Sistemes Operatius - 2008-2009

De Lledonerwiki
Revisió de 08:22, 18 des 2008; JJAmengual94 (Discussió | contribucions)
(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

1.INTRODUCCIÓ

En aquest treball xerram dels diferents tipus dels sistemes i veurem que hi ha dos grups molt importants (propietari i lliure) que hi ha molta diferencia, que no es semblen ni en so blanc dels ulls. Desprès vos explicaré ben atentament els dos sistemes mes importants, son els dos que mes s'utilitzen a tot el mon. Aquests dos s'anomene LINUX (per els sistemes lliures) i els WINDOWS (per el sistema del propietari).
La gran diferencia entre els dos sistemes operatius (propietari, lliure) es que el propietari no du el codi font i el lliure si i per tant pots modificar-lo i copiar-lo.

                                                                                                                                                                                                                                                                                         Linuxwindows.jpg




2.QUE SON ELS SISTEMES OPERATIUS?

El sistema operatiu es el programari responsable de gestionar els recursos en un ordinador. El sistema operatiu actua com a amfitrió dels varis programes d'aplicació que normalment corren sobre una maquina.
La gran majoria de ordinadors ,dels telèfons mòbils,ordinadors personals, videoconsoles fins a super computadors, usen algun tipus de sistema operatiu. Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, Linux, Mac OS X i Solaris.
esquema


3.QUIN DOS TIPUS SISTEMES OPERATIUS HI HA

SOFTWARE PROPIETARI
El software propietari és el que ha desenvolupat una empresa, la qual no divulga les seves especificitats. Parlem per exemple dels productes de Microsoft. Sabem que actualment més del 90% dels ordinadors d'arreu del món fan servir el sistema operatiu Windows (existeixen grans acords comercials amb fabricants de hardware que dificulten el comprar ordinadors sense Windows). Moltes pàgines web no es poden visitar sense fer-ho amb l'Explorer, o vegades no podem treballar o visualitzar molts arxius si no tenim programes de MS Office o Windows per obrir-los.

Quan adquirim una llicència d'un software propietari, normalment es té dret a fer-lo servir en un sol ordinador, i la còpia o redistribució no estan permeses. Una llicència implica que l'autor autoritza l'ús del software adquirit de les maneres que ell cregui acceptables.
Windows.jpg

Les llicències solen anar acompanyades de copyright: dret legal que obté l'autor pel resultat d'un treball original. Per poder fer servir aquest producte s'han d'accepat abans unes condicions i unes obligacions ("Acepto las condiciones..." que veiem sempre que instal·lem un programa). Ningú pot redistribuir aquest treball.

El més habitual és que una llicència es limiti a l'ús només per part d'una persona. De vegades sí que es pot utlitzar en entorns educatius. Així, les empreses generen beneficis per la venda de llicències individuals dels seus productes.

A més, les condicions d'ús incloses en una llicència de software propietari, si les llegim atentament, declinen responsabilitats en quant a garanties o problemes que doni el programa. No pel fet d'adquirir un determinat programa ens assegurem una correcta garantia.

Els productes de software propietari sempre són de codi font tancat. Els programadors treballen amb el codi font per confeccionar un determinat programa, i l'ordinador l'executa. No es pot accedir a com s'ha elaborat el programa i fer-ne algun canvi perquè no està permès que ningú el pugui modificar (a no ser que l'autor doni expressament el seu consentiment).

SOFTWARE LLIURE
La història del Sofware Lliure no és ni molt menys recent, el seu desenvolupament ha estat paral·lel al de la xarxa d'internet, d'aquí també prové el fet que el mateix internet ha estat possible gràcies a que els protocols de la seva arquitectura han sigut oberts, no subjectes al control de determinades empreses.

Què podem fer amb el Software Lliure
El Software Lliure és aquell que podem fer servir, distribuir i modificar lliurement. Això vol dir que el codi font del programa o aplicació ha de quedar sempre disponible. Així, existeixen les següents llibertats bàsiques respecte el Software Lliure:
1.
es pot executar amb qualsevol propòsit
2.
es pot estudiar el seu funcionament i adaptar-lo a les necessitats pròpies
3.
es pot distribuir i fer-ne còpies
4.
es pot millorar, i alliberar aquestes millores al públic en general, o sigui no amagar el codi font

Característiques i avantatges del Software lliure
• Una de les característiques que ha de tenir el Software Lliure és que ha de ser amb codi font obert ("open source"), per tal que qualsevol pugui accedir a la seva enginyeria i així poder estudiar-lo i modificar-lo. Recordem que això és el que està totalment prohibit amb el software propietari ( no es permet la enginyeria inversa, res de tocar el com està fet).
• El Software Lliure també està protegit per llicències, com el software propietari, però no amb copyright, sinó amb copyleft: la única restricció seria la d'afegir alguna modificació al producte i no redistribuir aquestes modificacions (o sigui no mostrar els arxius fonts). Si això s'arriba a fer ja no estem parlant de software lliure legal.

• Tot això és perfectament legal perquè el Software Lliure està subjecte a la llicència GPL (General Public License). Aquesta normativa queda recollida per la FSF (Free Software Foundation), una organització promotora del soft lliure i que vetlla per les llibertats que hem mencionat.
• Què hem de fer per obtenir un determinat software lliure? comprant alguna distribució o descarregar-la d'internet, a partir d'aquí es pot fer el que es cregui convenient amb ell: copiar-lo, instal·lar-lo a qualsevol ordinador, millorar-lo, passar-lo entre els amics... la única condició serà la de no restringir-lo, com hem dit, a l'hora de redistribuir-lo.

• El Software Lliure no ofereix garanties, però com que contínuament es treballa per solventar els dèficits que es detecten als programes, ens assegurem que ens arriben cada cop millors versions.

• Val a dir, per no crear confusions, que una cosa són els nuclis de sistemes operatius (Windows és propietari, Linux és lliure) i altra són els programes (que també poden ser propietaris o lliures). Gnu-linux.jpg

Els sistemes lliures te duen el codi font això es un codi que et diu es com esta fet i tu el pot modifica.

Exemples de Software Lliure vs Software Propietari
 

Plataforma propietària Plataforma Lliure
Sistema Operatiu Windows
Unix
GNU/Linux
Sun Solaris
Paquet d'Ofimàtica Microsoft Office OpenOffice
KOffice
Processador de Textos MS Word
OpenOffice Writer
KWord
Full de Càlcul MS Excel Open Office Calc
Gnumeric
Creació de Presentacions MS Power Point Open Office Presentation
KPresenter
Navegadors Internet Explorer Mozilla
Konqueror
Gràfics i dibuix Adobe Photoshop Gimp


4.TIPUS DE SISTEMA PROPIATARI

Xerram d'un tipus de software propietari que es el mes empleat windows

Windows és el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals. el microsoft es una enpresa multinacional que va ser creada el 21 de setembre de 1975

4.1 HISTORIA

1975–1985: Fundació

Va ser l'encarregat de fer un sistema operatiu per la llavors omnipotent IBM. Al 1981 Microsoft, va adquirir els "drets d'autor" del sistema operatiu Quick and Dirty D.O.S o QDOS, per $ 50,000 i va contractar a Tim Paterson, el seu autor, perquè treballés 4 dies a la setmana, amb l'objectiu de que realitzés "alguns canvis", per poder "transformar" el sistema. Aquest mateix producte "millorat" per Microsoft, va ser venut a la IBM Corporation, sota el nom de PC-DOS i Microsoft es va reservar el dret de poder comercialitzar-lo sota el nom de MS-DOS.

1985–1995: OS/2 i Windows

El 18 de novembre de 1985 va sortir al mercat el primer sistema operatiu Windows anomenat Windows 1.0 que era un senzill llançador de programes. Més tard va comença el primer programari integral Works que comptava amb un processador de text i una fulla de càlcul que competia amb el Lotus 1-2-3 i el WordPerfect.

Més tard va sortir el paquet informàtic Office que al principi només hi havia Word i Excel. El sistema operatiu OS2 va ser encarregat per IBM. Els constants retards en el desenvolupament van portar els dirigents d'aquesta entitat i en Bill Gates a trencar les seves relacions comercials el maig de 1991

gil gades

.
A partir d'aquell moment va començà una prova de força entre un sistema que s'anomenà Windows 3.1 propietat de la casa i el OS2 de la IBM. La gestió de la memòria extesa a partir d'1Mb, que arribà amb els processadors Intel 80386, va ser la clau per fer-l'ho incompatible amb OS2. Aquest també va ser el tret de sortida pel desenvolupament del futurs sistemes operatius basats en la tecnologia del micokernel imitant els nuclis dels Unix que esdevingué NT (acrònim de New Technology). Els usuaris volien la facilitat d'utilització del Windows en els seus PC i com que eren incompatibles Windows esdevingué popular.

L'octubre de 1992 amb el llançament de la versió 3.11 anomenada WfW (acrònim de Windows for Workgroups) va entrar amb força al mercat de les xarxes, El novembre del mateix any va sortir la primera versió de la base de dades relacional Access que va incloure el paquet Office per competir amb dBase. El 27 de juliol de 1993 va sortir el primer Windows NT 3.1 versió servidor amb una UI (acrònim de User Interface) quasi idèntica.

1995–2005: Internet i problemes legals

El 24 d'agost de 1995 va sortir una nova versió anomenada Windows 95 que va ser venuda a més d'un milió d'unitats en 4 dies. Incloïa la gestió avançada de fitxers i programes en 32 bits. Es va fer servir per primera vegada la tecnologia de WoW (acrònim de Windows over Windows) que permetia tenir en execució els programes de la generació precedent (16 bits) sense pèrdua de rendiment. Va començar a implementar el IEde manera obligatòria per a certes funcions de Windows per així poder competir amb el Netscape, finalment Microsoft va guanyar la batalla a Netscape , encara que anys més tard li sortiria un altre navegador, el Firefox.

Per haver sigut tant astuta en eliminar els seus competidors, el 1998 començaren tot tipus de problemes amb la justícia. Primer als Estats Units amb el Departament de Justícia on va arribar a un acord oferint una versió OEM (acrònim d'Original Equipement Manufacturer) de Windows 95 sense el navegador instal·lat. El juny del mateix any va arribar Windows 98 amb l'Internet Explorer incorporat. El mes següent Bill Gates va nomenar president de la companyia a Steve Ballmer, fins aleshores vicepresident executiu, i aquest es va fer càrrec de les activitats empresarials.

El 1999 van tenir problemes judicials i va ser condemnat a pagar 5.000 milions de dòlars a AT&T Corp per fer servir el Windows CE en els mòbils. Aquest mateix any va sortir la versió Windows 2000. El gener del 2000 Bill Gates va traspassar el seu càrrec de president executiu (CEO) a Steve Ballmer i es nomenat Chief Architec.

El 25 d'octubre del 2001 va sortir la versió XP (acrònim de eXPerience) amb la incorporació d'un sistema d'activació amb un codi personalitzat per així intentar disminuir el pirateig. També en el mateix any entrà al mercat de les consoles amb la Xbox. El 28 de març del 2003 va sortir el Windows Server 2003 i una revisió de seguretat molt profunda per el XP anomenada SP2. Aquest mateix any es desenvolupà conjuntament amb AMD un joc d'instruccions complementàries al x86 que s'anomena AMD64 i que conté 1 bit de memòria per eliminar la possible execució una especie de cuc informàtic. El 2004 va sortir el primer sistema operatiu en 64 bits que va ser el Server 2003 SP1 i una versió del XP anomenada XP Media Center Edition que tenia més funcions de multimèdia.

logo winows versio marix

2006–present: Vista i altres transicions

El 2005 també va llançar el motor de recerca conegut com a MSN Search per competir amb Google. El febrer del 2006 va sortir la versió Server 2003 R2 amb versions de 32 bits i 64 bits. Actualment hi ha versions Beta (proves) del Windows Vista i tot un seguit d'aplicacions Windows Live. La inversió prevista per al desenvolupament del proper sistema operatiu Vista es calcula en uns 5 bilions de dòlars, és a dir més del que el que va costar a la NASA portar un home a la lluna.
Microsoft sempre ha tingut demandes per monopoli , però aquesta vegada les va tenir amb l'Unió Europea, i va ser multat amb 500 milions d'€ i obligat a comercialitzar una versió sense el Windows Media Player i el IE incorporat. Actualment encara no s'he n'ha venut cap.
Pel seu gran èxit en la facilitat d'utilització ha sigut l'empresa que ha estat víctima del pirateig sistemàtic més gran de tota la història per part dels usuaris.
Actualment l'empresa està centrada en la incorporació de les seves tecnologies a Internet i en fer-se un lloc en la reproducció dels continguts d'alta definició.


5.TIPUS DE SISTEMA LLIURE

<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE"></meta> <title></title> <meta content="OpenOffice.org 2.4 (Linux)" name="GENERATOR"></meta> <style type="text/css"><!-- @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --></style>Xerrarem del tipus mes empleat d'aquest grup el linux

El Linux, conegut correctament com GNU/Linux, és un sistema operatiu lliure, d'estil UNIX, desenvolupat originalment per a PC d'arquitectura Intel, però que amb el temps s’ha adaptat a diverses plataformes, incloent PowerPC, Macintosh, Amiga, Atari, DEC Alpha, Sun Sparc, ARM, i moltes altres. El Linux és lliure com ho és la cervesa: és molt barat, i, si es vol, es pot elaborar a partir dels ingredients crus (fitxers font). El Linux pretén que l'acord amb POSIX mantingui la màxima compatibilitat possible amb altres sistemes d'estil UNIX. Amb milions d'usuaris arreu del món, el Linux és probablement el SO de tipus UNIX més popular del món.
El kernel o nucli actual del Linux va ser concebut i implementat per primer cop per Linus Torvalds, estudiant del Finnish College, per utilitzar-lo al PC 386 de casa seva. Va publicar el seu codi a Usenet (Internet) i va convidar la comunitat hacker a utilitzar-lo i modificar-lo. El nucli compacte va demostrar ser estable i ràpid, i més tard va ser adoptat pel projecte GNU com a nucli per a la seva col·lecció d'utilitats UNIX.

logo de linux


5.1 CARATARISTIQUES

Velocitat
Les màquines Linux també són conegudes per ser extremadament ràpides, perquè el sistema operatiu és molt eficient en gestionar els recursos com ara la memòria, la potència de la CPU i l'espai en disc.
Interfície gràfica
Com a interfície gràfica intuïtiva, el Linux té com a mínim una dotzena d'interfícies gràfiques diferents i altament configurables (conegudes com gestors de finestres) que funcionen per sobre de l'XFree86, una implementació lliure del sistema X Window. Els gestors de finestres més populars actualment són el KDE (K Desktop Environment, Entorn d'escriptori K) i el GNOME (GNU Network Object Model Environment, Entorn de models d'objectes de xarxa de GNU). Tots dos ofereixen la funcionalitat "arrossega i deixa anar" associada amb altres entorns amigables (com ara el Macintosh), però són extremadament flexibles i poden adquirir diferents aspectes.
Desenvolupament de programari
Els sistemes Linux venen de sèrie amb compiladors C i C++ i un assemblador, i sovint també inclouen implementacions Pascal, FORTRAN, i BASIC. A més, hi ha disponibles llenguatges moderns com ara el Perl i el Python, i llenguatges clàssics com el LISP, amb totes les funcionalitats i completament lliures. Addicionalment, el codi font per a gairebé qualsevol programa Linux està disponible lliurement (i sovint inclòs per defecte). Això no significa solament que els errors es descobreixen i corregeixen gairebé d'immediat, sinó també que el desenvolupament de programari es realitza a un ritme molt més ràpid del que poden oferir fins i tot les empreses de programari comercial extremadament pròsperes. Aquest fenomen s'anomena Codi Obert (Open Source) i és el tema de moltes discussions i astorament en el món dels negocis, el món informàtic, i en la premsa.
Treball en xarxa
El treball en xarxa és connatural al Linux. Al capdavall, Linux es basa en UNIX, en el qual, més o menys, es va desenvolupar el treball en xarxes d'ordinadors. Probablement tots els protocols de treball en xarxa en ús a Internet són natius de UNIX i/o Linux, i per tant es pot esperar que el UNIX i el Linux treballin en xarxa millor que qualsevol altra plataforma. Configurar una xarxa sobre una màquina Linux és sorprenentment senzill, ja que el Linux s'ocupa la major part de la feina; només cal donar-li l'adreça correcta. El Linux està fet per treballar en xarxa. Una gran part de la Web funciona en màquines Linux, especialment a causa del servidor web Apache, que va derrotar totalment els seus competidors comercials, provant així l'eficàcia i la viabilitat del concepte de Codi Obert.
Productivitat
La disponibilitat del programari de productivitat ha explotat els últims anys, i moltes empreses han estat produint programari excel·lent per a la plataforma Linux. Normalment, els paquets de productivitat del Linux poden llegir i escriure fitxers de paquets de productivitat d'altres plataformes; el Linux s'ha esforçat sempre en aconseguir la màxima compatibilitat i obertura. De fet, el Linux no té cap problema per coexistir en la mateixa màquina amb altres sistemes operatius. Per exemple, podríeu instal·lar el Linux, el Windows, i l'OS/2 en un mateix sistema! Això permet que els nous usuaris del Linux comprovin si els agrada el Linux sense haver d'esborrar el seu antic SO o haver de comprar un altre ordinador.
Diversió
Quan va ser l'última vegada que vau sentir l'emoció d'aprendre una nova tecnologia? Si ara esteu utilitzant un ordinador cada dia, sou probablement el tipus de persona que gaudeix assolint projectes tècnics; us dic que no hi ha emoció com la primera vegada que us apareix la finestra d'entrada blava que segueix una instal·lació reeixida del Linux; i ho heu fet solet!


5.2 HISTORIA

UNIX està basat en les idees que van sorgir del projecte conjunt anomenat MULTICS dels Laboratoris Bell, AT&T, General Electric Company i el MIT a l'any 1964 per crear un sistema operatiu de temps compartit que permetés a un grup nombrós d'usuaris tenir una gran capacitat de computació i emmagatzemar grans quantitats de dades.

Aquestes idees les va aprofitar Ken Thompson dels Laboratoris Bell per tal de desenvolupar un entorn de treball agradable per una de les grans màquines de l'època, el DEC PDP-7. A aquest projecte se li va unir una mica més tard Denis Ritchie i junts van crear la primera versió de UNIX.

Aquest sistema operatiu va gaudir d'una gran acceptació sobretot a partir del 1973 quan es va rescriure en C, inventat aquell any pel mateix Ritchie i que s'acabaria convertint en el llenguatge de programació per excel·lència. Això va permetre que UNIX pugés funcionar en qualsevol ordinador amb canvis mínims, fins llavors s'havia de tornar a escriure per a cada nova màquina.
crador linux

A partir de l'any 1978 va deixar de ser una eina d'investigació i desenvolupament interna dels Laboratoris Bell i moltes universitats i institucions el van adoptar i es van posar a treballar sobre ell. La variant més important va ser la de la Universitat de Berkeley a Califòrnia que, finançada pel govern dels Estats Units, va ser desenvolupada per experts en xarxes de comunicacions per tal d'implementar-hi els protocols de la xarxa DARPA, precursora de l'actual Internet.

Fins aquell moment qualsevol podia disposar amb més o menys facilitat del codi font de l'UNIX, com de la majoria de programes, per tal de mirar com era o bé modificar-lo al seu gust si tenia prou coneixements informàtics. Però a partir de principis dels 80 els programes informàtics van entrar en la dinàmica comercial i els codis font dels programes es van convertir en secrets empresarials. Es podia comprar un sistema operatiu per una màquina determinada però no el podies modificar o adaptar-lo a les teves necessitats, ni tan sols podies mirar com estava fet. UNIX va passar a ser una marca comercial registrada.

Aquest fet va impulsar a Richard Stallman, un altre dels grans noms del món de la informàtica, a fundar al 1984 la Free Software Fundation, una organització sense ànim de lucre que té com a missió crear des de zero un UNIX gratuït, de lliure distribució i amb el codi font obert anomenat amb l'acrònim GNU (GNU is Not Unix). Stallman i els seus col·laboradors van començar a escriure les utilitats que hauria de tenir aquest hipotètic sistema operatiu un cop existís.
L'aportació més important de la FSF al món de la informàtica és la seva llicència GPL. Aquesta llicència aplicada a un programa no només fa que sigui gratuït, de distribució lliure i amb el codi font disponible, sinó que obliga a que també sigui així qualsevol modificació o programa derivat que utilitzi part del codi font.

A l'any 1987 el professor Andrew S. Tanenbaum va escriure un llibre sobre disseny de sistemes operatius. Com que no podia, per motius de copyright, utilitzar exemples de codi existent, va fer una versió reduïda de UNIX que pugés funcionar sobre els ordinadors personals de l'època (8088 sense disc dur) perquè els seus estudiants hi poguessin treballar. Tanenbaum va publicar el codi font complet a l'apèndix del seu llibre i aquest sistema operatiu anomenat MINIX va tenir un èxit important en el camp de l'ensenyament universitari.

A l'any 1991 Linus Torvalds va decidir escriure un nou MINIX que aprofités les característiques avançades dels nous processadors 80386. Aquest projecte va començar l'agost del 1991 tot i que la primera versió pública no s'alliberaria fins el dia 5 d'octubre del mateix any. No es pot entendre de cap de les maneres el fenomen Linux sense Internet. I gràcies a la col·laboració de programadors d'arreu del món al 1993 Linux esdevenia estable i utilitzable. S'ha d'entendre que si bé Linux és el nucli del sistema operatiu i la seva part més important, un nucli sol no pot fer absolutament res. Però aquestes utilitats ja havien estat desenvolupades per la Free Software Foundation i només faltava ajuntar-ho per tenir el què ara anomenen GNU/Linux.

Hi ha persones com Bill Gates que semblen haver nascut per fer-se rics gràcies a la informàtica, però també n'hi ha altres com Linus Torvalds destinades a provocar una revolució sense precedents.

El fet més remarcable de la informàtica d'avui és que els ordinadors de casa són unes màquines molt potents que tenen gairebé les mateixes prestacions que una estació de treball professional si bé un usuari normal no ultilitza ni una dècima part dels recursos que la seva màquina pot oferir-li.
Això és degut, principalment, al fet que utilitzen un sistema operatiu domèstic (llegeixi's aquí Windows 98, etc.) que posa la facilitat d'ús per sobre l'estabilitat, la seguretat o la potència. Si només utilitza el seu ordinador per jugar o treballar amb el Microsoft Word i ja en té de sobres el Windows és, sense cap mena de dubte, el seu sistema operatiu.
Si, en canvi, és un usuari avançat i vol treure més profit al seu ordinador treballant amb un sistema operatiu ràpid, segur, estable i molt potent que no li cal estar adaptat per treballar amb Internet perquè ell mateix és Internet, i que, a més a més, és totalment gratuït, llavors molt és possible que vulgui provar el Linux
Linux a l'actualitat
Si bé tots els programes es poden descarregar lliurement a través d'Internet, és molt complicat aconseguir instal·lar i configurar un sistema complet, és per aquest motiu que existeixen les distribucions. Aquestes s'encarreguen d'ajuntar tots els elements necessaris perquè puguis disposar d'un sistema operatiu complet amb el mínim d'esforç que et pots descarregar gratuïtament d'internet o bé les pots adquirir en CD-ROM i manuals per un preu mòdic.
Entre les més destacades i que més d'adapten a un usuari principiant podem trobar la francesa Mandrake en la qual està col·laborant Softcatalà per tal d'aconseguir una distribució completament en català. No podem deixar, però, de mencionar les distribucions més històriques com són: Red Hat, Debian, SuSE, Caldera o Slackware.


5.3 tipus de linux

logo de una distribuco del ubuntu
Debian GNU/Linux es va encetar a l'any 1993 com a un projecte de la Free Software Foundation amb l'objectiu de construir un sistema operatiu basat completament en programari lliure. A diferència d'altres distribucions mantingudes per empreses o grups aïllats, Debian està mantinguda per una xarxa mundial de milers de desenvolupadors voluntaris, de manera oberta en l'esperit de GNU / Linux i seguint fidelment el Contracte Social de Debian. Potser sigui la distribució que incorpora més paquets de programari.




logo duna distribucio
Ubuntu Linux és una distribució basada en Debian GNU/Linux amb l'objectiu de proporcionar un sistema raonablement actualitzat enfocat a l'usuari mitjà. Té una versió educativa: Edubuntu. L'escriptori per defecte d'Ubuntu és el GNOME; la versió amb el KDE s'anomena Kubuntu i la versió amb Xfce Xubuntu. Es poden demanar CD-ROM gratuïts (te'ls envien directament a casa sense cap mena de cost) d'Ubuntu, Kubuntu i Edubuntu. El procés de demanda dels CD és en anglès. També pot ser d'interès visitar la comunitat catalana d'Ubuntu


Mandriva és una distribució de Linux compatible amb Red Hat. És una de les distribucions de GNU/Linux més senzilles d'instal·lar, i que s'està popularitzant ràpidament. Té una versió en un CD autònom, anomenada Mandriva Linux Move. Podeu trobar més informació al seu lloc web.
logo de distribucions

Fedora és un projecte de codi obert desenvolupat col·lectivament i patrocinat per Red Hat, que té com a objectiu construir un sistema operatiu complet de propòsit general, basat exclusivament en programari lliure. El desenvolupament de la distribució Fedora es fa de manera pública. A Softcatalà n'estem coordinant el procés de catalanització.



Knoppix. És una distribució en CD autònom (és a dir, que arrenca directament des del CD i utilitza només el propi CD i la RAM) basada en Debian. És molt bona en la detecció del
logo de una distribicio
maquinari. A la pàgina de traducció al català es coordinen els treballs de traducció.


logo de una distribucio


LinKat. És un projecte de programari educatiu de forma que tots els centres educatius, però també tota la societat, tinguin accés a un conjunt molt ampli d'aplicacions de forma legal, gratuïta, amb suport professional i en llibertat, que inclou aplicacions d'ofimàtica, d'internet, jocs, multimedia, i sobretot aplicacions educatives. El projecte forma part d'una actuació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.





6.opinio personal

He trobat que sabem que es software lliure es mes recomanable que el software tancat ja que per se un software lliure ha de fer les quatre condicions (executar, estudiar, copiar i millorar) ja que la milloria son gratulis (lLINUX). Els sistemes propietaris no tenen aquestes quatre funcions i tu nomes pots executar es sistema en el teu ordinador no els pots copiar i no els pots millorar. El sistema propietari mes empleat es els WINDOWS i el sistema lliure es el LINUX. Amb definitiva per una persona que no sap massa informàtica li convé el software propietari ja que es mes senzill, i per una persona que sap mes informàtica es millor que esculli el LINUX ja que el podrà modificar i fer el que vulgui.






Eines de l'usuari