Tot sobre les videoconsoles - 2008-2009

De Lledonerwiki
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

1.Introducció

En aquest treball veurem les videoconsoles, veurem que són uns sistemes electrònics que estan dissenyats per poder jugar o veure pel·lícules. També veurem els tipus que hi ha (Nintendo 64, PlayStation 1,2,3, DS, PSP, Xbox 360, GameCube...) i les seves característiques generals.

Després també que hi ha diferents tipus de comandaments depenent del tipus de videoconsola: en les videoconsoles de taula són a distància, poden ser inhalàmbrics o per cable, després hi ha els comandaments de les videoconsoles portàtils, en les quals els comandaments estan incorporats a la mateixa videoconsola.

Veurem que hi poden haver videoconsoles falses o pirates, que poden ser quasi exactament iguals que les vertaderes i també poden ser realment dolentes.

Podrem veure que hi ha moltes crítiques que envolten les videoconsoles, per el seu poder de fer-nos estar sempre aferrats a aquestes maquinetes i no veure que tenim altres coses que podem fer, com jugar amb els amics, sortir a fer activitats, etc.

Al final trobarem l'opinió de les autores del treball i un poc el resum de tot el treball.


2. Què són les videoconsoles?

Una videoconsola és un petit sistema electrònic que està dissenyat per executar jocs. Aquest sistema d'entreteniment conten amb una ranura per ficar-hi cartutxos o discs òptics; també disposa d'alguns endolls per connectar-hi els controls. Poden ser de sobretaula, és a dir, que requereixen ser connectades a un televisor per utilitzar el videojoc i a l'electricitat; o també poden ser portàtils, i que integrin una pantalla integrada i una font d'energia pròpia (piles o bateries).

La Magnavox Odysssey va ser la primera videoconsola de la història. Treta al públic a finals del 1972, va ser inventada i creada per Ralph Baer, anomenat el pare dels videojocs des de llavors. Els videojocs es varen convertir en un èxit ràpidament. Aquesta primera videoconsola es troba ara al Museu Nacional de la Història d'Amèrica Smithsonian Institution's a Washington, D.C.

Aquest primer model de videoconsola tal com la coneixem avui en dia, tenia algunes característiques realment curioses si les comparam amb els models actuals:

Un total de 28 jocs d'una senzillesa extrema: ping-pong, voleibol, etc.
Degut al seu reduït hardware, no tenien so i els jugadors havien de memoritzar les seves puntuacions.
A vegades eren necessaris dispositius addicionals per a determinats videojocs.
No tenia ni processador ni memòria. La màquina estava composta de transistors, resistors i condensadors.
La Odysset utilitzava cartutxos intercanviables per els jocs, duia sis cartutxos de jocs i un manual d'usuari de 36 pàgines.
la primera videoconsola de l'història

3. Tipus

No portàtils

  1. Nintendo 64: coneguda com a N64 i és la videoconsola de jocs de la companyia Nintendo, treta l'any 1997 al Japó, Estats Units i Europa. Va ser la primera videoconsola en utilitzar tecnologia analògica per detectar els moviments que feia el jugador. Es podien connectar com a màxim quatre controladors; i fou la primera que va oferir l'ús de la tecnologia de vibració. S'utilitzaven cartutxos per als jocs, però tenien poca memòria. Rep el nom de Nintendo 64 pel número de bits que té.
Image:Nintendo_64.jpg


  1. PlayStation 1: és una videoconsola de videojocs de l'etapa 32/64 bits, que Sony Computer Entertainment va començar a produïr al 1990. L'original Play Station va ser la primera de la saga PlayStation.
Play1.jpg
  1. Màquines arcade: són les grans màquines disponibles en llocs comercials públics, com restaurants, locals, centres comercials, bars, boleres i/o llocs especialitzats com són les sales de jocs, per jugar a videojocs. Les màquines són mobles amb alguns controls (palanques i botons, volants o pistoles, depenent del joc). Per poder jugar una partida s'han d'introduir monedes o fitxes del propi local, n'hi ha d'altres que funcionen amb una targeta.
Màquines.jpg

  1. Game Cube: és una altra consola produïda per Nintendo. Game Cube és la successora de Nintendo 64. Les seves principals característiques són el seu processador central basat en un IBM PowerPC i el seu processador gràfic desenvolupat per ATI. El nom de Game Cube ve de la seva forma de cub. Va ser treta al públic entre el 2001 i el 2002.
  2. PlayStation 2: és la vídeo consola successora de la PlayStation 1. El sistema que la consola utilitza com a suport per als jocs són discos en format CD i DVD; el format DVD permet que els jocs siguin de major qualitat gràfica i sonora. També es poden reproduir pel·lícules. Va sortir a la venta l'any 2000.
  3. Xbox: és la primera videoconsola de sobretaula produïda per Microsoft, amb col·laboració amb Intel i Nvidia. El seu processador central està basat en el processador Intel Pentium III. El sistema incorpora un lector de DVD, un disc dur intern i es poden connectar quatre controladors. Va ser retirada del mercat el 2002 per dedicar-se a l'Xbox 360.
  4. Xbox 360: és la segona videoconsola de sobretaula produïda per Microsoft i és la successora de l'Xbox . El seu servei Xbox Live permet als jugadors compartir un joc amb altres jugadors per línia online i es poden descarregar jocs, demos, pel·lícules, trailers i programes de televisió. És la competència de la Wii i la PlayStation 3.
  5. PlayStation 3: és la tercera videoconsola de sobretaula produïda per Sony Computer Entretainment. És la successora de la PlayStation 2 i competeix actualment amb l'Xbox 360 de Microsoft i la Wii de Nintendo. Té un lector Blu-ray i un microprocessador, anomenat Cell. Disposa d'un disc dur intern i dos tipus de comandaments (Dualshock 3 i Sixaxis) basats en la tecnologia de detecció de moviments. Es va posar a la venta el 23 de març 2007.
  6. Wii: és la sexta video de sobretaula produïda per Nintendo. La consola Wii és la successora directa de la Nintendo GameCube. Té un comandament inalàmbric, el Control Remot Wii, el qual pot ser usat com un dispositiu de mà amb el que apuntar, a més de poder detectar l'acceleració dels moviments en tres dimensions. També, una de les seves peculiaritats és el que s'anomena WiiConect24, que permet rebre missatges i actualitzacions a través d'internet. Per últim, la Wii pot sincronitzar-se amb consola portàtil Nintendo DS. Va sortir al comerç el 8 de desembre del 2006.


Potàtils

  1. Nintendo Game Boy: és una sèrie de consoles portàtils amb videojocs que funcionen amb piles i són comercialitzades per Nintendo. Va ser treta a la venta a Europa el 1990.
  2. Game Boy Advance: és una popular consola de videojocs de la companyia Nintendo. Va sortir al comerç el 22 de juny de 2001.
  3. Game Boy Advance SP: és una consola de videojocs portàtil fabricada per Nintendo. Va sortir al mercat el març del 2003. Va ser una modificació de la Game Boy Advance. Al contrari de la Game Boy Advance aquesta té la carcassa plegable i redueix la seva mida a la mitat. La pantalla està frontalment il·luminada, amb l'opció d'apagar-ho. La seva bateria és recargable, la seva duració es de 10 a 15 hores depenent de l'ús de la il·luminació.
  4. Nintendo DS: és la següent videoconsola de Nintendo. Té dues pantalles que permeten dos punts de vista d'un mateix lloc, accedir a mapes i menús de forma ràpida i fàcil. Una de les dues pantalles és tàctil que permeten interactuar amb el joc, pitjar interruptors amb el dit, escriure amb un llapis, acariciar, fregar, gratar i altres accions depenent del joc a que juguis. Va sortir a la venta el 12 de març del 2005. Un any més tard va sortir la Nintendo DS Lite, una variant més moderna de la Nintendo DS. Algunes de les diferències són que: pesa menys, és més prima, amb la pantalla més resistent, amb quatre tons de lluminositat, la bateria dura de 15 a 19 hores, té una gran varietat de colors per triar.
  5. PSP: és una videoconsola portàtil de Sony Computer Entretainment. És la primera consola portàtil que fabrica la línia PlayStation. Va ser presentada oficialment el 13 de maig del 2003 a la fira d'entreteniment electrònic. També té moltes capacitats de mitjans de comunicació, i la connectivitat amb la PS3, PSP altres, i a l'internet. Les seves vendes han quedat al darrera del seu principal competidor, la Nintendo DS.

4. Comendament de les videoconsoles

Els comandaments a distància de les videoconsoles han anat millorant en estètica, distància i tecnologia. Els primEls comandaments a distància de les videoconsoles han anat millorant en estètica, distància i tecnologia. Els primers eren molt senzills, s'anomenEls comandaments a distància de les videoconsoles han anat millorant en estètica, distància i tecnologia. Els primers eren molt senzills, s'anomenaven joystick, i només tenien una palanca que rodava sobre si mateixa i un botó. A l'actualitat els més moderns són inalàmbrics i tenen capacitat de vibració, varis botons, etc. Són diferents en cada videoconsola i canvien segons con siguin i segons les seves capacitats.
aven joystick, i només tenien una palanca que rodava sobre si mateixa i un botó. A l'actualitat els més moderns són inalàmbrics i tenen capacitat de vibració, varis botons, etc. Són diferents en cada videoconsola i canvien segons con siguin i segons les seves capacitats.
ers eren molt senzills, s'anomenaven joystick, i només tenien una palanca que rodava sobre si mateixa i un botó. A l'actualitat els més moderns són inalàmbrics i tenen capacitat de vibració, varis botons, etc. Són diferents en cada videoconsola i canvien segons con siguin i segons les seves capacitats.

Els comandaments en les videoconsoles de sobretaula des del primer fins al darrer:


Els comandaments en les consoles portàtils van inclosos a elles mateixes:

5. Videoconsoles falses o pirates

Les videconsoles falses o pirates són aquelles que intenten aconseguir vendre enganyant al consumidor al fer passar-la per una consola d'èxit. Solen initar a la original tant amb el seu diseny com en el seu embalatge., conseguint, en algunes ocasions, resultats “cutres” o còmics, mentre que altres vegades aconsegueixen un resultat sorprenent i una difícil diferenciació. En general ofereixen una baixa qualitat i una presentació ridícula.

Algunes videoconsoles falses:
Les videconsoles falses o pirates són aquelles que intenten aconseguir vendre enganyant al consumidor al fer passar-la per una consola d'èxit. Solen initar a la original tant amb el seu diseny com en el seu embalatge., conseguint, en algunes ocasions, resultats “cutres” o còmics, mentre que altres vegades aconsegueixen un resultat sorprenent i una difícil diferenciació. En general ofereixen una baixa qualitat i una presentació ridícula.


Algunes videoconsoles falses:


6. Crítiques sobre les videoconsoles

Alguns videojocs són criticats per ser massa violents o massa sexistes i són també nins de totes les edats els que hi juguen.

Les videoconsoles també són criticades per que fan que la gent, sobretot nins i joves, es passin molt de temps davant les pantalles i no sortir al carrer a jugar o fer altres activitats amb els amics o amigues. És per això que molts pares ho critiquen. Les videoconsoles tenen un gran poder d'addicció, i poden arribar a fer que la gent no pugui estar sense jugar a alguna d'elles.

7. Conclusió i opinió personal

Després de fer aquest treball hem pogut veure tots els tipus generals de videoconsoles i saber-ne un mínim de característiques. També hem vist que n'hi ha de falses i que poden ser molt semblants a les vertaderes i també que poden no parèixer-se gens. Hem vist un poc d'història sobre les videoconsoles i els seus origens des la primera, que era una màquina enorme que necessitava molts de cables, era molt senzilla i no feia moltes coses, fins a les darreres que han sortit al mercat, que són inhalàmbriques i són molt avançades. Hem conegut els diferents tipus de comandaments tant a les videoconsoles portàtils com a les de sobretaula. Hem observat que les videoconsoles tenen moltes crítiques per l'addicció que creen i per altres coses.

Hem pogut veure com han anat evolucionant i també ens podem fer una idea de com seran en un futur les que sortiran més endavant, per que segur que no s'aturaran de sortir noves tecnologies i noves videoconsoles més pràctiques i modernes, que puguin satisfer totes les necessitats de les persones i totes les facilitats.


Eines de l'usuari