OS 4t ESO A 2008-2009

De Lledonerwiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 248: Línia 248:
 
'''Història'''
 
'''Història'''
  
Tot va començar....
+
[[Image:Ubuntu.png|right]]
  
[[Image:Ubuntu.png|right]]
+
 
 +
 
 +
 
 +
 
 +
Tot va començar quan en Mark Shuttleworth va crear l'empresa Canonical Ltd. per tal de començar el desenvolupament d'una nova distribució de GNU/Linux. Aquesta es centraria en la facilitat d'ús per a l'usuari mitja i tindria llançaments regulars cada 6 mesos, basats en l'última versió inestable de Debian, la distribució més completa del món, a la qual ja havia
 +
 
 +
 
 +
 
 +
 
 +
 
 +
contribuït abans. Amb aquesta fi, va contractar diversos desenvolupadors de Debian, Gnome i Arch, i el 20 d'octubre del 2004 va sortir[1] a la llum la primera versió de l'Ubuntu, la 4.10 "Warty Warthog".
 +
 
 +
El 8 de juliol de 2004, Mark Shuttleworth i l'empresa Canonical Ltd van anunciar la creació de la Ubuntu Foundation, amb un pressupost inicial de 10 milions de dòlars. Aquesta actualment està inactiva, ja que la seva finalitat és només la d'assegurar la continuïtat de l'Ubuntu en el cas que Canonical deixi de fer-ho.<br>
 +
 
 +
'''Característiques'''<br>
 +
 
 +
* Basada en la distribució Debian.<br> * Disponible per a 3 arquitectures: Intel x86, AMD64, PowerPC.<br> * Els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME.<br> * L'escriptori per defecte és Gnome<br> * El navegador per defecte és Mozilla Firefox<br> * Per a tasques administratives inclou una eina anomenada sudo, per evitar utilitzar l'usuari root<br> * Com Debian, també utilitza els paquets .deb<br> * Ubuntu, seguint la filosofia d'arribar al màxim nombre usuaris possible, subministra i envia gratuïtament CDs de la distribució a qui ho sol·liciti. Altrament, també en pot descarregar les imatges ISO des de la web o amb l'aplicació BitTorrent.<br><br>
  
 
== <br>Fedora  ==
 
== <br>Fedora  ==

Revisió de 10:37, 29 gen 2009

Contingut

Sistemes operatius (OS)

Introducció

1.Què és el un sistema operatiu?.


És el programari responsable de gestionar els recursos en un ordinador . El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.

2.Per a que serveix?


Ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.

3.Les característiques més importants de un sistema operatiu:


Permetre la concurrència de processos, traslapándose el temps d'entrada/sortida amb el càlcul i ocupat la memòria amb diversos programes.
Possibilitar l'execució de qualsevol procés en el moment que sol·liciti sempre que hagi suficient recursos lliures per a ell.
Ser eficient quant a reduir : el temps mig que ocupa cada treball, el temps que no s'usa la CPU, el temps de resposta en sistemes multiacceso i el termini entre dues assignacions de CPU a un mateix programa.
Ser eficient quant augmentar la utilització de recursos en general, tals com memòria processadors, dispositius d' I/S, discos magnètics, dades etc...
Ser fiable, és a dir, un sistema operatiu no ha de tenir errors i ha de preveure totes les possibles situacions.
Ésser de grandària petita.
Possibilitar i facilitar en tant que sigui possible el “diàleg” entre computadora i usuari de la mateixa.
Permetre compatir entre diversos usuaris els recursos de maquinari amb que conta una computadora.
Permetre als usuaris compartir dades entre ells, en cas necessari.
Facilitar la/ I S dels diferents dispositius connectats a una computadora.



TIPUS DE SISTEMES OPERATIUS.

  • ACORN ACHIMEDES:

El Acorn Archimedes va ser el primer ordinador personal de propòsit general de Acorn Computers Ltd basat en la seva pròpia CPU RISC ARM de 32 bits. El nom també és utilitzat normalment per descriure ordinadors que estan basats en la mateixa arquitectura, fins i tot quan Acorn no inclou 'Archimedes' en el nom oficial.

  • AMIGA:

Computadora personal amb extraordinàries capacitats multimèdia, dissenyada per Jay Glenn Miner i un reduït equip d'enginyers pertanyents a l'empresa Didbit. Van ser comercialitzats per Commodore International. El seu mòdic preu d'entrada i les seves capacitats multimèdia li va conferir major popularitat entre els amants dels videojocs.

  • ATARI ST:

El primer model de ST fou creat l'any 1985, Atari havia desenvolupat un sistema operatiu principalment basat en components ja existents.

El nucli d'aquest nou SO consistia en gran part en CP / M, originalment desenvolupat per Gary Kildall i sovint considerat com el primer SO multiplataforma.

  • APPLE:

Fundada el 1976, va tenir un paper prominent en la revolució informàtica dels anys 70 amb el seu ordinador Apple II. Tant Steve Jobs com Stephen Wozniak eren dos grans aficionats a l'electrònica en general i a la informàtica en particular, en especial Wozniak. Jobs ràpidament va veure l'oportunitat de negoci, per la qual cosa va començar a promocionar l'ordinador entre altres aficionats de la informàtica del Homebrew Computer Club i altres botigues d'electrònica digital.

  • IBM:

Acrònim d'Internacional Business Machines també coneguda col·loquialment com el gegant blau. És una empresa d'informàtica, radicada als Estats Units, que treballa en el món de la informàtica des dels seus diferents vessants.
Ex: DisplayWrite, Drawing Assistant, TopView, ...


  • MICROSOFT:

Empresa multinacional d'informàtica creada als Estats Units, on encara hi te la seva seu principal.
El nom de Microsoft és l'acrònim de Microprocessador Software. La sigla de la borsa de Nova York (NASDAQ) és MSFT.

  • SUN MICROSYSTEMS:

Empresa informàtica de Silicon Valley, fabricant de semiconductors i programari. Va ser creada per l'alemany Andreas von Bechtolsheim i els nord-americans Vinod Koshla, Bill Joy i Scott McNealy. Les sigles SUN derivin de "Standford University Network" (xarxa de la Universitat de Standford).

UNIX

Unix2008.gif
Va ser creat entre els anys 1960 i 1970 per AT & T Bell Labs, és un sistema operatiu de temps compartit que controla els recursos d'un ordinador i els assigna entre els seus usuaris, aquest sistema permet als usuaris córrer entre els seus programes i controlar els dispositius des de perifèrics connectats a l'ordinador, va ser reconegut com a UNICS (Uniplexed and Computer Information System).
Té les següents característiques:
-És un sistema operatiu multi usuari, amb capacitat de simular multiprocesaments i processament no interactiu
-Està escrit en un llenguatge d'alt nivell:C

-Te un llenguatge de control programable anomenat SHELL
-Ofereix facilitats alhora de crear programes i sitemes i l'ambient es adequat per a les tasques de disenys de programari.
-Utilitza gestió dinàmica de memòria per intercanvi o paginació.
-Te capacitat d'interconexió de procesos i tambè permet la comunicació entre ells.
-Utilitza un sistema jeràrquic d'arxiu, amb facilitats de protecció d'arxius, comptes i sortides.
-Te facilitat a l'hora de fer entrades i sortides.
-Garanteix un alt grau de portabilitat.

Apple - MacOS

Logotipomac.jpg

El Mac OS (Macintosh Operating System) és un sistema operatiu creat per Apple Computer per a ordinadors Apple Macintosh. Destaca per la seva estabilitat, potència gràfica i facilitat d'ús.

El Mac OS va ser el primer sistema operatiu comercial que incloïa interfície gràfica d'usuari. Aquesta primera versió va sortir amb el Macintosh 128k l'any 1984. L'equip del Macintosh estava format principalment per Bill Atkinson, Jef Raskin i Andy Hertzfeld.

Tot i que actualment s'acostuma a anomenar el sistema operatiu amb el nom genèric de Mac OS no es va a començar a utilitzar aquest nom fins a la versió 7.6 cap als anys 90. (Antigament s'anomenava Sistema x.x).


- Versions

Appleman.jpg
Inicialment el sistema operatiu dels Macintosh estava format de dos aplicacions, el "sistema" i el "finder" cada una amb el seu propi número de versió. El Sistema 7.5.1 va ser el primer a incloure l'actual logo de Mac OS.

Fins a l'arribada dels macs basats en processadors PowerPC G3, una part significant del sistema estava enmagatzemada a la ROM de la placa mare. El propòsit inicial d'això era el d'evitar d'utilitzar el poc espai que oferien els disquets d'aquella època per suportar el sistema operatiu. (Tot i així només hi ha un model de Mac que pugui arrancar exclusivament amb a partir de la ROM, el Macintosh Clàssic de 1991) Aquesta arquitectura també va ajudar a que exclusivament els ordinadors fabricats per Apple (o amb el seu permís) poguessin funcionar amb Mac OS.


Podem distingir dues grans famílies de sistemes operatius en el Mac OS:

  • El Mac OS "Clàssic". Aquesta família inclou totes les versions del sistema des de la primera versió que es venia amb el primer Macintosh l'any 1984 fins al Mac OS 9 que va sortir l'any 2001.
  • El Mac OS X (per el número romà 10). Mac OS X no és descendent directe del Mac Os Classic, sinó del sistema operatiu NextStep, un sistema operatiu basat en BSD Unix, tot i que conserva la majoria de funcionalitats del Mac OS 9.

Curiosament es tracta d'un UNIX complet, aprobat per The Open Group, empresa propietaria de UNIX. La X del Mac Os apart de senyalar la versió que és (10) guarda relació amb el fet de que tots els sistemes operatius basats en Unix acaben amb X, (Linux,Minix,Ultrix,IRIX, etc..). També, cadascuna de les versiones tenen com a sobrenom de diferents felins. Abans del seu llançament, la versió 10.0 tenia com a nom de projecte intern, Apple Cheetah (Guepard), de la mateixa manera que la versió 10.1 va rebre el sobrenom de Puma. La versió 10.2 Jaguar, i d'aquesta versió en endavant s'han seguit fent públics aquests noms, sent Panther el de la versió 10.3, Tiger el de la 10.4 i Leopard el de la 10.5 . Apple té també registrats els noms de Lynx (Lince) i Cougar (Puma) pel seu futur ús.


Microsoft - Windows

logo de microsoft windows
MICROSOFT
Microsoft Corporation és una empresa multinacional nord-americana, fundada en 1975 per Bill Gates i Paul Allen. Dedicada al sector de la informàtica, amb seu en Redmond, Washington, Estats Units. Microsoft desenvolupa, fabrica, llicència i produeix programari i equips electrònics. Sent els seus productes més usats el Sistema operatiu Microsoft Windows i la suite Microsoft Office, aquests productes tenen una important posició entre els ordinadors personals.
La companyia també sol ser nomenada com MS, pels seus inicials en el NASDAQ: MSFT o simplement com Redmond, a causa de la gran influència que té sobre la localitat del seu centre d'operacions. Té 80.000 empleats en 102 països diferents i compte amb uns beneficis de 51.120 milions de dòlars durant l'any 2007
Fundada per a desenvolupar i vendre intèrprets de BASIC per a l'Altair 8800, a mitjan els 80 va aconseguir dominar el mercat d'ordinadors personals amb el sistema operatiu MS-DOS. La companyia va iniciar una Oferta Pública de Venda en el mercat de valors en 1986, la qual, a causa de la pujada de cotització de les accions, va dur a 4 empleats a convertir-se en multimilionaris i a 12,000 en milionaris.
Durant la seva història, ha estat objecte de crítiques, com acusacions de realitzar pràctiques monopolísticas que l'han dut davant la Comissió Europea i el Departament de Justícia dels Estats Units.
Microsoft va afiança la seva posició en altres mercats com el de sistemes operatius i suites d'oficina, amb recursos com la xarxa de televisió per cable, el portal d'Internet MSN, i l'enciclopèdia multimèdia Microsoft Encarta. La companyia també comercialitza maquinari com el ratolí de Microsoft i productes d'entreteniment consola com Xbox, Xbox 360, Zune i WebTV Microsoft ha donat suporti als seus usuaris a través d'Usenet en grups de notícies i en Internet, també premia amb la categoria de Microsoft MVP (Most Valuable Professional) a aquells voluntaris que demostren ser útils en l'assistència als clients. La seva web oficial és una de les pàgines més visitades de la xarxa, rebent per dia més de 2'4 milions de visites úniques segons dades d'Alexa, que va situar el 11 de Maig de 2008 a Microsoft.com com la 14ª pàgina web amb més visites del món.

WINDOWS
Windows és una família de sistemes operatius desenvolupats i comercialitzats per Microsoft. Existeixen versions per a llars, empreses, servidors i dispositius mòbils, com computadors de butxaca i telèfons intel·ligents. Hi ha variants per a processadors de 16, 32 i 64 bits. Incorpora diverses aplicacions com Internet Explorer, el Reproductor de Windows Mitja, Windows Movie Maker, Windows Mail, Windows Messenger, Windows Defensar, entre uns altres. Des de fa molts anys és el sistema operatiu més difós i usat del món; de fet la majoria dels programes (tant comercials com gratuïts i lliures) es desenvolupa originalment per a aquest sistema.


WINDOWS 1.0
La primera versió de Microsoft Windows Premium mai va anar massa potent ni tampoc es va fer popular. Estava severament limitada a causa dels recursos legals d'Apple, que no permetia imitacions de les seves interfases d'usuari. Per exemple, les finestres només podien disposar-se en mosaic sobre la pantalla; això és, mai podien ocultar-se unes a unes altres. Tampoc hi havia "paperera de reciclatge" a causa de que Apple creia que ells tenien la palesa d'aquest concepte. Ambdues limitacions van ser eliminades quan el recurs d'Apple va ser rebutjat en els tribunals. D'altra banda, els programes inclosos en la primera versió eren aplicacions "de joguina" amb poc atractiu per als usuaris professionals.

VERSIONS DE WINDOWS
En el llarg del anys han canviat molt els diferents tipus de windows, poc a poc s'han anat millorant fins arribar al darrer fet fins ara el windows 7 que te les característiques següents: serà mes ràpid que l'anterior i mes segur. Aquest windows esta planetjat que surti al mercat en el 2009, però antes de la versió autentica sortira una betatesters per trobar els errors i solucionar-los.
1.0 Windows 1.0                                  1.6.3 Windows NT 4.0
1.2 Windows 2.0                                  1.7 Windows 95
1.3 Windows 3.0                                  1.8 Windows 98
1.4 US\/2                                             1.9 Windows 98 Second Edition
1.4.1 US\/2.1                                        1.10 Windows Millenium Edition
1.4.2 US\/2 2.0                                     1.11 Windows 2000
1.4.3 US\/2 3.0 i 4.0                              1.12 Windows XP (eXPerience)
1.5 Windows 3.1 i Windows 3.11            1.13 Windows Server 2003
1.6 Windows NT                                    1.14 Windows Vesteixi
1.6.1 Windows NT 3.1                            1.15 Windows Server 2008
1.6.2 Windows NT 3.5/ 3.51                    1.16 Windows 7

FreeBSD



FreeBSD.gif


  • Què és?

FreeBSD és un Sistema operatiu lliure de la família UNIX originàriament desenvolupat per AT&T UNIX i descendent de Bekeley Software Distribution. Es pot executar a processadors compatibles amb el joc d'instruccions x86 d'Intel, DEC Alpha, UltraSPARC de Sun Microystems, l'Itanium, l'AMD64 i els Power PC.
FreeBSD es desenvolupa com un sistema operatiu complet. El nucli, els programes d'usuari i els Controladors de dispositius es desenvolupen a un sistema de control CVS comú. Aquest fet és un contrast amb Linux, on un grup s'ocupa del nucli i la resta d'aplicacions són gestionades per les distribucions, que empaqueten la resta de components. Com a sistema operatiu, FreeBSD té la reputació de ser estable i molt robust.

Història i desenvolupament

El desenvolupament inicial de FreeBSD va començar l'any 1993, a partir del codi de 386BSD. No obstant això, degut a problemàtiques sobre la legalitat del codi utilitzat a 386BSD, FreeBSD va reprogramar gran part del sistema amb la versió 2.0 del gener de 1995 utilitzant la versió 4.4BSD-Lite de la Universitat de California, Berkeley.
Inicialment, FreeBSD utilitzava un dimoni BSD com a logotip. El 2005 es va escollir un logotip creat per Anton K. Gural.


  • Desenvolupament de Free BSD 5


La última versió abans de les sèries 6 és 5.4 (Maig 2005). Els desenvolupadors de FreeBSD mantenen dos branques simultànies: la branca -STABLE, on les versions es generen cada 4-6 mesos. La última versió 4-STABLE és la 4.11. La primera 5-STABLE va ser la 5.3. Si una característica s'estabilitza, es pot fusionar (MFC, "Merge From Current") a la branca estable.
La diferència més important de FreeBSD 5 va ser un gran canvi dels mecanismes de bloqueig del nucli per permetre un millor funcionament als sistemes multiprocessadors, evitant molta utilització del bloqueig GIAN, conegut com Big Kernel Lock. Ara es possible que més d'un procés es pugui executar dins l'espai de nucli al mateix temps.
Un altre canvi important ve ser la inclusió de KSE, una solució per la gestió dels fils d'execució. KSE forma part de la biblioteca per defecte per gestionar els fils d'execució des de la versió 5.3 (la creació de la branca estable 5-STABLE). Altres característiques estan relacionades amb la seguretat com les llistes de control d'accés i el nou sistema de fitxers UFS2 provinents del sistema operatiu TrustedBSD.
FreeBSD 5 també ha suposat un canvi important a la capa d'entrada sortida amb la introducció de GEOM, un marc de treball modular per la transformació de les peticions d'entrada sortida, desenvolupat per Poul-Henning Kamp. La versió 5.4 ha confirmat la branca FreeBSD 5.x com a molt estable i robusta a expenses d'un llarg període de gestació degut a les grans novetats que incorpora.


  • FreeBSD 6 i 7

FreeBSD es va alliberar el 4 de novembre de 2005 i la versió 7.0 està actualment en desenvolupament. Aquestes versions segueixen el treball focalitzat a les màquines multiprocessadors, la optimització dels fils d'execució, gestió avançada de 802.11 i l'auditoria de seguretat de TrustetBSD. El requisit principal d'aquestes versions és l'eliminació total del bloqueig gegant (Giant Lock) del sistema de fitxers virtual i substituir la llibreria libthr amb una implementació més eficient 1:1 dels fils d'execució.


  • Compatibilitat amb Linux

FreeBSD incorpora compatibilitat binària amb molts sistemes operatius UNIX, incloguent Linux. D'aquesta manera es permet que programari Linux que només es distribueix en format binari es pugui executar a FreeBSD. Encara que hi ha moltes aplicacions que s'executen sense problemes amb la compatibilitat amb Linux, cal tenir en compte que la compatibilitat no és completa al 100%, fet que pot provocar algunes incidències puntuals.





http://ca.wikipedia.org/wiki/FreeBSD


Solaris


px10


  • Què és?


Solaris és un Sistema operatiu de l'empresa Sun microsystems inicialment basat en el sistema UNIX BAS, de l'Universitat de Berkeley, del qual un dels fundadors de la companyia va ser un programador en els seus temps universitaris. Més endavant va incorporar les funcionalitats del System V, convertint-se pràcticament en un sistema operatiu totalment basat en System V.
El sistema operatiu de Sun va néixer el 1983 i es va anomenar SunOS. Va canviar el seu nom a Solaris quan es va incloure per primera vegada OpenWindows a la versió 4.1.2 (1991).
El 1992 va sortir la segona versió de Solaris, que incorporava noves funcionalitats del System V, per tant SunOS només tendria sentit a partir d'aquest moment com a nucli d'aquest nou entorn operatiu Solaris. Des del moment que es distingeix el nucli del sistema operatiu (SunOS), i el entorn operatiu en general (Solaris), afegint altres paquets com Apache o DTrace. Com exemple d'aquesta funció, Solaris 8 conté SunOS 5.8.
Proporciona des dels seus inicis un excel·lent suport per aplicacions de xarxa a protocols IP, i va ser el primer entorn on es va desenvolupar el sistema Java, on se segueix tenint un excel·lent rendiment.
Proporciona la majoria de les funcionalitats típiques dels sistemes UNIX en entorn servidor, com Sockets, escriptoris basats en Xwindow, Open Look CDE o més recentment Sun Java Desktop System, basat en GNOME.
Últimament la companyia ha posat en marxa una clara estratègia d'apropament entre Solaris i GNU/Linux desenvolupant fins i tot productes que permeten executar programes de GNU/Linux a Solaris.

  • Solaris 10


Fa poc Sun Microsystems ha llençat la versió 10.0 del seu sistema operatiu Solaris, del qual ha anat alliberant de manera progressiva part del seu codi font, aquesta és la novetat ja que totes les versions anteriors eren programari privatiu
A Solaris hi funciona tot tipus de programari, lliure o no, tot i que es beneficia de la col·laboració de Sun per GNU/Linux, de fet l'entorn d'escriptori per defecte és Java Desktop System, un entorn basat amb GNOME, que té aplicacions com Instant Messenger, un client multiprotocol basat en GAIM; i StarOffice, el conjunt d'eines ofimàtiques comercial conegut per estar basat en l'important OpenOffice.org. Aquest fet ha animat a Sun a fer Solaris compatible amb programes de GNU/Linux escrits a nivell de codi font, i també paquets rpm binaris de certes distribucions com RedHat ES 3.0, mitjançant una capa de compatibilitat anomenada BrandZ/SCLA.


  • Llicència

Fa poc SUN ha decidit apostar per canviar progressivament la llicència del seu programari, especialment al Sun Solaris Operating Environment Solaris, sota una llicència OpenSource creada especialment, la CDDL, que ha sigut reconeguda com a llicència de programari lliure per l'Open Source Initiative.
Aquesta llicència és semblant a la filosofia de la GPL de la Free Software Foundation, tot i així són incompatible en alguns aspectes.
Aquesta incompatibilitat ha generat una polèmica des de la Free Software Foundation semblant a la de la llicència Mozilla Public License, la llicència de Mozilla Foundation que tenen aplicacions tan importants com el Firefox o el client de correu Mozilla Thunderbird.


  • Versions

Característiques notables Solaris inclouen actualment DTrace, Doors, Service Management Facility, Solaris Containers, Solaris Multiplexed I/O, Solaris Volume Manager, ZFS, i Solaris Trusted Extensions.



  • Bibliografia


http://ca.wikipedia.org/wiki/Solaris


Linux


1.Que és Linux?

Linux et preserva de virus

És un terme genèric per a referir-se a sistemes operatius similars a Unix basats en el nucli de Linux. El seu desenvolupament és un dels exemples més prominents de programari lliure; normalment tot el codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol sota els termes de la Llicència Pública General de GNU%[1] (GNU GPL) i altres llicències lliures.


2.Informació sobre les distribucions més importants de Linux


  • Redhat Enterprise: Aquesta és una distribucions que té molt bona qualitat, continguts i suport als usuaris per part de l'empresa que la distribuïx. És necessari el pagament d'una llicència de suport. Enfocada a empreses.
  • Fedora : Aquesta és una distribucions patrocinada per RedHat i suportada per la comunitat. Fàcil d'instal·lar i bona qualitat.
  • Debian: Altra distribucions amb molt bona qualitat. El procés de instal·lació pot ser un poc mes complicat, però sense majors problemes. Gran estabilitat abans que darrers avanços.
  • OpenSuSe: Una altra de les grans. Fàcil d'instal·lar. Versió lliure de la distribucions comercial Suse.
  • SuSE Linux enterprise (Altre de las grans): Molt bona qualitat, contenidors i su                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      port a los usuaris por part de la empresa que la distribueix, Novell. Es necessari el pago de una llicencia de suport. Enfocada a empreses.
  • Slackware: Aquesta distribució és de les primeres que va existir. Va tenir un període en el qual no s'actualitzo molt sovint, però això és història. És rar trobar usuaris dels quals van començar en el món Linux fa temps, que no hagin tingut aquesta distribució instal·lada en el seu ordinador en algun moment.
  • Gentoo: Aquesta distribució és una de les úniques que han incorporat un concepte totalment nou en Linux. És una sistema inspirat enBSD-ports.
  • Ubuntu: Distribució basada en Debian, amb el que això comporta i centrada en l'usuari final i facilitat d'ús. Molt popular i de bon tros suport en la comunitat. L'entorn d'escriptori per defecte és GNOME.
  • Kubuntu: Distribució basada en Ubuntu, amb el que això comporta i centrada en l'usuari final i facilitat d'ús. La gran diferència amb Ubuntu és que l'entorn d'escriptori per defecte és KDE.
  • Mandriva: Aquesta distribució va ser creada en 1998 amb l'objectiu d'acostar l'ús de Linux a tots els usuaris, al principi es crido Mandrake Linux. Facilitat d'ús per a tots els usuaris.



Richard Stallman

Richard Stallman
Stallman va néixer el 16 de març de 1953 a Nova York.

Ell era un programador important, encara sent estudiant de la universitat de Harvard, es va convertir en un hacker. Els inicis dels anys 80 la cultura hacker es va fer redistribuïble ( no es podia copiar) per lo qual la gent ja no podia intercanviar coneixements lliurement.Peró els altres hackers de laboratori van fundar la companyia Simbolycs, la qual intentava remplaçar el programari lliure del laboratoti del seu propi programari primitiu. Richard Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Simbolycs per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'últim de la generació hacker del laboratori.

Projecte GNU

El projecte GNU es va iniciar el 1984 per desenvolupar un sistema operatiu a l'estil de caràcter lliure. El nucli de GNU no va acabar, de manera que GNU s'utilitza amb el nucli Linux. La combinació de GNU i Linux es el sistema GNU/Linux que avui fan servir millons de persones. De vegades aquesta combinació se l'anomena, incorrectament Linux. Hi ha moltes variants o "distribucions" de GNU/Linux.
GNUlogo.png

El logo del projecte de GNU el va crear Etienne Suvasa, va ser iniciat per Stallman amb l'objectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU, el 27 de setembre de 1983 va ser anunciat publicament.

Per assegurar que GNU sempre fos lliure, perquè tots els usuaris el poguesin executar, copiar, modificar i distribuir, el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per garantir aquests drets i que evites les restrinccions posteriors dels mateixos. 




Historia


Linus Torvalds

Linus Torvalds
Un poc d'historia

Linus Benedict Torvalds (nascut el 28 de desembre de 1969 a Hèlsinki), és un enginyer de programari finlandès; és més conegut per desenvolupar la primera versió del nucli (kernel) del sistema operatiu GNU/Linux, basant-se en la implementació de les eines, els compiladors i les utilitats desenvolupats pel projecte GNU. Actualment Torvalds és responsable de la coordinació del projecte. Pertany a la comunitat parlant de suec de Finlàndia (que també és oficial i parlat per aproximadament el 6% de la població).

Com va crear Linux

En Finlàndia, Linus Torvalds, llavors estudiant d'informàtica de la universitat d'Hèlsinki, va decidir realitzar la quantiosa inversió de US$3500 de l'època per a adquirir un nou PC 386 (33 Mhz,4MB de RAM; una de les més avançades de la seva època).
Habituamente ho utilitzava per a accedir a la xarxa de la seva universitat, però per desgràcia no li agradava gens el sistema operatiu amb el qual treballava, Minix, així que va decidir crear un ell mateix. Com realment li interessava aprendre el funcionament del seu nou 386, va decidir aprofitar aquesta oportunitat per a realitzar un programa a baix nivell prescindint d'aquest Minix.
En els primers intents va aconseguir arrencar l'ordinador i executar dos processos que mostraven “AAAAABBBBB”. Un ho utilitzaria per a llegir des del mòdem i escriure en la pantalla, mentre que l'altre llegiria des del teclat i escriuria en el mòdem. Amb el temps va acabar el programa i ho utilitzava freqüentment arrencant des d'un disquet. La següent necessitat que va tenir va ser la de poder descarregar i pujar arxius de la seva universitat, però per a implementar això en el seu emulador era necessari crear un controlador de disc. Així que després d'un treball continu i dur va crear un controlador compatible amb el sistema de fitxers de Minix.


De forma privada, Linus nomenava “Linux” al seu nou sistema, però quan va decidir fer una presentació pública (doncs ja era capaç de mostrar una shell i executar el compilador gcc) va pensar que era massa egocéntric cridar-lo així i va proposar cridar-lo Freax. (encara que després se li va seguir coneixent com linux). Després d'anunciar en 25 Agost de 1991 la seva intenció de seguir desenvolupant el seu sistema per a construir un reemplaçament de Minix, el 17 de setembre de 1991 puja al servidor de FTP proporcionat per la seva universitat la versió 0.01 de Linux amb 10.000 línies de codi (en l'actualitat té més de 10 Milions). A partir d'aquest moment Linux va començar a evolucionar ràpidament.


Debian


Ubuntu

És una destribució del sistema GNU/LINUX basada en Debian subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth. Té per objectiu un sistema d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà  amb poca experiència GNU/LINUX i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratüitament .A més ,ofereix la garantia de cada sis mesos surtirà  una nova versió del sistema.

Història

Ubuntu.png



Tot va començar quan en Mark Shuttleworth va crear l'empresa Canonical Ltd. per tal de començar el desenvolupament d'una nova distribució de GNU/Linux. Aquesta es centraria en la facilitat d'ús per a l'usuari mitja i tindria llançaments regulars cada 6 mesos, basats en l'última versió inestable de Debian, la distribució més completa del món, a la qual ja havia



contribuït abans. Amb aquesta fi, va contractar diversos desenvolupadors de Debian, Gnome i Arch, i el 20 d'octubre del 2004 va sortir[1] a la llum la primera versió de l'Ubuntu, la 4.10 "Warty Warthog".

El 8 de juliol de 2004, Mark Shuttleworth i l'empresa Canonical Ltd van anunciar la creació de la Ubuntu Foundation, amb un pressupost inicial de 10 milions de dòlars. Aquesta actualment està inactiva, ja que la seva finalitat és només la d'assegurar la continuïtat de l'Ubuntu en el cas que Canonical deixi de fer-ho.

Característiques

  • Basada en la distribució Debian.
    * Disponible per a 3 arquitectures: Intel x86, AMD64, PowerPC.
    * Els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME.
    * L'escriptori per defecte és Gnome
    * El navegador per defecte és Mozilla Firefox
    * Per a tasques administratives inclou una eina anomenada sudo, per evitar utilitzar l'usuari root
    * Com Debian, també utilitza els paquets .deb
    * Ubuntu, seguint la filosofia d'arribar al màxim nombre usuaris possible, subministra i envia gratuïtament CDs de la distribució a qui ho sol·liciti. Altrament, també en pot descarregar les imatges ISO des de la web o amb l'aplicació BitTorrent.


Fedora

Fedoralogo.png

Fedora (o Fedora Core) és una distribució de Linux basada en un sistema de paquets RPM, desenvolupada per la comunitat Fedora que és patrocinada per l'empresa RedHat. El nom Fedora deriva del model de barret utilitzat al logo de RedHat.

A partir de la versió 9 de RedHat el projecte es va bifurcar en dos: RedHat Enterprise va esdevenir un producte comercial, que s'obté per subscripció i utilitza versions estables de les aplicacions; mentre que Fedora representa la branca no comercial, incorporant les darreres versions i la darrera tecnologia, mantenint les versions gratuïtes. Eventualment, els dos projectes es beneficien mútuament.

Pel nom Fedora Core es coneix el nucli d'aplicacions base, a les quals cal afegir les aplicacions extra, que es mantenen en repositoris.


- Repositoris

S'anomenava Core fins la versió 6 perquè només tenia les parts més bàsiques del sistema operatiu, a partir de la versió 7, inclou el Core i els Extres. Per incloure nou programari, s'han d'usar els anomenats Repositoris. Actualment hi ha dues famílies de repositoris incompatibles entre si:

- Livna
- RPMForge: FreshRPM, Dag, NewRpms y Dries

En Livna hi han aquells paquets que, tot i legals, només es poden descargar per l'usuari final, amb códecs per MP3 i altres formats. La segona família no té els paquets classificats per llicències, sinó per funcionalitat. Els paquets d'ATrpms poden causar problemes d'incompatibilitat perquè s'engloben a la família de RPMForge.

Actualment les dues famílies són incompatibles entre elles i es culpem mútuament d'incompatibilitat.

L'eina habitual de Fedora per usar els repositoris és l'aplicació en línia de comandes Yum, tot i que hi ha un entorn gràfic anomenat Yumex.
Pinguinocazador.jpg


Suse

Suse.jpg;
Linux va començar sent una distribució comercial d'una empresa Alemanya amb el mateix nom. Aquesta empresa va ser fundada l'any 1992. A l'any 2001, però, SUSE Linux va entrar en crisi i va ser comprada per Novell. Aquesta empresa ha canviat el model de negoci de SUSE Linux i ha aconseguit fer-la altre cop rendible.
SuSE inclou un programa d'instal·lació i administració que facilita la partició del disc dur, la configuració del sistema, la gestió de paquets RPM, les actualitzacions en línia, la xarxa, la configuració del tallafocs, l'administració d'usuaris, etc, dins d'una interfície integrada.
SuSE permet canviar la grandària de les particions NTFS que utilitzen els sistemes operatius Windows XP o XP. SuSE permet detectar i instal·lar els controladors dels Winmodemms més comuns en dispositius d'escriptori i portàtils.
Alguns entorns d'escriptori com són KDE i GNOME i gestors de finestres com Window maker Blackbox han estat inclosos. SuSE a més a més, inclou programari multimèdia com K3B (Gravador de CD / DVD),amaroK (reproductor d'àudio) i Kaffeine (Reproductor de Vídeo), entre molts altres.



Mandriva 


MANDRIVA.gif


La Mandriva Linux (anteriorment anomenada Mandrake o Mandrake Linux) és una distribució comercial francesa sorgida l'any 1998 amb l'objectiu de fer arribar el Linux a l'usuari d'escriptori estàndard, amb pocs coneixements informàtics. És per això que disposa d'un procés d'instal·lació molt guiat, facilitant molt la feina a l'usuari, i reconeix una gran quantitat de dispositius de maquinari. A més és compatible amb RedHat, ja que usen el mateix sistema d'empaquetar el programari. Aquest sistema s'anomena RPM.

El conjunt d'assistents i eines de Mandriva són traduïdes a més de 60 llengües, entre elles el català. De la traducció al català se n'encarregava Softcatalà, posteriorment la va dur a terme l'Albert Astals Cid i actualment el projecte està abandonat.
N'existeix una versió anomenada Mandriva One que no cal instal·lar, sinó que s'executa directament des del CD-ROM.
Actualment Mandriva Linux és una de les distribucions més conegudes i està disponible en sis versions.

Eines de l'usuari