio adapto i narro la novel "La guerra dels mons"com si fos una notícia d'urgència (abans de transmetre-aclareixo que es tractava d'alguna cosa fictici). Resultat: la major part Nova Jersey la gent va entrar en pànic creient q es tractava d'una cosa real
  • Durant la 2 º Guerra Mundial, van haver nombroses propagandes per tot EUA q incitaven a la gent a inscriure's en l'exèrcit per temàtiques d'honor i heroisme, etc. Resultat: (un exemple) el desembarcament a les costes de Normandia i soldats de sobres per a la creació de les forces aerotransportades (paracaigudistes)

El poder dels mitjans de comunicació

Eines de l'usuari