Tot el Linux i el GNU -2008-2009

De Lledonerwiki
(Diferència entre revisions)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(Hi ha 4 revisions intermèdies sense mostrar fetes per un usuari)
Línia 31: Línia 31:
 
'''5.2-Velocitat''' Les màquines Linux també són conegudes per ser extremadament ràpides, perquè el sistema operatiu és molt eficient en gestionar els recursos com ara la memòria, la potència de la CPU i l'espai en disc. Una bona part de la Web, més de la que podríem esperar, està impulsada realment per antics ordinadors 486 que funcionen amb Linux i amb el servidor web Apache; també la NASA, Scandia, Fermilabs i altres han construït superordinadors, molt potents però barats, mitjançant l'agrupament de màquines Linux que funcionen en paral·lel.  
 
'''5.2-Velocitat''' Les màquines Linux també són conegudes per ser extremadament ràpides, perquè el sistema operatiu és molt eficient en gestionar els recursos com ara la memòria, la potència de la CPU i l'espai en disc. Una bona part de la Web, més de la que podríem esperar, està impulsada realment per antics ordinadors 486 que funcionen amb Linux i amb el servidor web Apache; també la NASA, Scandia, Fermilabs i altres han construït superordinadors, molt potents però barats, mitjançant l'agrupament de màquines Linux que funcionen en paral·lel.  
  
'''5.3-Interfície gràfica''' Com a interfície gràfica intuïtiva, el Linux té com a mínim una dotzena d'interfícies gràfiques diferents i altament configurables (conegudes com gestors de finestres) que funcionen per sobre de l'XFree86, una implementació lliure del sistema X Window. Els gestors de finestres més populars actualment són el KDE (K Desktop Environment, Entorn d'escriptori K) i el GNOME (GNU Network Object Model Environment, Entorn de models d'objectes de xarxa de GNU). Tots dos ofereixen la funcionalitat "arrossega i deixa anar" associada amb altres entorns amigables (com ara el Macintosh), però són extremadament flexibles i poden adquirir diferents aspectes. Si voleu que una màquina Linux amb el KDE sembli una màquina Mac, Windows, BeOS, o NextStep, ho podeu fer amb uns quants clics de ratolí. Avui en dia, fins i tot les tasques complexes com l'administració del sistema, la instal·lació de paquets, l'actualització i la configuració de xarxes poden realitzar-se d'una manera molt senzilla mitjançant programes gràfics. Els programes que treballen amb un gestor de finestres gairebé sempre treballen amb tots els altres.  
+
'''5.3-Interfície gràfica''' Com a interfície gràfica intuïtiva, el Linux té com a mínim una dotzena d'interfícies gràfiques diferents i altament configurables (conegudes com gestors de finestres) que funcionen per sobre de l'XFree86, una implementació lliure del sistema X Window. Els gestors de finestres més populars actualment són el KDE (K Desktop Environment, Entorn d'escriptori K) i el GNOME (GNU Network Object Model Environment, Entorn de models d'objectes de xarxa de GNU). Tots dos ofereixen la funcionalitat "arrossega i deixa anar" associada amb altres entorns amigables (com ara el Macintosh), però són extremadament flexibles i poden adquirir diferents aspectes. Si voleu que una màquina Linux amb el KDE sembli una màquina Mac, Windows, BeOS, o NextStep, ho podeu fer amb uns quants clics de ratolí. Avui en dia, fins i tot les tasques complexes com l'administració del sistema, la instal·lació de paquets, l'actualització i la configuració de xarxes poden realitzar-se d'una manera molt senzilla mitjançant programes gràfics. Els programes que treballen amb un gestor de finestres gairebé sempre treballen amb tots els altres.[[Image:peanguin linux.png|thumb|right|300px]]
  
 
'''5.4-Desenvolupament de programari''' Els sistemes Linux venen de sèrie amb compiladors C i C++ i un assemblador, i sovint també inclouen implementacions Pascal, FORTRAN, i BASIC. A més, hi ha disponibles llenguatges moderns com ara el Perl i el Python, i llenguatges clàssics com el LISP, amb totes les funcionalitats i completament lliures. Addicionalment, el codi font per a gairebé qualsevol programa Linux està disponible lliurement (i sovint inclòs per defecte). Això no significa solament que els errors es descobreixen i corregeixen gairebé d'immediat, sinó també que el desenvolupament de programari es realitza a un ritme molt més ràpid del que poden oferir fins i tot les empreses de programari comercial extremadament pròsperes. Aquest fenomen s'anomena Codi Obert (Open Source) i és el tema de moltes discussions i astorament en el món dels negocis, el món informàtic, i en la premsa.  
 
'''5.4-Desenvolupament de programari''' Els sistemes Linux venen de sèrie amb compiladors C i C++ i un assemblador, i sovint també inclouen implementacions Pascal, FORTRAN, i BASIC. A més, hi ha disponibles llenguatges moderns com ara el Perl i el Python, i llenguatges clàssics com el LISP, amb totes les funcionalitats i completament lliures. Addicionalment, el codi font per a gairebé qualsevol programa Linux està disponible lliurement (i sovint inclòs per defecte). Això no significa solament que els errors es descobreixen i corregeixen gairebé d'immediat, sinó també que el desenvolupament de programari es realitza a un ritme molt més ràpid del que poden oferir fins i tot les empreses de programari comercial extremadament pròsperes. Aquest fenomen s'anomena Codi Obert (Open Source) i és el tema de moltes discussions i astorament en el món dels negocis, el món informàtic, i en la premsa.  
Línia 63: Línia 63:
 
Al desembre de 1986 ja s'havia treballat per a modificar aquest nucli. No obstant això, els programadors van decidir que no era inicialment utilitzable, degut al fet que solament funcionava en "alguns equips summament complicats i cars" raó per la qual hauria de ser portat a altres arquitectures abans que es pogués utilitzar. <br>  
 
Al desembre de 1986 ja s'havia treballat per a modificar aquest nucli. No obstant això, els programadors van decidir que no era inicialment utilitzable, degut al fet que solament funcionava en "alguns equips summament complicats i cars" raó per la qual hauria de ser portat a altres arquitectures abans que es pogués utilitzar. <br>  
  
Finalment, en 1988, es va decidir utilitzar com base el nucli Mach desenvolupat en la CMU. Inicialment, el nucli va rebre el nom de Alix (així es cridava una núvia de Stallman), però per decisió del programador Michael Bushnell va ser renombrado a Hurd. Desafortunadament, a causa de raons tècniques i conflictes perso0,nals entre els programadors originals, el desenvolupament de Hurd va acabar estancant-se. En 1991, Linus Torvalds va començar a escriure el nucli Linux i va decidir distribuir-lo sota la llicència GPL. Ràpidament, múltiples programadors es van unir a Linus en el desenvolupament, col·laborant a través d'Internet i aconseguint a poc a poc que Linux arribés a ser un nucli compatible amb UNIX. En 1992, el nucli Linux va ser combinat amb el sistema GNU, resultant en un sistema operatiu lliure i completament funcional. El Sistema Operatiu format per aquesta combinació és usualment conegut com "GNU/Linux" o com una "distribució Linux" i existeixen diverses variants. També és freqüent trobar components de GNU instal·lats en un sistema UNIX no lliure, en lloc dels programes originals per a UNIX. Això es deu al fet que molts dels programes escrits pel projecte GNU han demostrat ésser de major qualitat que les seves versions equivalents d'UNIX. Sovint, aquests components es coneixen col·lectivament com "eines GNU". Molts dels programes GNU han estat també portats a altres plataformes com Microsoft Windows i Mac US X.  
+
Finalment, en 1988, es va decidir utilitzar com base el nucli Mach desenvolupat en la CMU. Inicialment, el nucli va rebre el nom de Alix (així es cridava una núvia de Stallman), però per decisió del programador Michael Bushnell va ser renombrado a Hurd. Desafortunadament, a causa de raons tècniques i conflictes perso0,nals entre els programadors originals, el desenvolupament de Hurd va acabar estancant-se. En 1991, Linus Torvalds va començar a escriure el nucli Linux i va decidir distribuir-lo sota la llicència GPL. Ràpidament, múltiples programadors es van unir a Linus en el desenvolupament, col·laborant a través d'Internet i aconseguint a poc a poc que Linux arribés a ser un nucli compatible amb UNIX. En 1992, el nucli Linux va ser combinat amb el sistema GNU, resultant en un sistema operatiu lliure i completament funcional. El Sistema Operatiu format per aquesta combinació és usualment conegut com "GNU/Linux" o com una "distribució Linux" i existeixen diverses variants. També és freqüent trobar components de GNU instal·lats en un sistema UNIX no lliure, en lloc dels programes originals per a UNIX. Això es deu al fet que molts dels programes escrits pel projecte GNU han demostrat ésser de major qualitat que les seves versions equivalents d'UNIX. Sovint, aquests components es coneixen col·lectivament com "eines GNU". Molts dels programes GNU han estat també portats a altres plataformes com Microsoft Windows i Mac US X.<br>[[Image:GNUlogotip.png|thumb|center|300px]]
  
 
== 9.-Richard Stallman<br>  ==
 
== 9.-Richard Stallman<br>  ==
  
 
Richard Matthew Stallman, (Manhattan, Nueva York, 16 de març de 1953) programador i la figura més rellevant del moviment per el software lliure en el món. Els seus millors assoliments com a programador són l'editor de text Emacs, el compilador GCC, i el depurador GDB, també és l'inventor del concepte de cpoyleft( però no del terme). El 27 de setembre de 1983 Stallman va anunciar a varis grups de notícies de Usenet l'inici del projecte GNU on es perseguia crear un sistema operatiu completament lliure.Va inventar el concepte de copyleft que va ser utilitzat en la GPL. La major part delm sistema GNU, excepte el nucli, es va completar al mateix temps. En 1991 Linus Torvaldsva crear el nucli Linux i axí es va completar el sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.  
 
Richard Matthew Stallman, (Manhattan, Nueva York, 16 de març de 1953) programador i la figura més rellevant del moviment per el software lliure en el món. Els seus millors assoliments com a programador són l'editor de text Emacs, el compilador GCC, i el depurador GDB, també és l'inventor del concepte de cpoyleft( però no del terme). El 27 de setembre de 1983 Stallman va anunciar a varis grups de notícies de Usenet l'inici del projecte GNU on es perseguia crear un sistema operatiu completament lliure.Va inventar el concepte de copyleft que va ser utilitzat en la GPL. La major part delm sistema GNU, excepte el nucli, es va completar al mateix temps. En 1991 Linus Torvaldsva crear el nucli Linux i axí es va completar el sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.  
 +
 +
[[Image:Richard Stallman.jpg|thumb|left|300px|creador del gnu]]<br>
  
 
== 10.-GNU/Linux<br>  ==
 
== 10.-GNU/Linux<br>  ==
  
GNU/Linux és un sistema operatiu similar a Unix que es distribuïx sota la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL), és a dir que és programari lliure. El seu nom prové del nucli Linux, desenvolupat des de 1991 per Linus Torvalds, i el projecte GNU, iniciat en 1983 per Richard Stallman Normalment la gent anomena a aquest sistema operatiu simplement Linux però és un error perquè s'hauria de anomenar GNU/Linux ja que és la unió del GNU amb el nucli Linux.  
+
GNU/Linux és un sistema operatiu similar a Unix que es distribuïx sota la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL), és a dir que és programari lliure. El seu nom prové del nucli Linux, desenvolupat des de 1991 per Linus Torvalds, i el projecte GNU, iniciat en 1983 per Richard Stallman Normalment la gent anomena a aquest sistema operatiu simplement Linux però és un error perquè s'hauria de anomenar GNU/Linux ja que és la unió del GNU amb el nucli Linux.<br>
 +
 
 +
[[Image:GNU/Linux|thumb|right|300px]]
  
 
== 11.-Conclusió<br>  ==
 
== 11.-Conclusió<br>  ==

Revisió de 08:12, 18 des 2008

Contingut

1.-Introducció

En aquest treball parlarem sobre el GNU/Linux i sobre les seves característiques: estabilitat, velocitat, interfície gràfica, productivitat etc. A més parlarem un poc sobre la història del Linux i sobre el seu creador, Linus Torvalds; i sobre com va afegir aquest nucli al GNU per formar el sistema operatiu GNU/Linux. Inclús indicarem les darreres versions que s'han fet sobre aquest sistema operatiu. També explicarem que és el GNU i quins programes s'han desenvolupat a partir d'aquest projecte. Després veurem el GNU Hurd que és el nucli que s'esta creant per no haver d'utilitzar el linux però encara no s'ha acabat. Llavors un poc d'història sobre aquest projecte i sobre el seu creador : Richard Stallman, un home bastant peculiar. També veurem com la gent anomena, per ignorància, al GNU/Linux simplement Linux però no se li hauria d'anomenar així sinó sistema operatiu GNU/Linux.

2.-Què és el Linux?

En informàtica, el nucli (en anglès: kernel) és l0a part fonamental d'un sistema operatiu. És el programari responsable de facilitar als diversos programes accés segur al maquinari de l'ordinador. Ja que hi ha molt programes i l'accés al maquinari és limitat, el nucli també s'encarrega de decidir quin programa podrà fer ús d'un dispositiu i durant quan temps.
Llavors podem dir que el Linux és el nucli o kernel Linux que forma part del sistema operatiu GNU/Linux.

logotip del linux

3.-Història del Linux

Linux va néixer gràcies a la idea de Linus Torvalds de crear un sistema basat en Unix per a màquines i386. En més d'una ocasió, Linus Torvalds ha afirmat que si hagués sabut de l'existència dels sistemes BSD que ja complien el que feia Linux, no s'hauria molestat a modificar Minix. La història de Linux està fortament vinculada a la del projecte GNU. El projecte GNU, iniciat en 1983, té com objectiu el desenvolupament d'un sistema Unix complet compost enterament de programari lliure. Cap a 1991, quan la primera versió del nucli Linux va ser alliberada, el projecte GNU havia produït diversos dels components del sistema operatiu, incloent un intèrpret de comandos, una biblioteca C i un compilador, però encara no contava amb el nucli que permetés completar el sistema operatiu. Llavors, el nucli creat per Linus Torvalds, qui es trobava en aquells dies estudiant en la Universitat d'Hèlsinki, va omplir el buit final que el sistema operatiu GNU exigia. Subsecuentemente, milers de programadors voluntaris al voltant del món han participat en el projecte, millorant-lo contínuament. Torvalds i altres desenvolupadors dels primers dies de Linux van adaptar els components de GNU i de BSD, així com de molts altres projectes menjo Perl, Apatxe, Python, etc. per a treballar amb el nucli Linux, creant un sistema operatiu completament funcional procedent de moltíssimes fonts diferents, la majoria lliures. Una dels avantatges de Linux és que és lliure; això no només vol dir que sigui gratis, sinó que a més és possible modificar el programari segons les necessitats, sempre que es compleixi amb la llicència GNU que utilitza aquest sistema operatiu.
1991: El nucli Linux és anunciat públicament, el 25 d'agost per l'estudiant finlandès de 21 anys Linus Benedict Torvalds. El 17 de setembre la primera versió pública apareix sobre un servidor de ftp. Alguns desenvolupad ors estan interessats en el projecte i contribuïxen millores i extensions.


1992: El nucli Linux és llicenciat de nou sota el GNU GPL. Les primeres distribucions Linux són creades.
1993: Más de 100 desenvolupadors treballen sobre el nucli Linux. Amb la seva ajuda el nucli és adaptat a l'ambient de GNU, que crea un espectre enorme de tipus d'aplicacions per al nou sistema operatiu creat de la unió del programari del propyecto GNU, variats programes de Programari lliure i el nucli Linux. En aquest any també el projecte de Wine comença el seu desenvolupament. També, la distribució més antiga actualment activa, Slackware, és alliberada per primera vegada. Més tard en el mateix any, el Projecte Debian és establert. Avui aquesta és la comunitat més gran d'una distribució.
2008: La darrera versió del kernel linux és la 2.6.25 i és va publicar el 18 d'abril del 2008.

4.-Linus Torvalds

Linus Benedict Torvalds (nascut el 28 de desembre de 1969 a Hèlsinki), és un enginyer de programari finlandès; és més conegut per desenvolupar la primera versió del nucli (kernel) del sistema operatiu GNU/Linux, basant-se en la implementació de les eines, els compiladors i les utilitats desenvolupats pel projecte GNU. Actualment Torvalds és responsable de la coordinació del projecte. Pertany a la comunitat parlant de suec de Finlàndia (que també és oficial i parlat per aproximadament el 6% de la població). Els seus pares van prendre el seu nom de Linus Pauling. Va començar els seus andanzas informàtiques a l'edat de 11 anys quan el seu avi, un matemàtic i estadístic de la Universitat, va comprar un dels primers microordinadors Commodore en 1980 i li va demanar ajuda per a usar-lo. En 1988 Linus és admès en la Universitat d'Hèlsinki on es gradua amb el grau de mestratge en Ciències de la Computació. Aquest mateix any el pr
linus torvalds creador del linux
ofessor Andrew S. Tannenbaum treu a la llum el S.O. Minix amb propòsits didàctics. Dos anys després, en 1990, Torvalds comença a aprendre el llenguatge de programació C en la seva universitat. A la fi dels anys 80 va prendre contacte amb els computadors IBM, PC i en 1991 va adquirir una computadora amb processador model 80386 de Intel. A l'edat de 21 anys, amb 5 anys d'experiència programant (en C), ja coneixia el bastant del sistema operatiu (S.O.) Minix menjo para prendre-li algunes idees prestades i començar un projecte personal. Basant-se en Design of the Unix Operating System, publicat per Maurice J. Bach en 1986, crearia una implementació que executarà qualsevol tipus de programa, però sobre una arquitectura d'ordinadors compatibles, IBM/PC. Aquest projecte personal va desembocar el 5 d'octubre de 1991 amb l'anunci%[1] de la primera versió de Linux capaç d'executar BASH (Bourne Again Shell) i el compilador conegut com GCC (GNU Compiler Collection). Al gener de 1992 es va adoptar la Llicència Pública General (GPL) per a Linux. Aquesta afegix llibertats d'ús a Linux totalment oposades a les del programari privatiu, permetent la seva modificació, redistribució, còpia i ús il·limitat. Aquest model de licenciamiento facilita el que és conegut com el model de desenvolupament de basar, que ha donat estabilitat i funcionalitat sense precedents a aquest. En 1997 Linus Torvalds rep els premis 1997 Nokia Foundation Award de Nokia i Lifetime Achievement Award at Uniforum Pictures. Aquest mateix any finalitza els estudis superiors (1988 - 1997) després d'una dècada com estudianta i investigador en la Universitat d'Hèlsinki, coordinant el desenvolupament del nucli del S.O. des de 1992. Torvalds va treballar en Transmeta de febrer de 1997 a Juny de 2003 però actualment treballa per al Open Source Development Labs en Beaverton, Oregon. Solament el 2% del codi del Linux actual està escrit per ell, però en la seva persona segueix descansant la paternitat d'aquest nucli del sistema operatiu. Torvalds posseïx la marca registrada "Linux" i supervisa%[2] l'ús o en defecte d'això l'abús de la marca a través de l'organització sense ànim de lucre Linux International. Ara Linux és un projecte que cada vegada guanya més terrè en l'àmbit de la computació i gràcies a les polítiques del programari lliure fan que aquest sistema operatiu estigui més a l'abast de tots per a adquirir-lo, especialment en la branca de l'educació, ja que és més viable si no es conta amb els recursos necessaris per a fer-se d'una llicència d'un programari propietari. S'han desenvolupat una gran diversitat d'eines i aplicacions així com diferents distribucions GNU/Linux dedicades a l'educació, el que fa de la unió entre les eines i les aplicacions de GNU i el nucli Linux un S.O. gairebé indispensable, fàcil d'adquirir, de configurar, de personalitzar, brindant a més una sòlida seguretat a un baix cost tant a llarg, mitjà, com a curt termini, comparat amb altres sistemes operatius distribuïts sota llicències proprietarias. Linux està sent emprat en les escoles, universitats, fins i tot per grans empreses, i organismes governamentals, els quals es beneficien i obtenen un gran acompliment per ser estable, escalable i segur. 


En Finlàndia, Linus Torvalds, llavors estudiant d'informàtica de la universitat d'Hèlsinki, va decidir realitzar la quantiosa inversió de US$3500 de l'època per a adquirir un nou PC 386 (33 Mhz,4MB de RAM; una de les més avançades de la seva època). El pagament ho realitzaria a terminis doncs no disposava de tal quantitat de diners en efectiu. Habituamente ho utilitzava per a accedir a la xarxa de la seva universitat, però per desgràcia no li agradava gens el sistema operatiu amb el qual treballava, Minix, així que va decidir crear un ell mateix. Com realment li interessava aprendre el funcionament del seu nou 386, va decidir aprofitar aquesta oportunitat per a realitzar un programa a baix nivell prescindint d'aquest Minix. En els primers intents va aconseguir arrencar l'ordinador i executar dos processos que mostraven “AAAAABBBBB ”. Un ho utilitzaria per a llegir des del mòdem i escriure en la pantalla, mentre que l'altre llegiria des del teclat i escriuria en el mòdem. Linus Bendict Torvalds.

Amb el temps va acabar el programa i ho utilitzava freqüentment arrencant des d'un disquet. La següent necessitat que va tenir @ser<3> la de poder descarregar i pujar arxius de la seva universitat, però per a implementar això en el seu emulador era necessari crear un controlador de disc. Així que després d'un treball continu i dur va crear un controlador compatible amb el sistema de fitxers de Minix. En aquest moment es percató que estava creant una mica més que un simple emulador de terminal, així que, descontentament amb el seu sistema Minix, va emprendre l'aventura de crear un sistema operatiu partint de zero. De forma privada, Linus nomenava “Linux” al seu nou sistema, però quan va decidir fer una presentació pública (doncs ja era capaç de mostrar una shell i executar el compilador gcc) va pensar que era massa egocéntrico cridar-lo així i va proposar cridar-lo Freax. (encara que després se li va seguir coneixent com linux). Després d'anunciar en 25 Agost de 1991 la seva intenció de seguir desenvolupant el seu sistema per a construir un reemplaçament de Minix, el 17 de setembre de 1991 puja al servidor de FTP proporcionat per la seva universitat la versió 0.01 de Linux amb 10.000 línies de codi (en l'actualitat té més de 10 Milions). A partir d'aquest moment Linux va començar a evolucionar ràpidament.

5.-Perquè utilitzar el Linux?

Hi ha moltes raons. És lliure, només requereix el vostre temps. Per experimentar el desafiament de dominar una cosa nova. Per compartir comunitat amb altres persones d'interessos semblants. L'oportunitat única de participar en allò que és, de manera discutible, "el projecte d'enginyeria de col·laboració més gran de la història de la humanitat". Per explorar una alternativa a l'ubic, a vegades detestat, i incorrectament anomenat el sistema operatiu "més popular" per a PC. Els sistemes Linux sobresurten en moltes àrees, que abasten des de les inquietuds de l'usuari final, com ara l'estabilitat, la velocitat i la facilitat d'ús, fins a temes seriosos com ara el desenvolupament i la gestió de xarxes. El fet de ser estable, completament equipat, amb aplicacions lliures incloses en la majoria de distribucions, estrafà força bé els equivalents ofimàtics comercials. Avui en dia, el Linux fins i tot ofereix una varietat de paquets de productivitat i ofimàtics comercials que també poden importar i exportar fitxers d'altres plataformes, incloent el Windows i el MacOS.

5.1-Estabilitat El Linux ha estat llargament elogiat per la seva estabilitat; les màquines Linux són conegudes per funcionar durant mesos, i fins i tot anys, sense fallar, congelar-se, ni haver de ser arrencades de nou. Els usuaris de Linux a vegades es riuen d'altres sistemes operatius menys estables mitjançant protectors de pantalla com ara el BSOD (Blue Screen of Death, pantalla blava de la mort, que mostra pantalles de fallada d'altres plataformes) i jocs com ara l'XBill (en què un virus malvat disfressat d'un popular sistema operatiu fa que les màquines prenguin foc). El Linux no pateix l'efecte 2000 perquè emmagatzema les dates de manera diferent a altres ordinadors (la seva data problemàtica és el 2038, moment en el qual una petita modificació del nucli haurà solucionat el problema). D'altra banda, com que és extremadament segur, comparat amb altres plataformes, els virus per a Linux es pot dir que no existeixen.

5.2-Velocitat Les màquines Linux també són conegudes per ser extremadament ràpides, perquè el sistema operatiu és molt eficient en gestionar els recursos com ara la memòria, la potència de la CPU i l'espai en disc. Una bona part de la Web, més de la que podríem esperar, està impulsada realment per antics ordinadors 486 que funcionen amb Linux i amb el servidor web Apache; també la NASA, Scandia, Fermilabs i altres han construït superordinadors, molt potents però barats, mitjançant l'agrupament de màquines Linux que funcionen en paral·lel.

5.3-Interfície gràfica Com a interfície gràfica intuïtiva, el Linux té com a mínim una dotzena d'interfícies gràfiques diferents i altament configurables (conegudes com gestors de finestres) que funcionen per sobre de l'XFree86, una implementació lliure del sistema X Window. Els gestors de finestres més populars actualment són el KDE (K Desktop Environment, Entorn d'escriptori K) i el GNOME (GNU Network Object Model Environment, Entorn de models d'objectes de xarxa de GNU). Tots dos ofereixen la funcionalitat "arrossega i deixa anar" associada amb altres entorns amigables (com ara el Macintosh), però són extremadament flexibles i poden adquirir diferents aspectes. Si voleu que una màquina Linux amb el KDE sembli una màquina Mac, Windows, BeOS, o NextStep, ho podeu fer amb uns quants clics de ratolí. Avui en dia, fins i tot les tasques complexes com l'administració del sistema, la instal·lació de paquets, l'actualització i la configuració de xarxes poden realitzar-se d'una manera molt senzilla mitjançant programes gràfics. Els programes que treballen amb un gestor de finestres gairebé sempre treballen amb tots els altres.
Peanguin linux.png

5.4-Desenvolupament de programari Els sistemes Linux venen de sèrie amb compiladors C i C++ i un assemblador, i sovint també inclouen implementacions Pascal, FORTRAN, i BASIC. A més, hi ha disponibles llenguatges moderns com ara el Perl i el Python, i llenguatges clàssics com el LISP, amb totes les funcionalitats i completament lliures. Addicionalment, el codi font per a gairebé qualsevol programa Linux està disponible lliurement (i sovint inclòs per defecte). Això no significa solament que els errors es descobreixen i corregeixen gairebé d'immediat, sinó també que el desenvolupament de programari es realitza a un ritme molt més ràpid del que poden oferir fins i tot les empreses de programari comercial extremadament pròsperes. Aquest fenomen s'anomena Codi Obert (Open Source) i és el tema de moltes discussions i astorament en el món dels negocis, el món informàtic, i en la premsa.

5.5-Treball en xarxa El treball en xarxa és natural al Linux. Al capdavall, Linux es basa en UNIX, en el qual, més o menys, es va desenvolupar el treball en xarxes d'ordinadors. Probablement tots els protocols de treball en xarxa en ús a Internet són natius de UNIX i/o Linux, i per tant es pot esperar que el UNIX i el Linux treballin en xarxa millor que qualsevol altra plataforma. Configurar una xarxa sobre una màquina Linux és sorprenentment senzill, ja que el Linux s'ocupa la major part de la feina; només cal donar-li l'adreça correcta. El Linux està fet per treballar en xarxa. Una gran part de la Web funciona en màquines Linux, especialment a causa del servidor web Apache, que va derrotar totalment els seus competidors comercials, provant així l'eficàcia i la viabilitat del concepte de Codi Obert.

5.6-Productivitat

La disponibilitat del programari de productivitat ha explotat els últims anys, i moltes empreses han estat produint programari excel·lent per a la plataforma Linux. El Netscape Navigator i el Communicator estan disponibles gratuïtament (amb algunes restriccions de llicència) com també el Word Perfect 8.0 i un munt d'altres, que sovint venen com estàndards en les distribucions Linux. Avui en dia, ha esdevingut difícil fer un seguiment de tots els fulls de càlcul, bases de dades i processadors de textos. Molts distribuïdors empaqueten programari comercial amb les seves distribucions, i molts productors comercials ofereixen baixades gratuïtes, de manera que, encara que un paquet tingui la refinada qualitat d'una producció professional, potser no us calgui pagar-lo. Normalment, els paquets de productivitat del Linux poden llegir i escriure fitxers de paquets de productivitat d'altres plataformes; el Linux s'ha esforçat sempre en aconseguir la màxima compatibilitat i obertura. De fet, el Linux no té cap problema per coexistir en la mateixa màquina amb altres sistemes operatius. Per exemple, podríeu instal·lar el Linux, el Windows, i l'OS/2 en un mateix sistema! Això permet que els nous usuaris del Linux comprovin si els agrada el Linux sense haver d'esborrar el seu antic SO o haver de comprar un altre ordinador.

6.-GNU

El projecte GNU es va iniciar el 27 de setembre de 1983 per Richard Stallman amb l'objectiu de crear un un sistema operatiu completament lliure.

Logotip del projecte GNU

7.-GNU Hurd

El GNU Hurd és el nucli (kernel en anglès), derivat del sistema operatiu Unix, i és la base del sistema operatiu GNU. Aquest projecte ha estat desenvolupat des del 1990 com a programari lliure distribuint-lo sota llicència GPL i encara no s'ha aconseguit acabar-ho, sols algunes versions sense importància. El Hurd intenta superar els nuclis de tipus Unix pel que fa a la funcionalitat, seguretat, i estabilitat però mantenint-se compatible amb ells.

logotip del gnu hurd

8.-Història del GNU

UNIX és un Sistema Operatiu no lliuri molt popular, perquè està basat en una arquitectura que ha demostrat ser tècnicament estable. El sistema GNU va ser dissenyat per a ser totalment compatible amb UNIX. El fet de ser compatible amb l'arquitectura d'UNIX implica que GNU estigui compost de petites peces individuals de programari, moltes de les quals ja estaven disponibles, com el sistema d'edició de textos TeX i el sistema gràfic X Window, que van poder ser adaptats i reutilitzats; uns altres en canvi van haver de ser reescritos.

Per a assegurar que el programari GNU romangués lliure perquè tots els usuaris poguessin "executar-lo, copiar-lo, modificar-lo i distribuir-lo", el projecte havia de ser alliberat sota una llicència dissenyada per a garantir aquests drets al mateix temps que evités restriccions posteriors dels mateixos. La idea es coneix en Anglès com copyleft -'còpia permesa'- (en clara oposició a copyright -'dret de còpia'-), i està continguda en la Llicència General Pública de GNU (GPL). Richard Stallman.

En 1985, Stallman va crear la Free Programari Foundation (FSF o Fundació per al Programari Lliure) per a proveir suports logístics, legals i financers al projecte GNU. La FSF també va contractar programadors per a contribuir a GNU, encara que una porció substancial del desenvolupament va ser (i continua sent) produïda per voluntaris. A mesura que GNU guanyava renom, negocis interessats van començar a contribuir al desenvolupament o comercialització de productes GNU i el corresponent suport tècnic. El més prominent i reeixit d'ells va ser Cygnus Solutions, ara parteix de Xarxa Hat.

Al desembre de 1986 ja s'havia treballat per a modificar aquest nucli. No obstant això, els programadors van decidir que no era inicialment utilitzable, degut al fet que solament funcionava en "alguns equips summament complicats i cars" raó per la qual hauria de ser portat a altres arquitectures abans que es pogués utilitzar.

Finalment, en 1988, es va decidir utilitzar com base el nucli Mach desenvolupat en la CMU. Inicialment, el nucli va rebre el nom de Alix (així es cridava una núvia de Stallman), però per decisió del programador Michael Bushnell va ser renombrado a Hurd. Desafortunadament, a causa de raons tècniques i conflictes perso0,nals entre els programadors originals, el desenvolupament de Hurd va acabar estancant-se. En 1991, Linus Torvalds va començar a escriure el nucli Linux i va decidir distribuir-lo sota la llicència GPL. Ràpidament, múltiples programadors es van unir a Linus en el desenvolupament, col·laborant a través d'Internet i aconseguint a poc a poc que Linux arribés a ser un nucli compatible amb UNIX. En 1992, el nucli Linux va ser combinat amb el sistema GNU, resultant en un sistema operatiu lliure i completament funcional. El Sistema Operatiu format per aquesta combinació és usualment conegut com "GNU/Linux" o com una "distribució Linux" i existeixen diverses variants. També és freqüent trobar components de GNU instal·lats en un sistema UNIX no lliure, en lloc dels programes originals per a UNIX. Això es deu al fet que molts dels programes escrits pel projecte GNU han demostrat ésser de major qualitat que les seves versions equivalents d'UNIX. Sovint, aquests components es coneixen col·lectivament com "eines GNU". Molts dels programes GNU han estat també portats a altres plataformes com Microsoft Windows i Mac US X.
GNUlogotip.png

9.-Richard Stallman

Richard Matthew Stallman, (Manhattan, Nueva York, 16 de març de 1953) programador i la figura més rellevant del moviment per el software lliure en el món. Els seus millors assoliments com a programador són l'editor de text Emacs, el compilador GCC, i el depurador GDB, també és l'inventor del concepte de cpoyleft( però no del terme). El 27 de setembre de 1983 Stallman va anunciar a varis grups de notícies de Usenet l'inici del projecte GNU on es perseguia crear un sistema operatiu completament lliure.Va inventar el concepte de copyleft que va ser utilitzat en la GPL. La major part delm sistema GNU, excepte el nucli, es va completar al mateix temps. En 1991 Linus Torvaldsva crear el nucli Linux i axí es va completar el sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.

creador del gnu

10.-GNU/Linux

GNU/Linux és un sistema operatiu similar a Unix que es distribuïx sota la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL), és a dir que és programari lliure. El seu nom prové del nucli Linux, desenvolupat des de 1991 per Linus Torvalds, i el projecte GNU, iniciat en 1983 per Richard Stallman Normalment la gent anomena a aquest sistema operatiu simplement Linux però és un error perquè s'hauria de anomenar GNU/Linux ja que és la unió del GNU amb el nucli Linux.

11.-Conclusió

Ara ja sé com funciona i com és el GNU/Linux i també sé que possiblement sigui el sistema operatiu del futur. Crec que a demés seria de gran utilitat tenir-ho al meu ordinador ja que és lliure i el pots modificar per millorar-ho. A continuació veurem les parts d'aquest treball sobre el linux : hem parlat un poc sobre la història del Linux i sobre el seu creador, Linus Torvalds; i sobre com va afegir aquest nucli al GNU per formar el sistema operatiu GNU/Linux. També hem indicat les darreres versions que s'han fet sobre aquest sistema operatiu.inclus hem explicarem que és el GNU i quins programes s'han desenvolupat a partir d'aquest projecte. Després hem vist el GNU Hurd que és el nucli que s'esta creant per no haver d'utilitzar el linux però encara no s'ha acabat. Llavors un poc d'història sobre aquest projecte i sobre el seu creador : Richard Stallman, un home bastant peculiar. Així doncs el GNU/Linux és el sistema operatiu millor que hi ha al mercat ja que el pots modificar.



Eines de l'usuari