OS 4t ESO A 2008-2009

De Lledonerwiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(Hi ha 40 revisions intermèdies sense mostrar fetes per 11 usuaris)
Línia 1: Línia 1:
= Sistemes operatius (OS) =
+
= Sistemes operatius (OS) =
  
 
== Introducció<br>  ==
 
== Introducció<br>  ==
  
==== 1.Què és el un sistema operatiu?. ====
+
==== 1.Què és el un sistema operatiu?. ====
  
<br>És el programari responsable de gestionar els recursos en un ordinador . El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.
+
<br>És el programari responsable de gestionar els recursos en un ordinador . El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.  
  
 
==== 2.Per a que serveix?  ====
 
==== 2.Per a que serveix?  ====
  
<br>Ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.  
+
<br>Ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'''APIs (application programming interfaces'' o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.  
  
 
==== 3.Les característiques més importants de un sistema operatiu:  ====
 
==== 3.Les característiques més importants de un sistema operatiu:  ====
Línia 23: Línia 23:
 
*ACORN ACHIMEDES:
 
*ACORN ACHIMEDES:
  
El Acorn Archimedes va ser el primer ordinador personal de propòsit general de Acorn Computers Ltd basat en la seva pròpia CPU RISC ARM de 32 bits. El nom també és utilitzat normalment per descriure ordinadors que estan basats en la mateixa arquitectura, fins i tot quan Acorn no inclou 'Archimedes' en el nom oficial.  
+
El ''Acorn Archimedes'' va ser el primer ordinador personal de propòsit general de ''Acorn Computers'' ''Ltd'' basat en la seva pròpia CPU RISC ARM de 32 bits. El nom també és utilitzat normalment per descriure ordinadors que estan basats en la mateixa arquitectura, fins i tot quan Acorn no inclou 'Archimedes' en el nom oficial.  
  
 
*AMIGA:
 
*AMIGA:
  
Computadora personal amb extraordinàries capacitats multimèdia, dissenyada per Jay Glenn Miner i un reduït equip d'enginyers pertanyents a l'empresa Didbit. Van ser comercialitzats per Commodore International. El seu mòdic preu d'entrada i les seves capacitats multimèdia li va conferir major popularitat entre els amants dels videojocs.  
+
Computadora personal amb extraordinàries capacitats multimèdia, dissenyada per Jay Glenn Miner i un reduït equip d'enginyers pertanyents a l'empresa ''Didbit''. Van ser comercialitzats per ''Commodore International''. El seu mòdic preu d'entrada i les seves capacitats multimèdia li va conferir major popularitat entre els amants dels videojocs.  
  
 
*ATARI ST:
 
*ATARI ST:
Línia 35: Línia 35:
 
*APPLE:
 
*APPLE:
  
Fundada el 1976, va tenir un paper prominent en la revolució informàtica dels anys 70 amb el seu ordinador Apple II. Tant Steve Jobs com Stephen Wozniak eren dos grans aficionats a l'electrònica en general i a la informàtica en particular, en especial Wozniak. Jobs ràpidament va veure l'oportunitat de negoci, per la qual cosa va començar a promocionar l'ordinador entre altres aficionats de la informàtica del Homebrew Computer Club i altres botigues d'electrònica digital.  
+
Fundada el 1976, va tenir un paper prominent en la revolució informàtica dels anys 70 amb el seu ordinador ''Apple'' II. Tant Steve Jobs com Stephen Wozniak eren dos grans aficionats a l'electrònica en general i a la informàtica en particular, en especial Wozniak. Jobs ràpidament va veure l'oportunitat de negoci, per la qual cosa va començar a promocionar l'ordinador entre altres aficionats de la informàtica del ''Homebrew Computer Club'' i altres botigues d'electrònica digital.  
  
 
*IBM:
 
*IBM:
  
Acrònim d'Internacional Business Machines també coneguda col·loquialment com el gegant blau. És una empresa d'informàtica, radicada als Estats Units, que treballa en el món de la informàtica des dels seus diferents vessants.<br>Ex: DisplayWrite, Drawing Assistant, TopView, ...  
+
Acrònim d'Internacional ''Business Machines'' també coneguda col·loquialment com el gegant blau. És una empresa d'informàtica, radicada als Estats Units, que treballa en el món de la informàtica des dels seus diferents vessants.<br>Ex: ''DisplayWrite, Drawing Assistant, TopView, ...''
  
 
<br>  
 
<br>  
Línia 49: Línia 49:
 
*SUN MICROSYSTEMS:
 
*SUN MICROSYSTEMS:
  
Empresa informàtica de Silicon Valley, fabricant de semiconductors i programari. Va ser creada per l'alemany Andreas von Bechtolsheim i els nord-americans Vinod Koshla, Bill Joy i Scott McNealy. Les sigles SUN derivin de "Standford University Network" (xarxa de la Universitat de Standford).<br><br>
+
Empresa informàtica de ''Silicon Valley'', fabricant de semiconductors i programari. Va ser creada per l'alemany ''Andreas von Bechtolsheim'' i els nord-americans Vinod Koshla, Bill Joy i Scott McNealy. Les sigles SUN derivin de "''Standford University Network''" (xarxa de la Universitat de ''Standford'').<br><br>
  
== UNIX<br>  ==
+
= UNIX<br>  =
  
== Apple - MacOS<br> ==
+
[[Image:Unix2008.gif|right|200px]] Va ser creat entre els anys 1960 i 1970 per ''AT &amp; T Bell Lab''s, és un sistema operatiu de temps compartit que controla els recursos d'un ordinador i els assigna entre els seus usuaris, aquest sistema permet als usuaris córrer entre els seus programes i controlar els dispositius des de perifèrics connectats a l'ordinador, va ser reconegut com a UNICS (''Uniplexed and Computer Information System'').<br>Té les següents característiques: <br>-És un sistema operatiu multi usuari, amb capacitat de simular multiprocesaments i processament no interactiu<br>-Està escrit en un llenguatge d'alt nivell:C<br>  
  
[[Image:Logotipomac.jpg|right|200x200px]]
+
-Te un llenguatge de control programable anomenat ''SHELL''<br>-Ofereix facilitats alhora de crear programes i sitemes i l'ambient es adequat per a les tasques de disenys de programari.<br>-Utilitza gestió dinàmica de memòria per intercanvi o paginació.<br>-Te capacitat d'interconexió de procesos i tambè permet la comunicació entre ells.<br>-Utilitza un sistema jeràrquic d'arxiu, amb facilitats de protecció d'arxius, comptes i sortides.<br> -Te facilitat a l'hora de fer entrades i sortides.<br>-Garanteix un alt grau de portabilitat.<br><br>
 +
 
 +
= Apple - MacOS<br>  =
 +
 
 +
[[Image:Logotipomac.jpg|right|200x200px]]  
  
 
El Mac OS (Macintosh Operating System) és un sistema operatiu creat per Apple Computer per a ordinadors Apple Macintosh. Destaca per la seva estabilitat, potència gràfica i facilitat d'ús.  
 
El Mac OS (Macintosh Operating System) és un sistema operatiu creat per Apple Computer per a ordinadors Apple Macintosh. Destaca per la seva estabilitat, potència gràfica i facilitat d'ús.  
Línia 79: Línia 83:
 
Curiosament es tracta d'un UNIX complet, aprobat per The Open Group, empresa propietaria de UNIX. La X del Mac Os apart de senyalar la versió que és (10) guarda relació amb el fet de que tots els sistemes operatius basats en Unix acaben amb X, (Linux,Minix,Ultrix,IRIX, etc..). També, cadascuna de les versiones tenen com a sobrenom de diferents felins. Abans del seu llançament, la versió 10.0 tenia com a nom de projecte intern, Apple Cheetah (Guepard), de la mateixa manera que la versió 10.1 va rebre el sobrenom de Puma. La versió 10.2 Jaguar, i d'aquesta versió en endavant s'han seguit fent públics aquests noms, sent Panther el de la versió 10.3, Tiger el de la 10.4 i Leopard el de la 10.5 . Apple té també registrats els noms de Lynx (Lince) i Cougar (Puma) pel seu futur ús.  
 
Curiosament es tracta d'un UNIX complet, aprobat per The Open Group, empresa propietaria de UNIX. La X del Mac Os apart de senyalar la versió que és (10) guarda relació amb el fet de que tots els sistemes operatius basats en Unix acaben amb X, (Linux,Minix,Ultrix,IRIX, etc..). També, cadascuna de les versiones tenen com a sobrenom de diferents felins. Abans del seu llançament, la versió 10.0 tenia com a nom de projecte intern, Apple Cheetah (Guepard), de la mateixa manera que la versió 10.1 va rebre el sobrenom de Puma. La versió 10.2 Jaguar, i d'aquesta versió en endavant s'han seguit fent públics aquests noms, sent Panther el de la versió 10.3, Tiger el de la 10.4 i Leopard el de la 10.5 . Apple té també registrats els noms de Lynx (Lince) i Cougar (Puma) pel seu futur ús.  
  
<br>
+
<br>  
  
== Microsoft - Windows<br>  ==
+
= Microsoft - Windows<br>  =
  
'''MICROSOFT'''<br>Microsoft Corporation és una empresa multinacional nord-americana, fundada en 1975 per Bill Gates i Paul Allen. Dedicada al sector de la informàtica, amb seu en Redmond, Washington, Estats Units. Microsoft desenvolupa, fabrica, llicència i produeix programari i equips electrònics. Sent els seus productes més usats el Sistema operatiu Microsoft Windows i la suite Microsoft Office, aquests productes tenen una important posició entre els ordinadors personals. <br> La companyia també sol ser nomenada com MS, pels seus inicials en el NASDAQ: MSFT o simplement com Redmond, a causa de la gran influència que té sobre la localitat del seu centre d'operacions. Té 80.000 empleats en 102 països diferents i compte amb uns beneficis de 51.120 milions de dòlars durant l'any 2007<br> Fundada per a desenvolupar i vendre intèrprets de BASIC per a l'Altair 8800, a mitjan els 80 va aconseguir dominar el mercat d'ordinadors personals amb el sistema operatiu MS-DOS. La companyia va iniciar una Oferta Pública de Venda en el mercat de valors en 1986, la qual, a causa de la pujada de cotització de les accions, va dur a 4 empleats a convertir-se en multimilionaris i a 12,000 en milionaris.<br> Durant la seva història, ha estat objecte de crítiques, com acusacions de realitzar pràctiques monopolísticas que l'han dut davant la Comissió Europea i el Departament de Justícia dels Estats Units.<br> Microsoft va afiança la seva posició en altres mercats com el de sistemes operatius i suites d'oficina, amb recursos com la xarxa de televisió per cable, el portal d'Internet MSN, i l'enciclopèdia multimèdia Microsoft Encarta. La companyia també comercialitza maquinari com el ratolí de Microsoft i productes d'entreteniment consola com Xbox, Xbox 360, Zune i WebTV Microsoft ha donat suporti als seus usuaris a través d'Usenet en grups de notícies i en Internet, també premia amb la categoria de Microsoft MVP (Most Valuable Professional) a aquells voluntaris que demostren ser útils en l'assistència als clients. La seva web oficial és una de les pàgines més visitades de la xarxa, rebent per dia més de 2'4 milions de visites úniques segons dades d'Alexa, que va situar el 11 de Maig de 2008 a Microsoft.com com la 14ª pàgina web amb més visites del món.<br><br><br>
+
[[Image:Microsoft logo.jpg|thumb|right|200px|logo de microsoft windows]] '''MICROSOFT'''<br>Microsoft Corporation és una empresa multinacional nord-americana, fundada en 1975 per Bill Gates i Paul Allen. Dedicada al sector de la informàtica, amb seu en Redmond, Washington, Estats Units. Microsoft desenvolupa, fabrica, llicència i produeix programari i equips electrònics. Sent els seus productes més usats el Sistema operatiu Microsoft Windows i la suite Microsoft Office, aquests productes tenen una important posició entre els ordinadors personals. <br>La companyia també sol ser nomenada com MS, pels seus inicials en el NASDAQ: MSFT o simplement com Redmond, a causa de la gran influència que té sobre la localitat del seu centre d'operacions. Té 80.000 empleats en 102 països diferents i compte amb uns beneficis de 51.120 milions de dòlars durant l'any 2007<br>Fundada per a desenvolupar i vendre intèrprets de BASIC per a l'Altair 8800, a mitjan els 80 va aconseguir dominar el mercat d'ordinadors personals amb el sistema operatiu MS-DOS. La companyia va iniciar una Oferta Pública de Venda en el mercat de valors en 1986, la qual, a causa de la pujada de cotització de les accions, va dur a 4 empleats a convertir-se en multimilionaris i a 12,000 en milionaris.<br>Durant la seva història, ha estat objecte de crítiques, com acusacions de realitzar pràctiques monopolísticas que l'han dut davant la Comissió Europea i el Departament de Justícia dels Estats Units.<br>Microsoft va afiança la seva posició en altres mercats com el de sistemes operatius i suites d'oficina, amb recursos com la xarxa de televisió per cable, el portal d'Internet MSN, i l'enciclopèdia multimèdia Microsoft Encarta. La companyia també comercialitza maquinari com el ratolí de Microsoft i productes d'entreteniment consola com Xbox, Xbox 360, Zune i WebTV Microsoft ha donat suporti als seus usuaris a través d'Usenet en grups de notícies i en Internet, també premia amb la categoria de Microsoft MVP (Most Valuable Professional) a aquells voluntaris que demostren ser útils en l'assistència als clients. La seva web oficial és una de les pàgines més visitades de la xarxa, rebent per dia més de 2'4 milions de visites úniques segons dades d'Alexa, que va situar el 11 de Maig de 2008 a Microsoft.com com la 14ª pàgina web amb més visites del món.<br><br>'''WINDOWS'''<br>Windows és una família de sistemes operatius desenvolupats i comercialitzats per Microsoft. Existeixen versions per a llars, empreses, servidors i dispositius mòbils, com computadors de butxaca i telèfons intel·ligents. Hi ha variants per a processadors de 16, 32 i 64 bits. Incorpora diverses aplicacions com Internet Explorer, el Reproductor de Windows Mitja, Windows Movie Maker, Windows Mail, Windows Messenger, Windows Defensar, entre uns altres. Des de fa molts anys és el sistema operatiu més difós i usat del món; de fet la majoria dels programes (tant comercials com gratuïts i lliures) es desenvolupa originalment per a aquest sistema.
  
== FreeBSD  ==
+
<br>'''WINDOWS 95'''<br>Aquesta edició va ser la més important i la que es va vendra amb més èxit per que es va vendre un milio d'unitats amb 4 dies gracies a que incloia la gestió avançada de fitxers i programaris en 32 bits i es va fer servir per primera vegada la tecnolofia de wow que permetia tenir una execució en el programes de generació procedent (16 bits) sense perdua de rendiment
  
<br>  
+
'''VERSIONS DE WINDOWS'''<br>En el llarg del anys han canviat molt els diferents tipus de windows, poc a poc s'han anat millorant fins arribar al darrer fet fins ara el windows 7 que te les característiques següents: serà mes ràpid que l'anterior i mes segur. Aquest windows esta planetjat que surti al mercat en el 2009, però antes de la versió autentica sortira una betatesters per trobar els errors i solucionar-los.<br>1.0 Windows 1.0&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1.6.3 Windows NT 4.0 <br>1.2 Windows 2.0&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1.7 Windows 95<br>1.3 Windows 3.0&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1.8 Windows 98<br>1.4 US\/2&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;1.9 Windows 98 Second Edition <br>1.4.1 US\/2.1&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1.10 Windows Millenium Edition <br>1.4.2 US\/2 2.0&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1.11 Windows 2000 <br>1.4.3 US\/2 3.0 i 4.0&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1.12 Windows XP (eXPerience) <br>1.5 Windows 3.1 i Windows 3.11&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1.13 Windows Server 2003<br>1.6 Windows NT&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1.14 Windows Vesteixi<br>1.6.1 Windows NT 3.1&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1.15 Windows Server 2008<br>1.6.2 Windows NT 3.5/ 3.51&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;1.16 Windows 7<br>'''<br>''' [[Image:Msdos.gif|thumb|right|200px|el logo de MS-dos]] '''MS-DOS'''<br>MS-DOS són les signes de Microsoft Disk Operating System, Sistema operatiu de disc de Microsoft. És un sistema operatiu comercialitzat per Microsoft que perteneix a la família DOS. Va ser un sistema operatiu per a l'IBM PC que va aconseguir gran difusió.
  
 +
La versió de MS-DOS que es va escriure per a l'Intel 8088 no suportava instruccions duals, ja que no estaven incorporades en el processador. És a dir, no existia en el processador una divisió d'instruccions privilegiades per al sistema operatiu i instruccions ordinàries per als programes comuns. Aquesta limitació provoca, per exemple, que els programes puguin manipular qualsevol recurs, que diversos programes manipulin un recurs podent generar inconsistència, fins al punt que un programa pot arribar a esborrar el propi sistema operatiu.<br><br>
  
 +
= FreeBSD  =
 +
 +
<br>
 +
 +
<br>
  
[[Image:FreeBSD.gif]]
+
[[Image:FreeBSD.gif]]  
  
 
<br>  
 
<br>  
Línia 129: Línia 139:
 
<br>  
 
<br>  
  
http://ca.wikipedia.org/wiki/FreeBSD<br><br>
+
http://ca.wikipedia.org/wiki/FreeBSD  
  
== <br>Solaris  ==
+
<br>  
  
 
<br>  
 
<br>  
  
[[Image:SOLARIS.png|center]]
+
<br>
  
 
<br>  
 
<br>  
  
*'''Què és?'''
+
<br>
  
 +
<br>
  
 +
*'''Aparença de l'ordenador amb FreeBSD:'''
 +
 +
[[Image:Aparença FreeBSD.jpg|center]]<br>
 +
 +
= <br>Solaris  =
 +
 +
<br>
 +
 +
[[Image:SOLARIS.png|center|px10]]
 +
 +
<br>
 +
 +
*'''Què és?'''
 +
 +
<br>
  
 
Solaris és un Sistema operatiu de l'empresa Sun microsystems inicialment basat en el sistema UNIX BAS, de l'Universitat de Berkeley, del qual un dels fundadors de la companyia va ser un programador en els seus temps universitaris. Més endavant va incorporar les funcionalitats del System V, convertint-se pràcticament en un sistema operatiu totalment basat en System V.<br>El sistema operatiu de Sun va néixer el 1983 i es va anomenar SunOS. Va canviar el seu nom a Solaris quan es va incloure per primera vegada OpenWindows a la versió 4.1.2 (1991).<br>El 1992 va sortir la segona versió de Solaris, que incorporava noves funcionalitats del System V, per tant SunOS només tendria sentit a partir d'aquest moment com a nucli d'aquest nou entorn operatiu Solaris. Des del moment que es distingeix el nucli del sistema operatiu (SunOS), i el entorn operatiu en general (Solaris), afegint altres paquets com Apache o DTrace. Com exemple d'aquesta funció, Solaris 8 conté SunOS 5.8.<br>Proporciona des dels seus inicis un excel·lent suport per aplicacions de xarxa a protocols IP, i va ser el primer entorn on es va desenvolupar el sistema Java, on se segueix tenint un excel·lent rendiment.<br>Proporciona la majoria de les funcionalitats típiques dels sistemes UNIX en entorn servidor, com Sockets, escriptoris basats en Xwindow, Open Look CDE o més recentment Sun Java Desktop System, basat en GNOME.<br>Últimament la companyia ha posat en marxa una clara estratègia d'apropament entre Solaris i GNU/Linux desenvolupant fins i tot productes que permeten executar programes de GNU/Linux a Solaris.  
 
Solaris és un Sistema operatiu de l'empresa Sun microsystems inicialment basat en el sistema UNIX BAS, de l'Universitat de Berkeley, del qual un dels fundadors de la companyia va ser un programador en els seus temps universitaris. Més endavant va incorporar les funcionalitats del System V, convertint-se pràcticament en un sistema operatiu totalment basat en System V.<br>El sistema operatiu de Sun va néixer el 1983 i es va anomenar SunOS. Va canviar el seu nom a Solaris quan es va incloure per primera vegada OpenWindows a la versió 4.1.2 (1991).<br>El 1992 va sortir la segona versió de Solaris, que incorporava noves funcionalitats del System V, per tant SunOS només tendria sentit a partir d'aquest moment com a nucli d'aquest nou entorn operatiu Solaris. Des del moment que es distingeix el nucli del sistema operatiu (SunOS), i el entorn operatiu en general (Solaris), afegint altres paquets com Apache o DTrace. Com exemple d'aquesta funció, Solaris 8 conté SunOS 5.8.<br>Proporciona des dels seus inicis un excel·lent suport per aplicacions de xarxa a protocols IP, i va ser el primer entorn on es va desenvolupar el sistema Java, on se segueix tenint un excel·lent rendiment.<br>Proporciona la majoria de les funcionalitats típiques dels sistemes UNIX en entorn servidor, com Sockets, escriptoris basats en Xwindow, Open Look CDE o més recentment Sun Java Desktop System, basat en GNOME.<br>Últimament la companyia ha posat en marxa una clara estratègia d'apropament entre Solaris i GNU/Linux desenvolupant fins i tot productes que permeten executar programes de GNU/Linux a Solaris.  
Línia 147: Línia 173:
 
*'''Solaris 10'''
 
*'''Solaris 10'''
  
 
+
<br>
  
 
Fa poc Sun Microsystems ha llençat la versió 10.0 del seu sistema operatiu Solaris, del qual ha anat alliberant de manera progressiva part del seu codi font, aquesta és la novetat ja que totes les versions anteriors eren programari privatiu<br>A Solaris hi funciona tot tipus de programari, lliure o no, tot i que es beneficia de la col·laboració de Sun per GNU/Linux, de fet l'entorn d'escriptori per defecte és Java Desktop System, un entorn basat amb GNOME, que té aplicacions com Instant Messenger, un client multiprotocol basat en GAIM; i StarOffice, el conjunt d'eines ofimàtiques comercial conegut per estar basat en l'important OpenOffice.org. Aquest fet ha animat a Sun a fer Solaris compatible amb programes de GNU/Linux escrits a nivell de codi font, i també paquets rpm binaris de certes distribucions com RedHat ES 3.0, mitjançant una capa de compatibilitat anomenada BrandZ/SCLA.  
 
Fa poc Sun Microsystems ha llençat la versió 10.0 del seu sistema operatiu Solaris, del qual ha anat alliberant de manera progressiva part del seu codi font, aquesta és la novetat ja que totes les versions anteriors eren programari privatiu<br>A Solaris hi funciona tot tipus de programari, lliure o no, tot i que es beneficia de la col·laboració de Sun per GNU/Linux, de fet l'entorn d'escriptori per defecte és Java Desktop System, un entorn basat amb GNOME, que té aplicacions com Instant Messenger, un client multiprotocol basat en GAIM; i StarOffice, el conjunt d'eines ofimàtiques comercial conegut per estar basat en l'important OpenOffice.org. Aquest fet ha animat a Sun a fer Solaris compatible amb programes de GNU/Linux escrits a nivell de codi font, i també paquets rpm binaris de certes distribucions com RedHat ES 3.0, mitjançant una capa de compatibilitat anomenada BrandZ/SCLA.  
Línia 169: Línia 195:
 
*'''Bibliografia'''
 
*'''Bibliografia'''
  
<br>http://ca.wikipedia.org/wiki/Solaris<br><br>
+
<br>http://ca.wikipedia.org/wiki/Solaris<br><br>  
  
== <br>Linux<br>  ==
+
= <br>Linux<br>  =
  
==== <br>1.Que és Linux?  ====
+
==== <br>1.Que és ''Linux''?  ====
  
[[Image:Linux no virus.jpg|thumb|right|200x200px|Linux et preserva de virus]]<br>És un terme genèric per a referir-se a sistemes operatius similars a Unix basats en el nucli de Linux. El seu desenvolupament és un dels exemples més prominents de programari lliure; normalment tot el codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol sota els termes de la Llicència Pública General de GNU%[1] (GNU GPL) i altres llicències lliures.<br>  
+
[[Image:Linux no virus.jpg|thumb|right|200x200px|Linux et preserva de virus]]<br>És un terme genèric per a referir-se a sistemes operatius similars a Unix basats en el nucli de ''Linux''. El seu desenvolupament és un dels exemples més prominents de programari lliure; normalment tot el codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol sota els termes de la Llicència Pública General de GNU%[1] (GNU GPL) i altres llicències lliures.<br>  
  
 
<br>  
 
<br>  
  
==== 2.Informació sobre les distribucions més importants de Linux  ====
+
==== 2.Informació sobre les distribucions més importants de ''Linux'' ====
  
<br>
+
<br>  
  
*'''Redhat Enterprise''': Aquesta és una distribucions que té molt bona qualitat, continguts i suport als usuaris per part de l'empresa que la distribuïx. És necessari el pagament d'una llicència de suport. Enfocada a empreses.
+
*'''Redhat Enterprise''': Aquesta és una distribucions que té molt bona qualitat, continguts i suport als usuaris per part de l'empresa que la distribuïx. És necessari el pagament d'una llicència de suport. Enfocada a empreses.  
*'''Fedora'''&nbsp;: Aquesta és una distribucions patrocinada per RedHat i suportada per la comunitat. Fàcil d'instal·lar i bona qualitat.
+
*'''Fedora'''&nbsp;: Aquesta és una distribucions patrocinada per ''RedHat'' i suportada per la comunitat. Fàcil d'instal·lar i bona qualitat.  
*'''Debian''': Altra distribucions amb molt bona qualitat. El procés de instal·lació pot ser un poc mes complicat, però sense majors problemes. Gran estabilitat abans que darrers avanços.
+
*'''Debian''': Altra distribucions amb molt bona qualitat. El procés de instal·lació pot ser un poc mes complicat, però sense majors problemes. Gran estabilitat abans que darrers avanços.  
*'''OpenSuSe''': Una altra de les grans. Fàcil d'instal·lar. Versió lliure de la distribucions comercial Suse.
+
*'''OpenSuSe''': Una altra de les grans. Fàcil d'instal·lar. Versió lliure de la distribucions comercial ''Suse''.  
*'''SuSE Linux enterprise''' (Altre de las grans): Molt bona qualitat, contenidors i suport a los usuaris por part de la empresa que la distribueix, Novell. Es necessari el pago de una llicencia de suport. Enfocada a empreses.
+
*'''SuSE Linux enterprise''' (Altre de las grans): Molt bona qualitat, contenidors i su&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; port a los usuaris por part de la empresa que la distribueix, Novell. Es necessari el pago de una llicencia de suport. Enfocada a empreses.  
*'''Slackware''': Aquesta distribució és de les primeres que va existir. Va tenir un període en el qual no s'actualitzo molt sovint, però això és història. És rar trobar usuaris dels quals van començar en el món Linux fa temps, que no hagin tingut aquesta distribució instal·lada en el seu ordinador en algun moment.
+
*'''Slackware''': Aquesta distribució és de les primeres que va existir. Va tenir un període en el qual no s'actualitzo molt sovint, però això és història. És rar trobar usuaris dels quals van començar en el món ''Linux'' fa temps, que no hagin tingut aquesta distribució instal·lada en el seu ordinador en algun moment.  
*'''Gentoo''': Aquesta distribució és una de les úniques que han incorporat un concepte totalment nou en Linux. És una sistema inspirat en BSD-ports.
+
*'''Gentoo''': Aquesta distribució és una de les úniques que han incorporat un concepte totalment nou en ''Linux''. És una sistema inspirat en''BSD-ports.''
*'''Ubuntu''': Distribució basada en Debian, amb el que això comporta i centrada en l'usuari final i facilitat d'ús. Molt popular i de bon tros suport en la comunitat. L'entorn d'escriptori per defecte és GNOME.
+
*'''Ubuntu''': Distribució basada en Debian, amb el que això comporta i centrada en l'usuari final i facilitat d'ús. Molt popular i de bon tros suport en la comunitat. L'entorn d'escriptori per defecte és GNOME.  
*'''Kubuntu''': Distribució basada en Ubuntu, amb el que això comporta i centrada en l'usuari final i facilitat d'ús. La gran diferència amb Ubuntu és que l'entorn d'escriptori per defecte és KDE.
+
*'''Kubuntu''': Distribució basada en Ubuntu, amb el que això comporta i centrada en l'usuari final i facilitat d'ús. La gran diferència amb Ubuntu és que l'entorn d'escriptori per defecte és KDE.  
*'''Mandriva''': Aquesta distribució va ser creada en 1998 amb l'objectiu d'acostar l'ús de Linux a tots els usuaris, al principi es crido Mandrake Linux. Facilitat d'ús per a tots els usuaris.
+
*'''Mandriva''': Aquesta distribució va ser creada en 1998 amb l'objectiu d'acostar l'ús de ''Linux'' a tots els usuaris, al principi es crido ''Mandrake Linux''. Facilitat d'ús per a tots els usuaris.
  
<br>
+
<br>  
  
== <br>Richard Stallman  ==
+
= <br>Richard Stallman  =
  
 
[[Image:Richard.jpeg|thumb|right|150px|Richard Stallman]]Stallman va néixer el 16 de març de 1953 a Nova York.  
 
[[Image:Richard.jpeg|thumb|right|150px|Richard Stallman]]Stallman va néixer el 16 de març de 1953 a Nova York.  
  
 
Ell era un programador important, encara sent estudiant de la universitat de Harvard, es va convertir en un hacker. Els inicis dels anys 80 la cultura hacker es va fer redistribuïble ( no es podia copiar) per lo qual la gent ja no podia intercanviar coneixements lliurement.Peró els altres hackers de laboratori van fundar la companyia Simbolycs, la qual intentava remplaçar el programari lliure del laboratoti del seu propi programari primitiu. Richard Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Simbolycs per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'últim de la generació hacker del laboratori.  
 
Ell era un programador important, encara sent estudiant de la universitat de Harvard, es va convertir en un hacker. Els inicis dels anys 80 la cultura hacker es va fer redistribuïble ( no es podia copiar) per lo qual la gent ja no podia intercanviar coneixements lliurement.Peró els altres hackers de laboratori van fundar la companyia Simbolycs, la qual intentava remplaçar el programari lliure del laboratoti del seu propi programari primitiu. Richard Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Simbolycs per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'últim de la generació hacker del laboratori.  
 +
 +
Li van demanar que firmés un contracte de no-divulgació (non-disclosure agreement) i portés a cap altres accions que ell considerava traïcions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que també vol dir nyu en anglès (d'aquí aquests logotips. També va fundar l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esforç. Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicència GPL el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel es va completar aproximadament en el mateix període de temps. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.
 +
 +
Les motivacions polítiques i morals de Richard Stallman l'han convertit en una figura molt controvertida. Molts programadors estan d'acord amb el concepte de compartir codi però no estan d'acord amb les postures morals, filosofia personal i el llenguatge que usa Stallman per descriure les seves opinions. Un resultat d'aquestes disputes va conduir l'inici d'una alternativa al programari lliure, el moviment de codi obert (open source, en anglès; al contrari de programari lliure o free software).
 +
 +
Stallman ha rebut molts premis i reconeixements per la seva feina, entre ells una invitació a ser membre a la MacArthur Foundation el 1990, el Grace Hopper Award de l' Association for Computing Machinery el 1991 pel seu treball a l'editor Emacs, un Doctorat Honoris Causa del Royal Institute of Technology de Suècia el 1996, el Pioneer award de l'Electronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award el 1999, i el Takeda award el 2001. El 2004 va rebre un Doctorat Honoris Causa atorgat per la Universitat de Salta (Argentina).<br>
 +
 +
El 1985, Stallman va crear la "Free Software Foundation", Fundació pel programari lliure (FSF) per proveir suport logístic, legal i econòmic al projecte GNU. La FSF també va contractar programadors per contribuir amb GNU, tot i que una porció substancial del desenvolupament va ser (i continua sent) produïda per usuaris. A mesura que el projecte GNU guanyava renom, negocis interessats van començar a contribuir amb el desenvolupament o la comercialització dels productes GNU i el corresponent suport tècnic. El més prominent i reeixit d'ells va ser Cygnus Solutions, actualment part de Red Hat.
 +
 +
El 1990, el sistema GNU ja tenia un editor de text anomenat Emacs, un reeixit Compilador (GCC), i la major part de biblioteques i utilitats que componen un sistema operatiu UNIX típic. Però faltava el component primari anomenat Kernel o nucli.
 +
 +
En el manifest GNU, Stallman deia que "un nucli inicial existeix, però es necessiten molts altres programes per emular UNIX". Ell es referia a TRIX, que és un nucli de cridades remotes a procediments, desenvolupat per MIT i que els seus autors van dir que havia de ser distribuït lliurement; Trix era totalment compatible amb la Versió 7 de UNIX.
 +
 +
El desembre de 1986 ja s'havia treballat per modificar aquest nucli. Tot i així els programadors van decidir que no era inicialment usable, degut a que només funcionava amb "alguns equips molt complicats i estranys", raó per la qual s'hauria hagut de portar a les arquitectures en les que s'hagués volgut usar. Finalment, el 1988, es va decidir usar com a base el nucli Mach desenvolupat a la CMU. Inicialment, el nucli va rebre el nom d'Alix (així és com es deia la novia de Richard Stallman, però per decisió del programador Michael Bushnell va ser rebatejat com a Hurd. Desafortunadament, per raons tècniques i conflictes personals entre els programadors originals, el desenvolupament de Hurd es va acabar estancant.
 +
 +
El 1991, Linus Torvalds va començar a escriure el nucli Linux i va decidir distribuir-lo sota llicència GPL. Ràpidament, múltiples programadors es van unir a Linus en el desenvolupament, col·laborant a través d'Internet i aconseguint mica a mica que Linux arribés a ser un nucli compatible amb UNIX. El 1992, el nucli Linux va ser combinat amb el sistema GNU, resultat en un sistema operatiu lliure i completament funcional. El sistema operatiu format per aquesta combinació és usualment conegut com "GNU/Linux" o com una "distribució de Linux" i existeixen varies variants.
 +
 +
En l'actualitat (2006, Hurd continua en desenvolupament i ja es possible obtenir versions experimentals del sistema GNU que l'usen com a nucli
 +
 +
També és freqüent trobar components de GNU instal·lats en un sistema UNIX privatiu, enlloc dels programes originals per UNIX. Això es deu a que molts programes escrits pel projecte GNU han demostrat tenir més qualitat que les versions equivalents de UNIX. Tot sovint, aquests components es coneixen com a "eines GNU". Molts dels programes GNU també han estat portats a plataformes com Microsoft Windows o Mac OS X.
 +
 +
Cal dir que en una distribució GNU/Linux típica, el codi estricte d'un nucli Linux és cap a un 5% del total. La resta (utilitats, compiladors, sistema gràfic, escriptori, etc) correspon a altres contribucions, principalment del projecte GNU. Per això cal dir que un nucli com Linux és únicament la punta de l'iceberg.<br>
  
 
'''Projecte GNU'''  
 
'''Projecte GNU'''  
Línia 210: Línia 258:
 
Per assegurar que GNU sempre fos lliure, perquè tots els usuaris el poguesin executar, copiar, modificar i distribuir, el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per garantir aquests drets i que evites les restrinccions posteriors dels mateixos.&nbsp;  
 
Per assegurar que GNU sempre fos lliure, perquè tots els usuaris el poguesin executar, copiar, modificar i distribuir, el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per garantir aquests drets i que evites les restrinccions posteriors dels mateixos.&nbsp;  
  
'''Historia'''
+
<br>
  
== <br>Linus Torvalds  ==
+
<br>  
  
[[Image:Linus trovals 548.jpg|thumb|right|px200|Linus Torvalds]] '''Un poc d'historia'''  
+
<br>
 +
 
 +
'''Història'''<br>
 +
 
 +
El 1985, Stallman va crear la "Free Software Foundation", Fundació pel programari lliure (FSF) per proveir suport logístic, legal i econòmic al projecte GNU. La FSF també va contractar programadors per contribuir amb GNU, tot i que una porció substancial del desenvolupament va ser (i continua sent) produïda per usuaris. A mesura que el projecte GNU guanyava renom, negocis interessats van començar a contribuir amb el desenvolupament o la comercialització dels productes GNU i el corresponent suport tècnic. El més prominent i reeixit d'ells va ser Cygnus Solutions, actualment part de Red Hat.
 +
 
 +
El 1990, el sistema GNU ja tenia un editor de text anomenat Emacs, un reeixit Compilador (GCC), i la major part de biblioteques i utilitats que componen un sistema operatiu UNIX típic. Però faltava el component primari anomenat Kernel o nucli.
 +
 
 +
En el manifest GNU, Stallman deia que "un nucli inicial existeix, però es necessiten molts altres programes per emular UNIX". Ell es referia a TRIX, que és un nucli de cridades remotes a procediments, desenvolupat per MIT i que els seus autors van dir que havia de ser distribuït lliurement; Trix era totalment compatible amb la Versió 7 de UNIX.
 +
 
 +
El desembre de 1986 ja s'havia treballat per modificar aquest nucli. Tot i així els programadors van decidir que no era inicialment usable, degut a que només funcionava amb "alguns equips molt complicats i estranys", raó per la qual s'hauria hagut de portar a les arquitectures en les que s'hagués volgut usar. Finalment, el 1988, es va decidir usar com a base el nucli Mach desenvolupat a la CMU. Inicialment, el nucli va rebre el nom d'Alix (així és com es deia la novia de Richard Stallman, però per decisió del programador Michael Bushnell va ser rebatejat com a Hurd. Desafortunadament, per raons tècniques i conflictes personals entre els programadors originals, el desenvolupament de Hurd es va acabar estancant.
 +
 
 +
El 1991, Linus Torvalds va començar a escriure el nucli Linux i va decidir distribuir-lo sota llicència GPL. Ràpidament, múltiples programadors es van unir a Linus en el desenvolupament, col·laborant a través d'Internet i aconseguint mica a mica que Linux arribés a ser un nucli compatible amb UNIX. El 1992, el nucli Linux va ser combinat amb el sistema GNU, resultat en un sistema operatiu lliure i completament funcional. El sistema operatiu format per aquesta combinació és usualment conegut com "GNU/Linux" o com una "distribució de Linux" i existeixen varies variants.
 +
 
 +
En l'actualitat (2006, Hurd continua en desenvolupament i ja es possible obtenir versions experimentals del sistema GNU que l'usen com a nucli
 +
 
 +
També és freqüent trobar components de GNU instal·lats en un sistema UNIX privatiu, enlloc dels programes originals per UNIX. Això es deu a que molts programes escrits pel projecte GNU han demostrat tenir més qualitat que les versions equivalents de UNIX. Tot sovint, aquests components es coneixen com a "eines GNU". Molts dels programes GNU també han estat portats a plataformes com Microsoft Windows o Mac OS X.
 +
 
 +
Cal dir que en una distribució GNU/Linux típica, el codi estricte d'un nucli Linux és cap a un 5% del total. La resta (utilitats, compiladors, sistema gràfic, escriptori, etc) correspon a altres contribucions, principalment del projecte GNU. Per això cal dir que un nucli com Linux és únicament la punta de l'iceberg.<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
= <br>Linus Torvalds  =
 +
 
 +
[[Image:Linus trovals 548.jpg|thumb|right|Linus Torvalds]] '''Un poc d'historia'''  
  
 
Linus Benedict Torvalds (nascut el 28 de desembre de 1969 a Hèlsinki), és un enginyer de programari finlandès; és més conegut per desenvolupar la primera versió del nucli (kernel) del sistema operatiu GNU/Linux, basant-se en la implementació de les eines, els compiladors i les utilitats desenvolupats pel projecte GNU. Actualment Torvalds és responsable de la coordinació del projecte. Pertany a la comunitat parlant de suec de Finlàndia (que també és oficial i parlat per aproximadament el 6% de la població).  
 
Linus Benedict Torvalds (nascut el 28 de desembre de 1969 a Hèlsinki), és un enginyer de programari finlandès; és més conegut per desenvolupar la primera versió del nucli (kernel) del sistema operatiu GNU/Linux, basant-se en la implementació de les eines, els compiladors i les utilitats desenvolupats pel projecte GNU. Actualment Torvalds és responsable de la coordinació del projecte. Pertany a la comunitat parlant de suec de Finlàndia (que també és oficial i parlat per aproximadament el 6% de la població).  
Línia 222: Línia 316:
 
En Finlàndia, Linus Torvalds, llavors estudiant d'informàtica de la universitat d'Hèlsinki, va decidir realitzar la quantiosa inversió de US$3500 de l'època per a adquirir un nou PC 386 '''(33 Mhz,4MB de RAM;''' una de les més avançades de la seva època).<br>Habituamente ho utilitzava per a accedir a la xarxa de la seva universitat, però per desgràcia no li agradava gens el sistema operatiu amb el qual treballava, '''Minix''', així que va decidir crear un ell mateix. Com realment li interessava aprendre el funcionament del seu nou 386, va decidir aprofitar aquesta oportunitat per a realitzar un programa a baix nivell prescindint d'aquest Minix. <br>En els primers intents va aconseguir arrencar l'ordinador i executar dos processos que mostraven “AAAAABBBBB”. Un ho utilitzaria per a llegir des del mòdem i escriure en la pantalla, mentre que l'altre llegiria des del teclat i escriuria en el mòdem. Amb el temps va acabar el programa i ho utilitzava freqüentment arrencant des d'un disquet. La següent necessitat que va tenir va ser la de poder descarregar i pujar arxius de la seva universitat, però per a implementar això en el seu emulador era necessari crear un controlador de disc. Així que després d'un treball continu i dur va crear un controlador compatible amb el sistema de fitxers de Minix.  
 
En Finlàndia, Linus Torvalds, llavors estudiant d'informàtica de la universitat d'Hèlsinki, va decidir realitzar la quantiosa inversió de US$3500 de l'època per a adquirir un nou PC 386 '''(33 Mhz,4MB de RAM;''' una de les més avançades de la seva època).<br>Habituamente ho utilitzava per a accedir a la xarxa de la seva universitat, però per desgràcia no li agradava gens el sistema operatiu amb el qual treballava, '''Minix''', així que va decidir crear un ell mateix. Com realment li interessava aprendre el funcionament del seu nou 386, va decidir aprofitar aquesta oportunitat per a realitzar un programa a baix nivell prescindint d'aquest Minix. <br>En els primers intents va aconseguir arrencar l'ordinador i executar dos processos que mostraven “AAAAABBBBB”. Un ho utilitzaria per a llegir des del mòdem i escriure en la pantalla, mentre que l'altre llegiria des del teclat i escriuria en el mòdem. Amb el temps va acabar el programa i ho utilitzava freqüentment arrencant des d'un disquet. La següent necessitat que va tenir va ser la de poder descarregar i pujar arxius de la seva universitat, però per a implementar això en el seu emulador era necessari crear un controlador de disc. Així que després d'un treball continu i dur va crear un controlador compatible amb el sistema de fitxers de Minix.  
  
<br>De forma privada, Linus nomenava “'''Linux'''” al seu nou sistema, però quan va decidir fer una presentació pública (doncs ja era capaç de mostrar una shell i executar el compilador gcc) va pensar que era massa egocéntric cridar-lo així i va proposar cridar-lo '''Freax'''. (encara que després se li va seguir coneixent com linux). Després d'anunciar en 25 Agost de 1991 la seva intenció de seguir desenvolupant el seu sistema per a construir un reemplaçament de Minix, el 17 de setembre de 1991 puja al servidor de FTP proporcionat per la seva universitat la versió 0.01 de Linux amb 10.000 línies de codi (en l'actualitat té més de 10 Milions). A partir d'aquest moment Linux va començar a evolucionar ràpidament.<br><br>
+
<br>De forma privada, Linus nomenava “'''Linux'''” al seu nou sistema, però quan va decidir fer una presentació pública (doncs ja era capaç de mostrar una shell i executar el compilador gcc) va pensar que era massa egocéntric cridar-lo així i va proposar cridar-lo '''Freax'''. (encara que després se li va seguir coneixent com linux). Després d'anunciar en 25 Agost de 1991 la seva intenció de seguir desenvolupant el seu sistema per a construir un reemplaçament de Minix, el 17 de setembre de 1991 puja al servidor de FTP proporcionat per la seva universitat la versió 0.01 de Linux amb 10.000 línies de codi (en l'actualitat té més de 10 Milions). A partir d'aquest moment Linux va començar a evolucionar ràpidament.<br><br>  
  
== <br>Debian ==
+
= Debian<br>  =
 +
 
 +
Es un sistema operatiu lliure per a l'ordinador, un sistema operatiu és un conjunt de programes bàsics i utilitats que fan que l'ordinador funcioni. Debian utilitza el kernel Linux, la majoria de les seves eines bàsiques provenen des del projecte GNU. <br>La història de Debian<br>El projecte va ser començat per Ian Murdock a l'any 1993, el nom d'aquest sistema operatiu es basa en el nom de la seva esposa Debra i el seu propi Ian i així va sorgir en nom debian. El projecte va crèixer lentament i va llançar la primera versió 0,9 x als anys 1994 i 1995.<br>El 1996 Bruce Perens va sustituir Ian Murdock com a líder del projecte i va dirigir l'actualització del contracte debian, es va retirar l'any 1998 abans del llançament del primer glibc-based Debian 2,0.<br>Característiques<br>Disponibilitat en diverses plataformes de maquinari. La versió 4.0 és compatible amb 11 arquitectures. <br>Te una ampla col·lecció de programari disponible. La versió 4.0 ve amb 18.733 paquets de programari. <br>Te un grup d'eines per facilitar el procés d'instal·lació i d'actualització. <br>No té marcat cap entorn gràfic en especial.
 +
 
 +
Hi ha hagut nou versions estables i l'actual es 4.0 Etch i la versió testing actual s'anomena Lenny.<br>Distribucions de linux basades en debian:<br> GnuLinEx <br>Guadalinex <br>Ubuntu<br>knoppix
  
 
<br>  
 
<br>  
  
== Ubuntu  ==
+
= Ubuntu  =
 +
 
 +
[[Image:Ubuntu.png|center|250x250px]]
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
És una destribució del sistema GNU/LINUX basada en Debian subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth. Té per objectiu un sistema d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà&nbsp; amb poca experiència GNU/LINUX i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratüitament .A més ,ofereix la garantia de cada sis mesos surtirà&nbsp; una nova versió del sistema.
 +
 
 +
'''Història'''<br>
 +
 
 +
Tot va començar quan en Mark Shuttleworth va crear l'empresa Canonical Ltd. per tal de començar el desenvolupament d'una nova distribució de GNU/Linux. Aquesta es centraria en la facilitat d'ús per a l'usuari mitja i tindria llançaments regulars cada 6 mesos, basats en l'última versió inestable de Debian, la distribució més completa del món, a la qual ja havia contribuït abans. Amb aquesta fi, va contractar diversos desenvolupadors de Debian, Gnome i Arch, i el 20 d'octubre del 2004 va sortir[1] a la llum la primera versió de l'Ubuntu, la 4.10 "Warty Warthog".
 +
 
 +
El 8 de juliol de 2004, Mark Shuttleworth i l'empresa Canonical Ltd van anunciar la creació de la Ubuntu Foundation, amb un pressupost inicial de 10 milions de dòlars. Aquesta actualment està inactiva, ja que la seva finalitat és només la d'assegurar la continuïtat de l'Ubuntu en el cas que Canonical deixi de fer-ho.<br>
 +
 
 +
'''Característiques'''<br>
 +
 
 +
*
 +
 
 +
Basada en la distribució Debian.<br> * Disponible per a 3 arquitectures: Intel x86, AMD64, PowerPC.<br> * Els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME.<br> * L'escriptori per defecte és Gnome<br> * El navegador per defecte és Mozilla Firefox<br> * Per a tasques administratives inclou una eina anomenada sudo, per evitar utilitzar l'usuari root<br> * Com Debian, també utilitza els paquets .deb<br> * Ubuntu, seguint la filosofia d'arribar al màxim nombre usuaris possible, subministra i envia gratuïtament CDs de la distribució a qui ho sol·liciti. Altrament, també en pot descarregar les imatges ISO des de la web o amb l'aplicació BitTorrent.<br>'
 +
 
 +
'''TIPUS DE UBUNTUS:'''<br>
 +
 
 +
-'''kubuntu:'''<br>
 +
 
 +
Kubuntu és una derivació oficial del sistema operatiu Ubuntu Linux però amb KDE com a entorn d'escriptori. Tots els paquets comparteixen els mateixos arxius que Ubuntu [1].
 +
 
 +
Segons s'explica a la pàgina de Kubuntu dins el wiki d'Ubuntu: “El projecte Kubuntu vol ser per a KDE el que Ubuntu és per a GNOME: un gran sistema operatiu integrat amb totes les característiques d'Ubuntu, però basat en l'entorn d'escriptori KDE. Les noves versions de Kubuntu surten de manera regular i predictible; es fa una nova versió cada cop que surt una actualització de KDE.”
 +
 
 +
Tots els paquets comparteixen els fitxers amb l'Ubuntu.<br>
 +
 
 +
La primera versió de Kubuntu, Hoary Hedgehog 5.04, va ser publicada el 8 d'abril de 2005. Va incloure KDE 3.4 i una selecció dels programes per a KDE que no estaven inclosos al KDE mateix, com AmaroK, Kaffeine o Gwenview.
 +
 
 +
La segona Kubuntu, Breezy Badger 5.10, es publicà el 13 d'octubre de 2005. Destaca KDE 3.4.3, així com l'administrador de paquets Adept, el configurador del sistema (System Settings) i les utilitats Bluetooth.
 +
 
 +
La tercera versió de Kubuntu, Dapper Drake 6.06, va ser publicada l'1 de juny de 2006, en aquesta versió es va incloure la versió 3.5.2 de KDE. Va ser la primera Kubuntu a ser enviada gratuïtament i a diferència de les anteriors inclou un Live-CD que serveix d'instal·lador, no els dos CDs (Live i instal·lador).
 +
 
 +
La quarta versió de Kubuntu, The Edgy Eft 6.10 va ser publicada el 26 d'octubre de 2006, i les principals novetats van ser la integració Xgl, la millora de la configuració de xarxa i la barreja de paquets de 64 i 32 bits en màquines AMD64, primera impressió amb l'administrador de paquets SMART, que simplifica la gestió de programes instal·lats i l'ús de Xen per a màquines virtuals.<br>
 +
 
 +
'''-Xubuntu:'''<br>
 +
 
 +
''''''Xubuntu és una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn gràfic Xfce i optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris (Gnome o KDE). D'aquesta manera és compatible amb equips menys potents, alhora que ofereix major velocitat que escriptoris més pesats.'''''
 +
 
 +
La primera versió de Xubuntu (Xubuntu 6.06) va ser llençada conjuntament amb l'Ubuntu Dapper Drake (nom en clau de l'Ubuntu 6.06). A la qual n'han seguit versions cada sis mesos, la darrera 8.04 Hardy Heron el 24 d'abril de 2008.
 +
 
 +
Per instal·lar l'última versió de Xubuntu es pot baixar del seu lloc web o instal·lar a partir d'una altre Ubuntu (amb escriptori o amb versió server) fent:
 +
 
 +
aptitude install Xubuntu-Desktop<br>
 +
 
 +
'''-Edubuntu:'''<br>
 +
 
 +
''''''Edubuntu és una distribució de GNU/Linux i una nova branca d'Ubuntu dissenyada per usar en ambients escolars.'''''
 +
 
 +
La primera versió (5.10), va ser llençada el 13 d'octubre de 2005, junt amb l'Ubuntu 5.10 i la Kubuntu 5.10.
 +
 
 +
La seva llista de paquets està orientada a aquest fi, incorporant el servidor de Terminal, i aplicacions educatives com GCompris i el KDE Edutainment Suite.
 +
 
 +
Edubuntu ha sigut desenvolupant amb la col·laboració de docents i tecnòlegs de diversos països.
 +
 
 +
Edubuntu està basat en Ubuntu i incorpora una arquitectura de client LTSP, així com d'usos educatius específics, amb objectiu a la població d'entre 6 i 18 anys.<br>
 +
 
 +
La meta fonamental d'Ubuntu és proporcionar a l'educador amb un coneixament tècnic limitat i amb habilitats de poder instal·lar un laboratori de computació, i després poder administrar-lo sense necessitat de coneixaments.
 +
 
 +
Les metes principals d'Edubuntu són aconseguir una gerència centralitzada de configuració, usuaris i processos, junt amb una instal·lació per poder treballar a classe. També preten recuperar el millor programari lliure educatiu.<br>
 +
 
 +
'''-Gobuntu:'''<br>
 +
 
 +
''''''Gobuntu és una derivació oficial del sistema operatiu Ubuntu, enfocada a suministrar una distribució GNU/Linux que posseeixi per complet únicament programari lliure, per a les arquitectures de computadors i386 i AMD64.<br>Mark Shuttleworth inicialment va mencionar la idea de crear una derivació d'Ubuntu, anomenada Gnubuntu, consistent de solament programari lliure, el 24 de novembre de 2005[1]. Degut a la desaprovació de Richard Stallman del nom, el projecte va ser reanomenat a Ubuntu-lliure[2]. Stallman abans havia aprovat una distribució basada en Ubuntu anomenada gNewSense, i havia criticat a Ubuntu per usar programari propietari i programari no lliure en distribucions successives, en especial a Ubuntu 7.04[3].<br>'''''
 +
 
 +
''''''Gobuntu va ser anunciada oficialment per Mark Shuttleworth, el 10 de juliol del 2007[5], i la construcció diària (en anglès Daily build) de Gobuntu 7.10 va començar a ser alliberada públicament.<br>'''''
  
== <br>Fedora  ==
+
= <br>Fedora  =
  
[[Image:Fedoralogo.png|right|150x150px]]
+
[[Image:Fedoralogo.png|right|150x150px]]  
  
 
Fedora (o Fedora Core) és una distribució de Linux basada en un sistema de paquets RPM, desenvolupada per la comunitat Fedora que és patrocinada per l'empresa RedHat. El nom Fedora deriva del model de barret utilitzat al logo de RedHat.  
 
Fedora (o Fedora Core) és una distribució de Linux basada en un sistema de paquets RPM, desenvolupada per la comunitat Fedora que és patrocinada per l'empresa RedHat. El nom Fedora deriva del model de barret utilitzat al logo de RedHat.  
Línia 242: Línia 408:
 
=== <br>- Repositoris  ===
 
=== <br>- Repositoris  ===
  
S'anomenava Core fins la versió 6 perquè només tenia les parts més bàsiques del sistema operatiu, a partir de la versió 7, inclou el Cor e i els Extres. Per incloure nou programari, s'han d'usar els anomenats Repositoris. Actualment hi ha dos famílies de repositoris incompatibles entre si:  
+
S'anomenava Core fins la versió 6 perquè només tenia les parts més bàsiques del sistema operatiu, a partir de la versió 7, inclou el Core i els Extres. Per incloure nou programari, s'han d'usar els anomenats Repositoris. Actualment hi ha dues famílies de repositoris incompatibles entre si:  
  
 
- Livna<br> - RPMForge: FreshRPM, Dag, NewRpms y Dries  
 
- Livna<br> - RPMForge: FreshRPM, Dag, NewRpms y Dries  
Línia 250: Línia 416:
 
Actualment les dues famílies són incompatibles entre elles i es culpem mútuament d'incompatibilitat.  
 
Actualment les dues famílies són incompatibles entre elles i es culpem mútuament d'incompatibilitat.  
  
L'eina habitual de Fedora per usar els repositoris és l'aplicació en línia de comandes Yum, tot i que hi ha un entorn gràfic anomenat Yumex.<br>[[Image:Pinguinocazador.jpg|center|300x300px]]<br>
+
L'eina habitual de Fedora per usar els repositoris és l'aplicació en línia de comandes Yum, tot i que hi ha un entorn gràfic anomenat Yumex.<br>[[Image:Pinguinocazador.jpg|center|300x300px]]<br>  
  
== <br>Suse  ==
+
= <br>Suse  =
  
== <br>Mandriva&nbsp;  ==
+
[[Image:Suse.jpg|Imatge:suse.jpg]]; <br>Linux va començar sent una distribució comercial d'una empresa Alemanya amb el mateix nom. Aquesta empresa va ser fundada l'any 1992. A l'any 2001, però, SUSE Linux va entrar en crisi i va ser comprada per Novell. Aquesta empresa ha canviat el model de negoci de SUSE Linux i ha aconseguit fer-la altre cop rendible.<br>SuSE inclou un programa d'instal·lació i administració que facilita la partició del disc dur, la configuració del sistema, la gestió de paquets RPM, les actualitzacions en línia, la xarxa, la configuració del tallafocs, l'administració d'usuaris, etc, dins d'una interfície integrada.<br>SuSE permet canviar la grandària de les particions NTFS que utilitzen els sistemes operatius Windows XP o XP. SuSE permet detectar i instal·lar els controladors dels Winmodemms més comuns en dispositius d'escriptori i portàtils.<br>Alguns entorns d'escriptori com són KDE i GNOME i gestors de finestres com Window maker Blackbox han estat inclosos. SuSE a més a més, inclou programari multimèdia com K3B (Gravador de CD / DVD),amaroK (reproductor d'àudio) i Kaffeine (Reproductor de Vídeo), entre molts altres.<br>  
  
<br>
+
<br>  
  
 +
= <br>Mandriva&nbsp;  =
  
 +
<br>
  
<br>La Mandriva Linux (anteriorment anomenada Mandrake o Mandrake Linux) és una distribució comercial francesa sorgida l'any 1998 amb l'objectiu de fer arribar el Linux a l'usuari d'escriptori estàndard, amb pocs coneixements informàtics. És per això que disposa d'un procés d'instal·lació molt guiat, facilitant molt la feina a l'usuari, i reconeix una gran quantitat de dispositius de maquinari. A més és compatible amb RedHat, ja que usen el mateix sistema d'empaquetar el programari. Aquest sistema s'anomena RPM.
+
[[Image:MANDRIVA.gif|frame|center]]<br>
 +
 
 +
<br>La Mandriva Linux (anteriorment anomenada Mandrake o Mandrake Linux) és una distribució comercial francesa sorgida l'any 1998 amb l'objectiu de fer arribar el Linux a l'usuari d'escriptori estàndard, amb pocs coneixements informàtics. És per això que disposa d'un procés d'instal·lació molt guiat, facilitant molt la feina a l'usuari, i reconeix una gran quantitat de dispositius de maquinari. A més és compatible amb RedHat, ja que usen el mateix sistema d'empaquetar el programari. Aquest sistema s'anomena RPM.  
 +
 
 +
El conjunt d'assistents i eines de Mandriva són traduïdes a més de 60 llengües, entre elles el català. De la traducció al català se n'encarregava Softcatalà, posteriorment la va dur a terme l'Albert Astals Cid i actualment el projecte està abandonat.<br>N'existeix una versió anomenada Mandriva One que no cal instal·lar, sinó que s'executa directament des del CD-ROM.<br>Actualment Mandriva Linux és una de les distribucions més conegudes i està disponible en sis versions.
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
[[Image:Mandriva linux.png|center]]
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
 +
 
 +
<br>
  
El conjunt d'assistents i eines de Mandriva són traduïdes a més de 60 llengües, entre elles el català. De la traducció al català se n'encarregava Softcatalà, posteriorment la va dur a terme l'Albert Astals Cid i actualment el projecte està abandonat.<br>N'existeix una versió anomenada Mandriva One que no cal instal·lar, sinó que s'executa directament des del CD-ROM.<br>Actualment Mandriva Linux és una de les distribucions més conegudes i està disponible en sis versions.<br><br>
+
<br><br>

Revisió de 16:15, 5 feb 2009

Contingut

Sistemes operatius (OS)

Introducció

1.Què és el un sistema operatiu?.


És el programari responsable de gestionar els recursos en un ordinador . El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.

2.Per a que serveix?


Ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.

3.Les característiques més importants de un sistema operatiu:


Permetre la concurrència de processos, traslapándose el temps d'entrada/sortida amb el càlcul i ocupat la memòria amb diversos programes.
Possibilitar l'execució de qualsevol procés en el moment que sol·liciti sempre que hagi suficient recursos lliures per a ell.
Ser eficient quant a reduir : el temps mig que ocupa cada treball, el temps que no s'usa la CPU, el temps de resposta en sistemes multiacceso i el termini entre dues assignacions de CPU a un mateix programa.
Ser eficient quant augmentar la utilització de recursos en general, tals com memòria processadors, dispositius d' I/S, discos magnètics, dades etc...
Ser fiable, és a dir, un sistema operatiu no ha de tenir errors i ha de preveure totes les possibles situacions.
Ésser de grandària petita.
Possibilitar i facilitar en tant que sigui possible el “diàleg” entre computadora i usuari de la mateixa.
Permetre compatir entre diversos usuaris els recursos de maquinari amb que conta una computadora.
Permetre als usuaris compartir dades entre ells, en cas necessari.
Facilitar la/ I S dels diferents dispositius connectats a una computadora.



TIPUS DE SISTEMES OPERATIUS.

  • ACORN ACHIMEDES:

El Acorn Archimedes va ser el primer ordinador personal de propòsit general de Acorn Computers Ltd basat en la seva pròpia CPU RISC ARM de 32 bits. El nom també és utilitzat normalment per descriure ordinadors que estan basats en la mateixa arquitectura, fins i tot quan Acorn no inclou 'Archimedes' en el nom oficial.

  • AMIGA:

Computadora personal amb extraordinàries capacitats multimèdia, dissenyada per Jay Glenn Miner i un reduït equip d'enginyers pertanyents a l'empresa Didbit. Van ser comercialitzats per Commodore International. El seu mòdic preu d'entrada i les seves capacitats multimèdia li va conferir major popularitat entre els amants dels videojocs.

  • ATARI ST:

El primer model de ST fou creat l'any 1985, Atari havia desenvolupat un sistema operatiu principalment basat en components ja existents.

El nucli d'aquest nou SO consistia en gran part en CP / M, originalment desenvolupat per Gary Kildall i sovint considerat com el primer SO multiplataforma.

  • APPLE:

Fundada el 1976, va tenir un paper prominent en la revolució informàtica dels anys 70 amb el seu ordinador Apple II. Tant Steve Jobs com Stephen Wozniak eren dos grans aficionats a l'electrònica en general i a la informàtica en particular, en especial Wozniak. Jobs ràpidament va veure l'oportunitat de negoci, per la qual cosa va començar a promocionar l'ordinador entre altres aficionats de la informàtica del Homebrew Computer Club i altres botigues d'electrònica digital.

  • IBM:

Acrònim d'Internacional Business Machines també coneguda col·loquialment com el gegant blau. És una empresa d'informàtica, radicada als Estats Units, que treballa en el món de la informàtica des dels seus diferents vessants.
Ex: DisplayWrite, Drawing Assistant, TopView, ...


  • MICROSOFT:

Empresa multinacional d'informàtica creada als Estats Units, on encara hi te la seva seu principal.
El nom de Microsoft és l'acrònim de Microprocessador Software. La sigla de la borsa de Nova York (NASDAQ) és MSFT.

  • SUN MICROSYSTEMS:

Empresa informàtica de Silicon Valley, fabricant de semiconductors i programari. Va ser creada per l'alemany Andreas von Bechtolsheim i els nord-americans Vinod Koshla, Bill Joy i Scott McNealy. Les sigles SUN derivin de "Standford University Network" (xarxa de la Universitat de Standford).

UNIX

Unix2008.gif
Va ser creat entre els anys 1960 i 1970 per AT & T Bell Labs, és un sistema operatiu de temps compartit que controla els recursos d'un ordinador i els assigna entre els seus usuaris, aquest sistema permet als usuaris córrer entre els seus programes i controlar els dispositius des de perifèrics connectats a l'ordinador, va ser reconegut com a UNICS (Uniplexed and Computer Information System).
Té les següents característiques:
-És un sistema operatiu multi usuari, amb capacitat de simular multiprocesaments i processament no interactiu
-Està escrit en un llenguatge d'alt nivell:C

-Te un llenguatge de control programable anomenat SHELL
-Ofereix facilitats alhora de crear programes i sitemes i l'ambient es adequat per a les tasques de disenys de programari.
-Utilitza gestió dinàmica de memòria per intercanvi o paginació.
-Te capacitat d'interconexió de procesos i tambè permet la comunicació entre ells.
-Utilitza un sistema jeràrquic d'arxiu, amb facilitats de protecció d'arxius, comptes i sortides.
-Te facilitat a l'hora de fer entrades i sortides.
-Garanteix un alt grau de portabilitat.

Apple - MacOS

Logotipomac.jpg

El Mac OS (Macintosh Operating System) és un sistema operatiu creat per Apple Computer per a ordinadors Apple Macintosh. Destaca per la seva estabilitat, potència gràfica i facilitat d'ús.

El Mac OS va ser el primer sistema operatiu comercial que incloïa interfície gràfica d'usuari. Aquesta primera versió va sortir amb el Macintosh 128k l'any 1984. L'equip del Macintosh estava format principalment per Bill Atkinson, Jef Raskin i Andy Hertzfeld.

Tot i que actualment s'acostuma a anomenar el sistema operatiu amb el nom genèric de Mac OS no es va a començar a utilitzar aquest nom fins a la versió 7.6 cap als anys 90. (Antigament s'anomenava Sistema x.x).


- Versions

Appleman.jpg
Inicialment el sistema operatiu dels Macintosh estava format de dos aplicacions, el "sistema" i el "finder" cada una amb el seu propi número de versió. El Sistema 7.5.1 va ser el primer a incloure l'actual logo de Mac OS.

Fins a l'arribada dels macs basats en processadors PowerPC G3, una part significant del sistema estava enmagatzemada a la ROM de la placa mare. El propòsit inicial d'això era el d'evitar d'utilitzar el poc espai que oferien els disquets d'aquella època per suportar el sistema operatiu. (Tot i així només hi ha un model de Mac que pugui arrancar exclusivament amb a partir de la ROM, el Macintosh Clàssic de 1991) Aquesta arquitectura també va ajudar a que exclusivament els ordinadors fabricats per Apple (o amb el seu permís) poguessin funcionar amb Mac OS.


Podem distingir dues grans famílies de sistemes operatius en el Mac OS:

  • El Mac OS "Clàssic". Aquesta família inclou totes les versions del sistema des de la primera versió que es venia amb el primer Macintosh l'any 1984 fins al Mac OS 9 que va sortir l'any 2001.
  • El Mac OS X (per el número romà 10). Mac OS X no és descendent directe del Mac Os Classic, sinó del sistema operatiu NextStep, un sistema operatiu basat en BSD Unix, tot i que conserva la majoria de funcionalitats del Mac OS 9.

Curiosament es tracta d'un UNIX complet, aprobat per The Open Group, empresa propietaria de UNIX. La X del Mac Os apart de senyalar la versió que és (10) guarda relació amb el fet de que tots els sistemes operatius basats en Unix acaben amb X, (Linux,Minix,Ultrix,IRIX, etc..). També, cadascuna de les versiones tenen com a sobrenom de diferents felins. Abans del seu llançament, la versió 10.0 tenia com a nom de projecte intern, Apple Cheetah (Guepard), de la mateixa manera que la versió 10.1 va rebre el sobrenom de Puma. La versió 10.2 Jaguar, i d'aquesta versió en endavant s'han seguit fent públics aquests noms, sent Panther el de la versió 10.3, Tiger el de la 10.4 i Leopard el de la 10.5 . Apple té també registrats els noms de Lynx (Lince) i Cougar (Puma) pel seu futur ús.


Microsoft - Windows

logo de microsoft windows
MICROSOFT
Microsoft Corporation és una empresa multinacional nord-americana, fundada en 1975 per Bill Gates i Paul Allen. Dedicada al sector de la informàtica, amb seu en Redmond, Washington, Estats Units. Microsoft desenvolupa, fabrica, llicència i produeix programari i equips electrònics. Sent els seus productes més usats el Sistema operatiu Microsoft Windows i la suite Microsoft Office, aquests productes tenen una important posició entre els ordinadors personals.
La companyia també sol ser nomenada com MS, pels seus inicials en el NASDAQ: MSFT o simplement com Redmond, a causa de la gran influència que té sobre la localitat del seu centre d'operacions. Té 80.000 empleats en 102 països diferents i compte amb uns beneficis de 51.120 milions de dòlars durant l'any 2007
Fundada per a desenvolupar i vendre intèrprets de BASIC per a l'Altair 8800, a mitjan els 80 va aconseguir dominar el mercat d'ordinadors personals amb el sistema operatiu MS-DOS. La companyia va iniciar una Oferta Pública de Venda en el mercat de valors en 1986, la qual, a causa de la pujada de cotització de les accions, va dur a 4 empleats a convertir-se en multimilionaris i a 12,000 en milionaris.
Durant la seva història, ha estat objecte de crítiques, com acusacions de realitzar pràctiques monopolísticas que l'han dut davant la Comissió Europea i el Departament de Justícia dels Estats Units.
Microsoft va afiança la seva posició en altres mercats com el de sistemes operatius i suites d'oficina, amb recursos com la xarxa de televisió per cable, el portal d'Internet MSN, i l'enciclopèdia multimèdia Microsoft Encarta. La companyia també comercialitza maquinari com el ratolí de Microsoft i productes d'entreteniment consola com Xbox, Xbox 360, Zune i WebTV Microsoft ha donat suporti als seus usuaris a través d'Usenet en grups de notícies i en Internet, també premia amb la categoria de Microsoft MVP (Most Valuable Professional) a aquells voluntaris que demostren ser útils en l'assistència als clients. La seva web oficial és una de les pàgines més visitades de la xarxa, rebent per dia més de 2'4 milions de visites úniques segons dades d'Alexa, que va situar el 11 de Maig de 2008 a Microsoft.com com la 14ª pàgina web amb més visites del món.

WINDOWS
Windows és una família de sistemes operatius desenvolupats i comercialitzats per Microsoft. Existeixen versions per a llars, empreses, servidors i dispositius mòbils, com computadors de butxaca i telèfons intel·ligents. Hi ha variants per a processadors de 16, 32 i 64 bits. Incorpora diverses aplicacions com Internet Explorer, el Reproductor de Windows Mitja, Windows Movie Maker, Windows Mail, Windows Messenger, Windows Defensar, entre uns altres. Des de fa molts anys és el sistema operatiu més difós i usat del món; de fet la majoria dels programes (tant comercials com gratuïts i lliures) es desenvolupa originalment per a aquest sistema.


WINDOWS 95
Aquesta edició va ser la més important i la que es va vendra amb més èxit per que es va vendre un milio d'unitats amb 4 dies gracies a que incloia la gestió avançada de fitxers i programaris en 32 bits i es va fer servir per primera vegada la tecnolofia de wow que permetia tenir una execució en el programes de generació procedent (16 bits) sense perdua de rendiment

VERSIONS DE WINDOWS
En el llarg del anys han canviat molt els diferents tipus de windows, poc a poc s'han anat millorant fins arribar al darrer fet fins ara el windows 7 que te les característiques següents: serà mes ràpid que l'anterior i mes segur. Aquest windows esta planetjat que surti al mercat en el 2009, però antes de la versió autentica sortira una betatesters per trobar els errors i solucionar-los.
1.0 Windows 1.0                                  1.6.3 Windows NT 4.0
1.2 Windows 2.0                                  1.7 Windows 95
1.3 Windows 3.0                                  1.8 Windows 98
1.4 US\/2                                             1.9 Windows 98 Second Edition
1.4.1 US\/2.1                                        1.10 Windows Millenium Edition
1.4.2 US\/2 2.0                                     1.11 Windows 2000
1.4.3 US\/2 3.0 i 4.0                              1.12 Windows XP (eXPerience)
1.5 Windows 3.1 i Windows 3.11            1.13 Windows Server 2003
1.6 Windows NT                                    1.14 Windows Vesteixi
1.6.1 Windows NT 3.1                            1.15 Windows Server 2008
1.6.2 Windows NT 3.5/ 3.51                    1.16 Windows 7

el logo de MS-dos
MS-DOS
MS-DOS són les signes de Microsoft Disk Operating System, Sistema operatiu de disc de Microsoft. És un sistema operatiu comercialitzat per Microsoft que perteneix a la família DOS. Va ser un sistema operatiu per a l'IBM PC que va aconseguir gran difusió.

La versió de MS-DOS que es va escriure per a l'Intel 8088 no suportava instruccions duals, ja que no estaven incorporades en el processador. És a dir, no existia en el processador una divisió d'instruccions privilegiades per al sistema operatiu i instruccions ordinàries per als programes comuns. Aquesta limitació provoca, per exemple, que els programes puguin manipular qualsevol recurs, que diversos programes manipulin un recurs podent generar inconsistència, fins al punt que un programa pot arribar a esborrar el propi sistema operatiu.

FreeBSD



FreeBSD.gif


  • Què és?

FreeBSD és un Sistema operatiu lliure de la família UNIX originàriament desenvolupat per AT&T UNIX i descendent de Bekeley Software Distribution. Es pot executar a processadors compatibles amb el joc d'instruccions x86 d'Intel, DEC Alpha, UltraSPARC de Sun Microystems, l'Itanium, l'AMD64 i els Power PC.
FreeBSD es desenvolupa com un sistema operatiu complet. El nucli, els programes d'usuari i els Controladors de dispositius es desenvolupen a un sistema de control CVS comú. Aquest fet és un contrast amb Linux, on un grup s'ocupa del nucli i la resta d'aplicacions són gestionades per les distribucions, que empaqueten la resta de components. Com a sistema operatiu, FreeBSD té la reputació de ser estable i molt robust.

Història i desenvolupament

El desenvolupament inicial de FreeBSD va començar l'any 1993, a partir del codi de 386BSD. No obstant això, degut a problemàtiques sobre la legalitat del codi utilitzat a 386BSD, FreeBSD va reprogramar gran part del sistema amb la versió 2.0 del gener de 1995 utilitzant la versió 4.4BSD-Lite de la Universitat de California, Berkeley.
Inicialment, FreeBSD utilitzava un dimoni BSD com a logotip. El 2005 es va escollir un logotip creat per Anton K. Gural.


  • Desenvolupament de Free BSD 5


La última versió abans de les sèries 6 és 5.4 (Maig 2005). Els desenvolupadors de FreeBSD mantenen dos branques simultànies: la branca -STABLE, on les versions es generen cada 4-6 mesos. La última versió 4-STABLE és la 4.11. La primera 5-STABLE va ser la 5.3. Si una característica s'estabilitza, es pot fusionar (MFC, "Merge From Current") a la branca estable.
La diferència més important de FreeBSD 5 va ser un gran canvi dels mecanismes de bloqueig del nucli per permetre un millor funcionament als sistemes multiprocessadors, evitant molta utilització del bloqueig GIAN, conegut com Big Kernel Lock. Ara es possible que més d'un procés es pugui executar dins l'espai de nucli al mateix temps.
Un altre canvi important ve ser la inclusió de KSE, una solució per la gestió dels fils d'execució. KSE forma part de la biblioteca per defecte per gestionar els fils d'execució des de la versió 5.3 (la creació de la branca estable 5-STABLE). Altres característiques estan relacionades amb la seguretat com les llistes de control d'accés i el nou sistema de fitxers UFS2 provinents del sistema operatiu TrustedBSD.
FreeBSD 5 també ha suposat un canvi important a la capa d'entrada sortida amb la introducció de GEOM, un marc de treball modular per la transformació de les peticions d'entrada sortida, desenvolupat per Poul-Henning Kamp. La versió 5.4 ha confirmat la branca FreeBSD 5.x com a molt estable i robusta a expenses d'un llarg període de gestació degut a les grans novetats que incorpora.


  • FreeBSD 6 i 7

FreeBSD es va alliberar el 4 de novembre de 2005 i la versió 7.0 està actualment en desenvolupament. Aquestes versions segueixen el treball focalitzat a les màquines multiprocessadors, la optimització dels fils d'execució, gestió avançada de 802.11 i l'auditoria de seguretat de TrustetBSD. El requisit principal d'aquestes versions és l'eliminació total del bloqueig gegant (Giant Lock) del sistema de fitxers virtual i substituir la llibreria libthr amb una implementació més eficient 1:1 dels fils d'execució.


  • Compatibilitat amb Linux

FreeBSD incorpora compatibilitat binària amb molts sistemes operatius UNIX, incloguent Linux. D'aquesta manera es permet que programari Linux que només es distribueix en format binari es pugui executar a FreeBSD. Encara que hi ha moltes aplicacions que s'executen sense problemes amb la compatibilitat amb Linux, cal tenir en compte que la compatibilitat no és completa al 100%, fet que pot provocar algunes incidències puntuals.





http://ca.wikipedia.org/wiki/FreeBSD







  • Aparença de l'ordenador amb FreeBSD:
Aparença FreeBSD.jpg


Solaris


px10


  • Què és?


Solaris és un Sistema operatiu de l'empresa Sun microsystems inicialment basat en el sistema UNIX BAS, de l'Universitat de Berkeley, del qual un dels fundadors de la companyia va ser un programador en els seus temps universitaris. Més endavant va incorporar les funcionalitats del System V, convertint-se pràcticament en un sistema operatiu totalment basat en System V.
El sistema operatiu de Sun va néixer el 1983 i es va anomenar SunOS. Va canviar el seu nom a Solaris quan es va incloure per primera vegada OpenWindows a la versió 4.1.2 (1991).
El 1992 va sortir la segona versió de Solaris, que incorporava noves funcionalitats del System V, per tant SunOS només tendria sentit a partir d'aquest moment com a nucli d'aquest nou entorn operatiu Solaris. Des del moment que es distingeix el nucli del sistema operatiu (SunOS), i el entorn operatiu en general (Solaris), afegint altres paquets com Apache o DTrace. Com exemple d'aquesta funció, Solaris 8 conté SunOS 5.8.
Proporciona des dels seus inicis un excel·lent suport per aplicacions de xarxa a protocols IP, i va ser el primer entorn on es va desenvolupar el sistema Java, on se segueix tenint un excel·lent rendiment.
Proporciona la majoria de les funcionalitats típiques dels sistemes UNIX en entorn servidor, com Sockets, escriptoris basats en Xwindow, Open Look CDE o més recentment Sun Java Desktop System, basat en GNOME.
Últimament la companyia ha posat en marxa una clara estratègia d'apropament entre Solaris i GNU/Linux desenvolupant fins i tot productes que permeten executar programes de GNU/Linux a Solaris.

  • Solaris 10


Fa poc Sun Microsystems ha llençat la versió 10.0 del seu sistema operatiu Solaris, del qual ha anat alliberant de manera progressiva part del seu codi font, aquesta és la novetat ja que totes les versions anteriors eren programari privatiu
A Solaris hi funciona tot tipus de programari, lliure o no, tot i que es beneficia de la col·laboració de Sun per GNU/Linux, de fet l'entorn d'escriptori per defecte és Java Desktop System, un entorn basat amb GNOME, que té aplicacions com Instant Messenger, un client multiprotocol basat en GAIM; i StarOffice, el conjunt d'eines ofimàtiques comercial conegut per estar basat en l'important OpenOffice.org. Aquest fet ha animat a Sun a fer Solaris compatible amb programes de GNU/Linux escrits a nivell de codi font, i també paquets rpm binaris de certes distribucions com RedHat ES 3.0, mitjançant una capa de compatibilitat anomenada BrandZ/SCLA.


  • Llicència

Fa poc SUN ha decidit apostar per canviar progressivament la llicència del seu programari, especialment al Sun Solaris Operating Environment Solaris, sota una llicència OpenSource creada especialment, la CDDL, que ha sigut reconeguda com a llicència de programari lliure per l'Open Source Initiative.
Aquesta llicència és semblant a la filosofia de la GPL de la Free Software Foundation, tot i així són incompatible en alguns aspectes.
Aquesta incompatibilitat ha generat una polèmica des de la Free Software Foundation semblant a la de la llicència Mozilla Public License, la llicència de Mozilla Foundation que tenen aplicacions tan importants com el Firefox o el client de correu Mozilla Thunderbird.


  • Versions

Característiques notables Solaris inclouen actualment DTrace, Doors, Service Management Facility, Solaris Containers, Solaris Multiplexed I/O, Solaris Volume Manager, ZFS, i Solaris Trusted Extensions.



  • Bibliografia


http://ca.wikipedia.org/wiki/Solaris


Linux


1.Que és Linux?

Linux et preserva de virus

És un terme genèric per a referir-se a sistemes operatius similars a Unix basats en el nucli de Linux. El seu desenvolupament és un dels exemples més prominents de programari lliure; normalment tot el codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol sota els termes de la Llicència Pública General de GNU%[1] (GNU GPL) i altres llicències lliures.


2.Informació sobre les distribucions més importants de Linux


  • Redhat Enterprise: Aquesta és una distribucions que té molt bona qualitat, continguts i suport als usuaris per part de l'empresa que la distribuïx. És necessari el pagament d'una llicència de suport. Enfocada a empreses.
  • Fedora : Aquesta és una distribucions patrocinada per RedHat i suportada per la comunitat. Fàcil d'instal·lar i bona qualitat.
  • Debian: Altra distribucions amb molt bona qualitat. El procés de instal·lació pot ser un poc mes complicat, però sense majors problemes. Gran estabilitat abans que darrers avanços.
  • OpenSuSe: Una altra de les grans. Fàcil d'instal·lar. Versió lliure de la distribucions comercial Suse.
  • SuSE Linux enterprise (Altre de las grans): Molt bona qualitat, contenidors i su                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      port a los usuaris por part de la empresa que la distribueix, Novell. Es necessari el pago de una llicencia de suport. Enfocada a empreses.
  • Slackware: Aquesta distribució és de les primeres que va existir. Va tenir un període en el qual no s'actualitzo molt sovint, però això és història. És rar trobar usuaris dels quals van començar en el món Linux fa temps, que no hagin tingut aquesta distribució instal·lada en el seu ordinador en algun moment.
  • Gentoo: Aquesta distribució és una de les úniques que han incorporat un concepte totalment nou en Linux. És una sistema inspirat enBSD-ports.
  • Ubuntu: Distribució basada en Debian, amb el que això comporta i centrada en l'usuari final i facilitat d'ús. Molt popular i de bon tros suport en la comunitat. L'entorn d'escriptori per defecte és GNOME.
  • Kubuntu: Distribució basada en Ubuntu, amb el que això comporta i centrada en l'usuari final i facilitat d'ús. La gran diferència amb Ubuntu és que l'entorn d'escriptori per defecte és KDE.
  • Mandriva: Aquesta distribució va ser creada en 1998 amb l'objectiu d'acostar l'ús de Linux a tots els usuaris, al principi es crido Mandrake Linux. Facilitat d'ús per a tots els usuaris.



Richard Stallman

Richard Stallman
Stallman va néixer el 16 de març de 1953 a Nova York.

Ell era un programador important, encara sent estudiant de la universitat de Harvard, es va convertir en un hacker. Els inicis dels anys 80 la cultura hacker es va fer redistribuïble ( no es podia copiar) per lo qual la gent ja no podia intercanviar coneixements lliurement.Peró els altres hackers de laboratori van fundar la companyia Simbolycs, la qual intentava remplaçar el programari lliure del laboratoti del seu propi programari primitiu. Richard Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Simbolycs per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'últim de la generació hacker del laboratori.

Li van demanar que firmés un contracte de no-divulgació (non-disclosure agreement) i portés a cap altres accions que ell considerava traïcions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que també vol dir nyu en anglès (d'aquí aquests logotips. També va fundar l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esforç. Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicència GPL el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel es va completar aproximadament en el mateix període de temps. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.

Les motivacions polítiques i morals de Richard Stallman l'han convertit en una figura molt controvertida. Molts programadors estan d'acord amb el concepte de compartir codi però no estan d'acord amb les postures morals, filosofia personal i el llenguatge que usa Stallman per descriure les seves opinions. Un resultat d'aquestes disputes va conduir l'inici d'una alternativa al programari lliure, el moviment de codi obert (open source, en anglès; al contrari de programari lliure o free software).

Stallman ha rebut molts premis i reconeixements per la seva feina, entre ells una invitació a ser membre a la MacArthur Foundation el 1990, el Grace Hopper Award de l' Association for Computing Machinery el 1991 pel seu treball a l'editor Emacs, un Doctorat Honoris Causa del Royal Institute of Technology de Suècia el 1996, el Pioneer award de l'Electronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award el 1999, i el Takeda award el 2001. El 2004 va rebre un Doctorat Honoris Causa atorgat per la Universitat de Salta (Argentina).

El 1985, Stallman va crear la "Free Software Foundation", Fundació pel programari lliure (FSF) per proveir suport logístic, legal i econòmic al projecte GNU. La FSF també va contractar programadors per contribuir amb GNU, tot i que una porció substancial del desenvolupament va ser (i continua sent) produïda per usuaris. A mesura que el projecte GNU guanyava renom, negocis interessats van començar a contribuir amb el desenvolupament o la comercialització dels productes GNU i el corresponent suport tècnic. El més prominent i reeixit d'ells va ser Cygnus Solutions, actualment part de Red Hat.

El 1990, el sistema GNU ja tenia un editor de text anomenat Emacs, un reeixit Compilador (GCC), i la major part de biblioteques i utilitats que componen un sistema operatiu UNIX típic. Però faltava el component primari anomenat Kernel o nucli.

En el manifest GNU, Stallman deia que "un nucli inicial existeix, però es necessiten molts altres programes per emular UNIX". Ell es referia a TRIX, que és un nucli de cridades remotes a procediments, desenvolupat per MIT i que els seus autors van dir que havia de ser distribuït lliurement; Trix era totalment compatible amb la Versió 7 de UNIX.

El desembre de 1986 ja s'havia treballat per modificar aquest nucli. Tot i així els programadors van decidir que no era inicialment usable, degut a que només funcionava amb "alguns equips molt complicats i estranys", raó per la qual s'hauria hagut de portar a les arquitectures en les que s'hagués volgut usar. Finalment, el 1988, es va decidir usar com a base el nucli Mach desenvolupat a la CMU. Inicialment, el nucli va rebre el nom d'Alix (així és com es deia la novia de Richard Stallman, però per decisió del programador Michael Bushnell va ser rebatejat com a Hurd. Desafortunadament, per raons tècniques i conflictes personals entre els programadors originals, el desenvolupament de Hurd es va acabar estancant.

El 1991, Linus Torvalds va començar a escriure el nucli Linux i va decidir distribuir-lo sota llicència GPL. Ràpidament, múltiples programadors es van unir a Linus en el desenvolupament, col·laborant a través d'Internet i aconseguint mica a mica que Linux arribés a ser un nucli compatible amb UNIX. El 1992, el nucli Linux va ser combinat amb el sistema GNU, resultat en un sistema operatiu lliure i completament funcional. El sistema operatiu format per aquesta combinació és usualment conegut com "GNU/Linux" o com una "distribució de Linux" i existeixen varies variants.

En l'actualitat (2006, Hurd continua en desenvolupament i ja es possible obtenir versions experimentals del sistema GNU que l'usen com a nucli

També és freqüent trobar components de GNU instal·lats en un sistema UNIX privatiu, enlloc dels programes originals per UNIX. Això es deu a que molts programes escrits pel projecte GNU han demostrat tenir més qualitat que les versions equivalents de UNIX. Tot sovint, aquests components es coneixen com a "eines GNU". Molts dels programes GNU també han estat portats a plataformes com Microsoft Windows o Mac OS X.

Cal dir que en una distribució GNU/Linux típica, el codi estricte d'un nucli Linux és cap a un 5% del total. La resta (utilitats, compiladors, sistema gràfic, escriptori, etc) correspon a altres contribucions, principalment del projecte GNU. Per això cal dir que un nucli com Linux és únicament la punta de l'iceberg.

Projecte GNU

El projecte GNU es va iniciar el 1984 per desenvolupar un sistema operatiu a l'estil de caràcter lliure. El nucli de GNU no va acabar, de manera que GNU s'utilitza amb el nucli Linux. La combinació de GNU i Linux es el sistema GNU/Linux que avui fan servir millons de persones. De vegades aquesta combinació se l'anomena, incorrectament Linux. Hi ha moltes variants o "distribucions" de GNU/Linux.
GNUlogo.png

El logo del projecte de GNU el va crear Etienne Suvasa, va ser iniciat per Stallman amb l'objectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU, el 27 de setembre de 1983 va ser anunciat publicament.

Per assegurar que GNU sempre fos lliure, perquè tots els usuaris el poguesin executar, copiar, modificar i distribuir, el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per garantir aquests drets i que evites les restrinccions posteriors dels mateixos. 




Història

El 1985, Stallman va crear la "Free Software Foundation", Fundació pel programari lliure (FSF) per proveir suport logístic, legal i econòmic al projecte GNU. La FSF també va contractar programadors per contribuir amb GNU, tot i que una porció substancial del desenvolupament va ser (i continua sent) produïda per usuaris. A mesura que el projecte GNU guanyava renom, negocis interessats van començar a contribuir amb el desenvolupament o la comercialització dels productes GNU i el corresponent suport tècnic. El més prominent i reeixit d'ells va ser Cygnus Solutions, actualment part de Red Hat.

El 1990, el sistema GNU ja tenia un editor de text anomenat Emacs, un reeixit Compilador (GCC), i la major part de biblioteques i utilitats que componen un sistema operatiu UNIX típic. Però faltava el component primari anomenat Kernel o nucli.

En el manifest GNU, Stallman deia que "un nucli inicial existeix, però es necessiten molts altres programes per emular UNIX". Ell es referia a TRIX, que és un nucli de cridades remotes a procediments, desenvolupat per MIT i que els seus autors van dir que havia de ser distribuït lliurement; Trix era totalment compatible amb la Versió 7 de UNIX.

El desembre de 1986 ja s'havia treballat per modificar aquest nucli. Tot i així els programadors van decidir que no era inicialment usable, degut a que només funcionava amb "alguns equips molt complicats i estranys", raó per la qual s'hauria hagut de portar a les arquitectures en les que s'hagués volgut usar. Finalment, el 1988, es va decidir usar com a base el nucli Mach desenvolupat a la CMU. Inicialment, el nucli va rebre el nom d'Alix (així és com es deia la novia de Richard Stallman, però per decisió del programador Michael Bushnell va ser rebatejat com a Hurd. Desafortunadament, per raons tècniques i conflictes personals entre els programadors originals, el desenvolupament de Hurd es va acabar estancant.

El 1991, Linus Torvalds va començar a escriure el nucli Linux i va decidir distribuir-lo sota llicència GPL. Ràpidament, múltiples programadors es van unir a Linus en el desenvolupament, col·laborant a través d'Internet i aconseguint mica a mica que Linux arribés a ser un nucli compatible amb UNIX. El 1992, el nucli Linux va ser combinat amb el sistema GNU, resultat en un sistema operatiu lliure i completament funcional. El sistema operatiu format per aquesta combinació és usualment conegut com "GNU/Linux" o com una "distribució de Linux" i existeixen varies variants.

En l'actualitat (2006, Hurd continua en desenvolupament i ja es possible obtenir versions experimentals del sistema GNU que l'usen com a nucli

També és freqüent trobar components de GNU instal·lats en un sistema UNIX privatiu, enlloc dels programes originals per UNIX. Això es deu a que molts programes escrits pel projecte GNU han demostrat tenir més qualitat que les versions equivalents de UNIX. Tot sovint, aquests components es coneixen com a "eines GNU". Molts dels programes GNU també han estat portats a plataformes com Microsoft Windows o Mac OS X.

Cal dir que en una distribució GNU/Linux típica, el codi estricte d'un nucli Linux és cap a un 5% del total. La resta (utilitats, compiladors, sistema gràfic, escriptori, etc) correspon a altres contribucions, principalment del projecte GNU. Per això cal dir que un nucli com Linux és únicament la punta de l'iceberg.














Linus Torvalds

Linus Torvalds
Un poc d'historia

Linus Benedict Torvalds (nascut el 28 de desembre de 1969 a Hèlsinki), és un enginyer de programari finlandès; és més conegut per desenvolupar la primera versió del nucli (kernel) del sistema operatiu GNU/Linux, basant-se en la implementació de les eines, els compiladors i les utilitats desenvolupats pel projecte GNU. Actualment Torvalds és responsable de la coordinació del projecte. Pertany a la comunitat parlant de suec de Finlàndia (que també és oficial i parlat per aproximadament el 6% de la població).

Com va crear Linux

En Finlàndia, Linus Torvalds, llavors estudiant d'informàtica de la universitat d'Hèlsinki, va decidir realitzar la quantiosa inversió de US$3500 de l'època per a adquirir un nou PC 386 (33 Mhz,4MB de RAM; una de les més avançades de la seva època).
Habituamente ho utilitzava per a accedir a la xarxa de la seva universitat, però per desgràcia no li agradava gens el sistema operatiu amb el qual treballava, Minix, així que va decidir crear un ell mateix. Com realment li interessava aprendre el funcionament del seu nou 386, va decidir aprofitar aquesta oportunitat per a realitzar un programa a baix nivell prescindint d'aquest Minix.
En els primers intents va aconseguir arrencar l'ordinador i executar dos processos que mostraven “AAAAABBBBB”. Un ho utilitzaria per a llegir des del mòdem i escriure en la pantalla, mentre que l'altre llegiria des del teclat i escriuria en el mòdem. Amb el temps va acabar el programa i ho utilitzava freqüentment arrencant des d'un disquet. La següent necessitat que va tenir va ser la de poder descarregar i pujar arxius de la seva universitat, però per a implementar això en el seu emulador era necessari crear un controlador de disc. Així que després d'un treball continu i dur va crear un controlador compatible amb el sistema de fitxers de Minix.


De forma privada, Linus nomenava “Linux” al seu nou sistema, però quan va decidir fer una presentació pública (doncs ja era capaç de mostrar una shell i executar el compilador gcc) va pensar que era massa egocéntric cridar-lo així i va proposar cridar-lo Freax. (encara que després se li va seguir coneixent com linux). Després d'anunciar en 25 Agost de 1991 la seva intenció de seguir desenvolupant el seu sistema per a construir un reemplaçament de Minix, el 17 de setembre de 1991 puja al servidor de FTP proporcionat per la seva universitat la versió 0.01 de Linux amb 10.000 línies de codi (en l'actualitat té més de 10 Milions). A partir d'aquest moment Linux va començar a evolucionar ràpidament.

Debian

Es un sistema operatiu lliure per a l'ordinador, un sistema operatiu és un conjunt de programes bàsics i utilitats que fan que l'ordinador funcioni. Debian utilitza el kernel Linux, la majoria de les seves eines bàsiques provenen des del projecte GNU.
La història de Debian
El projecte va ser començat per Ian Murdock a l'any 1993, el nom d'aquest sistema operatiu es basa en el nom de la seva esposa Debra i el seu propi Ian i així va sorgir en nom debian. El projecte va crèixer lentament i va llançar la primera versió 0,9 x als anys 1994 i 1995.
El 1996 Bruce Perens va sustituir Ian Murdock com a líder del projecte i va dirigir l'actualització del contracte debian, es va retirar l'any 1998 abans del llançament del primer glibc-based Debian 2,0.
Característiques
Disponibilitat en diverses plataformes de maquinari. La versió 4.0 és compatible amb 11 arquitectures.
Te una ampla col·lecció de programari disponible. La versió 4.0 ve amb 18.733 paquets de programari.
Te un grup d'eines per facilitar el procés d'instal·lació i d'actualització.
No té marcat cap entorn gràfic en especial.

Hi ha hagut nou versions estables i l'actual es 4.0 Etch i la versió testing actual s'anomena Lenny.
Distribucions de linux basades en debian:
GnuLinEx
Guadalinex
Ubuntu
knoppix


Ubuntu

Ubuntu.png


És una destribució del sistema GNU/LINUX basada en Debian subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth. Té per objectiu un sistema d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà  amb poca experiència GNU/LINUX i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratüitament .A més ,ofereix la garantia de cada sis mesos surtirà  una nova versió del sistema.

Història

Tot va començar quan en Mark Shuttleworth va crear l'empresa Canonical Ltd. per tal de començar el desenvolupament d'una nova distribució de GNU/Linux. Aquesta es centraria en la facilitat d'ús per a l'usuari mitja i tindria llançaments regulars cada 6 mesos, basats en l'última versió inestable de Debian, la distribució més completa del món, a la qual ja havia contribuït abans. Amb aquesta fi, va contractar diversos desenvolupadors de Debian, Gnome i Arch, i el 20 d'octubre del 2004 va sortir[1] a la llum la primera versió de l'Ubuntu, la 4.10 "Warty Warthog".

El 8 de juliol de 2004, Mark Shuttleworth i l'empresa Canonical Ltd van anunciar la creació de la Ubuntu Foundation, amb un pressupost inicial de 10 milions de dòlars. Aquesta actualment està inactiva, ja que la seva finalitat és només la d'assegurar la continuïtat de l'Ubuntu en el cas que Canonical deixi de fer-ho.

Característiques

Basada en la distribució Debian.
* Disponible per a 3 arquitectures: Intel x86, AMD64, PowerPC.
* Els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME.
* L'escriptori per defecte és Gnome
* El navegador per defecte és Mozilla Firefox
* Per a tasques administratives inclou una eina anomenada sudo, per evitar utilitzar l'usuari root
* Com Debian, també utilitza els paquets .deb
* Ubuntu, seguint la filosofia d'arribar al màxim nombre usuaris possible, subministra i envia gratuïtament CDs de la distribució a qui ho sol·liciti. Altrament, també en pot descarregar les imatges ISO des de la web o amb l'aplicació BitTorrent.
'

TIPUS DE UBUNTUS:

-kubuntu:

Kubuntu és una derivació oficial del sistema operatiu Ubuntu Linux però amb KDE com a entorn d'escriptori. Tots els paquets comparteixen els mateixos arxius que Ubuntu [1].

Segons s'explica a la pàgina de Kubuntu dins el wiki d'Ubuntu: “El projecte Kubuntu vol ser per a KDE el que Ubuntu és per a GNOME: un gran sistema operatiu integrat amb totes les característiques d'Ubuntu, però basat en l'entorn d'escriptori KDE. Les noves versions de Kubuntu surten de manera regular i predictible; es fa una nova versió cada cop que surt una actualització de KDE.”

Tots els paquets comparteixen els fitxers amb l'Ubuntu.

La primera versió de Kubuntu, Hoary Hedgehog 5.04, va ser publicada el 8 d'abril de 2005. Va incloure KDE 3.4 i una selecció dels programes per a KDE que no estaven inclosos al KDE mateix, com AmaroK, Kaffeine o Gwenview.

La segona Kubuntu, Breezy Badger 5.10, es publicà el 13 d'octubre de 2005. Destaca KDE 3.4.3, així com l'administrador de paquets Adept, el configurador del sistema (System Settings) i les utilitats Bluetooth.

La tercera versió de Kubuntu, Dapper Drake 6.06, va ser publicada l'1 de juny de 2006, en aquesta versió es va incloure la versió 3.5.2 de KDE. Va ser la primera Kubuntu a ser enviada gratuïtament i a diferència de les anteriors inclou un Live-CD que serveix d'instal·lador, no els dos CDs (Live i instal·lador).

La quarta versió de Kubuntu, The Edgy Eft 6.10 va ser publicada el 26 d'octubre de 2006, i les principals novetats van ser la integració Xgl, la millora de la configuració de xarxa i la barreja de paquets de 64 i 32 bits en màquines AMD64, primera impressió amb l'administrador de paquets SMART, que simplifica la gestió de programes instal·lats i l'ús de Xen per a màquines virtuals.

-Xubuntu:

'Xubuntu és una branca del sistema operatiu Ubuntu basada en l'entorn gràfic Xfce i optimitzada per ser més lleugera i ràpida que altres escriptoris (Gnome o KDE). D'aquesta manera és compatible amb equips menys potents, alhora que ofereix major velocitat que escriptoris més pesats.

La primera versió de Xubuntu (Xubuntu 6.06) va ser llençada conjuntament amb l'Ubuntu Dapper Drake (nom en clau de l'Ubuntu 6.06). A la qual n'han seguit versions cada sis mesos, la darrera 8.04 Hardy Heron el 24 d'abril de 2008.

Per instal·lar l'última versió de Xubuntu es pot baixar del seu lloc web o instal·lar a partir d'una altre Ubuntu (amb escriptori o amb versió server) fent:

aptitude install Xubuntu-Desktop

-Edubuntu:

'Edubuntu és una distribució de GNU/Linux i una nova branca d'Ubuntu dissenyada per usar en ambients escolars.

La primera versió (5.10), va ser llençada el 13 d'octubre de 2005, junt amb l'Ubuntu 5.10 i la Kubuntu 5.10.

La seva llista de paquets està orientada a aquest fi, incorporant el servidor de Terminal, i aplicacions educatives com GCompris i el KDE Edutainment Suite.

Edubuntu ha sigut desenvolupant amb la col·laboració de docents i tecnòlegs de diversos països.

Edubuntu està basat en Ubuntu i incorpora una arquitectura de client LTSP, així com d'usos educatius específics, amb objectiu a la població d'entre 6 i 18 anys.

La meta fonamental d'Ubuntu és proporcionar a l'educador amb un coneixament tècnic limitat i amb habilitats de poder instal·lar un laboratori de computació, i després poder administrar-lo sense necessitat de coneixaments.

Les metes principals d'Edubuntu són aconseguir una gerència centralitzada de configuració, usuaris i processos, junt amb una instal·lació per poder treballar a classe. També preten recuperar el millor programari lliure educatiu.

-Gobuntu:

'Gobuntu és una derivació oficial del sistema operatiu Ubuntu, enfocada a suministrar una distribució GNU/Linux que posseeixi per complet únicament programari lliure, per a les arquitectures de computadors i386 i AMD64.
Mark Shuttleworth inicialment va mencionar la idea de crear una derivació d'Ubuntu, anomenada Gnubuntu, consistent de solament programari lliure, el 24 de novembre de 2005[1]. Degut a la desaprovació de Richard Stallman del nom, el projecte va ser reanomenat a Ubuntu-lliure[2]. Stallman abans havia aprovat una distribució basada en Ubuntu anomenada gNewSense, i havia criticat a Ubuntu per usar programari propietari i programari no lliure en distribucions successives, en especial a Ubuntu 7.04[3].

'Gobuntu va ser anunciada oficialment per Mark Shuttleworth, el 10 de juliol del 2007[5], i la construcció diària (en anglès Daily build) de Gobuntu 7.10 va començar a ser alliberada públicament.


Fedora

Fedoralogo.png

Fedora (o Fedora Core) és una distribució de Linux basada en un sistema de paquets RPM, desenvolupada per la comunitat Fedora que és patrocinada per l'empresa RedHat. El nom Fedora deriva del model de barret utilitzat al logo de RedHat.

A partir de la versió 9 de RedHat el projecte es va bifurcar en dos: RedHat Enterprise va esdevenir un producte comercial, que s'obté per subscripció i utilitza versions estables de les aplicacions; mentre que Fedora representa la branca no comercial, incorporant les darreres versions i la darrera tecnologia, mantenint les versions gratuïtes. Eventualment, els dos projectes es beneficien mútuament.

Pel nom Fedora Core es coneix el nucli d'aplicacions base, a les quals cal afegir les aplicacions extra, que es mantenen en repositoris.


- Repositoris

S'anomenava Core fins la versió 6 perquè només tenia les parts més bàsiques del sistema operatiu, a partir de la versió 7, inclou el Core i els Extres. Per incloure nou programari, s'han d'usar els anomenats Repositoris. Actualment hi ha dues famílies de repositoris incompatibles entre si:

- Livna
- RPMForge: FreshRPM, Dag, NewRpms y Dries

En Livna hi han aquells paquets que, tot i legals, només es poden descargar per l'usuari final, amb códecs per MP3 i altres formats. La segona família no té els paquets classificats per llicències, sinó per funcionalitat. Els paquets d'ATrpms poden causar problemes d'incompatibilitat perquè s'engloben a la família de RPMForge.

Actualment les dues famílies són incompatibles entre elles i es culpem mútuament d'incompatibilitat.

L'eina habitual de Fedora per usar els repositoris és l'aplicació en línia de comandes Yum, tot i que hi ha un entorn gràfic anomenat Yumex.
Pinguinocazador.jpg


Suse

Imatge:suse.jpg;
Linux va començar sent una distribució comercial d'una empresa Alemanya amb el mateix nom. Aquesta empresa va ser fundada l'any 1992. A l'any 2001, però, SUSE Linux va entrar en crisi i va ser comprada per Novell. Aquesta empresa ha canviat el model de negoci de SUSE Linux i ha aconseguit fer-la altre cop rendible.
SuSE inclou un programa d'instal·lació i administració que facilita la partició del disc dur, la configuració del sistema, la gestió de paquets RPM, les actualitzacions en línia, la xarxa, la configuració del tallafocs, l'administració d'usuaris, etc, dins d'una interfície integrada.
SuSE permet canviar la grandària de les particions NTFS que utilitzen els sistemes operatius Windows XP o XP. SuSE permet detectar i instal·lar els controladors dels Winmodemms més comuns en dispositius d'escriptori i portàtils.
Alguns entorns d'escriptori com són KDE i GNOME i gestors de finestres com Window maker Blackbox han estat inclosos. SuSE a més a més, inclou programari multimèdia com K3B (Gravador de CD / DVD),amaroK (reproductor d'àudio) i Kaffeine (Reproductor de Vídeo), entre molts altres.



Mandriva 


MANDRIVA.gif


La Mandriva Linux (anteriorment anomenada Mandrake o Mandrake Linux) és una distribució comercial francesa sorgida l'any 1998 amb l'objectiu de fer arribar el Linux a l'usuari d'escriptori estàndard, amb pocs coneixements informàtics. És per això que disposa d'un procés d'instal·lació molt guiat, facilitant molt la feina a l'usuari, i reconeix una gran quantitat de dispositius de maquinari. A més és compatible amb RedHat, ja que usen el mateix sistema d'empaquetar el programari. Aquest sistema s'anomena RPM.

El conjunt d'assistents i eines de Mandriva són traduïdes a més de 60 llengües, entre elles el català. De la traducció al català se n'encarregava Softcatalà, posteriorment la va dur a terme l'Albert Astals Cid i actualment el projecte està abandonat.
N'existeix una versió anomenada Mandriva One que no cal instal·lar, sinó que s'executa directament des del CD-ROM.
Actualment Mandriva Linux és una de les distribucions més conegudes i està disponible en sis versions.




Mandriva linux.png












Eines de l'usuari